Benvolguts,
Acabo de veure un
programa de títol La Marimorena parlant de les eleccions del 27-S. És un programa
d’abast a tota Espanya i les mentides que diuen són tant bastes, tosques,
bèsties, grolleres, que fan pena...
No paren de dir que ha guanyat el NO, ja que un 48% va votar per la
independència i un 52% va votar en contra
de la independència...
Com a convidat
tenien el Gabriel Rufian de Súmate a qui no deixaven parlar gaire, l’interrompien
sense parar i li anaven recitant les mentides de
sempre, que no es podran pagar les pensions,
que sortirem d’Europa, etc. Quan ha pogut
dir tres frases seguides els ha dit que ells podien dir el que voguessin però
que els números canten. I els números són 48% a
favor de la indepe i 39% en contra!
Afegeixo l’entrevista de l’Andreu Barnils al Carles Boix.
El Carles Boix
té un optimisme desbordant, S’afegeix així als quatre periodistes de l’apunt
anterior, Toni Brosa, Marta Rojals, Lluís Muntada i Odei A.-Etxearte i a les desenes de periodistes de dies anteriors, tots optimistes...
Carles Boix: ‘És absurd patir tant
per la CUP i Junts pel Sí. Jo sóc optimista’
Entrevista amb el
membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional sobre el 27-S
Per: Andreu Barnils
Dissabte 3.10.2015 06:00
Carles Boix (Fotografia de Lluís
Brunet)
Carles Boix és
membre del Consell Assessor per la
Transició Nacional, professor a la prestigiosa universitat de Princeton (EUA), i un dels articulistes
més lúcids del país. A més a més, com va demostrar la primavera passada, cada
vegada que els independentistes es barallen entre ells, Boix és dels que
intenta posar pau, i no llenya. Ara ens atén telefònicament des dels Estats
Units per respondre a VilaWeb sobre
el 27-S, i les reaccions posteriors.
—Si el 27-S ha estat un
referèndum, qui ha guanyat?
—En un referèndum dius sí o no, a un tema determinat. Aquí hi havia partits. Com a referèndum indirecte, crec que han guanyat els partits per la independència. Tenen el 48% dels vots SÍ, contra un 39% de vots NO. I després hi ha una part que o bé està dividida, o és agnòstica sobre el tema. I això fa que el 48% sigui més que el 39%. A més hem de considerar que el tipus de programa dels partits que estan al mig, és un programa maximalista: demanen referèndum, i un diguem-ne estatus especial de Catalunya dins Espanya.
—En un referèndum dius sí o no, a un tema determinat. Aquí hi havia partits. Com a referèndum indirecte, crec que han guanyat els partits per la independència. Tenen el 48% dels vots SÍ, contra un 39% de vots NO. I després hi ha una part que o bé està dividida, o és agnòstica sobre el tema. I això fa que el 48% sigui més que el 39%. A més hem de considerar que el tipus de programa dels partits que estan al mig, és un programa maximalista: demanen referèndum, i un diguem-ne estatus especial de Catalunya dins Espanya.
—No sé si a
l’exterior hem explicat bé que el referèndum l’hem guanyat els del sí.
—Les noticies, almenys el primer dia, eren notícies de victòria independentista. I aquí als EUA la gent em felicita. Com em deia una col·lega meva: ‘alf mabrouk’, que en àrab vol dir ‘mil felicitacions’.
—Les noticies, almenys el primer dia, eren notícies de victòria independentista. I aquí als EUA la gent em felicita. Com em deia una col·lega meva: ‘alf mabrouk’, que en àrab vol dir ‘mil felicitacions’.
—Amb aquests
resultats tenim mandat per a fer una DUI o, com diu la CUP, ara això no ho
podem fer?
—Jo no parlaria en termes de mandat, sinó en termes de què és possible. Tenim un 39% que diu que no, i una comunitat internacional amb molta simpatia. A fora es veu que hem demostrat que l’estat espanyol no és capaç d’entrar en el joc democràtic, com sí van fer el Regne Unit i el Canadà. A mi em sembla que una DUI ara és precipitar les coses. No sé què passarà d’aquí dos anys, però en aquests moments no crec que sigui possible. Pensem una cosa: amb el 50%+1 dels vots, el full de ruta de Junts pel Sí ja incloïa un compàs d’espera.
—Jo no parlaria en termes de mandat, sinó en termes de què és possible. Tenim un 39% que diu que no, i una comunitat internacional amb molta simpatia. A fora es veu que hem demostrat que l’estat espanyol no és capaç d’entrar en el joc democràtic, com sí van fer el Regne Unit i el Canadà. A mi em sembla que una DUI ara és precipitar les coses. No sé què passarà d’aquí dos anys, però en aquests moments no crec que sigui possible. Pensem una cosa: amb el 50%+1 dels vots, el full de ruta de Junts pel Sí ja incloïa un compàs d’espera.
—Creu que Mas ha de
ser president sí o sí?
—És una cosa dels polítics. Per sort, ara són ells els protagonistes. Nosaltres hem empès, cadascú des de la seva posició. I ara, per sort, la política torna a estar davant. I ens podem enretirar una mica. Ells són els que han de decidir què han de fer.
—És una cosa dels polítics. Per sort, ara són ells els protagonistes. Nosaltres hem empès, cadascú des de la seva posició. I ara, per sort, la política torna a estar davant. I ens podem enretirar una mica. Ells són els que han de decidir què han de fer.
—La CUP ha fet una
proposta de presidència coral. Com la veu?
—Jo sóc un gran admirador del sistema presidencial suís. Hi ha set persones en un consell federal. I tots decideixen, tot i que hi ha una rotació temporal, perquè un d’ells és nominalment el president de cara a la representació. Però decideixen entre tots set. Veig que a la CUP els agrada Suïssa. Ara, l’estatut actual, la pràctica política i el moment, em sembla a mi que ens demanen una persona amb més pes. Això no vol dir que al final la solució sigui un president acompanyat de tres vice-president potents. Tres vice-presidents que representin sensibilitats i habilitats diferents. Hi ha moltes solucions. La política també és una dansa, i cadascú té les seves posicions màximes. Però en principi haurien d’arribar a una solució.
—Jo sóc un gran admirador del sistema presidencial suís. Hi ha set persones en un consell federal. I tots decideixen, tot i que hi ha una rotació temporal, perquè un d’ells és nominalment el president de cara a la representació. Però decideixen entre tots set. Veig que a la CUP els agrada Suïssa. Ara, l’estatut actual, la pràctica política i el moment, em sembla a mi que ens demanen una persona amb més pes. Això no vol dir que al final la solució sigui un president acompanyat de tres vice-president potents. Tres vice-presidents que representin sensibilitats i habilitats diferents. Hi ha moltes solucions. La política també és una dansa, i cadascú té les seves posicions màximes. Però en principi haurien d’arribar a una solució.
—La gent pateix per
les diferències entre la CUP i Junts pel Sí
—Que no pateixin! És absurd patir tant per la CUP i Junts per Sí. Ja ho dic a casa, també. Jo sóc optimista.
—Que no pateixin! És absurd patir tant per la CUP i Junts per Sí. Ja ho dic a casa, també. Jo sóc optimista.
—Per què creu que
no vam arribar al 50%+1 dels vots? Què ha
fallat? Podíem arribar-hi, si les opcions eren més de dos i per tant es
desperdigava?
—No ho sé. Arribar al 50% amb la campanya llançada del govern espanyol em sembla un èxit molt fort. Molt. Compara-ho amb el 45% d’Escòcia, on les dues parts havien pactat de bona fe que negociarien el resultat. Hi havia plena acceptació. Aquí l’altra part no s’havia compromès a res. A res. Es va limitar a amenaçar. Per tant un 48% és molt. I més considerant que tens un 11% que està obert. Ara depèn molt de la gestió que en faci Junts per Si.
—No ho sé. Arribar al 50% amb la campanya llançada del govern espanyol em sembla un èxit molt fort. Molt. Compara-ho amb el 45% d’Escòcia, on les dues parts havien pactat de bona fe que negociarien el resultat. Hi havia plena acceptació. Aquí l’altra part no s’havia compromès a res. A res. Es va limitar a amenaçar. Per tant un 48% és molt. I més considerant que tens un 11% que està obert. Ara depèn molt de la gestió que en faci Junts per Si.
—Els resultats
alenteixen el procés a cinc anys vista.
—No diria cinc anys. Serà menys. Tots sabíem que seria complicat. Si estàs en mans d’un monstre, sortir-ne és difícil. No ens hem de cansar. Hem d’anar a treballar tranquil·lament i fer altres coses. Si cal, ja tornarem a sortir al carrer. Jo sóc optimista. També és cert que hagués estat millor el 50%+1. Ara depèn una mica dels nostres polítics. Que entenguin que han rebut el mandat que han rebut, amb les posicions que hem parlat.
—No diria cinc anys. Serà menys. Tots sabíem que seria complicat. Si estàs en mans d’un monstre, sortir-ne és difícil. No ens hem de cansar. Hem d’anar a treballar tranquil·lament i fer altres coses. Si cal, ja tornarem a sortir al carrer. Jo sóc optimista. També és cert que hagués estat millor el 50%+1. Ara depèn una mica dels nostres polítics. Que entenguin que han rebut el mandat que han rebut, amb les posicions que hem parlat.
—Com la veu la
resposta espanyola?
—Es poden acabar fent mal a si mateixos. Està clar que tenen incentius per deformar els resultats i dir que han guanyat. Molt bé. Però, de fet, amb aquest resultat encara hi ha una finestra d’acord, però si el govern espanyol es tanca totalment, encara hi haurà més sí en el futur.
—Es poden acabar fent mal a si mateixos. Està clar que tenen incentius per deformar els resultats i dir que han guanyat. Molt bé. Però, de fet, amb aquest resultat encara hi ha una finestra d’acord, però si el govern espanyol es tanca totalment, encara hi haurà més sí en el futur.
Andreu Barnils
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada