dilluns, 19 d’octubre del 2015

19/10/2015. Emma Ansola entrevista la número dos de la CUP Anna Gabriel. “Les eleccions espanyoles ens fan por; l'acord, millor abans”. “Mas ha dirigit el govern de les retallades i les privatitzacions”. “En la construcció d'una república, sabem que Ada Colau i Lluís Rabell són la nostra gent”. L'esquerra independentista treballa per provocar un moviment de ruptura en la relació amb l'Estat i perquè la secessió sigui possible, i ara estem en aquest moment.

Benvolguts,
Avui hi ha una interessant entrevista de l’Emma Ansola al PuntAvui a la número dos de la llista de la CUP Anna Gabriel.
Començant a assumir les proposicions de la CUP per boca d’Anna Gabriel, comencem a veure que d’aquesta part de la història de Catalunya que estem encetant se’n parlarà, i molt, més endavant. En parlaran els historiadors, i serà un capítol més de la decisió inalienable de Catalunya d’esdevenir independent un altre cop, de la mateixa manera que ho fou el rebuig al bienni negre del 1934 i el rebuig a l’Alzamiento del 1936 i fins i tot els esdeveniments immediatament posteriors amb el dilema de si calia fer primer la revolució i després la guerra o a l’inrevés.
En el cas actual el dilema també existeix. Es tracta de decidir si estem parlant d’una ruptura, d’una revolució, per capgirar les coses, totes les coses, o si es tracta d’anar fent sense presses però sense pauses (Franco) com hem fet en els darrers quatre anys, de manifestació en manifestació o de victòria en victòria fins a la desfeta final i total...
Recordem que fa exactament 40 anys, als anys 75-81, es va gestar la transacció (que no transició) que va permetre que el franquisme sobrevisqués intacte (amb l’afegitó del borbonisme) i que els desgraciats de la presumible oposició PSOE, PCE i l’Assembea de Catalunya fóssim “esquilmats”, traïts pels espanyols i per nosaltres mateixos i (Carrillo, González, Pujol, Roca)...
Aquesta transacció que no transició, no fou una revolta, ni una revolució, fou una immensa presa de pel que ha fet que el franquisme i el seu esperit continués 40 anys més!  
En Manel Delgado en un apunt comentat d’aquest dia 17 d’octubre va descriure la situació a l’any 1934 quan Companys es va revoltar contra l’espanya feixista del bienni negre i va declarar l’Estat Català, amb aquests mots:
“Per l'Aliança Obrera, l'objectiu era clar: aprofitar la revolta per assolir un trencament d'abast social que anés més enllà de l'establiment d'un nou estat. Com per alguns de nosaltres ara, canviar per canviar-ho tot.”
Insisteixo que al Bloc hi ha molta altra informació sobre la CUP, sobretot dues entrevistes i vídeos molt interessants, l’un quan cadascun dels futurs diputats va explicar el seu full de ruta per parts i l’altre el del debat entre l’Albert Pont (liberal moderat) de CCN i en Josep Manuel Busqueta (anticapitalista moderat) diputat número tres de la CUP!
Hi ha també altres entrevistes i informacions sobre l’Anna Gabriel, l’Antonio Baños i la CUP al Bloc.

19 octubre 2015 2.00 h
“Les eleccions espanyoles ens fan por; l'acord, millor abans”
 “El president Mas ha dirigit el govern de les retallades i les privatitzacions, i això res ho farà canviar”
 “En la construcció d'una república, sabem que Ada Colau i Lluís Rabell són la nostra gent”

Una de les formigues
Anna Gabriel (1975) és una de les cares noves de la CUP al Parlament, partit al qual es va afilar el 2002. Un any després, sota la sigla d'aquest partit, va obtenir plaça de regidora a l'Ajuntament de Sallent (Bages), i amb el PSC i ERC van formar govern. Va portar la veu cantant contra els plans empresarials d'Iberpotash d'ampliar la muntanya de residus salins que des de feia anys contaminava les aigües del municipi. La lluita en defensa del medi ambient i la pèrdua de llocs de treball amb què amenaçava l'empresa va ser de les primeres proves de foc que Gabriel va haver d'afrontar, i va fer ús d'una solidesa política que ha anat construint amb els valors i l'ètica que la seva família, de tradició anarquista i comunista, li ha transmès. Diplomada en educació social i llicenciada en dret, torna a la cambra catalana, un espai que coneix bé arran de les feines de coordinació que va exercir en el grup de la CUP la legislatura passada.
Emma Ansola
Al llarg de la campanya, la CUP va insistir que volien ser decisius després del 27-S. Tant com ho són ara?
O més i tot. Volem ser decisius, però no només en clau aritmètica. El que defensem és que sempre que la CUP entra a l'escena política passen coses, capgirem el tauler de joc i plantegem altres maneres de fer política. Ser decisius, per nosaltres, és això. I tenim un especial interès que sigui així perquè ja fa anys que l'esquerra independentista treballa per provocar un moviment de ruptura en la relació amb l'Estat i perquè la secessió sigui possible, i ara estem en aquest moment.
Però s'haurien estimat un altre resultat?
Es fan uns relats que s'allunyen bastant de la realitat i no sabem en què es basen. Crec que l'espai polític que representem no ofereix cap element que pugui fer pensar que defugim responsabilitat; al contrari. Sí que crec, en canvi, que a algú l'incomoden aquests resultats i que Junts pel Sí estaria millor sense dependre de ningú. Per tant, potser és millor reconèixer que ells estarien més còmodes en un altre escenari que no pas atribuir a la CUP una falta de maduresa, perquè no hi ha fonament.
Es retreu a la CUP que no vulgui entrar al govern. Això no és defugir responsabilitats?
En un esquema parlamentari clàssic o de formació d'un govern autonòmic ordinari, ho puc entendre. Però en el moment actual, no. No ens disposem a fer un govern clàssic, ni a distribuir conselleries ni a fer un pressupost anual; entenem que la responsabilitat no implica entrar al govern. La CUP assumeix responsabilitats en el moment en què obrim converses amb Junts pel Sí i posem damunt la taula qüestions transcendentals com la ruptura amb l'Estat espanyol, el procés constituent i un pla de xoc amb mesures d'emergència social. Estem parlant de fixar un punt de ruptura amb l'Estat que faci que el procés entri en una fase d'irreversibilitat i, també, d'obtenir més recursos per a mesures socials. Tot això és d'una altíssima responsabilitat.
I si els demanen entrar al govern?
No sé si hi haurà un moment en què ens demanin entrar al govern. Sí que sé, però, que des de la CUP, amb la força que té i amb el seu full de ruta, ens vam comprometre a forçar canvis, a ser una garantia per al procés i a empènyer perquè passin coses, i això és tan responsable com entrar a governar.
Posen damunt la taula un pla de xoc amb 39 propostes que no concreten, i tampoc detallen els recursos per fer-les possibles. Quina fiabilitat tenen en una Catalunya que, a més a més, està intervinguda?
Com a prèvia, he de dir que amb Junts pel Sí tenim el compromís compartit de respectar el ritme de les converses i que, amb l'objectiu de treballar a favor d'un acord, ens hem compromès a no fer anuncis paral·lels. Per tant, no entraré a concretar les mesures ni les propostes, però no volem que s'entengui com una debilitat o una falta de garanties per tirar-les endavant, sinó com una necessitat per treballar un bon acord. És cert que la caixa està intervinguda i que només recaptem un 15% de la capacitat tributària del conjunt del país. I és evident que amb això no s'articulen polítiques, però també plantegem noves maneres d'obtenir recursos, nous paràmetres en fiscalitat i també el tema del deute.
L'incompliment del deute?
No tant l'incompliment, sinó que volem obrir una reflexió a l'entorn de la conveniència de continuar prioritzant el pagament dels interessos i del deute.
Com valora l'estat actual de les converses?
Estem en fase inicial. Ja coneixem CDC i ERC, però ara estem en un context polític nou i Junts pel Sí és una força nova amb un plantejament clar cap a la independència i amb una proposta de caminar cap a la justícia social. Tot just ara comencem a posar temes damunt la taula.
Ja han parlat del calendari? Volen esgotar terminis?
Sí, estem treballant en un calendari. I tant de bo hi hagi un acord abans del 20-D, o la setmana que ve, però som conscients de la transcendència de la qüestió i no és fàcil articular un document amb plenes garanties de compliment. Ens donarem el temps que calgui. I si és abans del 20-D, perfecte. De fet, millor, perquè a nosaltres les eleccions espanyoles ens fan por, ja que depenent dels resultats algú pot esperar una oferta de pacte des de dalt.
I la resta de trobades que volien fer amb altres partits?
Les volem iniciar, però també tenim la sensació que algunes forces polítiques prioritzen ara les eleccions espanyoles, i fan i desfan en funció del 20-D.
La CUP ja ha descartat presentar-s'hi?
Ni n'hem parlat. Sempre hem dit que si desconnectàvem ho fèiem de veritat i també és cert que encara no s'ha tractat la qüestió en els òrgans corresponents. Nosaltres no ens regim pels criteris que, entenc, poden tenir altres partits, perquè ni hem de pagar deutes, ni hem de recol·locar gent ni pensem en els diners que deixaríem d'ingressar. La decisió la prendrem únicament des del pla més estricte d'idoneïtat política.
Hi ha unanimitat dins la CUP per no investir Mas president?
L'última informació que vaig llegir sobre això assenyalava que el futur diputat Josep Manel Busqueta se situava en l'ala tova del partit i que intentava treballar per la investidura de Mas. Llegir allò era com sentir un acudit i suposo que forma part dels mecanismes de pressió. Nosaltres hem fet tres reunions del consell polític i hi ha hagut una coincidència gairebé absoluta. La pressió té uns efectes, sí, però arriba en diversos sentits. I, més enllà de la coherència que intentem practicar, hi ha tota una explicació que acompanya la decisió de no investir Mas. I repetim: no és una obsessió personal, sinó que pensem que no és la millor persona per presidir el nou govern i, de moment, no hi ha elements que ens facin canviar d'arguments. Està en política des de l'any 1987, se l'identifica amb el pujolisme i ha dirigit el govern de les retallades i de les privatitzacions, i això res ho farà canviar. Tant és així que el 27-S va dibuixar un bloc important pel sí, però que cal continuar ampliant.
Com?
Pensem que podem sumar més gent si en la capçalera no tenim ningú implicat en retallades ni privatitzacions. És una qüestió objectiva: hem de demostrar que iniciem una nova etapa amb ganes de no repetir determinades apostes o concepcions polítiques, i la corrupció ha de desaparèixer.
Quin perfil hi pot ajudar?
Nosaltres no estem plantejant que la direcció estigui en mans de militants ocupes o d'anticapitalistes. Pensem que cal un perfil que aglutini majories, nítid, sense motxilles. No som aquí per satisfer anhels personals ni espais polítics, sinó per construir una república. I estem actuant amb generositat, perquè no posem el nostre programa damunt la taula, sinó qüestions assumibles per un espai transversal com Junts pel Sí. Demanem el que fem nosaltres.
Quin paper té BComú i l'alcaldessa Ada Colau en el procés?
Tot i que en polítiques municipals hi podem tenir diferències, sabem que en la construcció d'una república BComú és la nostra gent, és la gent que defensa els serveis públics, que ve de la militància de base, que ha aturat els desnonaments... Són els advocats dels ocupes del cinema Princesa, els professors universitaris que es preocupen per una universitat de qualitat per a tothom... Catalunya Sí que es Pot també són aliats i, en el procés constituent, ens hi podem trobar, tot i que no compartim l'anàlisi d'un referèndum pactat. El que volem veure és una foto com la de dimarts passat a la plaça Sant Jaume: des de Jordi Sànchez fins a Lluís Rabell, Ada Colau i Oriol Junqueras. Aquesta és la foto que hem de generar. Aquesta gent ha retallat? No. Ha privatitzat? No. Té les mans netes? Sí.
Junqueras també?
Sí. Ja sé que van signar un pacte de governabilitat amb CiU i també que hi van quedar atrapats amb un cert xantatge de Mas i de CDC. Però això s'ha d'acabar.
Vostès que reclamen un gest de desobediència, estan satisfets amb les declaracions de Mas, Rigau i Ortega?
Quan veig el senyor Roca com a advocat defensor, no veig algú identificat amb el procés. Nosaltres som els insubmisos, els que ens vam negar a fer la mili perquè no reconeixíem ni l'exèrcit ni l'Estat i vam anar a la presó. Jurídicament, el 9-N no té interès, però sí que era interessant dir obertament i de cara que desobeíem. És evident que el TC no volia consulta i n'hi va haver, amb limitacions i amb moltes consideracions a fer, però hi havia un Estat que no volia urnes i dos milions de persones hi vam posar una papereta; per tant, ens hauria agradat que les declaracions fossin en aquesta línia i que haguessin dit: “Sí senyor, vam desobeir i ens sentim orgullosos d'haver-ho fet i ho tornaríem a fer.” És el que hauríem fet nosaltres.

Emma Ansola

Joan A. Forès
Reflexions



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada