Benvolguts,
Ahir el company Lluís
del Grup d’Opinió GOAL ens va fer notar dos articles profunds i sacsejadors.
L’un, que anomenen Crònica i que ja
hem comentat i de títol Podem dir que ningú no en sabia res? del Col·lectiu Joan Crexell, ens refrega
pels morros les
nostres pròpies vergonyes sobre la trama de finançament irregular dels partits,
però sobretot dels traïdors que ens han portat a aquest atzucac.
Tenim dret de preguntar-nos
si podrien ser
mereixedors d’un consell de guerra cada un dels traïdors?
L’altre article és el que comentem avui d’en Fèlix Martí, President Honorari de
Linguapax Internacional, sobre les baralles caïnites entre la part de l’establishment
que en l’article anterior es demostren culpables de lesa pàtria i les
organitzacions, d’esperit i filosofia aparentment purs, que no volen
(i potser no poden) emmerdar-se amb els primers, ser vistos per la gran part de catalans
restants com a col·laboradors de l’ensulsiada.
El company Lluís
diu que és un article interessant perquè prové d'una persona amb molta experiència
internacional. I aconsella de llegir l'últim paràgraf, que diu que és molt
eloqüent.
En Lluís comenta
que un cop obtinguda la independència ja serem radicals o el que faci falta. Però els
primers passos són molt importants. Tothom et diu que
els tres primers dies i la primera setmana són essencials a fi que la resta de
països et reconeguin.
Per ser independent no solament ho has de proclamar sinó que
t'ha de reconèixer la comunitat internacional.
Tribuna.cat
Fèlix Martí. President Honorari de Linguapax Internacional
Una majoria insuficient
És veritat que, a les
eleccions parlamentàries del 27 de setembre, van guanyar els partits
independentistes. Però la dificultat per formar un govern que culmini
l'objectiu de la transició nacional s'explica per la raó que Junts pel Sí no va aconseguir una
majoria suficient.
Ja va ser massa difícil posar d'acord
Convergència i Esquerra. La gran manifestació de l'Onze de setembre obligava tots els
partits independentistes a fer una llista conjunta, aparcar els interessos partidistes i no discutir el
lideratge del president Artur Mas. Les
reticències d'Esquerra van ser
desafortunades. A
mig camí del procés no es pot canviar de líder i, sobre tot, no es poden acompanyar les maniobres de l'estat
contra la persona que ja s'ha convertit internacionalment en el símbol de les
aspiracions catalanes a la sobirania.
L'independentisme no es pot permetre fracassos ni sacrificis
inútils"
Ara assistim a unes
converses difícils amb les CUP pel
fet que els seus
escons condicionen no solament la
continuïtat del president sinó també l'orientació ideològica del govern de
transició. Probablement, si s'accepten els principals i legítims criteris de les
CUP sobre el model de societat del nou estat, es
produirà un gravíssim rebuig del països europeus a la independència de
Catalunya. Potser seria millor esperar uns altres
resultats electorals que engreixessin el bloc de Junts pel Sí. [????]
El pitjor que pot passar és que la majoria
insuficient es vulgui compensar amb un govern partidari de gestos de desconnexió o desobediència precipitats i que forcin la ciutadania a comportaments individuals
aparentment heroics però destinats al fracàs.
L'independentisme
no es pot permetre fracassos ni sacrificis inútils.
S'hauria
de prioritzar aconseguir una majoria suficient i no hipotecada per ideologies
massa utòpiques o massa dogmàtiques.
Felix Martí
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada