Benvolguts,
En aquest estudi del directe.cat
es mostra amb xifres la tupinada que el Gobierno del PP ha fet impedint de
la manera més barroera que es votés des de l’exterior...
Abans de presentar l’estudi, permeteu-me que us conti que en
temps del Franco corria, de boca a orella, aquest acudit:
Reunió del Sindicato Vertical de Pagesos a Catalunya. Un
“prebost” del règim hi fa una conferència a la sala d’actes. Ple fins a la
bandera. El conferenciat explica que el règim ha fet un pantà a Huelva que ha sortit a tots
els diaris del país. Un assistent a la primera fila demana la paraula i li diu
al conferenciant que no és veritat que s’hagi fet cap pantà a Huelva, perquè
ell hi va tot sovint i no ha vist cap nou pantà. El conferenciant continua
explicant que el règim amb el Plan Badajoz ha convertit en regadiu tantes
hectàrees de secà i que l’Arriba i la Soli (la premsa del Movimiento) ho ha
explicat amb tot detall. L’assistent a la primera fila s’aixeca i diu que no es
veritat perquè ell hi va sovint i no s’ha convertit res en regadiu. Les
explicacions del “prebost” continuen i l’assistent ho continua negant. Al final
el “prebost” empipat de tantes interrupcions i desmentiments, que li han
omplert el pap, cridant com un boig diu al replicant: Doncs sap què li dic que vostè el que ha de fer
és viatjar menys i llegir més el diari...
Aquest acudit, molt conegut a l’època, me l’ha recordat un
paràgraf de l’article L’escàndol
i el frau del vot exterior: Junts pel Sí hagués obtingut dos escons més,
que segueix. El paràgraf és:
“Els catalans que tenen l’oportunitat de viatjar a
l’exterior, ja sigui per feina o per programes d’estudis com ara l’Erasmus, tenen l’oportunitat de
veure, en la major part dels casos com funcionen països de tradició molt més
democràtica que Espanya. A països
com Alemanya, els Estats Units, l’Europa del Nord, etcètera, és impensable que
es permetin fundacions amb el nom d’un dictador, o bé manifestacions
feixistes.”
Aquest paràgraf explica, al mateix temps, que la democràcia
encara no ha entrat a Espanya. Hi continuen havent cacics, corrupció i odi cap a Catalunya.
Tots els ministres parlen sense que els caigui la cara de vergonya de l’Estado de Derecho, de la Constitució i de
la Separacion de Poderes...
Els vots no poguts enviar, els vots perduts a Roma o en
altres llocs fan que Espanya s’hagi ben guanyat el nom de Monarquia Franquista-Bananera.
Cap poder públic no s’ha excusat del mal servei que
l’estat dóna als seus súbdits! No s’ha incoat ni es farà cap expedient contra
els funcionaris que han fet expressament o sense voler aquest mal a la
democràcia!
En el meravellós esperpento
de Valle Inclan de títol Luces de Bohemia, Max Estrella, un borratxo
molt lúcid exclama que Espanya “es una deformacion
grotesca de Europa...”
Marededeusenyor, que diu la Clara Simó!
Marededeusenyor, que diu la Clara Simó!
És un dels molts motius que
fa que estiguem engegant la República catalana...
Vegem l’estudi:
30 de setembre de 2015
17:30 h
Avui ha acabat
l’escrutini del vot exterior. Si l’Estat no hagués posat traves per votar,
Junts pel Sí hagués obtingut dos diputats més
Ho ha denunciat la
Federació Internacional d’Entitats Catalanes. La proporció entre el Sí i el No
en relació a l’exterior és molt més favorable a l’independentisme que el propi
vot del principat.
L'escàndol del vot
exterior. Avui hem conegut les dades definitives a BCN i TGN (Foto: @FIEC1)
65%-35%
Entre Junts pel Sí i la CUP, l’independentisme recull el 65% del vot exterior per a les eleccions al Parlament de Catalunya del darrer diumenge.
Entre Junts pel Sí i la CUP, l’independentisme recull el 65% del vot exterior per a les eleccions al Parlament de Catalunya del darrer diumenge.
Les dades de la
demarcació de Barcelona i les de la
de Tarragona ho deixen molt clar.
Junts pel Sí s’ha endut 5.676 vots, Ciudadanos 1.157, CUP 1.151, CSQEP 1.016,
PSC 815 i, finalment, el PP tanca la llista amb 655 vots.
A la província de Tarragona, la relació de vots és la següent: Junts pel Sí té 511 vots, Ciudadanos 101, la CUP 83, el PSC 80, el PP 70, i CSQEP tanca el còmput amb 63 vots. El vot a l’exterior està força més decidit que el vot d’aquí, que pateix les intoxicacions diàries que ens arriben des de Madrid.
A la província de Tarragona, la relació de vots és la següent: Junts pel Sí té 511 vots, Ciudadanos 101, la CUP 83, el PSC 80, el PP 70, i CSQEP tanca el còmput amb 63 vots. El vot a l’exterior està força més decidit que el vot d’aquí, que pateix les intoxicacions diàries que ens arriben des de Madrid.
El resultat final del
vot dels catalans a l'exterior ha estat el següent: Junts pel Sí 7.894 vots totals, CUP
1.526, Ciudadanos 1.429,
CSQEP 1.231, PSC 1.025,
PP 853 i tancant la llista, Unió amb 425 vots. La proporció és de 7 vots
cap a Junts pel Sí per 1 de
cada partit de la oposició (7 a 1). El plebiscit queda de la següent manera: 'Sí' a la independència: 1.966.768, 'No' 1.608.870,
i ni 'Sí' ni 'No' 471.020 vots. Si la resta de vots que no s'han pogut materialitzar
haguessin seguit la mateixa tendència, la
Declaració Unilateral queda totalment justificada.
El vot hagués estat decisiu
L’Estat espanyol se n’ha cuidat prou d’evitar que la gent a l’exterior voti de manera que aquests vots fossin transcendents de cara al resultat final. Espanya sap que qualsevol vot podia sumar un escó més per les candidatures independentistes, perquè tradicionalment el vot dels catalans a l’exterior, com dèiem abans, acostuma a decantar-se més pel sobiranisme.
Junts pel Sí podria haver guanyat un escó més a Barcelona a costa del PPC i un altre a Girona a costa de Cat Sí que es pot
A la província de Barcelona, Junts pel Sí necessitava uns 15.000 vots més que el PPC per guanyar un escó més. El vot dels catalans a l’exterior n’ha aportat uns 5.000 més per Junts pel Sí que al PPC, en una participació d’un 10% de la possible. Si el vot exterior hagués estat del 35%, s’haguessin pogut recuperar els 15.000 vots necessaris. A Girona calia que Junts pel Sí obtingués uns 4.500 vots més que CSQEP, la poca participació ho ha impedit
Per què CSQEP no ha denunciat el frau majúscul?
S’estima que les proporcions en condicions normals, haguessin restat un diputat a una candidatura que ja de per si n’ha sortit minvada a Girona, on va aconseguir la representació in extremis als darrers moments a costa de la candidatura independentista. El Partit Popular hagués perdut l’altre diputat a la demarcació de Barcelona.
Per què el vot dels catalans a l’exterior és més sobiranista?
Els catalans que tenen l’oportunitat de viatjar a l’exterior, ja sigui per feina o per programes d’estudis com ara l’Erasmus, tenen l’oportunitat de veure, en la major part dels casos com funcionen països de tradició molt més democràtica que Espanya. A països com Alemanya, els Estats Units, l’Europa del Nord, etcètera, és impensable que es permetin fundacions amb el nom d’un dictador, o bé manifestacions feixistes.
Barcelona, el Barça i també Messi, són símbols internacionals que han ajudat a difondre una marca que avui s’identifica amb Catalunya. El procés i la feina dels propis catalans a l’estranger han ajudat poc a poc a fer que el cas català es comprengui i, sobretot, es divulgui. A l’exterior és difícil trobar reaccions gaire punyents quan hom explica el dèficit fiscal, o les agressions a la llengua i a l’economia. El propis catalans que viuen a l’exterior no reben tampoc la pressió de les cadenes ni els diaris espanyols, l’enyor i el sentiment de pertinença fan que la causa independentista guanyi adeptes.
El vot hagués estat decisiu
L’Estat espanyol se n’ha cuidat prou d’evitar que la gent a l’exterior voti de manera que aquests vots fossin transcendents de cara al resultat final. Espanya sap que qualsevol vot podia sumar un escó més per les candidatures independentistes, perquè tradicionalment el vot dels catalans a l’exterior, com dèiem abans, acostuma a decantar-se més pel sobiranisme.
Junts pel Sí podria haver guanyat un escó més a Barcelona a costa del PPC i un altre a Girona a costa de Cat Sí que es pot
A la província de Barcelona, Junts pel Sí necessitava uns 15.000 vots més que el PPC per guanyar un escó més. El vot dels catalans a l’exterior n’ha aportat uns 5.000 més per Junts pel Sí que al PPC, en una participació d’un 10% de la possible. Si el vot exterior hagués estat del 35%, s’haguessin pogut recuperar els 15.000 vots necessaris. A Girona calia que Junts pel Sí obtingués uns 4.500 vots més que CSQEP, la poca participació ho ha impedit
Per què CSQEP no ha denunciat el frau majúscul?
S’estima que les proporcions en condicions normals, haguessin restat un diputat a una candidatura que ja de per si n’ha sortit minvada a Girona, on va aconseguir la representació in extremis als darrers moments a costa de la candidatura independentista. El Partit Popular hagués perdut l’altre diputat a la demarcació de Barcelona.
Per què el vot dels catalans a l’exterior és més sobiranista?
Els catalans que tenen l’oportunitat de viatjar a l’exterior, ja sigui per feina o per programes d’estudis com ara l’Erasmus, tenen l’oportunitat de veure, en la major part dels casos com funcionen països de tradició molt més democràtica que Espanya. A països com Alemanya, els Estats Units, l’Europa del Nord, etcètera, és impensable que es permetin fundacions amb el nom d’un dictador, o bé manifestacions feixistes.
Barcelona, el Barça i també Messi, són símbols internacionals que han ajudat a difondre una marca que avui s’identifica amb Catalunya. El procés i la feina dels propis catalans a l’estranger han ajudat poc a poc a fer que el cas català es comprengui i, sobretot, es divulgui. A l’exterior és difícil trobar reaccions gaire punyents quan hom explica el dèficit fiscal, o les agressions a la llengua i a l’economia. El propis catalans que viuen a l’exterior no reben tampoc la pressió de les cadenes ni els diaris espanyols, l’enyor i el sentiment de pertinença fan que la causa independentista guanyi adeptes.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada