dijous, 29 d’octubre del 2015

29/10/2015. Col·lectiu Joan Crexell. Podem dir que ningú no en sabia res? Però durant anys, tothom va callar. Uns per un malentès patriotisme, altres perquè d'alguna manera van entrar en la bombolla proteccionista que els facilitava subvencions, ajuts, suports o beneficis professionals.

Benvolguts,
El company Lluís, del GOAL, ens recomana avui dos articles que ens han de fer reflexionar molt...
Aquest primer ens enfronta amb la nostra pròpia realitat i ens fa preguntar-nos a quina categoria o mena de catalans pertanyem, hem pertangut i pertanyerem, segons l’escala de podridura que hàgim volgut, que vulguem abraçar ara o en el futur immediat...
El segon que comentarem tant aviat com puguem té de títol Una majoria insuficient, escrit per Felix Martí.

Font:tribuna.cat

Podem dir que ningú no en sabia res?
Crònica, Col·lectiu Joan Crexell

L'Estat està en plena ofensiva contra Catalunya: cal avortar que Artur Mas sigui elegit president de la Generalitat i també el procés sobiranista i el seu mandat del 27-S.

Per ara, l'Estat no ha fet sinó aprofitar totes les escletxes del model català d'aquests últims quaranta anys, que fins ara havia tolerat amb els diferents pactes per mantenir la seva estabilitat, consolidant el seu establishment i els seus poderosos.

Catalunya no pot sorprendre's, perquè el seu establishment –que també el té— sabia tot el que estava passant. Primer, va callar amb l'excusa de finançar la reconstrucció nacional i el sistema de partits polítics, però sabia que hi havia miserables gestors que, aprofitant-se del model de finançament de la política i de les estructures de país, estaven afavorint també les seves butxaques.

Però durant anys, tothom va callar. Uns per un malentès patriotisme, altres perquè d'alguna manera van entrar en la bombolla proteccionista que els facilitava subvencions, ajuts, suports o beneficis professionals.

Hi va haver, i dol de dir-ho, una veritable "omertà" i es va crear un cordó sanitari de protecció del sector dels negocis i finançament dels partits format per persones dels mitjans de comunicació, de l'establisment polític, funcionarial i econòmic, que van veure en aquests silencis i complicitats una manera de promocionar-se personalment i professionalment.

Mai es va ser prou valent per enfrontar-se a aquells que no volien trobar solucions perquè la situació els afavoria per continuar els seus negocis i el seu "modus vivendi".

És d'una immensa innocència política creure's que un Estat, que veu en perill la seva estructura territorial, no utilitzarà la informació acumulada durant anys per frenar el procés de transició nacional endegat a Catalunya"

Els espanyols van substituir l'àguila del franquisme a la seva bandera per l'escut reial a la bandera espanyola actual.

El catalans, desgraciadament, hem estat capaços de posar un estel a la nostra senyera quan el que ens mereixíem i ens mereixem és posar-hi un lliri blanc.

Ara que l'Estat actua, la nostra classe política, els sectors econòmics i els mitjans de comunicació no són capaços d'explicar-nos per què han estat callats durant quaranta anys.

El més greu, però, és que hi havia una gran majoria social catalana que creava riquesa i treball, i d'altres que s'ho passaven malament, però que seguien lluitant dia a dia per arribar a l'actual situació d'avanç cap a la llibertat. Aquests són els sectors que avui poden dir que estan sorpresos amb el que estan veient, i és per ells que cal arribar al fons de tot aquest enteranyinat de la corrupció i el finançament il·legal dels partits polítics, i destapar les seves trames.

Indiscutiblement, Catalunya està patint una ofensiva de l'Estat que pretén desprestigiar i frenar el procés de transició nacional. I això impossibilita les opcions d'entesa entre l'establishment polític de sempre, que ha callat, i una emergent nova classe política que no se sent lligada ni als acords de la transició ni als afers foscos que han estat norma durant els últims quaranta anys.

L'Estat ha actuat amb intel·ligència. No ha fet intervenir la cabra, però ens ha tirat al damunt les nostres impotències, debilitats i excrements.

  i, sobretot, davant de la bona gent del país que ha impulsat la gran revolució social i nacional en què avui es troba immersa Catalunya.

Col·lectiu Joan Crexell

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada