Benvolguts,
Ahir fou un dia sonat! Era el Dia de la Raza, o més suaument el Dia de la Hispanidad. Celebrant que Colom havia arribat a terres americanes el 1492. Hi va haver manifestacions
feixistes a Barcelona i a Madrid. La
de Madrid estava esponsoritzada per
la monarquia espanyola, amb tancs, avions, legions i cabres (cost segons Ada
Colau de 800.000€).
Les de Barcelona eren d’altres diversos
moviments fatxes, SCC, Falange española,
PP, etc. Uns varen fer una concentració d’unes 5.000 persones
a la Plaça de Catalunya (l’11 de setembre a la Via Lliure de la Meridiana érem 2.000.000).
amb l’actuació estrella de Garcia Albiol.
Altres, més exaltats, més fatxes, més nazis, varen fer, com sempre,
concentracions a Montjuïc. Varen donar-se el plaer de cremar estelades i tot.
Ja en parlarem més extensament més endavant...
Les forces vives catalanes no varen anar a les
manifestacions de Barcelona. A
l’acte de Madrid no hi varen anar ni
els desconnectats (Mas) ni els que
estan a punt de desconnectar-se (Urcullu).
I tampoc no hi va anar el Pablo Capillas
(o Iglesias?). Però hi va anar la senyora Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid
per Podemos...
En aquesta magna festa els indígenes americans també varen dir-hi la seva: 12 de octubre Nada que celebrar.
l’actor Willy Toledo va penjar a Facebook un apunt de títol "Me cago en el 12 de octubre”. Vegem
la versió del directe.cat:
12 d'octubre de 2015 13:10 h
L’actor penja al Facebook amb una versió escatològica del clàssic 'La mala reputación', de Paco Ibáñez (traduïda de La mauvaise reputation de Georges Brassens)
El que va penjar al facebook Willy Toledo té com a
títol: Me cago en el 12 de octubre!
He afegit la lletra de la versió completa de Paco Ibáñez i també l’original de Georges Brassens de títol La mauvaise reputation. Us ofereixo
també la versió original de Brassens
en youtube.
|
12O res a celebrar.
Willy Toledo. Me cago en el 12 de octubre
Me cago en el 12 de octubre
Me cago en la fiesta nacional (yo me quedo en la cama igual, pues la música militar nunca me supo levantar) Me cago en la monarquía y sus monarcas Me cago en el "descubrimiento" Me defeco en los "conquistadores" codiciosos y asesinos Me cago en la "conquista" genocida de América Me cago en la Virgen del Pilar y me cago en todo lo que se menea Nada que celebrar Mucho que defecar" Boas noites |
Paco
Ibáñez. LA MALA REPUTACIÓN
Versió
completa
En mi pueblo sin pretensión Tengo mala reputación, Haga lo que haga es igual Todo lo consideran mal, Yo no pienso pues hacer ningún daño Queriendo vivir fuera del rebaño; No, a la gente no gusta que Uno tenga su propia fe No, a la gente no gusta que Uno tenga su propia fe Todos todos me miran mal Salvo los ciegos es natural. Cuando la fiesta nacional Yo me quedo en la cama igual, Que la música militar Nunca me supo levantar. En el mundo pues no hay mayor pecado Que el de no seguir al abanderado
Y
a la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe Y a la gente no gusta que Uno tenga su propia fe Todos me muestran con el dedo Salvo los mancos, quiero y no puedo. Si en la calle corre un ladrón Y a la zaga va un ricachón Zancadilla doy al señor Y aplastado el perseguidor Eso sí que sí que será una lata Siempre tengo yo que meter la pata Y a la gente no gusta que Uno tenga su propia fe Y a la gente no gusta que Uno tenga su propia fe Todos tras de mí a correr Salvo los cojos, es de creer. No hace falta saber latín Yo ya se cual será mi fin, En el pueblo se empieza a oir, Muerte, muerte al villano vil, Yo no pienso pues armar ningún lío Con que no va a Roma el camino mío, No a la gente no gusta que Uno tenga su propia fe No a la gente no gusta que Uno tenga su propia fe Todos vendrán a verme ahorcar, Salvo los ciegos, es natural. Paco Ibañez la cantó en el Olimpia de París. |
Georges
Brassens
LA
MAUVAISE REPUTACIÓN
Au village, sans prétention,
J'ai mauvaise réputation ; Que je me démène ou je reste coi, Je pass’ pour un je-ne-sais-quoi. Je ne fais pourtant de tort à personne, En suivant mon ch’min de petit bonhomme ;
Mais
les brav’s gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux… Non, les brav’s gens n'aiment pas que L'on suive une autre route qu'eux… Tout le monde médit de moi, Sauf les muets, ça va de soi. Le jour du quatorze-Juillet, Je reste dans mon lit douillet ; La musique qui marche au pas, Cela ne me regarde pas. Je ne fais pourtant de tort à personne, En n'écoutant pas le clairon qui sonne ;
Mais
les braves gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux… Non les braves gens n'aiment pas que L'on suive une autre route qu'eux… Tout le monde me montre du doigt, Sauf les manchots, ça va de soi.
Quand je croise un voleur malchanceux,
Poursuivi par un cul-terreux; Je lance la patte et pourquoi le taire, Le cul-terreux se r’trouv’ par terre.
Je
ne fait pourtant de tort à personne,
En laissant courir les voleurs de pommes ; Mais les brav’s gens n'aiment pas que L'on suive une autre route qu'eux… Non les braves gens n'aiment pas que L'on suive une autre route qu'eux… Tout le monde se ru’ sur moi, Sauf les culs-d’-jatt’, ça va de soi. Pas besoin d'être Jérémi’, Pour d’viner l’ sort qui m'est promis : S'ils trouv’nt une corde à leur goût, Ils me la passeront au cou. Je ne fais pourtant de tort à personne, En suivant les ch’mins qui ne mèn’nt pas à Rome ;
Mais
les brav’s gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux… Non les brav’s gens n'aiment pas que L'on suive une autre route qu'eux… Tout le monde viendra me voir pendu, Sauf les aveugl’s, bien entendu.
|
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada