Benvolguts,
El director del PuntAvui ens presenta la cerimònia de la CUP d’ahir, que esperem que sigui
acollida entusiàsticament pel poble, sobretot en el punt que demana la
desconnexió total i immediata amb Espanya, començant per la desobediència al Tribunal
Constitucional. Ja n’estem tips de Tribunals espanyols!
Hauríem de ser conscients que en aquest moments i gràcies
als poders catalans donats pel poble a la coalició Junts pel SÍ i a la CUP tornem a tenir la voluntat de recuperar la dignitat perduda, la llibertat perduda. Estem retrocedint 80 anys, 14 d’abril del 1931 o potser
16 de febrer del 1936, darrer cop que
els catalans vàrem tenir dret a votar lliurement en unes eleccions i que per
cert vàrem triar sàviament per un Front d’Esquerres, Catalunya i la República.
Després, la guerra de les dretes espanyoles (les
esquerres
haurien fet igual) i l’omnipresent nacionalcatolicisme, amb l’Alzamiento
de generals feixistes contra el poble i contra Catalunya, la pèrdua de
llibertats que encara no hem recuperat, passant per una dictadura ferotge que
no hem de perdre mai de vista, per una transició que més aviat s’hauria de dir
una transacció, engalipada de l'any 1978 que va consistir en una abaixada de
pantalons col·lectiva de les forces antifeixistes per tal de gaudir
conjuntament amb els franquistes durant 40 anys més del resultat de la transacció!
Vegem l’article:
9 octubre 2015 2.00 h
L'espot de la CUP
Xevi Xirgo
“S'han convertit en una
peça clau probablement sense voler-ho”
L'Institut d'Estudis
Catalans, l'IEC, diu que un espot és un
“anunci de publicitat que s'emet a la televisió o al cinema i que dura
generalment entre vint i trenta segons”. Ahir
la CUP en va fer un de cinquanta minuts.
I en directe per totes les teles, ràdios i digitals del país, que no és poca
cosa. El novembre del 2014, el president Artur Mas va fer una
conferència extraordinària al Fòrum per explicar el seu full de ruta. Va ser llavors,
segur que vostès se'n recorden, quan les conferències extraordinàries dels
líders polítics es van posar de moda: en va fer una l'Oriol Junqueras, una
l'Iceta, una l'Herrera i fins i tot una la Sánchez-Camacho. La CUP
ha trigat gairebé un any a fer la seva. Va ser ahir. I a més la van fer a sis o
set mans, a
l'estil coral, com el govern que proposen. Conscients que aquests
dies tenen el focus posat a sobre i que els pressiona tothom, la CUP ahir ho va saber aprofitar. En saben,
d'això: una abraçada oportuna, una sandàlia a la mà en una comissió
d'investigació... Ahir van saber
capgirar la pressió que tenen a sobre i la van saber convertir en un espot. Felicitats.
Llàstima que, posats a fer, no diguessin gaire res. Més enllà, és clar, del que
ja se sap. Que actuaran amb generositat però que es refermen en el que han dit
fins ara (i
tothom va entendre que es referien a la investidura de Mas), que hi
ha d'haver una ruptura democràtica, un procés constituent, un pla de xoc social
i que hem de passar directament a la desobediència. Més enllà de preguntar-me
si aplicaran aquesta desobediència quan hagin de jurar o prometre la
Constitució per poder ser diputats, el cert és que la CUP té ara una oportunitat única no només d'implicar-se de veritat
en el procés sinó segurament d'accelerar-lo. Ahir van fer un espot.
No gaire res més. I no serà fins d'aquí a uns dies que veurem què hi ha del
cert i què hi ha de retòrica en tot plegat, i com se'n surten de la maleïda
aritmètica post 27-S que els ha convertit en una peça
clau probablement sense voler-ho. Seguirem atents.
Xevi Xirgo
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada