29/11/2016. Franquisme. José Antich. Uns pressupostos per calibrar l''Operació Diàleg'. La batalla real, la de fons, la que permetrà continuar o no continuar el procés, és si es garanteix o no la celebració del referèndum. Han de convocar-se concursos administratius i cal enviar un missatge a la comunitat internacional que el tema és a l'agenda del 2017. Aquesta serà la veritable prova de foc. “i si non, non".

Benvolguts,

Ens adrecem al Parlament i al Govern de Catalunya: Tornem a parlar de la prova del foc o del caixa o faixa. 

Ara és l’hora catalans! Ja vàrem superar la massa crítica! I ara ja hem ultrapassat el punt de no-retorn. Som-hi! El poble i les seves organitzacions i institucions us ajudaran!

Farem el referèndum SÍ o SÍ!

El que no podem fer és perdre la dignitat (recordeu Tarradellas!). No podem tornar a fer el ridícul! Si el nostre Parlament va decidir que ens alliberàvem del jou del TC i de tots els altres tribunals espanyols comprats amb l’or de l’IBEX, ara no podem tirar endarrere. El mon ens mira. Siguem-ne dignes!!!

Recordem que la sentència màxima de la relació entre els comtes catalans i els reis en els actes de jurament dels reis a les Constitucions catalanes era: 

"Nós, que som tant com vós, i junts més que vós, us hem triat com el nostre Senyor i Rei si conserveu els nostres drets i llibertats, i si non, non".

Crec que està clar que els manaies que fa 300 anys que patim es mereixen que se’ls expliqui aquesta sentència per si no l’han sentida mai!

I com que no han conservat els nostres drets i llibertats sinó tot al contrari, actuant en conseqüència, fem que s’executi la sentència:

“i si non, non".

Vegem l'Editorial engrescador del José Antich: 

30/11/2016. Bernat Dedéu . Vicepresident, lideri el referèndum. Un Estat amb un Ministeri d’Economia normalitzat els serà més beneficiós que un departament on els consellers només poden fer d’administratius de la misèria. Lideri el referèndum, vicepresident, o ben aviat tornarem a l’autonomisme de sempre, amb una nova Molt Honorable que ara és alcaldessa i amb ERC fent de comparsa.

Benvolguts,

Punyent article de Bernat Dedéu explicant-li al Junqueras que és l’hora de la caixa o de la faixa! 

L’autor ho explica molt bé:

·         Fins ara, Junqueras ha matat el temps alimentant-se amb la seva (justificada) desconfiança pels terceraviistes convergents i l’entorn Artur Mas.

·         A diferència del secretisme previ al 9-N, crec que el millor que pot fer Junqueras des d’ara mateix és una campanya positiva, il·lusionant i –sobretot– ben oberta sobre com s’organitzarà la votació, un procés que oblidi la misèria del parlamentarisme autonomista –que si les negociacions amb la CUP, que si les objeccions dels diputats unionistes als pressupostos, entre d’altres mandangues– i se centri d’una punyetera vegada en els beneficis econòmics de l’Estat lliure.

·         Vicepresident, lideri el referèndum, expliqui als ciutadans per què tenir un Estat amb un Ministeri d’Economia normalitzat els serà més beneficiós que un departament on els consellers només poden fer d’administratius de la misèria i posi el seu partit a treballar per convèncer els indecisos, des d’ahir mateix.

Lideri el referèndum, vicepresident, o ben aviat tornarem a l’autonomisme de sempre, amb una nova Molt Honorable que ara és alcaldessa i amb ERC fent de comparsa.

Vegem l’article: 

14/06/2007. Franquisme. República. 30 anys de les primeres eleccions… democràtiques? Any 1977. Al mig de la Transacció. El règim, franquista en aquell moment, va acceptar que es presentéssin PSOE i PC, que ja estaven amansits, havien renunciat al comunisme, a la República i a tots els seus plantejaments dels anteriors 40 anys. Però no va acceptar que es presentés ERC!

Benvolguts,

En el nostre afany per trobar informació i recordar la Transacció, que no transició, ahir varem comentar un apunt del Bloc república sobre les primeres eleccions de l’esmentada Transacció del 1977. Fullejant l’esmentat Bloc república del 2006 hem trobat aquest altre article que ens ha semblat interessant!

I és interessant sobretot perquè el Gobierno franquista i tots els partits franquistes i no franquistes (suposant que n’hi hagués cap!) varen haver d’enginyar-se per fer unes eleccions amb les aparences de democràtiques, que s’assemblava a un acte democràtic sense ser-ho en absolut. 

I tots recordem com el règim, franquista en aquell moment, va acceptar que es presentessin el PSOE i  el PC (que ja estaven amansits, i ja havien renunciat al comunisme, a la República i a tots els seus plantejaments dels anteriors 40 anys), però no va acceptar que es presentés ERC!

Com varen atrevir-se els del règim a dir “ete me guttta, ete no me guttta! Quina barra! I com tots els altres partits, als que sí que els havia tocat la loteria, varen acceptar amb alegria aquesta irregularitat, aquesta immensa tupinada...

És clar que l’altra tupinada, la dels senadores por designación real, que comentàvem ahir, deu n’hi do! I quantes altres tupinades ens deuen haver fet i no ens n’hem adonat? Com per exemple la del Suárez (ex-Secretario Nacional del Movimiento) que va veure que si plantejaven de fer un referèndum monarquia-república, les enquestes els deien que no guanyarien els monàrquics! Solució, tal com expliquem en un altre apunt, incloure la monarquia d’amagatotis en una llei que ja estava votada!

I si tornem a la negativa del Gobierno franquista de Suárez a ERC a participar en les eleccions, veiem, un cop més, justificat que la frase de Calvo Sotelo de preferir “una España roja que rota”, continuava viva 40 anys després d’haver estat pronunciada i continua viva 40 anys més tard, encara que ara cal afegir-hi la segona part “mas vale una España azul o roja que rota”.

Al mateix temps queda encara més clar que la guerra fou fonamentalment una guerra d’Espanya contra Catalunya, malgrat que hi va haver també una guerra contra les esquerres, contra la República, contra el PSOE i contra els partits republicans. I el mot “fonamentalment” es pot raonar a partir del resultat dels primers dies o de les primeres setmanes després de l’Alzamiento. Aquí és on hem de recordar l’apunt del Bloc de títol Les dues guerres i mirant els quatre mapes veure que:

1.       Juliol 1936. Sense baixar de l’autobús els rebels havien guanyat a la mitja Espanya de l’oest

2.       Març 1937. Els rebels facciosos ja dominaven el 60-70% de la superfície d’Espanya. No havien guanyat ni a Euskadi ni a Catalunya.

3.       Març-abril 1938. Els rebels havien ocupat tota la zona cantàbrica, Extremadura i tot el sudoest d’Andalusia. A principis del 1938 els rebels havien aconseguit arribar al Mediterrani per l’Ebre. Mapa molt semblant al d’un any enrere. Només quedava en poder de la República el territori mediterrani que avituallava Madrid amb Madrid ciutat i Catalunya

4.       Febrer 1939. Les brigades internacionals que havien arribat l’octubre del 1936 havien abandonat Espanya el setembre del 1938. Hi havia hagut la Batalla de l’Ebre, Catalunya havia sigut anorreada i als rebels només els quedava “pactar” amb les forces lleials a la República, de Madrid i del sudest per acabar la guerra...

Hi ha dues maneres d’interpretar el desenvolupament de la guerra. Hem de recordar que els historiadors diuen que les forces del mal rebels havien pensat que un Alzamiento duraria com a màxim una setmana i com que no fou així varen haver de fer la guerra durant 30 mesos per acabar-la amb la desfeta de Catalunya dels primers mesos del 1939, que és just el que volien.

Però hi ha una altra manera de mirar-s’ho: Imaginem que les forces del mal tenien prou clar que la guerra contra les esquerres estava guanyada abans de començar-la però que en canvi no era tant fàcil que una guerra només contra Catalunya fos més fàcil de guanyar ja que hauria estat una guerra d’una part del suposadament territori nacional contra una altra part del suposadament territori nacional. I aquesta versió era molt més difícil de vendre, molt més difícil que la primera de justificar internacionalment. Hem de recordar que a mitja guerra els serveis diplomàtics catalans havien intentat que les potències europees o la Societat de Nacions acceptessin que Catalunya, on no hi havia guerra, se separés ordenadament d’Espanya com havia intentat moltes altres vegades, i que la guerra, que en aquest cas si que hauria estat una guerra civil, continués... I no fou possible justament perquè la guerra estava considerada una guerra civil! 

L'intent de separació de Catalunya pel fet d'haver estat atacats pel Gobierno central o per l'Exèrcit espanyol hauria estat vista com una acció de guerra violenta d’Espanya i podia haver fet que les potències europees ens haguessin protegit i emparat...

Com que aquesta segona versió els era desfavorable, van triar la primera...

Bé, deixem-nos d’ucronies i repassem l’article de república:

09/10/2011. Els Ateneus Itinerants.

Benvolguts,

Com ja sabeu el Grup d'Opinió Els Almogàvers, que des de fa un parell d'anys ha escurçat el seu nom i ara es diu Grup d'Opinió GOAL, va començar la seva activitat el 2011.

Avui us reproduim l'apunt que el mateix dia que varem fer la primera activitat del Racó del Xerraire varem publicar al Bloc Reflexions. Hem posat al dia algun petit detall, com les adreces dels enllaços als vídeos, però en essència l'activitat dels darrers anys continua sent la mateixa.

Em plau explicar-vos una experiència que hem estat preparant durant mesos i al final ahir varem posar en pràctica amb l’èxit previsible.

Però hem de fer una mica d’història. Al Poblenou hem creat un Grup d’Opinió de nom Els Almogàvers, que com molts altres col·lectius del país treballa i malda per arribar a la independència de Catalunya amb rapidesa ja que l’espoliació que estem patint des de fa dècades pot fer irreversibles les possibilitats futures de Catalunya.

Al mateix temps, tots nosaltres i moltíssims més a Catalunya ens hem adherit a l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), entitat que va iniciar les seves activitats el 30 d’abril d’enguany amb una Conferència Nacional per l’Estat Propi (hi varem participar 2000 ciutadans de Catalunya) celebrada al Palau de Congressos de Montjuic. (http://www.assemblea.cat/)

Simultàniament es va engegar el Moviment per la Independència (MxI), que a semblança de l’organització de les Consultes Populars (Barcelona Decideix, Sant Martí Decideix,...) està creant per tot Catalunya una xarxa d’organitzacions que en el cas de Sant Martí de Provençals s’anomena Sant Martí per la Independència (SMxI). En aquesta xarxa s’hi han incorporat molts dels ciutadans prèviament integrats a les Consultes Populars i molts d’altres de nous.

En l’Assemblea fundacional de SMxI del mes de juliol, el Grup d’Opinió Els Almogàvers va presentar un projecte d’Ateneus Itinerants que fou acollit amb entusiasme per l’Assemblea. En aquesta Assemblea es varen escollir 5 Comissions de treball 

(Coordinació, Activitats, Comunicació, Objecció fiscal i Ateneus Itinerants). Les comissions crearan una xarxa de suport mutu per organitzar i realitzar actes amb el suport dels especialistes de cada comissió.

El projecte d’Ateneus Itinerants està dissenyat per fer augmentar la consciència nacional dels catalans subministrant-los informació de tipus cultural (economia (crisi), història, llengua) de forma molt assequible, per recuperar el prestigi perdut. La manera de treballar segueix dos camins:

·         Parades amb xerrades al mig del carrer del tipus de l’Speakers' Corner britànic
·         Sessions en Ateneus, Centres de barri, Casals de Gent Gran, Associacions, etc

Quan es va presentar el projecte a l’Assemblea de SMxI, les xerrades al carrer que hem anomenat Racó dels Xerraires es la que va tenir més acceptació, és la que van trobar que tenia un grau de novetat, d’imaginació i d’interès més gran.

En aquell moment es va decidir que l’Assemblea de SMxI faria seu el projecte i el projectaria cap a les altres assemblees i cap a l’ANC, si es realitzava amb èxit una prova pilot. Els Almogàvers varem assumir el repte.

Ahir de les 11 a les 2 del migdia varem fer la nostra primera prova pilot, a la Rambla del Poblenou davant del Casino de l’Aliança, que va ser una festa. Us copio la ressenya que vaig enviar, felicitant a tots els col·laboradors, ahir al vespre:

Companys,

Crec que ens hem de felicitar pel desenvolupament de la festa que hem organitzat aquest matí a la Rambla del Poblenou. Era una prova pilot del Racó del Xerraire, però realment ha estat una festa!.

Recordem que era una prova pilot i recordem que ho hem fet tot nosaltres sols. Hem fet tots els papers de l’auca. La impressió dels fulls de presentació, la impressió dels flyers, la logística de transport, de muntatge de la haima, la parafernàlia auxiliar, taules, cavallets, megafonia, etc...

Hem fet les presentacions 3 vegades, a 2/4 de 12, a 2/4 d’1 i a 2/4 de 2. Al mateix temps hem estat atenent als que preguntaven, hem omplert fitxes de possibles col·laboradors, hem mantingut la megafonia alternant la música amb les presentacions, hem ajudat a crear ambient al començament de cada xerrada, s’ha creat un servei d’ordre automàtic ja que érem prou gent per poder-ho fer.

S’han fet un parell o tres de reportatges fotogràfics i de vídeo. Ja us els enviarem. També els penjarem a internet...  

Hem repartit els flyers a qui semblava més interessat. Hem esgotat els 200 exemplars a la segona presentació...

Hi ha hagut força públic. En segons quins moments hem arribat a tenir més de 30 persones escoltant...

Molta gent ha preguntat aspectes de les presentacions, en acabar-ne cada una o en altres moments. 

Hem trobat gent molt receptiva, també d’entre els que no eren de Sant Martí. Jo personalment he parlat amb 3 xicots de l’ACN de Sarrià-Sant Gervasi i amb una parella de Sabadell. Tots han considerat que era una idea a explotar...

I al final la logística ha tornat a funcionar i hem retirat tot el material...

Hem parlat amb la Rat (Coordinadora de SMxI) de fer molt aviat una xerrada amb interessats a poder fer presentacions...

Us prego que si teniu altres impressions de la festa m’ho comuniqueu. Necessitem fer un dossier de presentació per exporta-ho...

Voldria que m’enviéssiu els noms de la gent que érem i els que han passat que coneguéssiu!

Felicitats a tots!

Joan A. Forès

Coordinador Comissió Ateneus itinerants

Com podeu veure la xerrada fou un èxit. Els passavolants s’aturaven, joves i vells. El mètode fou presentar dos dels temes que hem explicat sovint privadament (La Gènesi dels Ateneus Itinerants i Dèficit fiscal i Espoliació fiscal), ajudats d’una pissarra de paper amb textos preimpresos com a guia del xerraire i amb dibuixos escaients que  el públic pogués veure i assimilar. Els dos temes varen durar una mitja hora en conjunt i es varen repetir 3 vegades amb una hora de diferència. Poquíssimes persones un cop enganxades se’n varen anar abans d’acabar cada sessió, que vol dir que la gent està necessitada d’aquesta mena d’informació. 

També tenim un vídeo de la festa: Per Facebook: http://www.facebook.com/photo.php?v=2547343971679

Per youtube: http://youtu.be/O7JUkV2iV4A

En aquesta sessió només jo he fet les presentacions, però el que es tracta és de crear un cos de xerraires capaços d’alternar-se en hores i temes i poder fer simultàniament xerrades en llocs diversos. Ad infinitum!

Hi ha bones perspectives per eixamplar aquest moviment. Es demanen voluntaris per portar aquesta metodologia a barris i ciutats. Coordinadament podem fer moltíssima feina!

Si voleu repetir l'experiència als vostres barris, no dubteu a preguntar-nos-ho. Us ajudarem tant com puguem!

Addendums:
Noves presentacions a la Rodona del Casino el 5 de novembre del 2011:

Què en farem amb tots aquests diners?

Què és això del català?

Noves presentacions a la Plaça del Mercat del Clot el 12 de novembre del 2011:

 http://www.youtube.com/watch?v=AZZX6oBF7-Q&feature=share
plamarshall.wmv
Les dues Espanyes

Presentació a la Rodona del Casino el 25 de març del 2012:
Marta. Què és això del català

http://www.youtube.com/watch?v=iQSr4X4nhrE&feature=share
Amb data de novembre 2012 hem incorporat un canal amb tots els vídeos:
http://www.youtube.com/user/AteneuItinerant


Projecció cap a l'Assemblea

A part de la nostra activitat habitual de dues sessions al mes del Racó del Xerraire a Sant Martí també hem intentat fer conèixer la nostra activitat a l'Assemblea. 

Hem fet també presentacions i sessions a diverses territorials com Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc, però la idea i la praxis dels Racons del Xerraire que promocionàvem no ha quallat. 

Al 2013 em vaig incorporar a una Coordinadora de l'Assemblea i vàrem fer alguna presentació a diverses territorials, com El Maresme a Mataró i també a Argentona. Amb les eleccions del 2013 es va acabar la Coordinadora.

Darrerament hem col·laborat en les Multiparades. Concretament he xerrat a Sant Martí, a Sants-Montjuïc, al Passeig de Lluís Companys i a Sant Adrià. També hem assistit a altres Multiparades a l'Hospitalet i a altres indrets.

Hem estat cridats també a col·laborar al Projecte "País informat"...


Joan A. Forès

Reflexions

09/10/2011. Els Ateneus Itinerants.

Benvolguts,

Com ja sabeu el Grup d'Opinió Els Almogàvers, que des de fa un parell d'anys ha escurçat el seu nom i ara es diu Grup d'Opinió GOAL, va començar la seva activitat el 2011.

Avui us reproduim l'apunt que el mateix dia que varem fer la primera activitat del Racó del Xerraire varem publicar al Bloc Reflexions. Hem posat al dia algun petit detall, com les adreces dels enllaços als vídeos, però en essència l'activitat dels darrers anys continua sent la mateixa.

Em plau explicar-vos una experiència que hem estat preparant durant mesos i al final ahir varem posar en pràctica amb l’èxit previsible.

Però hem de fer una mica d’història. Al Poblenou hem creat un Grup d’Opinió de nom Els Almogàvers, que com molts altres col·lectius del país treballa i malda per arribar a la independència de Catalunya amb rapidesa ja que l’espoliació que estem patint des de fa dècades pot fer irreversibles les possibilitats futures de Catalunya.

Al mateix temps, tots nosaltres i moltíssims més a Catalunya ens hem adherit a l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), entitat que va iniciar les seves activitats el 30 d’abril d’enguany amb una Conferència Nacional per l’Estat Propi (hi varem participar 2000 ciutadans de Catalunya) celebrada al Palau de Congressos de Montjuic. (http://www.assemblea.cat/)

Simultàniament es va engegar el Moviment per la Independència (MxI), que a semblança de l’organització de les Consultes Populars (Barcelona Decideix, Sant Martí Decideix,...) està creant per tot Catalunya una xarxa d’organitzacions que en el cas de Sant Martí de Provençals s’anomena Sant Martí per la Independència (SMxI). En aquesta xarxa s’hi han incorporat molts dels ciutadans prèviament integrats a les Consultes Populars i molts d’altres de nous.

En l’Assemblea fundacional de SMxI del mes de juliol, el Grup d’Opinió Els Almogàvers va presentar un projecte d’Ateneus Itinerants que fou acollit amb entusiasme per l’Assemblea. En aquesta Assemblea es varen escollir 5 Comissions de treball 

(Coordinació, Activitats, Comunicació, Objecció fiscal i Ateneus Itinerants). Les comissions crearan una xarxa de suport mutu per organitzar i realitzar actes amb el suport dels especialistes de cada comissió.

El projecte d’Ateneus Itinerants està dissenyat per fer augmentar la consciència nacional dels catalans subministrant-los informació de tipus cultural (economia (crisi), història, llengua) de forma molt assequible, per recuperar el prestigi perdut. La manera de treballar segueix dos camins:

·         Parades amb xerrades al mig del carrer del tipus de l’Speakers' Corner britànic
·         Sessions en Ateneus, Centres de barri, Casals de Gent Gran, Associacions, etc

Quan es va presentar el projecte a l’Assemblea de SMxI, les xerrades al carrer que hem anomenat Racó dels Xerraires es la que va tenir més acceptació, és la que van trobar que tenia un grau de novetat, d’imaginació i d’interès més gran.

En aquell moment es va decidir que l’Assemblea de SMxI faria seu el projecte i el projectaria cap a les altres assemblees i cap a l’ANC, si es realitzava amb èxit una prova pilot. Els Almogàvers varem assumir el repte.

Ahir de les 11 a les 2 del migdia varem fer la nostra primera prova pilot, a la Rambla del Poblenou davant del Casino de l’Aliança, que va ser una festa. Us copio la ressenya que vaig enviar, felicitant a tots els col·laboradors, ahir al vespre:

Companys,

Crec que ens hem de felicitar pel desenvolupament de la festa que hem organitzat aquest matí a la Rambla del Poblenou. Era una prova pilot del Racó del Xerraire, però realment ha estat una festa!.

Recordem que era una prova pilot i recordem que ho hem fet tot nosaltres sols. Hem fet tots els papers de l’auca. La impressió dels fulls de presentació, la impressió dels flyers, la logística de transport, de muntatge de la haima, la parafernàlia auxiliar, taules, cavallets, megafonia, etc...

Hem fet les presentacions 3 vegades, a 2/4 de 12, a 2/4 d’1 i a 2/4 de 2. Al mateix temps hem estat atenent als que preguntaven, hem omplert fitxes de possibles col·laboradors, hem mantingut la megafonia alternant la música amb les presentacions, hem ajudat a crear ambient al començament de cada xerrada, s’ha creat un servei d’ordre automàtic ja que érem prou gent per poder-ho fer.

S’han fet un parell o tres de reportatges fotogràfics i de vídeo. Ja us els enviarem. També els penjarem a internet...  

Hem repartit els flyers a qui semblava més interessat. Hem esgotat els 200 exemplars a la segona presentació...

Hi ha hagut força públic. En segons quins moments hem arribat a tenir més de 30 persones escoltant...

Molta gent ha preguntat aspectes de les presentacions, en acabar-ne cada una o en altres moments. 

Hem trobat gent molt receptiva, també d’entre els que no eren de Sant Martí. Jo personalment he parlat amb 3 xicots de l’ACN de Sarrià-Sant Gervasi i amb una parella de Sabadell. Tots han considerat que era una idea a explotar...

I al final la logística ha tornat a funcionar i hem retirat tot el material...

Hem parlat amb la Rat (Coordinadora de SMxI) de fer molt aviat una xerrada amb interessats a poder fer presentacions...

Us prego que si teniu altres impressions de la festa m’ho comuniqueu. Necessitem fer un dossier de presentació per exporta-ho...

Voldria que m’enviéssiu els noms de la gent que érem i els que han passat que coneguéssiu!

Felicitats a tots!

Joan A. Forès

Coordinador Comissió Ateneus itinerants

Com podeu veure la xerrada fou un èxit. Els passavolants s’aturaven, joves i vells. El mètode fou presentar dos dels temes que hem explicat sovint privadament (La Gènesi dels Ateneus Itinerants i Dèficit fiscal i Espoliació fiscal), ajudats d’una pissarra de paper amb textos preimpresos com a guia del xerraire i amb dibuixos escaients que  el públic pogués veure i assimilar. Els dos temes varen durar una mitja hora en conjunt i es varen repetir 3 vegades amb una hora de diferència. Poquíssimes persones un cop enganxades se’n varen anar abans d’acabar cada sessió, que vol dir que la gent està necessitada d’aquesta mena d’informació. 

També tenim un vídeo de la festa: Per Facebook: http://www.facebook.com/photo.php?v=2547343971679

Per youtube: http://youtu.be/O7JUkV2iV4A

En aquesta sessió només jo he fet les presentacions, però el que es tracta és de crear un cos de xerraires capaços d’alternar-se en hores i temes i poder fer simultàniament xerrades en llocs diversos. Ad infinitum!

Hi ha bones perspectives per eixamplar aquest moviment. Es demanen voluntaris per portar aquesta metodologia a barris i ciutats. Coordinadament podem fer moltíssima feina!

Si voleu repetir l'experiència als vostres barris, no dubteu a preguntar-nos-ho. Us ajudarem tant com puguem!

Addendums:
Noves presentacions a la Rodona del Casino el 5 de novembre del 2011:

Què en farem amb tots aquests diners?

Què és això del català?

Noves presentacions a la Plaça del Mercat del Clot el 12 de novembre del 2011:

 http://www.youtube.com/watch?v=AZZX6oBF7-Q&feature=share
plamarshall.wmv
Les dues Espanyes

Presentació a la Rodona del Casino el 25 de març del 2012:
Marta. Què és això del català

http://www.youtube.com/watch?v=iQSr4X4nhrE&feature=share
Amb data de novembre 2012 hem incorporat un canal amb tots els vídeos:
http://www.youtube.com/user/AteneuItinerant


Projecció cap a l'Assemblea

A part de la nostra activitat habitual de dues sessions al mes del Racó del Xerraire a Sant Martí també hem intentat fer conèixer la nostra activitat a l'Assemblea. 

Hem fet també presentacions i sessions a diverses territorials com Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc, però la idea i la praxis dels Racons del Xerraire que promocionàvem no ha quallat. 

Al 2013 em vaig incorporar a una Coordinadora de l'Assemblea i vàrem fer alguna presentació a diverses territorials, com El Maresme a Mataró i també a Argentona. Amb les eleccions del 2013 es va acabar la Coordinadora.

Darrerament hem col·laborat en les Multiparades. Concretament he xerrat a Sant Martí, a Sants-Montjuïc, al Passeig de Lluís Companys i a Sant Adrià. També hem assistit a altres Multiparades a l'Hospitalet i a altres indrets.

Hem estat cridats també a col·laborar al Projecte "País informat"...


Joan A. Forès

Reflexions

15/06/1977. República. El fantàstic 1977: els senadors de designació reial. Segurament ens costaria trobar un país amb pedigrí democràtic amb 41 parlamentaris escollits a dit per un cap d'estat sorgit del franquisme i que aquests 41 parlamentaris, al cim, participin en la redacció d'una Constitució. La Transacció, que no transició, com l'operació més modèlica perquè l'aparell de l'últim feixisme europeu hagi pogut tenir una gloriosa jubilació.

Benvolguts,

Presentem l'article del Bloc república, del 2007, explicant una de les parts més fosques de la Transacció del 1975 al 1981. El fantàstic 1977: els senadors de designació reial. 

Segurament ens costaria trobar un país amb pedigrí democràtic amb 41 parlamentaris escollits a dit per un cap d'estat sorgit del franquisme i que aquests 41 parlamentaris, al cim, participin en la redacció d'una Constitució. La Transacció, que no transició, com l'operació més modèlica perquè l'aparell de l'últim feixisme europeu hagi pogut tenir una gloriosa jubilació.

Vegem l'article:

26/11/2016. Franquisme. Catalanofòbia. Gemma Aguilera. La II República a l’exili volia impedir l’ajuda del govern basc als seus refugiats. Conflicte institucional entre el govern de la República i el govern basc a l’exili l’abril de l’any 1947 per l’ajuda que prestava Euskadi als seus exiliats. Paral·lelisme amb el setge judicial a la llei d’emergència habitacional i pobresa energética catalana, suspesa pel Tribunal Constitucional en considerar que “no respecta el principi d'igualtat entre els espanyols".

Benvolguts,

Magnífic article de la Gemma Aguilera que m’ha fet recopilar malvestats de la part PSOE del PPSOE, i de la part PSOE de la II República espanyola!

N’explicarem dos tristos episodis, desats al Bloc Reflexions i un tercer en pdf:

Salvador de Madariaga, Gobierno republicà a Londres va impedir que el Dr Trueta es presentés al Premi Nobel:

·          23/01/14. El Dr. Trueta, Salvador de Madariaga i el Premi NobelAls catalans la història ens demostra que ens cal alguna cosa més que talent perquè l’Acadèmica Sueca o d’altres estaments internacionals reconeguin la vàlua dels nostres escriptors o científics

Espanyols republicans en vaixell d’emigrants que no volien deixar enterrar al mar una criatura morta perquè era catalana:

·          11/04/13. Franquisme. L'espanyolisme en un vaixell d'exiliats. A mig camí d'Amèrica hi va haver una nena d'uns sis mesos que ja no va seguir. Per la solemne cerimònia de llençar-la al mar, la mare va engiponar una senyera per cobrir el cos inert de la petita abans de llançar-la al mar. Doncs va ser el cas que altres passatgers, suposadament demòcrates i antifeixistes igual que el matrimoni desolat, van muntar un gran sidral indignats per la presència d'aquelles quatre barres improvisades.

Azaña pas frontera

·         Manuel Azaña, acompanyat del president del Consell de Ministres republicà, Juan Negrín, va sortir en direcció a la frontera a les cinc de la mainada. A les vuit –que era l’hora convinguda per Lluís Companys i Manuel Azaña–, van sortir els dirigents catalans i bascos (aquests encapçalats pel lehendakari José Antonio Aguirre); amb sorpresa, van descobrir que Azaña feia tres hores que havia marxat, deixant en no-res l’entesa amb el president català. Era la millor imatge de la profunda divisió que s’havia establert entre les diferents institucions i representacions polítiques de la II República. Francesc Vilanova, Als dos costats de la frontera. Relacions polítiques entre exili i interior a la postguerra, 1939-1948, Barcelona, PAM, 2001, p. 21.

http://www.trianglegironi.cat/images/imatges%20i%20documents/alt%20emporda/_comuns/rutes%20de%20exili%201939.pdf

Això ens fa exclamar, el que ja està demostrat per tots cantons, que la Guerra contra Catalunya realitzada pel Franco, havia estat "afinada" pel Gobierno de la II República espanyola!

També en l’article hi surt aquesta frase:

La República espanyola estava teòricament arruïnada, i també obsessionada amb la igualtat –a la baixa- de tots els espanyols.

que ens ha fet recordar una situació semblant del conte d’H. G. Wells El país dels cecs. Vegem-la:

L’analogia amb la mentalitat espanyola és evident: Tots som iguals (ho deu dir la Constitució), si algú es creu que és diferent (catalans, habitants d'Euskadi) no es valora ni es debat l’opinió d’aquest algú sinó que se’l fa igual que els altres, amb els mitjans que calgui per molt traumàtics que siguin (la guerra, la deportació, la mescla amb immigrants que ells mateixos envien, l’anorreament de la cultura). I ja som tots iguals (en la nostra estultícia).

D’altra part és corrent usar la frase: els bancs intenten socialitzar les pèrdues en comptes dels beneficis. Hi ha un apunt al Bloc que ho explica:

“els beneficis són privats i les pèrdues són públiques” .

I aquí el Govern de la II República a l'exili volia justament socialitzar les pèrdues!

I ara vegem l’article:

21/11/2016. Economia. Víctor Costa. Catalunya bat un nou rècord històric en exportacions (des de l'any 2000). Exportacions: Catalunya ha aconseguit un nou rècord històric amb unes vendes a l'exterior de 48.583,1 milions d'euros en els nou primers mesos de l'any, cosa que suposa un 2,1% més que el mateix període del 2015. Espanya: Les exportacions han augmentat un 1,2% fins al punt d'arribar als 188.485,2 milions.

Benvolguts,

Sempre hem demanat que quan es fan estadístiques sobre economia o el que sigui i es refereixen sigui a Espanya sigui a Catalunya, cal afegir-hi l’altra cara de la moneda, i sobretot cal explicitar si les xifres d’Espanya són amb o sense Catalunya!

En aquest cas està ben fet i és intel·ligible:

• En el cas de les exportacions, Catalunya ha aconseguit un nou rècord històric i és que les seves empreses han registrat unes vendes a l'exterior de 48.583,1 milions d'euros en els nou primers mesos de l'any, cosa que suposa un 2,1% més que el mateix període del 2015.
• En el conjunt d'Espanya, les exportacions han augmentat un 1,2% al llarg d'aquests nou mesos de 2016 fins al punt d'arribar als 188.485,2 milions, el que alhora suposa un altre màxim històric.

Vegem l’article: 

17/07/2013. Stas Radziwill. La doble vida de Felipe Gonzalez. SON LOS SOCIOLISTOS, NO LOS SOCIALISTAS¡. Pocos españoles llevan una doble vida de manera tan definida como Felipe González. El ex presidente es un hombre obsesionado por el dinero y la alta sociedad. También es un hombre satisfecho, pues ha cumplido sus objetivos de hacerse rico y relacionarse casi exclusivamente con las grandes fortunas del planeta…

Benvolguts,

Us passo la informació que corre per la xarxa, amb l’afegitó d’uns comentaris jocosos dels lectors. 

Ben trobat aquest:

SON LOS SOCIOLISTOS, NO LOS SOCIALISTAS ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

http://www.libertaddigital.com/chic/2012-12-05/stas-radziwill-la-doble-vida-de-felipe-gonzalez-66643/

Vejam l'article:

27/10/2016. Franquisme. Transacció. Javier Pérez Royo. ¿Por qué golpe de Estado? La STC 31/2010, "formalmente" fue una sentencia, pero "materialmente" fue un golpe de Estado. Durísima intervención de Joan Tardá de ERC en el debate de investidura de Rajoy. La Constitución y el Estatut siguen estando en vigor, pero no sirven para nada, porque los ciudadanos de Cataluña no los reconocen como propios.

Benvolguts,

Avui comentem dos apunts referents a les opinions del jurista sevillà Javier Pérez Royo sobre la transició (encara no s’havia extès el mot Transacció). El primer del 2015 no és un article sinó una entrevista. El segon, d’enguany, sí que és una article del propi jurista. El primer el posem només en enllaç. El segon, del qual el mateix jurista en fa la introducció, s’ha materialitzat després de sentir Pérez Royo com en Joan Tardà feia el seu discurs en la sessió d’investidura de Rajoy del 27 d’octubre. Duríssim discurs parlamentari segons Pérez Royo. Hem fet tant a l’entrevista com a l’article uns comentaris previs situant els dos moments polítics de la seva publicació.

En l'article hi trobem a faltar l'explicació de la singularitat de Catalunya en la Transacció (que no transició) ja que la seva legitimitat no prové de la Constitució del 1978 sinó, com està explicat repetidament en aquest Bloc Reflexions, de la constitució republicana de 1931!

De la Viquipèdia:

Javier Pérez Royo (Sevilla, 1944) es un jurista español, Catedrático de Derecho Constitucional en la Universidad de Sevilla y comentarista político.

Doctorado en Derecho por la Universidad de Sevilla, realizó diversos estudios complementarios en la Universidad de Tubinga, Universidad de Minnesota y el Instituto Max Planck. En la propia Universidad sevillana inició su actividad docente como profesor en 1966. De 1988 a 1992 fue Rector de la misma y Presidente de la Conferencia de Rectores de España.

Fue miembro de la Comisión Redactora del Estatuto de autonomía de Andalucía y participó también en la redacción del Estatuto de autonomía de Cataluña de 2006. Es comentarista habitual de los diarios El País y El Periódico de Cataluña, y de la Cadena SER. Autor de numerosas obras sobre el derecho constitucional.

Recibió el Premio Blanquerna de la Generalidad de Cataluña en 2007, la Medalla de Oro de la Junta de Andalucía y la Medalla de Oro del Parlamento de Andalucía.

Enllaç a la primera entrevista de Julia Pérez:

17/10/2015. Javier Pérez Royo. "Lo que está pasando en Catalunya es lo que acabará pasando en el resto de España". La carta magna surgida en 1978 no tiene salida, porque saltó por los aires en 2010. Se edificó sobre las leyes franquistas con un único fin: instaurar la monarquía...

Vegem el segon apunt:

25/11/2016. Història. Feixisme. L'efemèride. Un dia com avui de l'any 1905 un grup de militars espanyols assaltaven i saquejaven a Barcelona les redaccions i la seu del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari de la LLiga La Veu de Catalunya. El primer havia publicat un acudit que va indignar la milícia. El govern espanyol va suspendre garanties constitucionals i impulsar la llei de Jurisdiccions, que limitava les llibertats de Catalunya.

Benvolguts,

Avui comentem que tal dia com avui de l'any 1905 un grup de militars espanyols assaltaven i saquejaven a Barcelona les redaccions i la seu del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i de La Veu de Catalunya. Aquest episodi forma part de la consuetudinària intransigència feixista espanyola íntimament lligada a la força de l'Ejército Español que feia pocs anys havia perdut les penúltimes

colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines i del seu anticatalanisme visceral, preludi de la Setmana Tràgica, de la Dictadura borbònica de Primo de Rivera i de l'Alzamiento dels generals Franco, Sanjurjo i Mola, rebels a la República que havien jurat de servir, així com la guerra que es va esdevenir a continuació contra la República i contra Catalunya. L'episodi està molt ben explicat a l’enllaç de més avall i es complementa amb el curt reportatge de TV3:

27/11/2015. Josep Maria Casasús. Fibló irònic. 1905. Junceda. Al Frontón Condal un oficial vestit de gala pregunta on anava aquella gentada. Un ciutadà li contesta que celebren el “banquet de la victòria” (la Lliga havia guanyat unes eleccions). Resposta del militar: “¿De la victoria? Ah, vaya, serán paisanos”. Estímul a la Solidaritat Catalana, camí del catalanisme polític...

Vegem-ho:

24/11/2016. Franquisme. Diàleg. Núria Cadenes. Penseu que ens ho empassarem? «Sí, ens persegueixen però això ja no ha d'importar. Perquè ara resulta que assagen somriure i diuen diàleg». Qualsevol diàleg té una prèvia imprescindible: el reconeixement de l’altre, no pas com a subordinat, sinó com a subjecte. Com a subjecte polític, en aquest cas. I és com a tal, que hom té dret de parlar. I de decidir.

Benvolguts,

Des de fa uns quants dies totes les forces fatxes espanyoles estan defensant que cal dialogar amb Catalunya malgrat que han estat quatre anys (o més aviat quaranta anys) sense dialogar en absolut, i hi ha molts contenciosos iniciats però aturats: pacte fiscal, hisenda catalana, 23 punts d'en Mas, 46 punts d'en Puigdemont, pobresa energètica,  Corredor mediterrani, Rodalies de Catalunya, "corridas de toros"...). 

Per què serà que volen dialogar?  

Deu ser per necessitat. No tenen majoria absoluta, tenen un deute públic exorbitant, no poden pagar les pensions, tenen un atur immens (el segon de la UE), pretenen que no s'arribi a una República catalana i els petin totes les Espanyes als morros. I no poden usar l'exèrcit com sempre han fet. De fet com que el que volen és continuar-nos robant encara més, segons les teories d'en Colbert i sabent que "Piensa el ladron que todos son de su condición", han decidit fer veure que s'han tornat simpàtics i per tant dialogants!

Tanmateix, tal com explica la Núria Cadenes i tots els altres opinadors, 

"el diàleg té una prèvia imprescindible que és el reconeixement de l’altre com a subjecte!"

El Perich en el seu fabulós llibre de títol “Dialogos”, en español, coño!, mostra un munt de diàlegs entre el pobre del dibuix i el poder omnímod de l'Estat (veu en off, que ara es deu dir "plasma"). Ho explica, per activa i per passiva, com es veu en el següent acudit: 

Doncs això!. 

Vegem l’article de la Núria Cadenes:

24/11/2016. Franquisme. Marta Escobar. Eurodiputats catalans expliquen a Europa la persecució judicial a l'Estat. Jutge Santi Vidal. Suspensió. Crim: esborrany sobre una possible Constitució catalana. Presidenta del Parlament Carme Forcadell a declarar al TC. Crim: permetre els parlamentaris debatre sobre la independència. Homs al TS. Crim: ajudar a organitzar una consulta no vinculant sobre la independència de Catalunya, en què hi van votar 2,3 milions de catalans.

Benvolguts,

Avui expliquem com els nostres diputats al Parlament Europeu treballen per demostrar com està de malament la relació entre Catalunya i Espanya.

Considerem molt vàlids els arguments que els nostres eurodiputat (MEP = Member of European Parliament) porten a la palestra europea. Forma part de les accions de diàleg que el Gobierno i la judicatura estan fent...

Tot és informació vàlida, amb llum i taquígrafs, que és indispensable per tal que la UE ens tingui en compte en el moment de la ruptura!

Què més hem de fer?

• Ens espolien des de sempre. 16.000 M€/any!
• Utilitzen les nostres contribucions per anar contra nostre amb les Operacions Catalunya i amb moltes altres que aniran sortint!
• No compleixen cap dels pressupostos d'inversió en Infraestructures com Corredors mediterranis, connexió d'empreses químiques i automobilístiques a la xarxa de via europea per tal de millorar el transport de mercaderies i eliminar en part el contaminant transport en camions. 
• Rodalies de Catalunya, amb retards crònics solucionats canviant els horaris (única potestat que teniem després del desastrós acord entre el Ministeri de Foment i el tripartit)!
• Necessitat del desdoblament de carreteres, eliminació de peatges amortitzats desenes i centenars de vegades, així com noves línies de ferrocarrils (la xarxa convencional és la mateixa que hi havia abans de la guerra)!
• etc...

Vegem la notícia:

17/11/2016. L'irònic tuit de Rufián sobre el discurs de Felip VI en l'inici de la legislatura al Congrés. "A qui no li agradi Felip de Borbó que en la pròxima campanya electoral no el voti", ha piulat el diputat d'ERC.

Benvolguts,

L'irònic tuit de Rufián sobre el discurs de Felip VI en l'inici de la legislatura al Congrés

 "A qui no li agradi Felip de Borbó que en la pròxima campanya electoral no el voti", ha piulat el diputat d'ERC

Redacció | 17/11/2016 a les 12:37h

Arxivat a: A la xarxa, Felip VI, rei Felip, Gabriel Rufián

Els diputats d'ERC al Congrés no han assistit a la inauguració de la legislatura que està tenint lloc aquest dijous al matí a la cambra baixa espanyola. El rei Felip n'és un dels protagonistes fent el discurs de benvinguda. 

Gabriel Rufián ha fet un irònic tuit sobre la participació del monarca espanyol: "A qui no li agradi Felip de Borbó que en la pròxima campanya electoral no el voti".
Redacció

Joan A. Forès

Reflexions

17/11/2016. Franquisme. Diàleg. Pep Martí. Felip VI recepta respecte a la llei i diàleg «sincer» per garantir la unitat d'Espanya. Puigdemont assegura que Catalunya progressa tenint un estat en contra i Felip VI es fa l'orni. El monarca espanyol no fa cap al·lusió a la situació política a Catalunya. El president de la Generalitat recorda els índexs d'èxit de l'economia catalana, que amb el 16% de població té el 20% del PIB espanyol.

Benvolguts,

Els discursos del Felipe6 i del president Puigdemont en l’acte al Foment del Treball Nacional comentat ja en l’article del Pepe Antich, però aquí molt més detallat per en Pep Martí de Nació Digital.

La meva pregunta és: Per què des dels principis dels temps el manaies d’Espanya no paren de  parlar-nos de garantir la unitat d’Espanya?  Abans, durant la sinistra dictadura franquista cridaven “España Una Grande y Libre” seguit de “Por Diós, España y su revolución nacional-sindicalista” seguit de “Viva Franco”, seguit de “Arriba España”, seguit de “Todo por la Patria”. Suposo que ara ens volen obsequiar amb les mateixes “consignes”, tal com en deien, però posades al dia, amb més vaselina, i amb el mateix, exacte, significat...

Vegem l’article d’en Pep Martí: 

17/11/2016. Economia. José Antich. El dia que les parets de Foment van espetegar. Un president de la Generalitat arribat al càrrec fa només una mica més de deu mesos, en ple procés sobiranista ha pronunciat el discurs més clar, dur i contundent de quina és la situació de Catalunya respecte a Madrid amb dos espectadors de luxe a la sala, el rei Felip VI i la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.

Benvolguts,

 Aquest dia 17 és digne de ser recordat perquè al matí el Felipe6 ha inaugurat el curs al Congreso de Madrid i a la tarda al Foment del Treball Nacional de Barcelona l’han obsequiat amb una explicació dels problemes que comporta per Catalunya pertànyer (amb tots els sentits de la paraula, concretament amb aquell que diu Mia o de la tumba fria! o aquell altre que diu La maté porqué era mia!) a Espanya.

Diu el Pepe Antich que:

El Felipe6 va parlar de respecte i de compliment de la llei, de l'acatament de les sentències del Tribunal Constitucional i que 

Espanya no podia negar-se a si mateixa tal com és, ja que no podia renunciar al seu propi ser. 

M'ha semblat que coneixia aquesta frase i he trobat un equivalent en l'arxiu d'acudits gràfics del Perich...

Vegem la part de la tarda: 

14/10/2016. Franquisme. Pep Martí. Així era Catalunya quan van afusellar Lluís Companys. El president màrtir va ser assassinat en el moment de més identificació entre el franquisme i el III Reich. Pocs dies després, el cap de les SS Heinrich Himmler visitava una Barcelona nazificada. La tarda de l’afusellament de Companys, l’alta societat es va aplegar en una gran festa al Ritz

Benvolguts,

Una repassada per la Catalunya abassegada per les forces d’ocupació de l’exèrcit espanyol, ple de banderes espanyoles com les que els delegats i delegades del Gobierno espanyol fan penjar als Ajuntaments democràtics en lloc de les estelades. És quan les SS varen detenir Companys a la Bretanya, el varen portar fins Hendaya, el varen traspassar a la policia espanyola, va passar per Madrid, el van recloure a Montjuic, sempre amb tortures i vexacions, li varen fer una paròdia de judici sumaríssim com a rebel (?) i el varen afusellar. Crim d’estat del que els franquistes i els seus hereus del PPSOE encara no han demanat perdó ni han permès accedir als documents de l’assassinat...

Vegem el reportatge d’en Pep Martí:

05/08/2015. Antonio Maestre. Transcurrían los primeros días del golpe de estado fascista de 1936 cuando un entusiasta Borbón de 23 años pidió permiso a su padre para unirse al bando sublevado y luchar contra la democracia que en España había mandado a los monarcas al exilio. Juan de Borbón y Battenberg, abuelo del actual rey, Felipe VI, cruzaba la frontera para luchar en la guerra civil contra el gobierno legalmente establecido.

Benvolguts,

Tenieu cap dubte de a quin bàndol se situaven els Borbons? Feia més de 200 anys que sobrevivien, amb alts i baixos, com el Guadiana, per tant per què calia canviar res?

http://www.lamarea.com/2015/08/05/el-dia-en-el-que-juan-de-borbon-se-unio-a-franco-en-la-guerra-civil/

Us adonareu d’en quin bàndol eren els Borbons el 1939 quan els tancs franquistes varen entrar per la Diagonal. Tota la merda borbònica, franquista, nazi i feixista va enviar sengles telegrames al Franco congratulant-se del principi de l’anorreament de Catalunya.

Traiem els paràgrafs següents d’aquest Bloc Reflexions. Dos exemples de com ens van “rematar”segons Don Juan de Borbón:

L’ex rei d’Espanya Alfonso XIII es va afegir a les celebracions amb aquest telegrama: “Mi felicitación entusiasta y cordial extensiva a todo ese glorioso Ejército mandado por V.E. y mi gratitud como español con la reiteración de mi adhesión y de mi confianza en el despertar de nuestra Patria.  !! Viva España !! Alfonso XIII.”

El fill d’Alfonso XIII, Don Juan de Borbón (avi de l’actual rei d’Espanya) igualment va felicitar al general Franco: “Felicito de corazón a V.E. con el orgullo de ser español por el victorioso remate tan ejemplar que redime para España queridas provincias catalanas. Con la emoción que siento ante el heroísmo invencible ejército, Generales y Mando Supremo le saluda afectuosamente. Juan de Borbón.”

El fill de Don Juan de Borbón no va poder felicitar el Franco en aquell moment perquè només tenia un anyet d’edat. Tanmateix uns anys després ja s’havien fet molt amics, tant que el Franco el va declarar hereu...

Diu l'article que:

La efusividad con la que la familia de Felipe VI recibió el golpe de estado de Franco llegó a los últimos día de la Guerra Civil.

Tanmateix, ja hem vist que aquesta efussivitat ja se'ls havia despertat quan l'Exercit espanyol va entrar a Barcelona, per la Diagonal, el 26 de gener del 36! I ja se'ls devia haver despertat en la preparació, del 31 al 36, com molts altres fatxes i com el Vaticà, de la guerra contra la II República i contra Catalunya!

Vegem ara l’article de l'Antonio Maestre.