dimarts, 29 de novembre de 2016

14/06/2007. Franquisme. República. 30 anys de les primeres eleccions… democràtiques? Any 1977. Al mig de la Transacció. El règim, franquista en aquell moment, va acceptar que es presentéssin PSOE i PC, que ja estaven amansits, havien renunciat al comunisme, a la República i a tots els seus plantejaments dels anteriors 40 anys. Però no va acceptar que es presentés ERC!

Benvolguts,

En el nostre afany per trobar informació i recordar la Transacció, que no transició, ahir varem comentar un apunt del Bloc república sobre les primeres eleccions de l’esmentada Transacció del 1977. Fullejant l’esmentat Bloc república del 2006 hem trobat aquest altre article que ens ha semblat interessant!

I és interessant sobretot perquè el Gobierno franquista i tots els partits franquistes i no franquistes (suposant que n’hi hagués cap!) varen haver d’enginyar-se per fer unes eleccions amb les aparences de democràtiques, que s’assemblava a un acte democràtic sense ser-ho en absolut. 

I tots recordem com el règim, franquista en aquell moment, va acceptar que es presentessin el PSOE i  el PC (que ja estaven amansits, i ja havien renunciat al comunisme, a la República i a tots els seus plantejaments dels anteriors 40 anys), però no va acceptar que es presentés ERC!

Com varen atrevir-se els del règim a dir “ete me guttta, ete no me guttta! Quina barra! I com tots els altres partits, als que sí que els havia tocat la loteria, varen acceptar amb alegria aquesta irregularitat, aquesta immensa tupinada...

És clar que l’altra tupinada, la dels senadores por designación real, que comentàvem ahir, deu n’hi do! I quantes altres tupinades ens deuen haver fet i no ens n’hem adonat? Com per exemple la del Suárez (ex-Secretario Nacional del Movimiento) que va veure que si plantejaven de fer un referèndum monarquia-república, les enquestes els deien que no guanyarien els monàrquics! Solució, tal com expliquem en un altre apunt, incloure la monarquia d’amagatotis en una llei que ja estava votada!

I si tornem a la negativa del Gobierno franquista de Suárez a ERC a participar en les eleccions, veiem, un cop més, justificat que la frase de Calvo Sotelo de preferir “una España roja que rota”, continuava viva 40 anys després d’haver estat pronunciada i continua viva 40 anys més tard, encara que ara cal afegir-hi la segona part “mas vale una España azul o roja que rota”.

Al mateix temps queda encara més clar que la guerra fou fonamentalment una guerra d’Espanya contra Catalunya, malgrat que hi va haver també una guerra contra les esquerres, contra la República, contra el PSOE i contra els partits republicans. I el mot “fonamentalment” es pot raonar a partir del resultat dels primers dies o de les primeres setmanes després de l’Alzamiento. Aquí és on hem de recordar l’apunt del Bloc de títol Les dues guerres i mirant els quatre mapes veure que:

1.       Juliol 1936. Sense baixar de l’autobús els rebels havien guanyat a la mitja Espanya de l’oest
2.       Març 1937. Els rebels facciosos ja dominaven el 60-70% de la superfície d’Espanya. No havien guanyat ni a Euskadi ni a Catalunya.
3.       Març-abril 1938. Els rebels havien ocupat tota la zona cantàbrica, Extremadura i tot el sudoest d’Andalusia. A principis del 1938 els rebels havien aconseguit arribar al Mediterrani per l’Ebre. Mapa molt semblant al d’un any enrere. Només quedava en poder de la República el territori mediterrani que avituallava Madrid amb Madrid ciutat i Catalunya
4.       Febrer 1939. Les brigades internacionals que havien arribat l’octubre del 1936 havien abandonat Espanya el setembre del 1938. Hi havia hagut la Batalla de l’Ebre, Catalunya havia sigut anorreada i als rebels només els quedava “pactar” amb les forces lleials a la República, de Madrid i del sudest per acabar la guerra...

Hi ha dues maneres d’interpretar el desenvolupament de la guerra. Hem de recordar que els historiadors diuen que les forces del mal rebels havien pensat que un Alzamiento duraria com a màxim una setmana i com que no fou així varen haver de fer la guerra durant 30 mesos per acabar-la amb la desfeta de Catalunya dels primers mesos del 1939, que és just el que volien.

Però hi ha una altra manera de mirar-s’ho: Imaginem que les forces del mal tenien prou clar que la guerra contra les esquerres estava guanyada abans de començar-la però que en canvi no era tant fàcil que una guerra només contra Catalunya fos més fàcil de guanyar ja que hauria estat una guerra d’una part del suposadament territori nacional contra una altra part del suposadament territori nacional. I aquesta versió era molt més difícil de vendre, molt més difícil que la primera de justificar internacionalment. Hem de recordar que a mitja guerra els serveis diplomàtics catalans havien intentat que les potències europees o la Societat de Nacions acceptessin que Catalunya, on no hi havia guerra, se separés ordenadament d’Espanya com havia intentat moltes altres vegades, i que la guerra, que en aquest cas si que hauria estat una guerra civil, continués... I no fou possible justament perquè la guerra estava considerada una guerra civil! 

L'intent de separació de Catalunya pel fet d'haver estat atacats pel Gobierno central o per l'Exèrcit espanyol hauria estat vista com una acció de guerra violenta d’Espanya i podia haver fet que les potències europees ens haguessin protegit i emparat...

Com que aquesta segona versió els era desfavorable, van triar la primera...

Bé, deixem-nos d’ucronies i repassem l’article de república:


30 anys de les primeres eleccions… democràtiques?

Publicat el 14 juny 2007 per república


Aquest divendres, 15 de juny, farà 30 anys de la celebració de les considerades "primeres eleccions democràtiques" a l'Estat espanyol després del franquisme.

Un cúmul d'opinadors de tots els colors es dedicaran a presentar-les com a exemplars, tant exemplars com presenten també la transició espanyola.

S'hi dedicaran programes especials, entrevistes, reportatges, minuts i minuts de telenotícies… Però hi ha alguns petits detalls que s'obvien, començant per un d'important: no tothom s'hi va poder presentar amb igualtat de condicions.

I és que ERC va ser l'única força política que no va ser legalitzada per participar en aquells comicis.

A diferència del Partit Comunista, legalitzat, el partit que havia governat la Generalitat republicana no va poder participar en aquelles eleccions com a tal, sinó que ho va haver de fer sota el paraigües legal d'un partit de l'esquerra maoista. Algú intentarà qualificar aquest fet com una anècdota, però és molt més que això, molt més enllà del mal que es va fer a ERC, i a les dificultats que se li van posar en aquell període. És un exemple de fins a quin punt les eleccions i el procés de la Transició van estar controlats per l'antic règim. L'esquerra espanyola n'hauria de ser conscient, i hauria d'acceptar que els temps han canviat. Que ja no tenim per què estar tutel·lats per forces no democràtiques. Que ja és hora de fer passos endavant. Amb l'afer del nou Estatut han demostrat que els falta voluntat per afrontar que estem al segle XXI. Ells decideixen: o assumeixen la realitat, o es queden al segle passat.
República

Joan A. Forès
Reflexions

Una comentari en l'entrada: 30 anys de les primeres eleccions… democràtiques?
  1. Pep diu:
Sí, les primeres eleccions democràtiques per legitimar l’stablishment i perpetuar l’Espanya podrida que era i que gràcies a la Transició encara ho és.
Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada