dijous, 24 de novembre de 2016

17/11/2016. Economia. José Antich. El dia que les parets de Foment van espetegar. Un president de la Generalitat arribat al càrrec fa només una mica més de deu mesos, en ple procés sobiranista ha pronunciat el discurs més clar, dur i contundent de quina és la situació de Catalunya respecte a Madrid amb dos espectadors de luxe a la sala, el rei Felip VI i la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.

Benvolguts,

 Aquest dia 17 és digne de ser recordat perquè al matí el Felipe6 ha inaugurat el curs al Congreso de Madrid i a la tarda al Foment del Treball Nacional de Barcelona l’han obsequiat amb una explicació dels problemes que comporta per Catalunya pertànyer (amb tots els sentits de la paraula, concretament amb aquell que diu Mia o de la tumba fria! o aquell altre que diu La maté porqué era mia!) a Espanya.

Diu el Pepe Antich que:

El Felipe6 va parlar de respecte i de compliment de la llei, de l'acatament de les sentències del Tribunal Constitucional i que 
Espanya no podia negar-se a si mateixa tal com és, ja que no podia renunciar al seu propi ser. 

M'ha semblat que coneixia aquesta frase i he trobat un equivalent en l'arxiu d'acudits gràfics del Perich...

Vegem la part de la tarda: 

EDITORIAL

El dia que les parets de Foment van espetegar
José Antich 

Barcelona. Dijous, 17 de novembre de 2016
2 minuts
http://www.elnacional.cat/bundles/cs/Widgets/VaCentralContent/images/box.png
Valdrà la pena recordar la data del 17 de novembre del 2016 i el lloc, la seu de la patronal catalana Foment del Treball, com el moment del canvi de rasant de les institucions catalanes amb la Monarquia espanyola. Un president de la Generalitat arribat al càrrec fa només una mica més de deu mesos, en ple procés sobiranista, i de qui encara, moltes vegades, el seu cognom es pronuncia malament als cenacles de Madrid,
ha pronunciat el discurs més clar, dur i contundent de quina és la situació de Catalunya respecte a Madrid amb dos espectadors de luxe a la sala, el rei Felip VI i la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.

La intervenció de Carles Puigdemont davant d'un molt nombrós grup d'empresaris, alguns, importants, incòmodes, però molts de més satisfets conté en molt pocs minuts el Memorial de Greuges més aclaridor de la situació actual, de les relacions passades i presents entre Catalunya i Espanya.

És, sens dubte, el discurs més important de Puigdemont en la seva nova etapa política. Sobretot, perquè és gairebé irrebatible en el sentiment d'una gran majoria de catalans respecte al maltractament de l'Estat en allò que respecta, entre altres coses, al finançament autonòmic, als problemes en les infraestructures, a la judicialització de la vida política i al desig de celebrar un referèndum d'independència acordat amb l'Estat. Va ser una llàstima no saber què en pensava el Rei, ja que, com és costum, venia de Madrid amb un discurs escrit, sense la més mínima referència a Catalunya, i del qual no se'n va apartar ni un mil·límetre. Soraya Sáenz de Santamaría, la ministra encarregada de la carpeta catalana per decisió del president Rajoy per a aquesta nova legislatura espanyola, no va parlar en públic en aquesta ocasió i es va evitar així la repetició del que va succeir fa tres anys quan el llavors president de la Generalitat Artur Mas no va assistir a l'acte anual de la patronal catalana pel paper subsidiari que li van reservar Foment i Moncloa.

El Rei sí que havia parlat, en canvi, a Madrid sobre Catalunya durant la sessió solemne d'obertura oficial de l'acabada d'estrenar legislatura espanyola. Allà, a la Carrera de San Jerónimo i davant de les principals institucions de l'Estat, va parlar de respecte i de compliment de la llei, de l'acatament de les sentències del Tribunal Constitucional i que Espanya no podia negar-se a si mateixa tal com és, ja que no podia renunciar al seu propi ser. Tampoc no podia renunciar al patrimoni comú, des del qual va demanar continuar edificant un futur compartit. Un discurs en perfecta sintonia amb les posicions del govern del PP però també amb el que han expressat PSOE i Ciutadans.

Dos discursos, el del matí i el de la nit, tan allunyats com la distància que hi ha avui entre les ciutats en què van ser pronunciats i la diferència horària en què es van produir.

José Antich

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada