dimecres, 23 de novembre de 2016

17/11/2016. Economia. Gemma Aguilera. López Casasnovas: “Collar més les rendes altes provocaria una desmotivació que com a país no ens podem permetre”. L’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) s’ha convertit en la paraula clau de les negociacions per aprovar, ara sí, els comptes de la Generalitat. La progressivitat d’aquest impost depèn de diversos factors, com el mínim exempt, les deduccions de la base i de la quota o el tracte preferencial de certes rendes.

Benvolguts,
L’entrevista, a base de sàvies preguntes de la Gemma Aguilera, fa que el catedràtic vagi enumerant els pros i els contres de cada tipus d’impost. Suposem que des del punt de vista liberal!
El títol de l’article ens recorda extraordinàriament aquesta anècdota que corre per internet i ja publicada al Bloc. Per cert, la situación té una certa semblança amb la situación del Reyno de España actualment:
 Diàleg entre Colbert i Mazarino durant el regnat de Lluís XIV de França
Els personatges:
·         Lluís XIV (1638-1715) era l’autoanomenat Rei Sol
·         Mazarino (1602-1661) era un cardenal i Primer Ministre francèsnascut en el regne de Nàpols. Fou el successor del cardenal Richelieu
·         Colbert (1619-1683) havia nascut a la Xampanya, al nord-est de França i fou deixeble avançat de Mazarino a la cort francesa i posteriorment gran Ministre de Finances.
Per internet diuen que l’anècdota pot ser veritat o no ser-ne, però reflecteix l’esperit que Colbert va donar posteriorment a les finances franceses:
Colbert: Per a obtenir diners, hi ha un moment que enganyar [el contribuent] ja no és possible. M'agradaria, senyor superintendent, que m'expliqués com és possible continuar gastant quan ja s'està endeutat fins al coll...
Mazarino: Si s'és un simple mortal, és clar, quan s'està cobert de deutes, es va a parar a la presó. Però l'Estat... quan es parla de l'Estat, això ja és diferent! No es pot ficar l'Estat a la presó. Per tant, l'Estat sí que pot continuar endeutant-se. Tots els Estats ho fan!
Colbert: Ah sí? Vostè pensa això? En tot cas, ens calen diners. I com hem d'obtenir-ne si ja vam crear tots els impostos imaginables?
Mazarino: Se'n creen més.
Colbert: Però ja no podem llençar més impostos damunt dels pobres.
Mazarino: És cert, això ja no és possible.
Colbert: Llavors, damunt dels rics?
Mazarino: Als rics tampoc! Ells ja no consumirien més i un ric que no consumeix, no deixa viure a centenars de pobres. Un ric que consumeix, sí!
Colbert: Llavors com ho hem de fer?
Mazarino: Colbert! Tu penses com un formatge de gruyère, o com l'orinal d'un malalt! Hi ha una quantitat enorme de gent entre els rics i els pobres! Són tots aquells que treballen somiant a arribar algun dia a ser rics i tenint por de ser pobres. Aquests són els que hem de gravar amb més impostos..., cada vegada més..., sempre més! Aquests, com més els prenguem, més treballaran per a compensar allò que els hem pres. Són una reserva inesgotable !!!.

Vegem l’entrevista de la Gemma Aguilera a Guillem López Casasnovas: 

López Casasnovas: “Collar més les rendes altes provocaria una desmotivació que com a país no ens podem permetre”

El catedràtic d’Economia de la UPF i conseller del Banc d’Espanya no descarta que els nous impostos que han pactat JxSí i la CUP acabin als tribunals

Gemma Aguilera 17/11/2016

El catedràtic d'Economia i conseller del Banc d'Espanya Guillem López Casasnovas | Jordi Borràs

L’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) s’ha convertit en la paraula clau de les negociacions per aprovar, ara sí, els comptes de la Generalitat, prorrogats des del 2015 en no haver aconseguit ni tan sols ser tramitats al Parlament perquè no van aconseguir els vots de la CUP el febrer de 2016. Mentre Junts pel Sí i el Govern defensen que no és el moment de retocar aquest impost, els cupaires i també el PSC i CSQP exigeixen a l’executiu que incrementi la pressió sobre les rendes més altes, que aquests partits estimen que el llindar ha de ser els 60.000 euros bruts anuals, i que alhora rebaixi la pressió a les rendes més baixes.

La progressivitat d’aquest impost depèn de diversos factors, com el mínim exempt, les deduccions de la base i de la quota o el tracte preferencial de certes rendes. La Generalitat pot actuar sobre el tram autonòmic cedit de l’IRPF –el 50%- variant-ne el mínim exempt i la tarifa o establint deduccions de la quota. La resta està sota el control de l’Estat. Parlem amb el catedràtic d’Economia de la UPF i conseller del Banc d’Espanya Guillem López Casasnovas sobre aquesta discussió parlamentària.

Augmentar la pressió fiscal sobre les rendes més altes i d’abaixar-la a les rendes més baixes és una decisió estrictament política que té a veure amb l’eix esquerra-dreta, o hi intervenen altres factors de tipus tècnic?
Es una decisió política, però és controvertible que sigui assenyada en aquest moment. Si es vol redistribuir en favor d’una societat de mèrit i no dinàstica, és més adient mantenir i reforçar l’impost de successions. I si es vol lluitar contra els beneficis excessius bancaris, la decisió més encertada és forçar els bancs a provisionar una major part dels seus beneficis, que implica menys dividends i més garantia que la propera crisi la paguin ells solets.

En tot cas, cal recaptar més per la via dels impostos per fer front a la una major despesa arrossegada per aquesta crisi?
Si cal recaptar més, carreguem impostos ambientals i sobre productes ensucrats excessivament. Al meu entendre, ens cal més política fiscal amb perdigons i no amb cartutxos grans que allunyen la cacera, com ara impostos elevats però sense bases de recaptació que puguin eludir l’impost. Fum sense foc.

Fins a quin punt introduir retocs en l’IRPF i incorporar alguns impostos serveix per redistribuir amb efectivitat la riquesa?
La recaptació serà elàstica, més o menys gran, depenent de la mobilitat de bases imposables. En les actuals circumstàncies d’escassa coordinació europea sobre rendes de capital, la possibilitat que acabin suportant la imposició les rendes del treball, per altes que aquestes siguin, és més gran que no pas la que puguin suportar les rendes del capital. Per tant, alerta amb això.

La proposta d’una pujada autonòmica de l’IRPF per a rendes de més de 60.000 euros bruts fixant trams a partir d'aquest nivell d'ingressos anuals, seria efectiva per tal d’augmentar la progressivitat d’aquest impost?
Tindrien tots els números de suportar aquesta pujada fiscal les rendes del treball, per altes que aquestes siguin. La desmotivació que pot provocar collar encara més les rendes altes sobre el treball, l’esforç, els incentius a la innovació, etc, és un fet que, al meu entendre, ara no ens podem permetre com a país.

Catalunya Sí que es Pot ha calculat que es poden aconseguir 1.000 milions extra de recaptació modificant l’IRPF i els impostos de successions i patrimoni. Apujant el tram de l’IRPF per a grans fortunes i abaixant-lo a les rendes baixes, retornant l’impost de successions a la situació del 2006 i actuant sobre l’impost de patrimoni. Són càlculs realistes? 
Quan apuges el tipus a les rendes altes, què assumeixes que faran les bases gravades? Es quedaran a Catalunya o marxaran? Si no em responen a aquesta pregunta amb claredat, no em crec les previsions. En general, aquesta cautela serveix tant per si ve d’una rebaixa proposada per la dreta com si és una pujada d’impostos proposada per l'esquerra.

Mentrestant, la proposta del Govern consensuada amb la CUP preveu incrementar els ingressos en només 180 milions amb tres nous impostos, begudes ensucrades, centres comercials i un impost sobre actius no productius com béns immobles, embarcacions, cotxes de luxe i aeronaus a noms d’empreses. Va en la bona direcció?
És correcta, dins dels limitats marges amb què compta la nostra hisenda ‘autonòmica’.

Hi ha marge legal per crear encara més impostos, sense tenir la certesa que acabaran als tribunals espanyols?
En els enginys de la creació de impostos es voregen els límits de fets imposables ja gravats o gravables (per competència exclusiva) per l’Estat. Per tant, no és descartable acabar una altra vegada als tribunals. Són les limitacions d’una hisenda com la que tenim, que depèn de Madrid.

Eliminar part de les deduccions per habitatge a les rendes de més de 30.000 euros anuals aportarà 11 milions d’euros extra. Val la pena?
Sí. Potser el llindar hauria de ser més alt.

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada