dimarts, 1 de novembre de 2016

31/10/2016. Història. Efemèrides. Marc Pons. La fi de la dinastia reial catalana. Tal dia com avui, fa 603 anys, Jaume d'Urgell –de la dinastia Berenguer, que havia governat Catalunya durant set segles i l’Aragó durant tres-cents anys– es rendia a les tropes de Ferran de Trastàmara, el nou rei de la corona catalanoaragonesa sorgit de l'assemblea compromissària de Casp.

Benvolguts,
L’autor ens explica la trista conseqüència del Compromís de Casp.
Tot apuntava que la successió es resoldria seguint la línia dinàstica catalana, en aquest cas dels Berenguer-Urgell. Però a darrera hora, poderosos estaments de la societat –enfrontats a la figura de Jaume– van pressionar el rei Martí per deixar la successió en suspens. Martí va acabar morint sense nomenar un hereu. A Casp (1412) es va fer efectiva l'elecció de Ferran. Jaume va morir després de passar vint anys empresonat. I amb ell desapareixia  per sempre la dinastia Berenguer.
Vegem l’apunt:

31 D'OCTUBRE DEL 1413
La fi de la dinastia reial catalana
Marc Pons
Barcelona. Dilluns, 31 d'octubre de 2016
1 minut
Jaume d'Urgell
Tal dia com avui, fa 603 anys, Jaume d'Urgell –de la dinastia Berenguer, que havia governat Catalunya durant set segles i l’Aragó durant tres-cents anys– es rendia a les tropes de Ferran de Trastàmara, el nou rei de la corona catalanoaragonesa sorgit de l'assemblea compromissària de Casp. Jaume d'Urgell i els seus partidaris s'havien revoltat contra el que consideraven la imposició d'una dinastia –els Trastàmara–, que havia assolit el poder de forma irregular. La revolta no va tenir èxit perquè el país no va respondre a la crida urgellista. Ni tampoc ho van fer els aliats exteriors: els anglesos.
El principi de la fi, però, no es va produir a Balaguer –últim reducte urgellista–. Tres anys abans havia mort el rei Martí l'Humà sense descendència. Poc abans s'havia associat Jaume d'Urgell –cosí tercer i cunyat del rei– a les responsabilitats de govern pròpies d'un príncep hereu. Tot apuntava que la successió es resoldria seguint la línia dinàstica catalana, en aquest cas dels Berenguer-Urgell. Però a darrera hora, poderosos estaments de la societat –enfrontats a la figura de Jaume– van pressionar el rei Martí per deixar la successió en suspens. Martí va acabar morint sense nomenar un hereu.

A Casp (1412) es va fer efectiva l'elecció de Ferran. El nou rei, però, només posar el cul al tron va xocar amb tots els seus partidaris. Amb l'aristocràcia aragonesa i amb la valenciana. També amb la burgesia mercantil barcelonina. El Trastàmara aspirava a imposar un regim autoritari de tradició castellana sobre uns estaments d'arrel feudal que tenien profundament interioritzada la cultura secular de pacte. I, aprofitant el desgavell inicial, els urgellistes van iniciar una revolta que acabaria tràgicament. Jaume va morir després de passar vint anys empresonat. I amb ell desapareixia  per sempre la dinastia Berenguer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada