Benvolguts,
Ho estem repetint cada
dia: La Constitució no va ser fruit d'un pacte com els unionistes
repeteixen sovint.
L’autor proposa cinc
arguments contundents contra la legitimitat de la Constitució. 1. La Generalitat és anterior a la
Constitució. 2. La Constitució no va ser fruit d'un pacte. 3. La imposició de l’exèrcit
de l'article 2 anava acompanyada d'amenaces. 4. Tot document jurídic signat per
les parts sota amenaça o coacció és considerat viciat d'origen i esdevé nul de
ple dret. 5. La ratificació posterior a través d'un referèndum no hauria de ser
considerada legítima, atès que no hi havia proposta alternativa.
I la Constitució lliga de mans i peus la Generalitat.
Presentem l’article d’en
Casulleras. L’argumentació dels cinc punts el porta a exposar la seva tesi: Els arguments explicats i raonats haurien de ser
suficients per denunciar la vigència de la
Constitució Espanyola davant del Tribunal de Justícia Europeu.
Com que fa un parell de dies
vàrem fer un apunt que també finalitzava amb la proposició de passar als
tribunals internacionals, n’hem afegit un resum a continuació de l’article d’en
Casulleras.
Vegem l’article:
L'ombra dels
franquisme
Enric Casulleras - Doctor
en política econòmica de la UVIC-UCC
“La Constitució no va ser fruit d'un pacte com els unionistes repeteixen
sovint
El “procés” fa pensar en el vell
mite de Sísif, condemnat a pujar una i altra vegada un enorme roc fins al cim
de la muntanya, per llavors veure com rodola pendent avall i tornar a començar.
Els passos que fan el
govern i el Parlament, seguint el full de ruta, topen un cop i un altre amb la
impugnació del govern d'Espanya i el bloqueig sistemàtic del Tribunal
Constitucional. La Constitució lliga de mans i peus la Generalitat. Els
polítics unionistes no paren de distingir entre els partits constitucionalistes i els altres, els bons i els
dolents.
Doncs bé: sobre la legitimitat de la Constitució, convé recordar cinc detalls:
1. La Generalitat és
anterior a la Constitució. Les competències de la Generalitat es van
establir a l'Estatut de Núria el 1931, Estatut que va ser derogat
per les lleis franquistes. Després, la reinstauració de la Generalitat va ser el 1977,
quan la Constitució encara estava per escriure.
2. La Constitució no va ser fruit d'un pacte com els unionistes repeteixen tan sovint. Els
articles realment importants de la Constitució,
que al·ludeixen a la indissoluble unitat de la nació espanyola i defineixen l'exèrcit com el garant d'aquesta unitat, van ser una
imposició dels militars. Els testimonis escrits dels ponents
constitucionals Solé Tura i Herrero de
Miñón, el primer de manera clara, el segon, amb subterfugis, ho donen a
entendre clarament.
3. La imposició anava acompanyada
d'amenaces: si els ponents s'haguessin atrevit a
retocar l'article 2 de la Constitució, l'Estat Major de l'exèrcit hauria
intervingut, com indicava la carta que el senyor Herrero va
rebre en ple debat de la ponència constitucional –detall sabut de fa temps i
mai desmentit.
4. Tot document jurídic signat per
les parts sota amenaça o coacció és considerat viciat d'origen i esdevé nul de
ple dret: no hauria de tenir efectes jurídics.
5. La posterior ratificació de la
Constitució a través d'un referèndum no hauria de ser considerada legítima, atès que
no hi havia proposta alternativa: era acceptar la imposició dels militars o seguir amb el règim
anterior, el del “fuero de los
españoles”.
Crec que els arguments anteriors haurien de ser
suficients per denunciar la vigència de la Constitució
Espanyola davant del Tribunal de
Justícia Europeu. I, en tot cas, és evident que utilitzar la Constitució de
1978 per impedir solucionar democràticament les tensions territorials d'Espanya
és seguir el corrent als qui, quan es va morir
el general Franco, asseguraven que el dictador ho havia deixat tot “atado y bien atado”.
Les aspiracions
independentistes de milions de catalans no topen amb la legalitat:
topen amb els residus d'una dictadura militar...
I l'esquerra espanyola que fa servir la Constitució del 78 com a coartada per a no reconèixer el dret a
l'autodeterminació dels pobles, hauria de ser
conscient que està essent còmplice del règim franquista.
En Casulleras acaba l’apunt aquí. Ha explicat
els motius:
La Constitució no va ser
fruit d'un pacte com els unionistes repeteixen sovint…
Enric Casulleras
Afegim-hi com a complement els arguments del
nostre apunt d’abans d’ahir amb l'enllaç de més avall. De fet l’article d’en Casulleras exposa els cinc arguments
o motius que justifiquen el rebuig a la Constitució
i proposa de denunciar-ne la vigència davant del Tribunal de Justícia Europeu.
El nostre apunt no explica només el nostre rebuig
a la Constitució sinó el nostre
rebuig a les decisions al voltant del llarg període de la Transacció, que no Transició,
que inclou entre altres arguments de pes el rebuig de la Constitució i que conclou demanant també
el suport de les instàncies judicials internacionals.
Els nostres arguments haurien de ser:
- no estem d’acord amb la Transacció, que no transició (1975-1981),
- no estem d’acord que no ens donessin a triar
entre independència o autonomia
ni entre dictadura, monarquia o
república (20/11/1975),
- no estem d’acord en
l'entronització del borbó Juan Carlos, hereu putatiu de Franco
(22/11/1975)
- no estem d’acord amb la
llei d’aministia política que va indultar el franquisme dels crims que
havia comès i va indultar l'oposició dels crims que no havia comès
(15/10/1977)
- no estem d’acord que la
llei d’aministia política no hagi jutjat Franco i el franquisme
- no estem d’acord amb la
Constitució amb soroll de sabres i canons, resultat de totes les
martingales explicades més amunt (20/11/1975-06/12/1978)
- no estem d’acord a que
el règim borbofranquista actual s’atreveixi a autoanomenar-se Estat de Dret
- no estem d’acord a que
no es respecti escrupolosament la Separació
de Poders (Montesquieu)
I en conseqüència:
Proposem que
immediatament un tribunal imparcial internacional (La Haya?) intervingui
l’Estat espanyol i jutgi sobre els nostres greuges...
COMPLEMENTS
Els nostres arguments:
Un comentari sobre la Transacció:
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada