dijous, 17 de novembre de 2016

16/11/2016. Franquisme. Enric Casulleras. L'ombra dels franquisme. Legitimitat de la Constitució? 1. La Generalitat és anterior a la Constitució. 2. La Constitució no va ser fruit d'un pacte. 3. La imposició de l'article 2 anava acompanyada d'amenaces. 4. Tot document jurídic signat per les parts sota amenaça o coacció és considerat viciat d'origen i esdevé nul de ple dret. 5. La ratificació posterior a través d'un referèndum no hauria de ser considerada legítima, atès que no hi havia proposta alternativa.

Benvolguts,

Ho estem repetint cada dia: La Constitució no va ser fruit d'un pacte com els unionistes repeteixen sovint.

L’autor proposa cinc arguments contundents contra la legitimitat de la Constitució. 1. La Generalitat és anterior a la Constitució. 2. La Constitució no va ser fruit d'un pacte. 3. La imposició de l’exèrcit de l'article 2 anava acompanyada d'amenaces. 4. Tot document jurídic signat per les parts sota amenaça o coacció és considerat viciat d'origen i esdevé nul de ple dret. 5. La ratificació posterior a través d'un referèndum no hauria de ser considerada legítima, atès que no hi havia proposta alternativa.

I la Constitució lliga de mans i peus la Generalitat.

Presentem l’article d’en Casulleras. L’argumentació dels cinc punts el porta a exposar la seva tesi: Els arguments explicats i raonats haurien de ser suficients per denunciar la vigència de la Constitució Espanyola davant del Tribunal de Justícia Europeu.

Com que fa un parell de dies vàrem fer un apunt que també finalitzava amb la proposició de passar als tribunals internacionals, n’hem afegit un resum a continuació de l’article d’en Casulleras.

Vegem l’article:
L'ombra dels franquisme


Enric Casulleras - Doctor en política econòmica de la UVIC-UCC

“La Constitució no va ser fruit d'un pacte com els unionistes repeteixen sovint

El “procés” fa pensar en el vell mite de Sísif, condemnat a pujar una i altra vegada un enorme roc fins al cim de la muntanya, per llavors veure com rodola pendent avall i tornar a començar.

Els passos que fan el govern i el Parlament, seguint el full de ruta, topen un cop i un altre amb la impugnació del govern d'Espanya i el bloqueig sistemàtic del Tribunal Constitucional. La Constitució lliga de mans i peus la Generalitat. Els polítics unionistes no paren de distingir entre els partits constitucionalistes i els altres, els bons i els dolents.

Doncs bé: sobre la legitimitat de la Constitució, convé recordar cinc detalls:

1. La Generalitat és anterior a la Constitució. Les competències de la Generalitat es van establir a l'Estatut de Núria el 1931, Estatut que va ser derogat per les lleis franquistes. Després, la reinstauració de la Generalitat va ser el 1977, quan la Constitució encara estava per escriure.

2. La Constitució no va ser fruit d'un pacte com els unionistes repeteixen tan sovint. Els articles realment importants de la Constitució, que al·ludeixen a la indissoluble unitat de la nació espanyola i defineixen l'exèrcit com el garant d'aquesta unitat, van ser una imposició dels militars. Els testimonis escrits dels ponents constitucionals Solé Tura i Herrero de Miñón, el primer de manera clara, el segon, amb subterfugis, ho donen a entendre clarament.

3. La imposició anava acompanyada d'amenaces: si els ponents s'haguessin atrevit a retocar l'article 2 de la Constitució, l'Estat Major de l'exèrcit hauria intervingut, com indicava la carta que el senyor Herrero va rebre en ple debat de la ponència constitucional –detall sabut de fa temps i mai desmentit.

4. Tot document jurídic signat per les parts sota amenaça o coacció és considerat viciat d'origen i esdevé nul de ple dret: no hauria de tenir efectes jurídics.

5. La posterior ratificació de la Constitució a través d'un referèndum no hauria de ser considerada legítima, atès que no hi havia proposta alternativa: era acceptar la imposició dels militars o seguir amb el règim anterior, el del “fuero de los españoles”.

Crec que els arguments anteriors haurien de ser suficients per denunciar la vigència de la Constitució Espanyola davant del Tribunal de Justícia Europeu. I, en tot cas, és evident que utilitzar la Constitució de 1978 per impedir solucionar democràticament les tensions territorials d'Espanya és seguir el corrent als qui, quan es va morir el general Franco, asseguraven que el dictador ho havia deixat tot “atado y bien atado”.

Les aspiracions independentistes de milions de catalans no topen amb la legalitat:

topen amb els residus d'una dictadura militar...

I l'esquerra espanyola que fa servir la Constitució del 78 com a coartada per a no reconèixer el dret a l'autodeterminació dels pobles, hauria de ser conscient que està essent còmplice del règim franquista.

En Casulleras acaba l’apunt aquí. Ha explicat els motius:

La Constitució no va ser fruit d'un pacte com els unionistes repeteixen sovint…

Enric Casulleras 

Afegim-hi com a complement els arguments del nostre apunt d’abans d’ahir amb l'enllaç de més avall. De fet l’article d’en Casulleras exposa els cinc arguments o motius que justifiquen el rebuig a la Constitució i proposa de denunciar-ne la vigència davant del Tribunal de Justícia Europeu.

El nostre apunt no explica només el nostre rebuig a la Constitució sinó el nostre rebuig a les decisions al voltant del llarg període de la Transacció, que no Transició, que inclou entre altres arguments de pes el rebuig de la Constitució i que conclou demanant també el suport de les instàncies judicials internacionals.

Els nostres arguments haurien de ser: 
  • no estem d’acord amb la Transacció, que no transició (1975-1981), 
  • no estem d’acord que no ens donessin a triar entre independència o autonomia ni entre dictadura, monarquia o república (20/11/1975),
  • no estem d’acord en l'entronització del borbó Juan Carlos, hereu putatiu de Franco (22/11/1975)
  • no estem d’acord amb la llei d’aministia política que va indultar el franquisme dels crims que havia comès i va indultar l'oposició dels crims que no havia comès (15/10/1977) 
  • no estem d’acord que la llei d’aministia política no hagi jutjat Franco i el franquisme
  • no estem d’acord amb la Constitució amb soroll de sabres i canons, resultat de totes les martingales explicades més amunt (20/11/1975-06/12/1978)
  • no estem d’acord a que el règim borbofranquista actual s’atreveixi a autoanomenar-se Estat de Dret
  • no estem d’acord a que no es respecti escrupolosament la Separació de Poders (Montesquieu)
I en conseqüència:

Proposem que immediatament un tribunal imparcial internacional (La Haya?) intervingui l’Estat espanyol i jutgi sobre els nostres greuges...

COMPLEMENTS
Els nostres arguments:

Un comentari sobre la Transacció:

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada