diumenge, 13 de novembre de 2016

11/11/2016. Franquisme. Àlex Tort. Allò que s'endugué el Constitucional. L'Estat ha impugnat en set anys fins a 34 normes i iniciatives catalanes, quinze de les quals són de caràcter social. L'Estat ha interposat recursos contra normes aprovades pel Parlament a mesura que la pressió independentista ha anat augmentant. De presentar un litigi per any el 2010 i 2011 ha passat a impugnar onze iniciatives catalanes el 2015 i vuit enguany.

Benvolguts,

En una reunió de l’Assemblea de Sant Martí d’aquesta semana sota l’epígraf “El País informat”se’ns va proposar entre d’altres de cercar i documentar “Mentides de l’Estat espanyol” així com “Llistats de greuges de l’Estat espanyol”.

Pel que fa a les mentides és notable amb la poca vergonya i la impunitat que els ministres i el president del Gobierno les engalten. Com a exemple recent van venir la setmana passada uns fantasmes del Ministerio de Fomento, Gobierno de España, a explicar, crec que era a Reus, com aquest ministerio invertia més a Catalunya que en cap altre territori…



Pel que fa al TC no sabem si hi ha una relació de causa a efecte però l’Àlex Tort a La Vanguardia va publicar el mes de maig d’enguany aquest article amb un llistat de totes les impugnacions del TC contra Catalunya i les impugnacions de Catalunya contra l’Estat. Agafem aquest darrer article que està presentat en explicacions planes i en forma de taula.




Vegem l’article:


L'Estat ha impugnat en set anys fins a 34 normes i iniciatives catalanes, quinze de les quals són de caràcter social
Allò que s'endugué el Constitucional

Àlex Tort

07/05/2016
Barcelona

Suspesa la llei catalana de nosequè" és la piulada d'un sarcàstic compte a Twitter que simula ser el Tribunal Constitucional. Una broma que en realitat descriu la difícil relació entre el Govern central i el català. L' acció judicial sembla haver substituït la política per ambdues parts (vegeu la peça adjunta). Ahir mateix el Tribunal Constitucional va anul·lar una altra disposició de la Generalitat.

El cert és que l'Estat ha interposat recursos contra normes aprovades pel Parlament a mesura que la pressió independentista ha anat augmentant. De presentar un litigi per any el 2010 i 2011 ha passat a impugnar onze iniciatives catalanes el 2015 i vuit enguany. Malgrat aquest rerefons sobiranista, només deu tenen relació amb el procés, mentre que fins a quinze són lleis i disposicions de caire estrictament social. En detriment d'aquestes últimes el Govern del PP ha actuat sovint al·legant invasió de competències en el terreny econòmic i polític.

Tot i aquesta bel·ligerància estatal amb les lleis catalanes cal dir, però, que, de fet, el Govern central sosté una batalla similar amb molts altres executius autonòmics en el que ja es coneix com la recentralització de l'Estat. Fins i tot els constitucionalistes critiquen l'ús polític del Tribunal. El conseller de Justícia, Carles Mundó, abans-d'ahir va expressar a l'hemicicle que el TC està "desprestigiat", perquè "teòricament fa d'àrbitre, però sempre porta la samarreta de l'altre equip", i que Catalunya té l'autonomia política "suspesa de facto", ja que al seu parer l'Estat pretén aplicar l'article 155 de la Constitució a través de les impugnacions. Algunes de les lleis recorregudes creaven taxes per ser destinats a despesa social.

L'euro per recepta En els set mesos que l'Administració catalana va tenir en vigor aquest impost, va aconseguir ingressar 45,7 milions d'euros, fins que l'Estat va recórrer la iniciativa. El Tribunal Constitucional va eliminar la taxa definitivament el maig de l'any passat. Per tant, la Generalitat està obligada a retornar els diners a aquells que ho demanin.

Emergència social Impugnada a finals d'abril, l'Executiu espanyol va actuar contra la part de la llei 24/2015 que aplica mesures contra els desnonaments, i deixa via lliure, per ara, al Govern català per garantir el subministrament de serveis energètics bàsics durant l'hivern a les famílies més vulnerables. La paradoxa és que aquesta llei va ser aprovada pels vots a favor del PP a Catalunya. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca va considerar que era "el darrer servei" de l'Estat "a la banca i a les empreses subministradores".

Prohibició del fracking El Parlament va votar en contra del fracking en territori català, una pràctica d'extracció de gas i petroli, pels "efectes negatius sobre els trets geològics, ambientals, del paisatge o socioeconòmics" on es realitza. El TC va anul·lar la prohibició argumentant que ja havia tombat lleis similars a Cantàbria, La Rioja i Navarra.

Impost sobre dipòsits bancaris Un decret llei del Govern català del 2012 que imposava gravàmens del 0,3% al 0,5% als dipòsits bancaris va posar en alerta l'Executiu espanyol. Així, immediatament després va crear un impost estatal al 0%, que més tard va ser del 0,03%, amb l'objectiu de tancar la porta a la taxa catalana. El Parlament va aprovar el 2014 la llei sobre els dipòsits bancaris. L'Alt Tribunal va anul·lar definitivament tant el decret com la llei a finals de maig del 2015. El llavors conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, preveia ingressar a les arques catalanes uns 670 milions anuals amb aquest impost, però amb el 0,03% aplicat de la llei estatal la Generalitat va ingressar l'any passat només 60 milions.

Taxa a operadors d'internet És, junt amb la taxa turística, un dels pocs respirs del TC a la Generalitat, ja que va aixecar la suspensió el novembre passat. L'Alt Tribunal va considerar que l'escassa incidència que l'impost representa en el volum de negoci dels operadors digitals ­fins a 16­ fa possible la identificació i la devolució de les quantitats recaptades en cas que l'impost sigui finalment desautoritzat. Amb la mesura el Govern aplica una quota fixa recaptatòria de 0,25 euros al mes per cada connexió a internet contractada al territori català.

Impost d'habitatges buits És la gran contradicció de l'Executiu que dirigeix Mariano Rajoy, ja que a l'Eurocambra, per demostrar que les comunitats autònomes aplicaven mesures per abaixar el dèficit, va destacar que "les mesures classificades dins de la tipologia d'altres tributs suposen una quantia positiva de 101 milions d'euros, en què destaquen les derivades de la creació de nous tributs per algunes comunitats autònomes, tals com l'impost sobre els habitatges buits o l'impost sobre allotjament turístic". Amb la norma el Govern català havia recaptat 11,3 milions. Uns diners que, segons l'Executiu català, s' haurien pogut destinar a la compra de més de 260 habitatges de protecció social.

Més de 50 recursos contra l'Estat
La Generalitat no està per romanços, i tampoc s'ha quedat curta a l'hora de presentar recursos contra l'Estat. Així, fins avui ha presentat en un període similar més d'una cinquantena de recursos contra lleis estatals. Així ho van confirmar tant el president del Govern, Carles Puigdemont, com el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol. Aquest últim va aprofitar aquesta dada per retreure al Govern català l'ús "exagerat i una mica pervertit" que fa
del TC. A més, va comminar els dirigents independentistes que "deixin de legislar contra Espanya". Abans-d'ahir el TC va sentenciar a favor de la Generalitat en competències de protecció civil. Tanmateix, el Tribunal va sentenciar recentment en contra de recursos d'inconstitucionalitat presentats per l'Executiu català, com ara impugnacions a la llei del sector elèctric o contra diversos preceptes del decret de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària.
Àlex Tort

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada