dissabte, 12 de novembre de 2016

09/11/2016. ACN. Els arqueòlegs descobreixen amb l'Ictineu 3 el vaixell romà més ben conservat del país. La troballa s'ha fet gràcies a la campanya arqueològica que s'ha fet amb el submarí Ictineu 3, que ha permès treballar durant hores a fondàries on els submarinistes ho tindrien difícil. L’ Ictineu 3 ha marcat un punt d'inflexió, perquè ha permès estudiar durant hores fondàries on els submarinistes, equipats amb aparells especials, no podrien estar-s'hi més de 30 minuts.

Benvolguts,

Avui ens plau explicar-vos les descobertes arqueològiques submarines efectuades amb l’Ictineu3, el primer submarí científic català de la nostra època “i diem primer de la nostra època” perquè l’empordanès Narcís Monturiol  ja n’havia construït dues unitats, Ictineu1 i Ictineu2 fa 150 anys. El primer era de tracció de sang (4 o 5 homes a l’interior de l’artefacte feien moure l’hèlix). El segon era amb tracció de màquina de vapor, l’única font d’energia de l’època per a aquestes funcions. Evidentment els científics que han desenvolupat l’Ictineu3 no podien anomenar-lo de forma més escaient, en memòria de Monturiol.

Aquest Ictineu3 pesa 5,5 tones, té una llargada de 4,8 metres, una alçada de 3 metres i una amplada d’1,9 metres. És propulsat amb 8 motors alimentats amb bateries de liti que accionen 8 hèlixs i que li permeten avançar en totes direccions dins de l’aigua. L’Ictineu3 pot allotjar 3 tripulants i té una autonomia de 96 hores. Es pot submergir fins a 1.000 metres de profunditat. Està completament dissenyat a Catalunya, per científics i enginyers catalans.

Aquesta setmana ha estat notícia la descoberta d’un vaixell romà del segle I a les Illes Formigues, entre Palamós i Llafranc, en el que han treballat conjuntament els submarinistes i el submarí.

Terminologia:
Derelicte, en castellà pecio, restes de vaixell en el mar.

Tecnologia:
Segons explica l’article de més avall:
La troballa s'ha fet gràcies a la campanya arqueològica que s'ha fet amb el submarí Ictineu 3, que ha permès treballar durant hores a fondàries on els submarinistes ho tindrien difícil.
El submarí Ictineu 3 ha marcat un punt d'inflexió, perquè ha permès estudiar durant hores fondàries on els submarinistes, equipats amb aparells especials, no podrien estar-s'hi més de 30 minuts.
Aquest detall és important perquè, com és conegut, els submarinistes no poden anar a molta profunditat ni s’hi poden estar massa estona. A més cal que segueixin un estricte protocol de temps-profunditat sobretot en la pujada. El problema és ara molt conegut i es degut a que a mida que es va a més profunditat la pressió augmenta d’una atmosfera o bar cada 10 metres (per tant a 50 m hi ha 6 bars) i el gas nitrògen de l’aire (l’aire que respirem té 4 parts de nitrogen i una part d’oxigen) es va dissolent en la sang del submarinista. Aquest procés no és perillós, però el que sí que és perillós és la descompressió que es produeix quan el submarinista torna cap a la superfície que fa que el nitrogen dissolt es converteixi un altre cop a element gasós i produeixi una embòlia molt sovint mortal. Els protocols de retorn a la superfície obliguen a pujar molt pausadament i romandre en profunditats intermèdies minuts o hores segons la màxima profunditat a què s’ha arribat i l’estona que s’hi ha estat.

En aquest cas el derelicte es troba a 40 metres de profunditat. Els submarinistes tenen dificultats a baixar a més  profunditat encara que s’han fet proves usant altres mescles de gasos, oxigen més argó per exemple, però la profunditat no pot ser superior a 80 metres. És interessant de pensar que si només amb bussejadors s’han trobat bones quantitats de derelictes, si es baixés més avall hi ha tot un nou mon per descobrir.

Vegem ara l’article de l’ACN (amb l’enllaç es pot obrir el vídeo de 4 minuts on es veu l’evolució del submarí i dels submarinistes):

Els arqueòlegs descobreixen amb l'Ictineu 3 el vaixell romà més ben conservat del país


El derelicte es troba a més de 40 metres de profunditat, transportava àmfores de salsa de peix i data del segle I dC

09.11.2016 | 17:20

ACN. Els arqueòlegs han descobert a la zona de les illes Formigues les restes del vaixell romà més ben conservat de Catalunya. El derelicte es troba a més de 40 metres de profunditat, transportava àmfores de salsa de peix de la Bètica (l'actual Andalusia) i d'entrada es creu que data del segle I dC, en plena època imperial.

A tot el Mediterrani, només hi ha tres vaixells més d'aquesta època que s'hagin trobat en bon estat de conservació.

 La troballa s'ha fet gràcies a la campanya arqueològica que s'ha fet amb el submarí Ictineu 3, que ha permès treballar durant hores a fondàries on els submarinistes ho tindrien difícil.

El responsable del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), Gustau Vivar, explica que l'any vinent les restes es començaran a excavar en profunditat. De moment, s'han trobat 37 àmfores en un espai de 2 metres quadrats. Es creu que el vaixell, que està tapat per la sorra, en pot arribar a fer 15.

La descoberta del derelicte s'ha fet durant la campanya arqueològica que els arqueòlegs del CASC i el submarí científic Ictineu 3 han fet durant aquest octubre al Baix Empordà.

El submarí Ictineu 3 ha marcat un punt d'inflexió, perquè ha permès estudiar durant hores fondàries on els submarinistes, equipats amb aparells especials, no podrien estar-s'hi més de 30 minuts.

La campanya s'ha centrat en el litoral de Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Palafrugell. Segons ha explicat Gustau Vivar, a l'hora de fer les prospeccions, els arqueòlegs han comptat amb l'ajuda d'un submarinista de Vic i un pescador de Palamós, que els havien informat dels punts on el fons marí guardava possibles jaciments.

Al llarg d'aquestes setmanes, l'Ictineu 3 ha fet 22 immersions a profunditats d'entre 20 i 70 metres. I ha estat a la zona de les illes Formigues on els arqueòlegs han fet una troballa excepcional: les restes d'un vaixell romà que, a priori, data del segle I dC i que és "el més ben conservat de Catalunya", com ha concretat Vivar.

Carregat amb salsa de peix
De moment, el derelicte encara no s'ha començat a excavar (això es farà a partir de l'estiu vinent). Però amb tan sols 2 metres quadrats de jaciment, els arqueòlegs del CASC ja n'han tingut prou per confirmar la importància d'aquest vaixell. En aquesta àrea, i només removent la sorra del fons amb la mà, hi han trobat fins a 37 àmfores. Són de color verd, del tipus 'Dressel XI', estan tapades amb suro o ceràmica i contenen gàrum (salsa de peix) procedent de la Bètica (Andalusia).
"Per allò que hem vist, intuïm que aquest vaixell faria com a mínim 15 metres de llargada", ha concretat Vivar. "N'hi ha d'altres de paral·lels al Mediterrani i es tracta de naus que solien portar carregaments d'entre 1.000 i 2.000 àmfores", ha precisat el responsable del CASC.

A més de 40 metres
Les restes del vaixell romà es troben a més de 40 metres de profunditat. De moment, allò que s'ha fet és documentar-ne l'existència.

Serà a partir del 2017, quan amb el 'Thetis' i l'Ictineu 3, els arqueòlegs n'iniciïn l'excavació i vagin confirmant les hipòtesis que s'han fet a hores d'ara.

"Creiem que trobarem fusta ben conservada, perquè intuïm que el carregament d'àmfores que hi havia a la bodega ha aguantat l'estructura del vaixell", precisa Vivar.

Saber quin itinerari feia el vaixell, i per què es va enfonsar, són incògnites que de moment queden a l'aire. "Hem d'estudiar bé per què està allà, perquè no li toca enfonsar-se allà on és", ha precisat Vivar. I és que aquest derelicte, de fet, s'allunya de la zona d'esculls situada entre el cap de Begur i les Formigues (un espai on també s'han trobat altres jaciments).
Per fer-ne l'excavació, però, caldrà comptat amb un grup especialitzat de submarinistes. De fet, el CASC ja porta anys preparant-lo, i ja l'ha posat a prova en dos jaciments més del litoral gironí: el de Cap de Vol (situat a 24 metres de profunditat) i el de Cala Cativa (a 33 metres).

Amb l'exploració del derelicte de les Formigues, serà el primer cop que els bussos baixin a més de 40 metres de fondària. El grup especialitzat està format per deu arqueòlegs catalans i deu més d'estrangers, que se subdividiran en quatre equips i faran dues immersions diàries (de mitja hora cadascuna).

Tres més al Mediterrani
Si és confirmen les hipòtesis, el derelicte romà d'època imperial localitzat al Baix Empordà serà únic a Catalunya. De fet, a tot el Mediterrani només s'han localitzat tres vaixells més de característiques similars. Un d'ells a Alacant i els altres dos a l'estret de Bonifaci (entre Còrsega i Sardenya).
Segons ha precisat el responsable del CASC, són vaixells romans "molt grossos, que transportaven grans càrregues d'àmfores i també lingots de plom i coure a la part inferior del vaixell". És a dir, que en el cas del derelicte del Baix Empordà, la seva càrrega també podria ser mixta. Sovint, procedien de la Bètica i es dirigien cap a Roma amb els carregaments de gàrum, per abastir les tavernes de la capital de l'imperi.

Evitar l'espoli
Gustau Vivar ha precisat que el derelicte del Baix Empordà, tot i estar situat a més de 40 metres de profunditat, pateix "un perill d'espoli real". Per això, precisament, el CASC ha volgut informar de la troballa, per ajudar a preservar-lo.

"Pensem que quanta més gent en conegui l'existència, més fàcil serà de protegir; a Catalunya tenim 835 documentats jaciments subaquàtics i no podem posar-hi un mosso a cadascun", ha dit el responsable del CASC. "Però sí tothom sap l'existència del del Baix Empordà, quan vegin alguna barca a prop i pensin que hi fa mal, ens podran alertar", hi ha afegit.

A la mateixa zona els arqueòlegs també hi han trobat altres jaciments. Aquests, però, de moment, els mantenen en secret. Entre Palamós i Palafrugell se'n tenen nou més de documentats, dels quals cinc s'han descobert en aquesta campanya on hi ha pres part l'Ictineu 3.

Fita internacional
A banda de les troballes arqueològiques, la campanya d'aquest octubre també ha permès que el submarí elèctric hagi assolit "una fita internacional", com ha precisat una de les portaveus de l'empresa, Carme Parareda. En concret, ha recorregut 12 quilòmetres entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós d'una sola tacada. "Fer aquesta distància de manera totalment autònoma, propulsat per electricitat, és un assoliment", ha concretat.

Durant l'exploració al Baix Empordà, l'Ictineu 3 s'ha estat 66 hores a l'aigua (de les quals, 31 submergit). Equipat amb uns focus molt potents, l'aparell està dissenyat per submergir-se a fondàries de fins a 1.000 metres.
ACN

Joan A. Forès

Reflexions

3 comentaris:

  1. Es emocionant veure com se segueix el camí que va iniciar Monturiol, amb el mateix esperit cientific i alhora patriòtic. Això em porta a pensar, que potser la utopia (la de Monturiol i la nostra) no està tan lluny.

    ResponElimina