Benvolguts,
El Punt/Avui va publicar el 23 de setembre l’article
Les mentides contra Catalunya. Era
una introducció a un recull fet per 11 periodistes que ha de servir d’argumentari per contrarestar les
mentides que el govern espanyol està començant a generar contra Catalunya.
Cada periodista exposava un tema (una mentida) que Espanya genera i argumentava
per contrarestar cada una de les mentides. Aquest article inclou els enllaços a
cada un dels 11 documents:
- Catalunya quedaria fora de la Unió Europea?
- Els jubilats deixaran de cobrar les seves pensions?
- L'Estat deixarà de pagar l'atur i altres subsidis?
- L'exèrcit espanyol enviarà els tancs contra
Catalunya?
- El nou estat català bandejarà la llengua castellana?
- La Catalunya independent quedarà fora de l'euro?
- Ni el Barça ni cap equip català no jugarà en lligues
espanyoles?
- El PIB de Catalunya s'ensorrarà?
- El boicot comercial ofegarà l'economia catalana?
- La independència obrirà un greu conflicte social?
- La Constitució és intocable i l'autonomia es pot
suprimir?
A més a més a mida que van apareixent noves
mentides el diari genera l’antídot corresponent:
- Els bisbes
espanyols, a favor de la “nació única”
- Els
bisbes catalans es refermen a defensar la “legitimitat moral de totes les
opcions polítiques
http://www.elpuntavui.cat/canals/series/catalunya-vol-viure-en-llibertat.html
Ja sabem i hem dit moltes vegades que la
tàctica d’Espanya és clavar-te una puntada als morros i mentre et cures la
ferida clavar-te’n dos més i així anem perdent el temps i ens tenen controlats i
ocupats mentre ens anem llepant les nafres. Tanmateix en aquest cas ens cal
estar segurs dels nostres arguments davant l’onada que ve i les onades que
aniran venint. Ens hem de preparar. Tal com responia Carme Forcadell,
presidenta de l’ANC, el 13 de setembre a la pregunta de l’entrevistaire Marc
Bataller: Com volen aconseguir que hi
hagi més independentistes?
Carme Forcadell: Fent actes i explicant el nostre projecte a
través d'entitats i associacions de barri. S'ha de fer una xarxa d'extensió.
En aquests moments la xarxa d'extensió ja existeix, les
Assemblees territorials de l’ANC cobreixen tot el país, però hi ha de col·laborar
molta més gent. Molta més. I és ben fàcil, s’entra al web de l’ANC, http://www.assemblea.cat/ i ens hi apuntem. Hi ha feina per tothom. I
cal gent engrescada...
1.
Primer
exemple: es va pactar que els partidaris del sí i del no es gastarien un dòlar per
habitant en la campanya. En total, cinc milions. Els partidaris del no
se'n van gastar cap a trenta.
2.
Segon
exemple: la població a Mont-real era de 2,3 milions de persones el 1994. L'any següent, el
del referèndum, va pujar als 4,3 milions i el 1996, un cop feta la consulta, va
baixar a 2,6.
Conclusió? Allau de canadencs empadronats per poder votar a favor del no.
3.
Tercera
manipulació: la sentimental. Als carrers de la capital quebequesa els
partidaris del no van muntar una macromanifestació en la qual va venir gent des
de Toronto o Alberta amb el lema No marxeu, que us estimem. “Els canadencs ens van
envair”, va recordar Turp. Un perill, aquest últim, que la moderadora, Mònica
Terribas, va minimitzar irònicament: “Han passat anys dient que no ens estimen,
els serà difícil trobar gent que vulgui venir a dir que sí.” Sigui com sigui
aquestes traves van fer efecte, ja que del 63% que s'esperava favorable al referèndum finalment el
resultat va ser del 50,4% que van votar que no i el 49,6% que van dir que sí.
Gairebé un empat tècnic.
Això ens explica que hem d’estar preparats per
a qualsevol eventualitat i córrer a fer saber a la UE i al mon que Espanya
continua fent trampa. No sé si us n’heu adonat, però:
Estem en guerra!
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada