Ja sabem que el periodista Iu Forn ens
obsequia molt sovint presentant-se com si fos una altra persona. En l’ARA del
dia 4 personificava el ministre Güert. I deu haver esgotat el diccionari de
sinònims per aconseguir tantes variants de la tírria contra el català! I l’Iu Forn
no va massa errat sinó tot el contrari. Jo puc testimoniar com una ex-secretària d’estat
del govern espanyol se’n va anar d’una inauguració a Barcelona, patrocinada pel
seu govern i de la que era la màxima personalitat, amb l’excusa que ja estava tipa de
només sentir parlar en català...
El ministre 'Güert'
sortint de l'armari
IU FORN
04/10/2012
Hola, sóc un tal José
Ignacio Güert i es veu que
treballo de ministre. Això m'obliga a parlar en públic sovint i jo ho he
aprofitat per crear el güertisme , que la güertipèdia defineix com l'acte d'evacuar
declaracions com els ases es foten els pets. La penúltima que he col·locat ha estat aquesta de l'adoctrinament
independentista a les escoles. Però no, no
s'equivoqui. Dir-ho només era la justificació de la segona part de l'argument,
que és la que a mi m'interessava col·locar i que consistia a carregar-me la immersió a
les escoles. I sap per què? ¿Sap
per què jo i la resta del nacionalisme espanyol identitari fa temps que volem carregar-nos la
immersió? Miri, ara l'hi diré ben claret, perquè ja estic fart de dissimular. El català ens molesta. El català ens repugna. El detestem. Estem tips del català. Abominem el català. El català és monstruós, terrorífic,
horripilant, camperol i pobletà. El català ens fa fàstic i ens fa venir arcades, basques i vòmit
incontrolat. El català és una femta infinita. Vaja, que li tenim tanta mania que quan
escoltem algú bordant-lo, primer ens ve una granissada, després una
al·lèrgia i finalment una immensa nàusea sideral. Parlar en català és un atemptat al bon gust, a
les bones maneres, a l'educació i al sentit comú d'algú que es vesteix pels peus.
A nosaltres el català ens genera odi,
tírria, aversió, fòbia, antipatia, repulsió, aversió, llàstima, horror,
animositat, execració, tedi, casament, desafecció, esgarrifances, pena,
reprovació i fatiga. Això sí, a Catalunya ens l'estimem molt, sobretot la seva riquesa cultural
representada per Espriu, Pla i... bé, Espriu i Pla. Això sí, als anys 70 era
molt més cosmopolita que ara, que és molt més provinciana, com vostè podrà
comprovar si va pel món civilitzat i parla de Barcelona i de Catalunya. Vaja,
que no sé si ha quedat prou clar, però d'això del català no en som gaire
partidaris. D'acord?
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada