Benvolguts,
Una de les meves aficions, compartida amb la Marta que en sap molt més
que jo, és la filologia i per tant ens llegim amb molt d’interès les pàgines de
l’ARA de l'Albert Pla Nualart dedicades a aquestes qüestions. El divendres va sortir un apunt molt
aclaridor sobre "Hi és el
Pep?" o "Hi ha el Pep?" i avui hi ha una continuació més científica
potser sobre l’estructura de la llengua La
dificultat d'una llengua. Us els ofereixo tots dos i us faré uns apunts al
final.
Tanco
la setmana dedicada a ultracorreccions en l'ús de ser , estar i haver-hi amb un cas molt interessant:
el de l'ús incorrecte de ser-hi per haver-hi. El torna
a provocar l'obsessió per allunyar-nos del castellà i un exemple clàssic és la
pregunta que fem quan iniciem una conversa telefònica.
A
alguns els sembla que si el castellà diu "¿Está
el Sr. Nin?" nosaltres hem de dir "Que
hi és el Sr. Nin?" Però així com en certs contextos aquesta és
l'equivalència correcta (fa un any als monitors del metro s'hi llegia un
"Les normes estan per complir-les" que havia de ser "Les normes
hi són per complir-les"), en aquest no.
Perquè
aquí el Sr. Nin és la informació nova -o rema- de la frase i per ser subjecte
de ser-hi hauria de ser la coneguda -o tema-. Per això cal preguntar "Que hi ha el Sr. Nin?" (se'n
parla per primer cop) i respondre "No,
no hi és" (ja se n'ha parlat).
Fugint
de la flagrant interferència ("Està el Sr. Nin?") caiem en la
ultracorrecció ("Que hi és el Sr. Nin?"), que esdevé correcta si
l'entonació disloca el tal Nin a la dreta: "¿Que hi és, el Sr. Nin?"
Però llavors és com si pressuposés que l'interlocutor sap que demanaré per ell.
Altres
exemples d'aquesta ultracorrecció són "A la festa hi eren Montilla i Mas". Novament la frase només és bona si
ja parlàvem d'ells i només confirmo que eren a la festa. Però també aquí
estarien dislocats i caldria una coma.
I
la prova que ser-hi va amb
informació coneguda i haver-hi
amb nova, és que el primer va amb pronoms (que sempre tenen antecedents o
referents contextuals) i el segon amb noms plens: "No hi havia el Pep però
hi eres tu" o bé "Hi haurà molts amics però no hi seran tots".
UN
TAST DE CATALÀ. La dificultat d'una llengua
Comentant
el meu tast de divendres, un
polinyanenc defensa que si responem "No, no hi és" és lògic que també
preguntem "Que hi és, X?", perquè "la llengua tendeix a
l'economia i la simplificació".
Li
responc breument. Una llengua materialitza històricament una
facultat biològica innata. És a dir, naixem amb la seva complexa estructura
dins el cervell i és l'exposició de petits als seus sons la que la farceix
perquè esdevingui japonès, català o suahili.
Estructures que analitzades teòricament són
molt complexes un parlant nadiu les té claríssimes, i mai s'equivoca, perquè,
de fet, no les ha après sinó que li han crescut al cervell. La dificultat només la percep el que les
vol aprendre d'adult i ja no ho pot fer com un nen.
A
aquesta dificultat natural, la
norma -obligada a un cert grau de convenció- n'hi afegeix una d'artificial que
el nadiu també ha d'aprendre. I de vegades les confonem i barregem.
Cap
català nadiu simplifica dient "Hi havia molta gent però no hi havies
tu" ni tampoc "Hi era molta gent però no hi eres tu". Sap -sense
haver-ho après- que ha de dir "Hi havia molta gent però no hi eres
tu", perquè el cablejat innat del seu cervell
l'hi porta.
El
que des de fora es percep com a irregularitat (l'ús d' haver-hi i ser-hi en
dues frases aparentment simètriques) el nadiu ho troba normalíssim i, al final,
el lingüista ho explica fent-nos entendre el que ja sabíem.
Ser conscients d'això ens ha de fer rumiar
sobre l'irreparable mal que fem a la llengua posant a les escoles infantils
mestres amb un català mal après i ple d'interferències. Farem més per la
genuïnitat pagant bé mestres modèlics que gastant milions en cursos d'adults.
Notes meves:
1.
En el metro encara avui hi he vist
el "Les normes estan per complir-les"!
2.
Com a complement podem explicar
que en una conferència donada per Camilo
José Cela Conde, fill del censor franquista i autor de diverses obres com “Viaje
a la Alcarria” o “El cipote de Archidona” o “Izas, rabizas y colipoterras”,
aquest conferenciant va explicar que si un extraterrestre aterrés a la Terra i
es passegés per diversos llocs de llengües completament diferents, ens
explicaria al final que des del seu punt de vista tots parlaven el mateix llenguatge!
Per què? Doncs perquè les estructures de la llengua són iguals a tot arreu! El
que no sabíem era que:
a.
Naixem amb la complexa estructura de la llengua
dins el cervell i és l'exposició de petits als seus sons la que la farceix
perquè esdevingui japonès, català o suahili!
b.
Que les estructures que analitzades
teòricament són molt complexes un parlant nadiu les té claríssimes, i mai
s'equivoca, perquè, de fet, no les ha après sinó que li han crescut al cervell
c.
I tot això perquè la llengua la portem en el
cablejat innat del nostre cervell
3.
Finalment una constatació violenta
(aplicable a les retallades a l’escola, per exemple, que poden malmetre
generacions de nens): Ser conscients d'això ens ha de fer rumiar
sobre l'irreparable mal que fem a la llengua posant a les escoles infantils
mestres amb un català mal après i ple d'interferències.
No ho trobeu aclaridor i genial?
Des d’aquí podríem fer disquisicions sobre l’aprenentatge
i el coneixement de les llengües i sobre els espanyols orgullosos de posseir una sola
llengua, i dels Aznars, Zapateros i Rajoys (la hablan 450 millones de personas)
anant esmaperduts pels llocs on no hi ha cap dels 450 milions d’hispanoparlants
a l’abast. I dels pares com la Sanchez Camacho que vol escolaritzar el seu fill
només
en espanyol. I com a conseqüència de la seva ceguesa o mala llet fa 300 anys
que intenten liquidar-nos físicament i lingüísticament...
Un detall que expliquen els sociolingüistes és
que si un nen aprèn simultàniament més d’una llengua, el seu cervell s’organitza
diferentment que si només n’aprèn una, i després l’aprenentatge de les altres
li serà molt més fàcil...
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada