27/10/12. Tractats internacionals sobre l'autodeterminació dels pobles (1)

 Benvolguts,

Aquest matí, el bon amic Guillem Latorre m’ha enviat el text que us incloc del Tractat de Viena. Gràcies Guillem.

Precisament en una de les reunions quinzenals del Grup d’Opinió Els Almogàvers del mes passat, es va parlar dels textos internacionals que poden ajudar-nos al procés d’independència.

Vàrem quedar que buscaríem precisament tres textos:

·       Els 14 punts de Wilson (1918)

·       La Carta de les Nacions Unides (1945)

·       El Tractat de Viena

Us incloc referències al primer i al tercer. Pel segon cal un treball de síntesi o buscar més a la Viquipèdia. Algú em pot ajudar?

Catorze punts de Wilson

De Viquipèdia

Discurs de Woodrow Wilson al Congrés: 8 de gener de 1918

Els catorze punts de Wilsonsón el nom donat al programa del President dels Estats Units Woodrow Wilson per posar fi a la Primera Guerra Mundial i reconstruir Europa en un discurs ressonant el 8 de gener de 1918 davant el congrés dels Estats Units.

Encara que molts punts fossin específics, els cinc primers eren més generals, incloent el lliure accés al mar, l'abolició de la diplomàcia secreta, el desarmament, la restitució de les sobiraniessobre les terres ocupades, com Alsàcia-Lorena per a França, el dret a l'autodeterminació nacional, etc.

El discurs, que havia estat escrit sense coordinació o consulta prèvia dels seus homòlegs europeus, estava imprès d'ideals elevats i anunciava la Societat de Nacions.
Wilson aconseguí fer passar una part del seu programa al tractat de Versalles. Tanmateix, malgrat aquest idealisme, l'Europa de postguerra no n'adoptarà més que quatre punts. El Senat americà es nega a ratificar el tractat de Versalles, així com a entrar en la Societat de Nacions. Finalment, el corredor de Danzig, qui permetia a Polònia accedir lliurement al mar serà un dels elements desencadenadors de la Segona Guerra Mundial.

Tanmateix, els Catorze Punts conserven el record d'un bonic ideal. Han suscitat una immensa esperança d'alliberament a les colònies.^[1] El discurs va ser traduït i va ser difós per la premsa sobretot en els mitjans independentistes a l'Àfrica i Àsia.^[2]A les escoles xineses fins i tot es memoritzaven extractes del discurs.^[2][3]

Extracte del discurs recollint els catorze punts

1. Obrir tractats de pau, als quals s'ha arribat lliurement, després dels quals ja no hi haurà cap mena d'aliança internacional privada, sinó una diplomàcia franca i transparent.
2. Absoluta llibertat de navegació pels mars, fora de les aigües territorials, tant en temps de pau com en temps de guerra, excepte si els mars han de ser tancats parcial o totalment en aplicació d'aliances internacionals.
3. La retirada, tant com sigui possible, de totes les barreres econòmiques, i l'establiment d'una igualtat de les condicions de comerç entre totes les nacions que desitgen la pau i que s'associen per mantenir-la.
4. Donar i obtenir garanties adequades per tal que els armaments nacionals estiguin reduïts al més petit punt possible compatible amb la seguretat interior.
5. Un ajust lliure, obert, absolutament imparcial de tots els territoris colonials, basant-se en l'estricta observànça del principi que per a determinar totes les qüestions sobre la sobirania, els interessos de les poblacions afectades siguin presos en compte amb igual pes que les reivindicacions equitatives del govern del qual es reclama la determinació.
6. L'evacuació de tot el territori de Rússia i com a solució de totes les qüestions que afecten a Rússia per a garantir una millor i més lliure cooperació de les altres nacions del món en obtenir per a ella una oportunitat lliure i còmoda per a la determinació independent del seu propi desenvolupament polític, de les seves polítiques nacionals i assegurar una sincera benvinguda a la societat de les nacions lliures sota institucions de la seva elecció, i, més que una benvinguda, també assistència en tot allò que necessiten i desitgen. El tracte concedit per Rússia per les nacions germanes en els propers mesos serà la prova decisiva de la seva bona voluntat, de la comprensió de les seves necessitats a diferència i no dels seus propis interessos, i de la seva intel·ligent i desinteressada compassió.
7. Bèlgica, i el món sencer ho acceptarà, ha de ser evacuada i restaurada, sense cap temptativa de limitar la seva sobirania què ha de gaudir de manera comuna a les altres nacions lliures. Cap altre acte no servirà com aquest per a restablir la confiança entre les nacions de les lleis que han establert i han determinat elles mateixes per al govern de les seves relacions amb els altres. Sense aquest acte curador, l'estructura sencera i la validesa de la llei internacional estarà per sempre alterada.
8. Tots els territoris Francesos haurien de ser alliberats, les parts envaïdes, restituïdes, i el mal fet a França per Prússia el 1871, en relació amb Alsàcia-Lorena, que ha pertorbat la pau mundial durant prop de 50 anys, hauria de ser corregit, de tal manera que la pau sigui de nou establerta en benefici de tots.
9. Un reajustament de les fronteres d'Itàlia hauria de ser efectuat al llarg de línies de nacionalitats clarament reconeixibles.
10. Als pobles de l'Imperi austrohongarès, els quals desitgem veure salvaguardada i assegurada una plaça entre les nacions, li haurà de ser concedida l'oportunitat del més lliure desenvolupament autònom.
11. Romania, Sèrbia i Montenegro haurien de ser evacuades i els territoris ocupats, restituïts; Sèrbia hauria de tenir assegurat un accés lliure i segur al mar; les relacions dels estats balcànics entre ells haurien de ser determinades per una entesa amistosa mitjançant línies històricament establertes de fidelitat i de nacionalitat; i les garanties internacionals de la independència política i econòmica i la integritat territorial dels Estats dels Balcans han de ser assumides.
12. A les regions turques de l'Imperi Otomà actual haurien d'estar assegurades la sobirania i la seguretat; però a les altres nacionalitats que són ara sota el domini turc s'haurien de garantir una seguretat absoluta de vida i la plena possibilitat de desenvolupar-se d'una manera autònoma; en quant al Dardanels, hauria d'estar obert permanentment, per tal de permetre el lliure passatge a les naus i al comerç de totes les nacions, sota garantia internacional.
13. Un Estat polonès independent ha de ser creat, que inclourà els territoris habitats per poblacions indiscutiblement poloneses, a les quals s'hauria d'assegurar un lliure accés al mar, i la independència política i econòmica així com la integritat territorial haurien d'estar garantides per un acord internacional.
14. Una Societat de Nacions ha de ser constituïda sota aliances específiques tenint per a objecte oferir garanties mútues d'independència política i d'integritat territorial dels estats grans i petits per igual.

En resum

• 1. Negociacions de pau públiques.
• 2. Llibertat de navegació marítima.
• 3. Llibertat de comerç internacional.
• 4. Limitació concertada dels armaments.
• 5. Dret d'autodeterminació per als temes colonials.
• 6. Evacuació de Rússia.
• 7. Evacuació i restauració de Bèlgica.
• 8. Retorn d'Alsàcia-Lorena a França.
• 9. Rectificacions de les fronteres italianes segons els límits de les nacionalitats.
• 10. Autonomia dels pobles de l'Imperi austrohongarès.
• 11. Evacuació de Romania, de Sèrbia i de Montenegro.
• 12. Limitació de la sobirania otomana a només les regions turques.
• 13. Creació d'un Estat polonès amb lliure accés al mar.
• 14. Creació de la Societat de Nacions.

El Tractat de Viena

Josep Maria Merigó, enviat per Guillem Latorre

LES CONVENCIONS DE VIENA

Recentment El Diario de Sevilla va publicar una entrevista amb la Sra. Viviane Reding, vicepresidenta de la Comissió Europea, en la que va manifestar que no hi ha cap llei europea que prevegi que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea a l’independitzar-se de Espanya.

 En el curs de la forta reacció del “Gobierno de España” demanant explicacions a la CE, el representant d’Espanya, Sr. Federico Fonseca Morillo es va queixar que la Sra. Reding havia esmentat la Convenció de Viena. Aquest punt no ha quedat gaire clar.

Aprofitant tot l’enrenou i considerant que això també afecta a Escòcia, el diari Newsnet Scotland dóna el següent aclariment:

       Les Convencions de Viena son una sèrie de tractats internacionals  promulgats per les Nacions Unides. No estan incorporats a la legislació de la UE.

       La Convenció de Viena de 1978 defineix els drets i les obligacions dels nous estats independitzats respecte als dels estats dels que s’independitzen i en l’article 16 distingeix dues categories de nou estat:

           1.-Nou estat independent producte de una descolonització. En aquest cas s’ha de sotmetre a noves reglamentacions que no s’hereten de l’estat colonial original.

            2.-Nou estat independent producte d’una secessió d’un altre estat. En aquest cas es considera hereter dels drets i obligacions de l’estat original.

        Els Governs escocès i català es consideren clarament dins de la segona categoria.

       Ni el Regne Unit ni Espanya van ratificar la Convenció de Viena de 1978.

 És evident que a la UE hi ha un buit legal que un dia o altre s’haurà d’omplir; el Consell de Europa ja ha suggerit una futura reunió de la CE o del Parlament per tractar aquesta qüestió.

Quan arribi el moment que la UE legisli sobre aquest assumpte sembla lògic que la UE faci seva la llei de les UN (organisme de rang més extens).

Conveni de Viena sobre successió d'Estats en matèria de Tractats

De Viquipèdia

Conveni de Viena sobre la successió d'Estat en matèria de de tractatstr

Estats que han ratificat el conveni

Estats que l'han signat però no l'han ratificat

Parts

22: Bòsnia i Herzegovina, Croàcia, Xipre, República Txeca, Dominica, Ecuador, Egipte, Estònia, Etiòpia, Iraq, Libèria, Moldàvia, Montenegro,   Marroc, Saint Vincent i les Grenadines, Sèrbia, Seychelles,   Eslovàquia, Eslovènia, Macedònia, Tunísia, i Ucraïna

El Conveni de Viena sobre la successió d'Estat en matèria de tractats o, abreujadament, Conveni de Viena, és un tractat internacional promulgat el 1978 a Viena que té per objectiu regular les normes de la successió d'estats. Va ser adoptat en part com a resposta a la profunda transformació de la comunitat internacional generada pel procés de descolonitzaciói per continuar en la línia de regulació internacional engegada el 1969 amb el Convenció de Viena sobre el Dret dels Tractats.