25/10/12. Que el enemigo no es tonto éeeee!

Benvolguts,

Quan jo feia la mili al bell mig de l’etapa franquista hi havia un brigada xusquero (com tots), manyo, que solia repetir-nos: que el enemigo no es tonto éeeee!

Aquesta frase em ve al cap cada vegada que els comentaristes, articulistes, contertulians, etc, argumenten: És que a Madrid no saben què passa a Catalunya...

I jo difereixo totalment. A Madrid estan molt ben informats, el enemigo no es tonto éeee!, per a això tenen espies, cinquenes columnes i infiltrats en tots els partits polítics. Per això m’ha estranyat que en Vicent Partal digui: El principal problema del PP i d’un cert Madrid polític i mediàtic és que quan es refereixen al Principat parlen d’oïdes, elucubrant teories que la realitat desmenteix a cada minut però que ells tenen per certes.

De fet a Madrid fan veure que no entenen el que passa a Catalunya. Ja he explicat que a Madrid, periodistes, polítics, tertulians, no han parlat mai de l’ANC, fan veure que no saben que existeix, no volen pensar que la manifestació de l’11S no la va organitzar cap partit polític sinó la societat civil. I això sí que ho saben, ja que als partits polítics se’ls pot dominar, comprar o el que vulguis, però a la societat civil no! Si fos veritat farien com els nens que es tapen els ulls i diuen que no hi són. Però no és veritat. Ho saben perfectament, segurament més que els més ben informats dels catalans!

Bé, aquí queda la meva opinió. Ara bé, jo subscric totes les altres afirmacions...

Ah, l’acudit gràfic és de El Temps!

Per cert que el títol de l’article sembla manllevat dels díptics del nostre amic Lluís Guti, que diu i argumenta sàviament que: La independència de Catalunya no em fa por!

25.10.2012

Aznar no fa cap por

Catalunya no podrà romandre unida si no és espanyola’. La solemne frase la va pronunciar ahir José Maria Aznar, que era el que faltava per intervenir en el joc dels despropòsits. Vol ser una amenaça en tota la regla però és una amenaça que perd molta força si arriba nascuda de la boca d’un dels homes més desprestigiats a Catalunya …i a Espanya també.

El principal problema del PP i d’un cert Madrid polític i mediàtic és que quan es refereixen al Principat parlen d’oïdes, elucubrant teories que la realitat desmenteix a cada minut però que ells tenen per certes. I una de les més tòpiques que acostumen a usar és aquesta que insinua Aznar: la pretesa existència d’una massa enorme de ciutadans espanyols a Catalunya que, creuen ells, els obeiran cegament quan els ordenen alçar-se contra el nacionalisme català.

És evident que si el PP decideix organitzar una campanya salvatge sobre aquest tema ningú no pot descartar alguns incidents ací o allà. Però més enllà de l’anècdota local no hi ha cap raó empírica per a creure en l’existència d’un cavall de Troia. No, en cap cas, de les dimensions apocalíptiques que Aznar inventa i somia. I no transversal als partits i plural. Que l’extrema dreta espanyolista a Catalunya tinga més o menys activitat és una cosa. I que represente a algú més enllà de l’estricta extrema dreta és una altra. No és Aznar precisament una figura que genere massa consens...

Per sort el 25 N és just en un mes i tindrem encara més proves de que els catalans d'origen espanyol no són la colla d’estúpids manipulables que Aznar pensa que són. N’hi haurà prou amb mirar els vots per a adonar-nos-en que Aznar simplement pixa fora de test. Cosa que no puc dir, per cert, que siga cap novetat.

I una darrera pregunta: existeix el Toro de Troia?

Joan A. Forès

Reflexions