Benvolguts,
Tal com conta en Lluís Guti un dels membres
destacat del Grup d’Opinió Els Almogàvers: La independència de Catalunya no em fa por!!!!
I els díptics que repartim en els darrers
Racons del Xerraire ho demostren: Es pagaran les pensions millor que ara, es
desbloquejarà la construcció del Corredor Mediterrani, dels accessos al Port de
Barcelona, de la NII (que canviarà de nom, evidentment), de totes les
infraestructures que ara el Ministerio de Fomento té aturades, Europa no
deixarà que es perdi Catalunya, contribuent nat a Europa pel seu PIB més alt
que la mitja, i les 4 o 5.000 empreses multinacionals establertes a Catalunya,
hi continuaran i se n’establiran moltes de noves. Per tant La independència de Catalunya no ens fa por!!!!
I avui parlarem de la por comentant dos articles d’en
Xavier Roig (El planeta dels simis) que es mira el procés de manera pragmàtica i positiva,
però apel·lant a la dignitat i del Vicent Partal (Tan sols podem
perdre si tenim por)
que se’l mira tenint com a directriu que La papereta, cada papereta doncs, és el camp de batalla .
09/10/2012
Xavier Roig.
El planeta dels simis
Uns tasts:
Durant anys i anys, el provincianisme polític (el de CiU especialment), i determinada societat barcelonina, ha rigut les grolleries mal educades dels Lara –abans del pare, ara del fill-. És lògic. ¿Quants politiquets retirats no han trobat un refugi al Grupo Planeta gràcies a llepar-los la mà i empassar-se els principis més bàsics? Que no s’enganyin tots aquests: l’excés de miserables catalans que ha poblat i arruïnat el país durant la Transició també formarà part dels llibres d’història.
Alguns troben lamentable que determinades empreses marxin si arribem a obtenir la independència. I tenen raó. Jo preferiria que el Grupo Planeta es quedés. Ara bé, dit això, el que no hem de fer és tenir por a que el Grupo Planeta, i altres empreses, marxin. No si el preu és renunciar a la dignitat –com s’ha fet fins ara-. Perquè el primer dels drets a exercir és el dret a no tenir por. Sobretot si prenem en consideració que parlem de pors infundades. Vull dir que tots els que hem treballat en empreses multinacionals sabem que el fet de la independència de Catalunya en sí mateix no afectarà per a res les decisions estratègiques d’aquest tipus d’empreses. Sí, en canvi, poden afectar-les la inestabilitat, la indefinició, la manca de infraestructures,...
I en aquest sentit cal preguntar-se: ¿faran grans inversions les empreses estrangeres en una Espanya que, durant els propers anys (com a mínim deu), estarà intervinguda i submergida en una crisi permanent? Cap empresari seriós, ni que sigui espanyol, està còmode amb l’Espanya actual –excepte els que viuen de l’anticatalanisme, és clar.
Si el Grupo Planeta i altres empreses marxessin perdríem una part de la recaptació d’impostos i alguns llocs de treball –i hem de lluitar per tal que això no tingui lloc-. Però tot plegat molt possiblement quedaria compensat pels beneficis que comportaria l’aterratge d’empreses que haurien d’instal·lar-se aquí per imperatiu legal –amb llocs de treball inclosos-. Vindrien Telefónica i els altres operadors de telecomunicacions, Endesa (en la seva versió catalana), BBVA, Santander, la banca estrangera, les petroleres, les companyies d’aviació, Microsoft, Apple, IBM, etc. Totes aquestes empreses ara liquiden impostos a Madrid, on tenen la central per a Espanya, fet que provoca que la nostra balança fiscal quedi greument perjudicada. Aquestes empreses correrien a instal·lar la seva central per a Catalunya. O algú pensa que renunciarien al 20% del que ara significa Catalunya per al mercat espanyol? I els ben puc assegurar que els impostos recaptats i els llocs de treball generats per aquestes empreses són molt i molt més importants que molts Grupo Planeta junts.
Durant anys i anys, el provincianisme polític (el de CiU especialment), i determinada societat barcelonina, ha rigut les grolleries mal educades dels Lara –abans del pare, ara del fill-. És lògic. ¿Quants politiquets retirats no han trobat un refugi al Grupo Planeta gràcies a llepar-los la mà i empassar-se els principis més bàsics? Que no s’enganyin tots aquests: l’excés de miserables catalans que ha poblat i arruïnat el país durant la Transició també formarà part dels llibres d’història.
Alguns troben lamentable que determinades empreses marxin si arribem a obtenir la independència. I tenen raó. Jo preferiria que el Grupo Planeta es quedés. Ara bé, dit això, el que no hem de fer és tenir por a que el Grupo Planeta, i altres empreses, marxin. No si el preu és renunciar a la dignitat –com s’ha fet fins ara-. Perquè el primer dels drets a exercir és el dret a no tenir por. Sobretot si prenem en consideració que parlem de pors infundades. Vull dir que tots els que hem treballat en empreses multinacionals sabem que el fet de la independència de Catalunya en sí mateix no afectarà per a res les decisions estratègiques d’aquest tipus d’empreses. Sí, en canvi, poden afectar-les la inestabilitat, la indefinició, la manca de infraestructures,...
I en aquest sentit cal preguntar-se: ¿faran grans inversions les empreses estrangeres en una Espanya que, durant els propers anys (com a mínim deu), estarà intervinguda i submergida en una crisi permanent? Cap empresari seriós, ni que sigui espanyol, està còmode amb l’Espanya actual –excepte els que viuen de l’anticatalanisme, és clar.
Si el Grupo Planeta i altres empreses marxessin perdríem una part de la recaptació d’impostos i alguns llocs de treball –i hem de lluitar per tal que això no tingui lloc-. Però tot plegat molt possiblement quedaria compensat pels beneficis que comportaria l’aterratge d’empreses que haurien d’instal·lar-se aquí per imperatiu legal –amb llocs de treball inclosos-. Vindrien Telefónica i els altres operadors de telecomunicacions, Endesa (en la seva versió catalana), BBVA, Santander, la banca estrangera, les petroleres, les companyies d’aviació, Microsoft, Apple, IBM, etc. Totes aquestes empreses ara liquiden impostos a Madrid, on tenen la central per a Espanya, fet que provoca que la nostra balança fiscal quedi greument perjudicada. Aquestes empreses correrien a instal·lar la seva central per a Catalunya. O algú pensa que renunciarien al 20% del que ara significa Catalunya per al mercat espanyol? I els ben puc assegurar que els impostos recaptats i els llocs de treball generats per aquestes empreses són molt i molt més importants que molts Grupo Planeta junts.
Vicent
Partal
31.10.2012
Tan sols podem perdre si tenim por
A mesura que passen
les setmanes i avança el procés independentista és va fent més i més clar que
un dels grans arguments de l’unionisme per a esporuguir els votants serà la
cantarella de l’expulsió de la Catalunya independent d’Europa.
Ho he escrit mirant
al detall el que escrivia: per a esporuguir els votants. Que és això el punt important, no ens equivoquem.
Perquè la batalla la fem nosaltres amb nosaltres mateixos. I prou. La Unió
Europea ha decidit esperar que passe allò que ha de passar, però no pot evitar
que una frase ací o un gest allà es magnifiquen i s'empren com a munició, com
es véu ben clar ahir.
No ens enganyem,
tanmateix: l’única funció d’aquest debat sobre què passarà és fer passar vots de la
columna del sí a la columna del no.
Espanya ja sap que no podrà impedir la votació i per això ha començat la
campanya del no. Necessita que els electors dubten i farà servir qualsevol
argument, cert o no, per aconseguir-ho. Perquè al final ells i nosaltres sabem
que només hi haurà un argument que tothom, i Europa la primera, haurà de
respectar i aquest no serà més que el resultat del referèndum. La papereta, cada papereta doncs, és el camp de batalla.
Un camp de batalla
interessant i estimulant perquè referma que al final tot dependrà de nosaltres
i de ningú més. Que ens quede molt clar: si perdem serà perquè perdem nosaltres
mateixos. Espanya no té cap més manera d'aturar el procés que aconseguint que el
nombre de vots no siga superior al de vots sí. I tot, tot, allò que viurem a partir
d'ara ho haurem de posar en aquest context.
L’única funció d’aquest debat sobre què passarà és fer passar vots de la columna del sí a la columna del no.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada