Vegeu com Espanya es mobilitza...
En
Partal, magistralment, elabora el seu discurs
explicant com és de pocapena el Rajoy enviant cartes a la UE, exigint que
responguin si juguen a favor de Catalunya o del que quedi d’Espanya...
En
Gallardón, ministre de justícia, ha fet un discurs a
Barcelona dient que: “'La independència de
Catalunya posaria fi a Espanya'. i que: 'Espanya
no podria sobreviure dins l'euro sense Catalunya'...
I continua, amenaçant: 'L'estructura
jurídica constitucional i estatutària és el resultat de la voluntat dels
catalans. (?)
No puc
contemplar cap altre situació que el compliment de la constitució i de la llei,
que té
unes conseqüències conegudes per tots i que no cal recordar.’
El ministre Garcia Margallo diu: que el clam independentista d'ahir al Camp Nou i
l'exhibició de la gran senyera en el mosaic que es va fer al començament del
partit perjudiquen 'la marca Espanya'. I que ja no és com en la
transició (que
estàvem acollonits i hi havia soroll de sabres).
Rajoy
ens fa pujar a la primera divisió
La
vice-presidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, un pes pesant de
Brussel·les, va dir l'altre dia que això que Catalunya seria expulsada de la
Unió, si esdevenia independent, era una ximpleria. Que no constava escrit
enlloc i que, en tot cas, ja en parlaríem. I de sobte, a Rajoy, fet un manat de
nervis, no se ocorre res més que enviar una carta al Consell Europeu exigint --exigint-- que tots els països membres
de la Unió i la Unió mateixa diguen clarament que ni ens volen
ni ens voldran mai.
Que n'és de curt, aquest home!
Imagineu
que sou el primer ministre de Suècia i rebeu una carta oficial del govern
espanyol dient-vos que el Parlament de Catalunya vol proclamar la independència
i exigint-vos que us hi declareu oficialment en contra. La reacció més normal i
sensata seria de córrer a dir al ministre d'afers estrangers que indagàs com
estava això de Catalunya i què començàs a pensar què interessaria més a país
--al país dels suecs, s'entén.
De manera que Rajoy, que no perd ni una ocasió de perdre l'ocasió,
ens acaba de fer pujar a la primera divisió de la diplomàcia europea i ens
acaba de posar en l'ordre del dia de totes les cancelleries. Gràcies. Nosaltres
hi hauríem trigat molt més...
Crec que les conclusions són clares: Mobilitzen
els pesos pesants, ens expliquen que Espanya no podria viure sense robar tot el
possible a Catalunya, ens venen a amenaçar a casa i ens expliquen que
perjudiquem la Marca España, que està molt apedaçada, pobreta...
En castellà diuen:
Ladran, luego cabalgamos...
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada