Avui hi ha una apassionant entrevista de
Vilaweb amb el periodista Antoni Batista, expert en el conflicte basc:
·
Parlen 6 o 7 vegades de Catalunya. I l’Antoni
Batista se’n dol.
·
Parla de les circumstàncies estranyes, que és un
eufemisme. Euskadi va estar uns anys en Estat d’Excepció encobert en vomitar el
Congreso de los Diputados una Ley de Partidos, creada expressament per evitar
que entre un 15% i un 18% de la població basca pogués votar en les darreres eleccions
al Parlament basc. Conseqüència: la coalició contra natura PP-PSOE (versió
Euskadi), va triomfar respecte al PNB, Eusko Alkartasuna i altres forces
nacionalistes no il·legalitzades.
·
Parla de les avantatges de l’erradicació de la violència: “l'independentisme en general a tot
l'estat espanyol respira amb molta més comoditat i es pot expressar amb molta
més força. Al País Basc sobretot, però també a Catalunya.”
·
Pensa que “a
la llarga tindran una majoria social i una massa crítica política
probablement més unides i fortes que no pas les que hi haurà a Catalunya.”
· Parla
de: l’exercici de maduresa i realisme en fer una
coalició única. I segueix
dient que
creu sincerament: que l'esquerra
independentista catalana acabarà pagant no haver fer una coalició.
·
Parla de que: més aviat tot porta, tant al País Basc com a
Catalunya, a un procés unilateral d'independència. És a dir, no a demanar
permís, sinó a sortir, perquè l'estat espanyol ja ha demostrat que no vol
negociar.
·
Parla de la influència de la pressió
internacional, activitat que Catalunya ha tingut molt oblidada fins fa poc i
encara ara no hi està dedicant com hem explicat repetidament prou recursos...: I si el problema
dels presos s'acaba resolent, no serà perquè l'esquerra abertzale hagi negociat
amb el govern espanyol, sinó per la pressió internacional.
·
Parla de que el govern espanyol està tancat en
banda: El fet
que Otegi estigui a la presó hi influeix molt, perquè jo sóc dels qui creuen
que, si fos al carrer, guanyaria les eleccions. Permeti'm que aquest punt el
deixi així, eixut i contundent.
·
Imagina un Otegi lehendakari en el futur, i en
fa un elogi segurament no desmesurat: Arnaldo Otegi és en aquests moments el polític més ben situat
per a ser un president carismàtic al seu país.
·
I parla de com el govern espanyol ajuda: A sobre, el govern
espanyol li fa una campanya fantàstica aquests dies, tenint-lo injustament a la
presó i aïllant-lo cada vegada més.
Antoni
Batista: 'Si Otegi fos al carrer, guanyaria les eleccions'
Uns tasts:
El
destí ha volgut que la jornada de reflexió de les eleccions basques coincidís
exactament amb el primer aniversari del final d'ETA. D'ençà de l'anunci
de la banda armada, el context polític ha canviat
completament: s'ha trencat l'acord de govern, s'han convocat eleccions
avançades, les forces de l'esquerra abertzale s'han constituït en coalició i, a
més, es presenten a les eleccions sense l'amenaça de ser il·legalitzades. Aquestes són, a més, les
primeres eleccions sense ETA d'ençà de la democràcia. De tot plegat, i
d'aquesta nova etapa que s'obre al País Basc, en parlem amb el periodista
Antoni Batista, expert en el conflicte basc.
—Unes forces que han governat aquesta darrera
legislatura…
—Sí, en circumstàncies molt estranyes, especials, i arran d'haver prohibit l'esquerra independentista. Que socialistes i PP siguin apartats del poder és una altra cara d'aquesta moneda. També explica tot el que ha passat aquest últim any.
—Sí, en circumstàncies molt estranyes, especials, i arran d'haver prohibit l'esquerra independentista. Que socialistes i PP siguin apartats del poder és una altra cara d'aquesta moneda. També explica tot el que ha passat aquest últim any.
—La societat basca camina cap a la reconciliació. Mentre Espanya i les associacions de víctimes corporatives espanyolistes caminen cap a la confrontació i la revenja, els bascos, incloses moltes víctimes, van cap a la reconciliació definitiva. Saben que han de viure amb ells mateixos i que no els toca cap més remei que compartir. Ha passat en algunes altres
—Sí, i això les fa especials. D'entrada, no hi ha la interferència de la violència, i el panorama polític és finalment nítid. Les forces amenaçades ja no ho són, i les forces prohibides ja són a les urnes. El final d'ETA és un gran salt qualitatiu, que va molt més enllà del País Basc. La violència d'ETA, històricament, ha contaminat l'independentisme, o ha permès que la gent que no és independentista i de posicions molt ultres l'estigmatitzessin molt. D'ençà que ha desaparegut la violència, l'independentisme en general a tot l'estat espanyol respira amb molta més comoditat i es pot expressar amb molta més força. Al País Basc sobretot, però també a Catalunya.
—La llosa de la violència fa que el procés sobiranista basc sigui més lent que no el català?
—Jo més aviat diria que el fet que s'hagin tret de sobre la llosa de la violència ha tingut un efecte immediat. És encara aviat per a dir si l'un procés serà més lent o més ràpid que l'altre. Els bascos tenen a favor que el seu PIB no és gaire significatiu per a l'estat espanyol. I també em penso que a la llarga tindran una majoria social i una massa crítica política probablement més unides i fortes que no pas les que hi haurà a Catalunya.
—Home, a Catalunya la massa social és molt forta... Us referiu al fet que també per primera vegada l'esquerra independentista es presenta a les eleccions en una sola coalició?
—Sí, per exemple. L'esquerra independentista basca ha fet un exercici de maduresa i de realisme. Crec sincerament que l'esquerra independentista catalana acabarà pagant no haver fer una coalició. No entenc que es ventilessin la coalició amb una reunió d'una mica més d'un matí. Entre més coses, en certa manera deixen l'independentisme més fàcilment a mans de Convergència, que és la dreta.
—Tornant al País Basc, us imagineu un govern Bildu-PNB?
—No. Però sí que m'imagino una victòria del PNB i que després faci variacions tàctiques per a poder governar i tingui un gran acord estratègic i nacional amb Bildu per al gran tema de l'autodeterminació. Si guanyava Bildu i podia governar, el procés a l'hora de fer el front nacional amb el PNB seria més fàcil.
–Dieu que ara toca moure fitxa al govern espanyol. Què és la primera cosa que hauria de fer?
—Home, el govern espanyol té les claus de les presons. I ha de començar a fer gestos acostant i alliberant presos. Aquest és el pas següent. La gestió dels presos és el principal problema ara.
—Quan? De quins terminis parlem?
—Com deia, no ho faran a curt terme. I no crec que hi hagi termes. De fet, crec que ni l'esquerra abertzale no se n'ha fixat. Però jo diria que més aviat tot porta, tant al País Basc com a Catalunya, a un procés unilateral d'independència. És a dir, no a demanar permís, sinó a sortir, perquè l'estat espanyol ja ha demostrat que no vol negociar. I això també ho sap l'esquerra abertzale. Jo crec que la lliga per la independència s'ha convertit en una lliga unilateral. I si el problema dels presos s'acaba resolent, no serà perquè l'esquerra abertzale hagi negociat amb el govern espanyol, sinó per la pressió internacional. Per exemple, com ja ha fet aquesta setmana el tribunal d'Estrasburg condemnant Espanya per no haver investigat les tortures als detinguts pel tancament d'Egunkaria.
—De moment sembla que hi ha gestos del govern espanyol en sentit contrari, com el fet de mantenir Otegi empresonat i aquests dies especialment aïllat…
—El fet que Otegi estigui a la presó hi influeix molt, perquè jo sóc dels qui creuen que, si fos al carrer, guanyaria les eleccions. Permeti'm que aquest punt el deixi així, eixut i contundent.
—D'acord. O sigui que us imagineu un Otegi lehendakari en el futur...
—I tant! Arnaldo Otegi és en aquests moments el polític més ben situat per a ser un president carismàtic al seu país. És políticament dotat, té discurs, té carisma personal, sap comunicar bé, no necessita papers... És a dir, és un polític d'aquests de la vella escola, que ja no n'hi ha, que poden posar-se davant un faristol i fer una arenga plena de contingut, entenedora i fàcil de digerir. A banda, és una persona culta i simpàtica. A sobre, el govern espanyol li fa una campanya fantàstica aquests dies, tenint-lo injustament a la presó i aïllant-lo cada vegada més. Jo crec que un dia veurem Otegi lehendakari, sí.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4048149/20121018/antoni-batista-otegi-fos-carrer-guanyaria-eleccions.html
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada