Benvolguts,
He dit més d’un cop que ja fa mesos que tots
els consellers del govern català en ple (només els que parlin anglès!) haurien
d’estar itinerants fora de les nostres fronteres, parlant amb els més alts
responsables polítics d’aquests països. A Madrid, com en Mas darrerament, a
Euskadi, per Europa, Brussel·les, Estrasburg, Frankfurt, Berlin, Paris, Londres,
Roma, Viena, però també a Valònia i Flandes, a Gal·les i Escòcia.
També a tots els països europeus independitzats
en els darrers 30 anys, Estònia, Letònia, Lituània, Txèquia, Eslovàquia, Hongria,
Romania, Sèrbia, Montenegro, Kosovo, Eslovènia, Croàcia. I també als EUA, al
Quebec i el Canadà. A centre i sud amèrica, potenciant les plataformes
catalanes residents en aquells països. No ens hauríem d’oblidar de Grècia i
Portugal.
S’haurien de fer amics de tots els
corresponsals dels diaris europeus i americans. Haurien de llençar missatges
per tal que els catalans del mon, catedràtics, científics, universitaris,
Erasmus, influïssin en els seus cercles respectius. No hauríem d’oblidar el mon
de l’esport. Els nostres esportistes, les nostres ofegades Seleccions Nacionals
tenen molts amics pel mon. Ara és l’hora de donar la cara. Han d’ajudar a que
Catalunya tingui seleccions nacionals i això només s’aconsegueix amb la
independència.
També hauríem de mobilitzar el mon
intel·lectual i cultural, periodistes, escriptors, músics, cantants i
cantautors, cineastes, actors i directors, per tal que es mobilitzessin com els
consellers. Que donessin la cara! Així mateix crec que caldria fer comprendre
els nostres desitjos als intel·lectuals espanyols, escriptors, poetes, músics, creadors
cinematogràfics, el mon de la faràndula...
I hauríem de tenir valedors a les universitats
estrangeres.
No hauríem d’oblidar de cap manera les
empreses. Les multinacionals ubicades a Catalunya, les multinacionals
catalanes, les empreses petites i mitjanes que ja exporten. El missatge ha de ser
que totes millorarien amb una Catalunya independent ja que tindrien mes
infraestructures al seu abast i menys impostos. I aquest missatge, un cop
convençuts, l’haurien de transmetre al seus Consells d’Administració i a les
seves seus internacionals.
Segurament em deixo molts sectors i molts
col·lectius que tinguin contacte amb l’estranger. Ja aniran sortint si m’aviseu
dels sectors que no he citat!
Avui es parla prou de Catalunya al mon, però
hem de fer que se’n parli molt més. Molt més!
Hem de forçar la màquina. Hem d’enfrontar
Espanya amb la nostra realitat nacional, fins que l’assumeixi...
I els catalans hem d’assumir la frase de
Gandhi, encara que no sé si en el mateix ordre: “Primer
t'ataquen. Després, et menyspreen. Després t'ignoren. Finalment: Hem vençut.” Sembla que contra el nacionalisme espanyol l’ordre podria estar alterat: “Primer et
menyspreen. Després t'ignoren, Després t'ataquen. Finalment: Hem vençut.”
Manllevo finalment la frase de l’editorial de
l’ARA d’avui, que m’ha estimulat per fer aquesta reflexió. El títol: El Govern espanyol té un problema internacional:“Fins ara, el govern català ha aprofitat bé les
finestres que ha tingut en els mitjans internacionals, però caldrà persistir en
aquesta llarga cursa de resistència per influir en l'opinió pública mundial”.
El govern espanyol té un
problema internacional
09/10/2012
A
poc a poc, el govern espanyol ha pres consciència que el contenciós català ha
agafat una dimensió internacional que l'obliga a maniobrar també en aquest
àmbit. Fins ara s'havia limitat a minimitzar-lo i a declarar
simplement que la secessió de Catalunya és un impossible. Aquestes
últimes setmanes, però, han passat coses importants. La primera va ser que la
comissària europea Viviane
Reding
va declarar que no està escrit enlloc que si Catalunya se separés d'Espanya
quedaria automàticament exclosa de la Unió Europea, una tesi que fins ara havia
defensat Madrid.
En
segon lloc, al govern
espanyol l'ha sorprès la profusió d'articles publicats a la premsa estrangera aquests dies sobre
la qüestió catalana, començant pel que van publicar al New York Times els periodistes i col·laboradors de l'ARA Jaume
Clotet i Ricard González ( Spanish prisoners ) i seguint
per l'ampli reportatge que el mateix diari va dedicar aquest dissabte al president
Mas. Entremig s'han publicat altres articles més o menys comprensius amb les
demandes catalanes en diaris com el Financial
Times o el Die Welt , o
s'han emès reportatges a la BBC o Al-Jazira. El cas
català ha entrat a l'agenda dels mitjans internacionals.
Però,
sens dubte, el que ha aixecat més polseguera és la manifestació cívica a favor
de la independència que es va viure al Camp Nou aquest diumenge amb motiu del
Barça-Madrid. La reivindicació catalana va ser vista en directe per una
audiència potencial de 400 milions
d'espectadors. Després d'això, qualsevol
intent del govern espanyol de minimitzar el conflicte resulta inútil.
Potser
per això ahir es van sentir les veus de Mariano Rajoy i de
dos dels seus ministres fent declaracions en contra de la independència de
Catalunya.
Fins ara, el govern català ha aprofitat bé les
finestres que ha tingut en els mitjans internacionals, però caldrà persistir en
aquesta llarga cursa de resistència per influir en l'opinió pública mundial.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada