Benvolguts,
Al Vilaweb trobem una exhaustiva explicació del sistema de ‘tramitació exprés’, que el Govern s’ha proposat utilitzar en cas
que l’oposició faci el boicot a la tramitació
ordinària d’una llei, boicot que creiem recordar que es va usar per
retardar la constitució de la mesa en
les darreres eleccions del 27-S. L’exhaustiva
explicació mostra molts dels casos en que s’ha usat aquest procediment sigui al
Congreso com als parlaments autonòmics.
El nostre dubte i greuge és el perquè hem d’anar responent i
justificant totes les denúncies que els nostres enemics ens fan quan tenim
molta feina a fer. És evident que les denúncies o similars del Congreso, el
Senado i els 16 o 17 parlaments autonòmics ens poden fer perdre molt de temps i
fins i tot bloquejar-nos la nostra feina. Com que a més sembla que aquest
procediment l’uitilitza tothom excepte nosaltres ja és hora d’aggiornar-se!
Vegem doncs l’0pinió de Seda Hakobyan i Alexandre Solano
sobre aquest tema:
El mecanisme ha
estat habitual en la política espanyola i gran part de les lleis bàsiques de
l’estat s’han aprovat per lectura única
03/03/2017 22:00
Junts pel Sí (JxSí) ha manifestat aquesta setmana la intenció de reformar el reglament del parlament per permetre d’agilitzar la tramitació de la llei de transitorietat jurídica.
Això ha fet saltar les
alarmes de mitjans i partits no-independentistes,
que en diversos editorials han qualificat la proposta ‘d’antidemocràtica’, ‘atemptat contra la
democràcia parlamentària’ i ‘cop parlamentari’. Però aquest
mecanisme de ‘tramitació exprés’ ha
estat habitual
en la política espanyola, i una bona part de les lleis en què se sustenta
l’estat espanyol s’han aprovat d’aquesta manera.
Què es vol
modificar?
La reforma del reglament del parlament comprèn diverses qüestions: el vot delegat, la conciliació horària, la tramitació de les iniciatives legislatives populars, entre més. Però si l’oposició s’ha indignat és perquè també preveu de modificar la tramitació ordinària per la lectura única.
La reforma del reglament del parlament comprèn diverses qüestions: el vot delegat, la conciliació horària, la tramitació de les iniciatives legislatives populars, entre més. Però si l’oposició s’ha indignat és perquè també preveu de modificar la tramitació ordinària per la lectura única.
La tramitació ordinària d’una llei és un procés
que pot durar setmanes i, fins i tot, mesos. En canvi, amb la lectura única, la
llei pot ser aprovada en uns pocs dies.
En la tramitació ordinària, un projecte o
proposició de llei és portat a la comissió parlamentària corresponent i, abans no s’aprova,
hi ha debats, compareixença d’experts, esmenes, i la possibilitat de demanar un
dictamen previ al Consell de Garanties Estatutàries.
En el cas de la lectura única, el ple del parlament, a
proposta de la mesa i un cop s’ha escoltat la junta de portaveus, pot acordar
que es tramiti
la llei directament: hi ha un debat parlamentari on es discuteix si el text
s’aprova o no. Òbviament, les
majories necessàries per a l’aprovació són les mateixes que en la tramitació
ordinària.
Al Parlament de Catalunya, només es pot fer
servir aquest mecanisme si ho demana el govern o un acord de tots els grups. I la reforma del reglament proposada
preveu que els
grups parlamentaris també puguin demanar a la mesa la tramitació per lectura
única.
És
un mecanisme habitual?
La tramitació per lectura única és un mecanisme
habitual en la política de l’estat espanyol que queda recollit en tots els
parlaments autonòmics i a les corts espanyoles. En el cas del congrés, és necessària la petició de dos grups parlamentaris o una cinquena part
dels diputats per fer aquesta mena de tramitació.
El Tribunal Constitucional s’ha pronunciat
sobre aquesta qüestió, la qual, diu, permet a l’oposició d’exercir els seus
drets, tenint en compte que participa en els actes i tràmits anteriors a
l’aprovació de la llei, com ara: formular
al·legacions, fer exposicions orals en què manifesten la posició política i
possibles discrepàncies, i votar la llei, que pot ser aprovada o no. En cap cas ‘no s’ha
d’interpretar com una mesura il·legítima respecte del dret de participació dels
parlamentaris en la discussió i aprovació legislativa’, diu la
sentència 27/2000 del TC.
En l’estat espanyol, i
en molts altres estats, hi ha mecanismes encara més directes i immediats. És el
cas del decret llei, que permet que
un govern pugui aplicar una llei de manera provisional, amb tots els seus
efectes i conseqüències, i només és necessària l’aprovació de l’assemblea legislativa
un mes després. En canvi, la lectura única obliga a tenir una
majoria parlamentària per a aprovar la llei; simplement, agilitza el tràmit.
L’estat de dret, en
dubte?
Per lectura única s’han aprovat una gran part de les lleis més significatives de l’estat espanyol. Es podria considerar que les bases de l’estat actual s’han establert a través de la lectura única.
Per lectura única s’han aprovat una gran part de les lleis més significatives de l’estat espanyol. Es podria considerar que les bases de l’estat actual s’han establert a través de la lectura única.
Un dels casos més comentats és el de la reforma constitucional del 2011, pactada entre PSOE i PP, i que en una setmana era aprovada al congrés. Però no és
l’únic cas. L’altra reforma
constitucional, la de 1992, també va ser tramitada per lectura única. La llei que reformava el
Consell General del Poder Judicial
(CGPJ) el 2004, que va tenir l’oposició del PP i els jutges, va fer servir el mateix
mecanisme, i també la que va fer
efectiva l’abdicació del rei Juan Carlos el 2014.
Cal afegir-hi la reforma de la Llei
Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) el 2016
i la reforma del Tribunal Constitucional,
que només va tenir els vots de PP i
els seus aliats.
Per tant, les principals lleis que
estructuren l’estat espanyol han utilitzat aquest tipus de tramitació, que no s’ha considerat mai cap mecanisme d’ús excepcional o amb biaix antidemocràtic. Però els mateixos partits que l’han feta servir i no l’han
qüestionada, ara que es proposa en la reforma del parlament català, s’hi oposen.
Sembla que estarien posant en dubte la democràcia
mateixa i la legalitat de tot el
sistema que defensen.
Mecanisme utilitzat
per tots els partits
La lectura única ha estat utilitzada per tots els partits. Aquesta mateixa setmana, Ciutadans i PP l’han feta servir per a tramitar la llei sobre el vot telemàtic a la Comunitat de Madrid, tot i tenir l’oposició de Podem i PSOE. El tancament de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) per part del PP també es va fer mitjançant aquesta tramitació.
La lectura única ha estat utilitzada per tots els partits. Aquesta mateixa setmana, Ciutadans i PP l’han feta servir per a tramitar la llei sobre el vot telemàtic a la Comunitat de Madrid, tot i tenir l’oposició de Podem i PSOE. El tancament de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) per part del PP també es va fer mitjançant aquesta tramitació.
El PSOE també n’ha fet un ús constant; i Podem, que ha demanat la lectura única per agilitzar
tràmits, fins i tot retraient a la resta de
grups que no la fessin servir.
Un altre cas el trobem
al País Basc, que ha tramitat per lectura única la llei que regula les
aportacions dels tres territoris històrics a la hisenda general del país.
També en va fer ús Juan José Ibarretxe l’octubre del 2008 amb la llei per a una
consulta popular.
Per tant, el
mecanisme ha estat constant en la política a tot l’estat, per part de tots els
partits i sense que se n’hagin posat en dubte la legalitat i la legitimitat.
Sembla que el problema per als partits que ara
s’hi oposen és que
es tramiti la llei de transitorietat jurídica per aquest mecanisme,
més que no pas
el mecanisme en si.
Com influeix la
modificació en les ‘lleis de desconnexió’?
La tramitació per lectura única és una via ràpida que, segons JxSí, només es farà servir si s’impedeix que la llei de transitorietat jurídica es tramiti de manera ordinària i no hi pot haver debat parlamentari. Amb aquest mecanisme, la llei es podria aprovar en pocs dies, o hores, i s’evitaria que el TC la impugnés.
La tramitació per lectura única és una via ràpida que, segons JxSí, només es farà servir si s’impedeix que la llei de transitorietat jurídica es tramiti de manera ordinària i no hi pot haver debat parlamentari. Amb aquest mecanisme, la llei es podria aprovar en pocs dies, o hores, i s’evitaria que el TC la impugnés.
Per tant, sembla pensada per al cas que hi hagi
una situació excepcional que impedeixi el desenvolupament normal de la política
catalana, com ara que el TC intervingui en l’activitat parlamentària mitjançant
inhabilitacions o impedint que es debatin les lleis.
Amb el reglament
actual, la llei es podria tramitar per ‘la
via ràpida’ a iniciativa del govern català, però això podria accelerar la intervenció de
l’estat contra el president i els consellers de la Generalitat. De manera similar als requeriments que s’han fet
contra la mesa i la presidenta del parlament, la petició per part del govern
permetria de dirigir-se directament contra els membres de l’executiu, fins i
tot abans del referèndum. En canvi, si la iniciativa la presenta el grup parlamentari,
es fa més difícil que s’inhabiliti el govern, i això permetria d’arribar fins
al referèndum, que és la fórmula amb més consens.
Per tant, la
modificació crea una via alternativa que permet de fer ús dels mateixos tràmits
que s’han utilitzat en múltiples ocasions, però aquesta vegada sense exposar el
govern. Es
tracta d’una estratègia davant de l’intent de judicialitzar i blocar l’actuació
de la majoria del parlament.
En cap cas,
no sembla que la modificació suposi ‘un frau de llei antidemocràtic’, ja que
simplement permet de fer ús d’aquesta tramitació als grups parlamentaris, més
enllà del govern.
Aquest mecanisme continua requerint l’aprovació de la mesa i el vot favorable de la majoria de diputats, i és àmpliament utilitzat en altres cambres i per
altres partits. L’única
cosa que canvia la reforma és que obre una alternativa que no exposa l’executiu català i que no
permet que la llei sigui impugnada al TC durant el tràmit. Pot ser
que d’aquí vingui la reacció airada de l’oposició.
Joan A.
Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada