dilluns, 27 de març de 2017

27/03/2017. Franquisme. Rajoy, plantat i resignat al xoc. Llenguatge bèl·lic: “Això no tindrà una solució fàcil”. Manté que no pot permetre el referèndum ni ‘abandonar' qui se senti espanyol. Si es produeix una resposta ajustada a la llei, els independentistes seran derrotats. Si es produís el xoc, un cop d’estat dels franquistes del 78 (PP+Ciudadanos+PSOE), cal estar molt preparats i sobretot amb empara internacional!

Benvolguts,

Analitzem només una frase:

El portaveu parlamentari català, Alejandro Fernández, albirava dissabte en el seu discurs el xoc amb el govern català demanant a les bases que responguessin amb “calma i serenor” a les “provocacions” que, segons ell, causaran els independentistes. Si es produeix una resposta ajustada a la llei, els independentistes seran derrotats, va concloure.

El PP està utilitzant una técnica que recorda molt les utilitzades pels feixistes-nacionalistes espanyols durant la República, que va acabar amb l’Alzamiento. Amenacen i diuen que están amenaçats. No paren de tractar-nos de colpistes quan els colpistes sempre han esstat ells. Parlen de diàleg sense cap intenció de dialogar. Una gent que va usar repetidament en la lluita contra ETA la frase “Sense armes podem parlar de tot”. I cal que tothom vegi que aquí no hi ha armes però no volen parlar de res que pugui interessar als catalans. Tot al contrari. Només són ells, que tenen el poder, que menteixen com el Fernández Díaz o com el Margallo, que provoquen econòmicament, usant el TC de piconadora, rebentant-se els Fons estructurals europeus per alimentar les boques dels Florentinos, però sense fer obra pública a Catalunya. Només ens queda un consol, que és que, tal com l’Albert Pont explica, un cop la República Catalana instaurada, en el repartiment d’actius i passius,  els Fons que no han arribat a Catalunya faran part dels actius que no hem de compensar, així com restarem també els repetits greuges i multes convertits en actius per a nosaltres, sempre amb supervisió internacional!


I al final, intentaran però no faran l’enèssim cop d’estat contra Catalunya, gràcies a la supervisió internacional …

Tanmateix, si fessin el cop d’estat, si es produís el xoc, un cop d’estat dels franquistes (PP+Ciudadanos+PSOE), cal estar molt preparats i sobretot amb empara internacional!

 Vegem la crònica del franquisme institucional:
27 març 2017 2.00 h

Rajoy, plantat i resignat al xoc

“Això no tindrà una solució fàcil”, diu al congrés del PP català
 Manté que no pot permetre el referèndum ni ‘abandonar' qui se senti espanyol


XAVIER MIRÓ - L'HOSPITALET DE LLOBREGAT
El PP de Catalunya ha clausurat un congrés en què la majoria de quadres ha donat el procés independentista per acabat i derrotat. De fet, la ponència política es prepara pel que qualifica de “postprocés”, l'endemà que els populars catalans volen recuperar la fuga electoral cap a Ciutadans i treure “el nacionalisme” de la Generalitat amb un front tripartit junt amb Ciutadans i el PSC.
El portaveu parlamentari català, Alejandro Fernández, albirava dissabte en el seu discurs el xoc amb el govern català demanant a les bases que responguessin amb “calma i serenor” a les “provocacions” que, segons ell, causaran els independentistes. Si es produeix una resposta ajustada a la llei, els independentistes seran derrotats, va concloure. La ministra de Defensa i secretària general del PP espanyol, Maria Dolores de Cospedal, prometia que el govern no es mourà ni un mil·límetre, que l'onatge independentista “es trencarà contra l'escullera de la llei” i que els partits sobiranistes acabaran barallant-se pel que “quedi del naufragi, i ho saben”.
Solució difícil
En la clausura del congrés, ahir, Rajoy reafirmava que “no podem permetre la celebració d'un referèndum que no permet la Constitució”, però, lluny de triomfalismes, s'apropava més a l'auguri de temps difícils d'Alejandro Fernández. “Això probablement no tindrà una solució fàcil però reivindico la política com una de les feines més nobles; servir els altres”, es resignava el president espanyol en agrair la presència al congrés, com a convidats, de l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín (PSC), i dels portaveus parlamentaris de Ciutadans, Carlos Carrizosa, i del PSC, Eva Granados. També, com si estigués a punt d'oblidar-se'n, d'un “alcalde” del PDeCAT, Lluís Soler, de Deltebre i membre de l'executiva del partit.
“Amputació dolorosa”
Rajoy reivindicava un “sí rotund al diàleg amb tots” però sense acceptar “imposicions, ni monòlegs, ni que s'esquivi la llei”. Als ciutadans independentistes els va assegurar que “se'ls ha enganyat” i “se'ls han ocultat” les conseqüències polítiques, econòmiques i socials de la separació d'Espanya. “Un procés de secessió no és una poda amable feta per un amable jardiner. És una amputació dolorosa que no hi ha cirurgià que la salvi”, repetia una seva frase recent. I als catalans “que se senten espanyols” els prometia que “no els abandonarem i volem estar més presents en el seu dia a dia”. En cap moment va anomenar la derrota de l'independentisme ni del procés i va cloure la seva intervenció encoratjant els populars catalans a persistir en la seva posició perquè ho considera “una batalla justa, noble, que val la pena. Teniu la raó. Xavi [dirigint-se al nou president del PP de Catalunya, Xavier García Albiol], tens una gran responsabilitat”.
Rajoy referma el full de ruta del PP de García Albiol, que “aspira a ser una força central a Catalunya. Tothom entén les nostres idees: són clares i nítides”. Unitat d'Espanya, sobirania nacional exclusiva dels espanyols i estat de dret. No hi ha democràcia sense llei i “els dirigents polítics no es poden saltar la llei a la torera”. Si ho fan, segons ell, generen descrèdit i fan que “arribi un moment en què ningú se'ls prengui seriosament”. Ja en un to de recriminació, va acusar la Generalitat de no governar per a tots els catalans, al “separatisme irresponsable” d'haver destruït la cohesió social i al govern d'haver-se llançat als braços de “l'extremisme que està posant en risc el model econòmic i social de Catalunya”, en referència a la CUP.
El darrer retret va ser, sense citar-la, per a l'antiga CiU i al PDeCAT, a qui acusa d'un relat d'“enfrontament, retret, victimisme i enemics de fora”. El resultat és, per ell, “com estaven abans i com estan ara. És culpa seva. Cadascú ha d'assumir les pròpies responsabilitats”.
Tot i declarar-se “optimista”, també amb to resignat es referia a la incerta estabilitat parlamentària del seu govern: “Hem acordat algunes coses i d'altres no han estat possibles. Intentarem pactar-ne més i, si no és, continuarem intentant-ho.”
Va reivindicar que Espanya és el país de la UE que més creix i que és factible mantenir el ritme de creació de 500.000 llocs de treball anuals, tot i admetre que falta molt per arribar als 20 milions d'abans de la crisi.

Albiol vol un govern amb C's i PSC

Tenim diferències, però és més el que ens uneix, davant del gran desafiament, que no el que ens separa. Una majoria [???] de catalans espera veure què fem. Val la pena intentar-ho”, demanava ahir García Albiol, en el discurs de clausura, a Ciutadans i el PSC. Els demana no “perdre'ns en discursos sobre si som de dretes o d'esquerres amb l'objectiu que el nacionalisme deixi de governar d'una vegada a Catalunya. Els pararem els peus”. Per Albiol, s'ha de canviar el govern dels que creuen “que els catalans només vivim i respirem el procés”, mentre no es parla de la “manca de llits als hospitals” i d'una “generació de nens que creixen en barris desestructurats sense el mínim d'equipaments”. El líder veu el PP de Catalunya com el partit del respecte a qui pensa diferent, que no contribuirà a “inflamar cap conflicte social”, però alhora acusa el govern català d'oblidar-se dels catalans no independentistes, “la nostra gent”, a qui diu que vol representar per impedir un “referèndum que ningú convocarà ni celebrarà”.

Xavier Miró

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada