dijous, 16 de març de 2017

14/03/2017. Redacció ElPuntAvui. L'Estat admet a la UE que Catalunya era el “motiu polític” per reformar el TC. El govern espanyol va admetre davant del Consell d'Europa que la reforma exprés del Tribunal Constitucional (TC) es va realitzar per frenar el procés sobiranista català. Mariano Rajoy, va al·legar a Estrasburg “la necessitat” de reformar el tribunal pel “rebuig del Parlament de Catalunya a respectar les sentències del TC”. El Síndic de Greuges Rafael Ribó va recomanar que “se separin els poders si no es vol danyar el prestigi” del TC

Benvolguts,

Continuem amb les arbitrarietats del poder Executiu-Legislatiu-Judicial espanyol.

Després de la sortida a la llum pública de l'informe de la Comissió de Venècia sobre el TC, el Gobierno admet davant del Consell d'Europa que la reforma exprés del Tribunal Constitucional (TC) es va realitzar per frenar el procés sobiranista català...

En Ferreres explica gràficament el poder Executiu-Legislatiu-Judicial espanyol així:


Els que no són políticament correctes, en diuen "Can Pixa"!
   

Uns tasts:
  • La Comissió de Venècia demostra que el procés català és la principal causa dels canvis al tribunal 
  • El govern espanyol va admetre davant del Consell d'Europa que la reforma exprés del Tribunal Constitucional (TC) es va realitzar per frenar el procés sobiranista català. 
  • Mariano Rajoy, va al·legar a Estrasburg “la necessitat” de reformar el tribunal pel “rebuig del Parlament de Catalunya a respectar les sentències del TC”. 
  • El Síndic de Greuges Rafael Ribó va recomanar que “se separin els poders si no es vol danyar el prestigi” del TC. 
  • Els experts dubten sobre l'aplicació de la norma
Vegem l'article del PuntAvui sobre aquest tema:

14 març 2017 2.00 h

L'Estat admet a la UE que Catalunya era el “motiu polític” per reformar el TC



REDACCIÓ - BARCELONA
El govern espanyol va admetre davant del Consell d'Europa que la reforma exprés del Tribunal Constitucional (TC) es va realitzar per frenar el procés sobiranista català. L'informe complet que es va presentar ahir indica que el president espanyol, Mariano Rajoy, va al·legar a Estrasburg la necessitat de reformar el tribunal pel rebuig del Parlament de Catalunya a respectar les sentències del TC. L'informe europeu assegura que gairebé “tots els interlocutors” –amb els quals es va entrevistar la delegació de la Comissió de Venècia el 25 d'abril per investigar la llei– es van referir “més o menys explícitament al moviment independentista de Catalunya com a raó política per a l'adopció” de la norma.

Alguns dels actors amb què es van reunir aquests experts europeus van ser “el mateix TC, la comissió constitucional del Congrés dels Diputats, el Consell General del Poder Judicial, els ministres d'Exteriors i Justícia en funcions i amb diversos acadèmics”. Durant aquestes trobades es va informar la Comissió de Venècia que la reforma del TCs'invocaria probablement abans de prendre mesures d'últim recurs, com ara l'article 155 de la Constitució”. Tot i que sigui en el cas català la primera vegada en què s'utilitzi la norma, l'informe diu que la llei “està formulada de manera abstracta i no es refereix a la situació de Catalunya”. Per aquest motiu, els experts europeus van voler analitzar aquesta llei “de manera generali no estrictament en clau de procés independentista. Tot i això, la comissió ja va fixar dissabte passat que el fet d'atorgar capacitat penal i sancionadora al TC “és una excepció a Europa” i que la “reforma ha de ser examinada de nou per promoure la imatge del TC com a àrbitre neutral i jutge de les lleis”.

L'informe definitiu indica els “dubtes” que genera la possibilitat de suspendre càrrecs públics que es neguin a complir una suspensió del TC, com podria succeir amb la presidenta i la mesa del Parlament de Catalunya. “Després de les converses durant la visita de la Comissió de Venècia continua sent poc clar si la suspensió es refereix només a funcionaris o també a càrrecs electes”. 

Per acabar, els experts europeus adverteixen que actuar contra “membres del Parlament que tenen un mandat democràtic del poble sobirà podria ser problemàtic”.

Pressió contra la crítica
El govern espanyol va intentar rebaixar les crítiques de la Comissió de Venècia a la reforma de la llei del TC. Segons explicava ahir Vilaweb, l'executiu del PP va enviar un document mirant d'esmenar aquest organisme del Consell d'Europa. Els de Mariano Rajoy li demanaven que s'eliminessin o es matisessin algunes de les afirmacions que s'hi feien. En concret, volien que desapareguessin les diferents referències al fet que, amb la reforma, el TC actua com a part i no com a àrbitre i que es diluís la crítica sobre la falta de claredat de convertir-lo en executor de les seves pròpies decisions, entre d'altres.

El síndic en parla
D'aquesta sentència, en va parlar ahir el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que forma part de la Comissió de Venècia com a president dels defensors del poble europeus. El Síndic va recomanar que “se separin els poders si no es vol danyar el prestigi” del TC i va afirmar que la Comissió va reconèixer el tribunal com a àrbitre de la Constitució, però no va explicitar que se li atribuïssin uns poders similars als de les últimes modificacions. Ribó va fer aquestes declaracions durant una comissió parlamentària en resposta al diputat del PP Sergio Santamaría, que va dir que l'informe era favorable a la reforma del constitucional “més enllà dels matisos” i que Espanya “va donar poders executius al TC tal com va fer Alemanya amb el de Bonn”.

LES FRASES
No és bo que el TC tingui poder sancionador perquè això porta a confondre els poders. Rafael Ribó. SÍNDIC DE GREUGES

La reforma del TC s'invocaria abans de prendre mesures d'últim recurs, com ara l'article 155. Consell d'Europa
Redacció


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada