diumenge, 26 de març de 2017

24/03/2017. Margallo. Emili Bella. Quatre viatges i un fracàs. El diplomàtic espanyol posa en dubte involuntàriament la genuïnitat de pronunciaments com el de Merkel i Obama sobre Catalunya. El mercadeig de favors revelat per Margallo inflama un exministre letó: “Els pactes secrets no tenen base moral”. Dombrovskis no es va retractar. El seu portaveu va replicar que el mandatari “va dir el que va dir” sobre Catalunya: “No ho retira.”

Benvolguts,

En els enllaços que mostrem s’expliquen altres accions del ministre letó Dombrovskis:


En aquest article del 2014, s’explica com l’Estat espanyol, en aquest cas per l’acció del Margallo, va putejar el letó Dombrovskis i Espanya va vetar el seu pas a vicepresident de la UE. Tanmateix ara n’és vicepresident! Hem buscat i hem trobat a la Viqui el seu estatus actual.

Felicitats i coratge amic Dombrovskis!


En aquest article del 2015 es mostra els tragins del Margallo i la seva troupe per engatussar Cameron, Merkel i Obama, amb el resultat que sabem, però fins ara havíem vist el que semblava que passava i ara el Margallo, ves a saber per què, ha cantat a 13TV i hem sabut el que realment havia passat. I hem vaticinat que “això no quedaria així”Nota!

També podem accedir al comentari del 2016 de l’article d’en Partal referit al cas Dombrovskis:

I això és per què veieu que “al Bloc hi ha de tot!”

I ara vegem l’article de l’Emili Bella:

24 març 2017 2.00 h
Quatre viatges i un fracàs

El diplomàtic espanyol posa en dubte involuntàriament la genuïnitat de pronunciaments com el de Merkel i Obama sobre Catalunya
El mercadeig de favors revelat per Margallo inflama un exministre letó: Els pactes secrets no tenen base moral”



EMILI BELLA - BARCELONA
El margallisme va tornar a ensopegar ahir amb Letònia. Les afirmacions de l'exministre José Manuel García-Margallo sobre els favors que Espanya deu pel món per la seva obsessiva campanya contra la internacionalització del procés català van revifar el malestar d'un dels socis del club comunitari. L'exministre d'Afers Estrangers i de Defensa letó Artis Pabriks hi va sortir al pas via Twitter: “Els pactes secrets, si existeixen, tenen poc recorregut com a norma perquè no tenen base moral.” Pabriks va ser justament ministre del govern de Valdis Dombrovskis, actual vicepresident de la Comissió Europea, que, en ple exercici del càrrec de primer ministre, va respondre “per què no?a un eventual reconeixement de l'estat català si el procés és “legítim”. Les seves paraules, a l'agència ACN, van provocar el 2013 una crisi diplomàtica amb Madrid. La crida a consultes de l'ambaixador letó a la capital espanyola no va servir de res: Dombrovskis no es va retractar.El seu portaveu va replicar que el mandatari “va dir el que va dir” sobre Catalunya: “No ho retira.”
Es dona la circumstància que Pabriks, actual eurodiputat del mateix grup parlamentari que el PP espanyol, ja va piular fa dos anys que no coneix “cap normativa” europea que exclogui ipso facto de la Unió Europea una hipotètica Catalunya independent.
No sembla, doncs, que García-Margallo degui cap favor a Letònia, si no és que, en lloc d'atiar declaracions en contra de Catalunya intentés que els letons no hi mostressin encara més suport. El mateix García-Margallo va revelar a 13TV que va viatjar a Estònia, Letònia i Lituània fins a quatre cops, i no era precisament per estrènyer llaços.“He estat als Països Bàltics quatre vegades, i no és que hi tinguem especials interessos econòmics: és que hi havia el tema català i la Via Bàltica”, admetia l'exministre, amb un punt de menyspreu cap a les tres economies bàltiques. Vista la reacció de les autoritats letones del moment, el resultat dels viatges de García-Margallo es revelen com un fracàs absolut.
L'excap de la diplomàcia espanyola va acolorir en el seu mapamundi particular tota una xarxa de països on hauria acudit a mercadejar amb favors, entre els quals hi ha el Canadà i el Vaticà. “No sé les vegades que hi he estat”, va remarcar. També va esmentar els presumptes recels de la Xina, França i els Estats Units a la independència catalana, sempre segons la seva versió. El recorregut mundial de les institucions estatals contra el dret a decidir català es pot resseguir per mitjà de les declaracions d'algunes veus internacionals que s'han pronunciat suposadament en contra de Catalunya, fet que dona pistes de la geografia dels esforços diplomàtics i paradiplomàtics del Foreign Office espanyol. Per ser unes simples eleccions autonòmiques, durant la campanya electoral del 27-S, el 2015, tot un Barack Obama i una Angela Merkel es van referir de forma velada a Catalunya. El màxim que Mariano Rajoy va aconseguir arrencar a la cancellera, del seu mateix color polític, va ser que els tractats de la Unió Europea garanteixen “la integritat territorial i la sobirania de cada estat”. I perquè l'inquilí de la Casa Blanca es limités a defensar una Espanya “forta i unificada” va caldre el desplaçament en persona dels reis fins a Washington... i potser alguna cosa més, segons el que va donar a entendre ahir l'exministre.
Allà on García-Margallo veu “favors”, el vicepresident Oriol Junqueras hi troba “suborns”. Queda clar que la reeixida campanya de la diplomàcia espanyola per internacionalitzar el procés català no ha estat gratuïta; li ha costat contraprestacions no se sap en quines espècies. “Sabem els suborns que han demanat per obtenir algun tipus de declaració que semblés que potser no acabava d'avalar del tot el procés”, afirmava ahir Junqueras a Catalunya Ràdio.
Tal va ser el fracàs amb què García-Margallo va topar a Letònia, que es van activar les clavegueres per perseguir Dombrovskis, com si fos un dirigent polític independentista. Un informe de la unitat d'intel·ligència de la policia espanyola [nggg, nggg] publicat en un mitjà espanyol va assegurar que el letó hauria cobrat 6 milions d'euros per haver-se manifestat partidari del procés. No cal dir que les autoritats anticorrupció letones el van exonerar. Allà no hi arriba el Tribunal Constitucional.
En resum ell 2013 va esclatar una crisi diplomàtica entre Madrid i Riga per les afirmacions del primer ministre letó a favor del reconeixement d'un estat català. Els esforços diplomàtics de García-Margallo mai no van funcionar amb Letònia.
Emili Bella

Joan A. Forès
Reflexions

Nota: Aquesta expressió ens recorda un acudit innocent que varem escoltar de l’avi Joaquim Jané fa 70 anys. En aquest cas explica l’acudit que un nen arriba a casa seva amb una galta molt inflada i vermella i explica al seu pare que el pare d’un altre nen li ha pegat. El pare amb un rampell diu anem i veurem qui és que t’ha pegat! Arriben a casa de l’altre nen i surt el pare que és alt i fort com un “maciste” i quan el pare li diu la frase “això no quedarà així”, el “maciste” li respòn: “No senyor no, s’inflarà”! I pare i fill se’n van amb la cua entre cames...
Hi ha una variant de l’acudit que explica que quan arriben a la casa de l’altre nen i es troben amb el “maciste” el pare li diu al “maciste”: A veure si s’atreveix a pegar-li una altra plantofada al nen? El “maciste” li clava una plantofada a l’altra galta i el pare diu al fill: Anem fill anem que aquest senyor encara et farà mal...  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada