dijous, 23 de març de 2017

21/03/2017. Franquisme. Ramón Cotarelo. Resposta de Rajoy a la carta catalana. Moltes gràcies per la seva carta publicada a El País, diari de la meva màxima consideració, encara que no tant com El Marca. Proposen vostès per enèsima vegada un referèndum pactat, malgrat que ja els hem avisat la vicepresidenta i jo que de referèndum, res. Ni pactat ni sense pactar. Aquí no hi haurà referèndum. En iniciar un diàleg, obrir un despatx dialogant de la vicepresidenta a Barcelona, quedava ja clar que el diàleg tenia com a límit la unitat d'Espanya contra la que atempta el referèndum.

Benvolguts,

Ahir en presentar i comentar un magnífic, concís, dens i certer article de Suso de Toro de títol  Aunque el Estado niegue la realidad, havíem explicat que poquíssims intel·lectuals espanyols mereixen aquest adjectiu d’intel·lectual i més aviat els escau, com diu sovint en Francesc Homs el de demofòbics...

Sap molt de greu que els intel·lectuals espanyols sortint de la dictadura, als anys 70-80, que semblava que havia deixat el franquisme endarrere, malgrat haver-hi col·laborat, hagin caigut tant avall pel pendent del franquisme sociològic. El franquisme o borbofranquisme sociològic actual que amara tota la societat espanyola sembla que s’escau més als illetrats que encara en queden o a gent amb poquíssima cultura (ep! excepte de futbol) que no pas els autoanomenats intel·lectuals. Els veritables intel·lectuals se’n dolen, com es pot constatar en l’article que varem comentar el 2012 del malaguanyat Narcís-Jordi Aragó, de títol Desapareguts. On són els intel·lectuals espanyols disposats a defensar la causa catalana?, que us recomano fortament que llegiu!

Deiem també que dos intel·lectuals espanyols actuals se’n salven, Ramón Cotarelo i Suso de Toro. Ahir vàrem comentar un article recent d’aquest darrer, avui comentem un article d’en Cotarelo, força més prolífic que Suso de Toro.

Si en Rajoy fos en Cotarelo o si en Cotarelo fos en Rajoy, podria haver sortit una resposta a la carta catalana d’en Puigdemont i d’en Junqueras com la que presentem.

Resposta de Rajoy a la carta catalana

"No hi ha més via, ja que qualsevol altra apunta directament a la legislació d'excepció. Òbviament no volem recórrer a ella per una qüestió d'imatge"

per Ramón Cotarelo 21/03/2017

Benvolgut president i vicepresident: moltes gràcies per la seva carta publicada a El País, diari de la meva màxima consideració, encara que no tant com El Marca. Proposen vostès per enèsima vegada un referèndum pactat, malgrat que ja els hem avisat la vicepresidenta i jo que de referèndum, res. Ni pactat ni sense pactar. Aquí no hi haurà referèndum. Quan els vam oferir iniciar un diàleg, arribant, fins i tot, a obrir un despatx dialogant de la vicepresidenta a Barcelona, quedava ja clar que el diàleg tenia com a límit la unitat d'Espanya contra la que atempta el referèndum. 

Insisteixen vostès a argumentar el cas d'Escòcia com l'única base de què disposen per a la seva desmesurada pretensió. Sembla mentida que no s'hagin adonat del que he vist fins i tot jo: que Catalunya no és Escòcia. Ni Espanya el Regne Unit. A Espanya un referèndum és il·legal i, per tant, inconstitucional. Sospito que al Regne Unit, també. Però allà, amb això que no tenen Constitució escrita es permeten certs luxes sobre els que no opinaré. A Espanya, la llei es compleix. D'això m'encarrego jo per voluntat dels espanyols, entre ells molts catalans. La majoria silenciosa i no cal explicar-la. Es veu al carrer. Resumint i per entendre'ns: no hi ha referèndum perquè no. 

No sóc un legalista estret. Estic disposat a reconèixer el caràcter polític de les seves pretensions i a negociar sobre elles en el marc de la Constitució. Fins i tot a abordar la reforma d'aquesta. És el camí per les discrepàncies polítiques en un Estat de dret. El que no sigui això serà un cop d'Estat propi de feixistes, de la qual cosa en sabem molt al PP, i no ho tolerarem. Per a les de dret comú, els tribunals ordinaris. La causes contra càrrecs públics independentistes no ho han estat per les seves idees, sinó pels seus actes presumptament contraris a la llei. Que aquests casos coincideixin amb independentistes és una casualitat. 

En el marc de la Constitució em trobaran vostès. Proposin una reforma del text de l'abast que els plagui i, si s'aprova per les vies oportunes, podran posar-la en pràctica. Em diran que això és impossible i gairebé una burla, atès el caràcter minoritari de Catalunya en el conjunt de l'Estat, però aquesta és una realitat aliena a les nostres voluntats. Aconsegueixin suport majoritari a Espanya a la seva proposta de reforma constitucional i no faran falta cartes. 

Semblen haver demanat permís al president del Senat, Pío García-Escudero, per pronunciar la conferència que ja han donat vostès en un altre lloc. Pío és autònom, és clar, i ell decidirà, però si fos jo no l'autoritzaria per una raó de respecte a la càmera. Al Senat es va amb un discurs original, nou, inèdit, no amb un refregit, assajat per a altres auditoris.

Afrontin vostès la seva responsabilitat com a governants d'una comunitat autònoma i resolguin els problemes dels seus administrats, que no són de banderes. Són vostès part d'aquesta gran nació que és Espanya. Siguin lleials a l'esforç comú i segueixin contribuint a l'engrandiment de la nostra pàtria. Tots els espanyols estan agraïts a la solidaritat catalana i orgullosos de ser els seus compatriotes. I, per demostrar-ho, visitaré Catalunya pròximament amb un pla d'inversions en infraestructures que sempre proposem i mai complim perquè sabem que vostès els catalans s'avenen a raons quan es tracta de diners, sobretot si és el seu.

Lamento que el resum de la meva resposta hagi de comptabilitzar-se en la columna del "no". No pertoca negociar cap referèndum català perquè, com explica amb la seva habitual brillantor la vicepresidenta, el govern no pot negociar amb el que no està en la seva mà concedir, que és saltar-se la llei. Ni més ni menys. No és un desaire. És una necessitat.

No hi ha més via, ja que qualsevol altra apunta directament a la legislació d'excepció. Òbviament no volem recórrer a ella per una qüestió d'imatge. Però, si ha de fer-se, es farà, i no ens tremolarà el pols, ja que comptarem amb el suport dels altres partits, PSOE i Ciutadans, tan espanyols com nosaltres, encara que estiguin a l'oposició. Estem segurs que la UE entendrà la necessitat de fer-ho. I, si no fos així, havent quedat tot "lligat i ben lligat" des dels temps d'aquell cabdill del qual el nostre partit és hereu, sabrem prescindir d'una Europa que no ens vol com som. 

Al cap i a la fi, més es va perdre a Cuba.

Ramón Cotarelo 

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada