dimarts, 21 de març del 2017

20/03/2017. Anomalies. Aquesta anomalia que és Catalunya. Juan Marcé va explicar que ell era una anomalia. Suso de Toro diu que els escriptors en una altra llengua que no sigui el castellà som una anomalia tolerada. En Vicent Partal cita les “qualitats” de l’Espanya que menysprea que és la que considera Portugal una anomalia històrica que caldria canviar. L’Antoni Segura diu que el català és pels espanyols una anomalia. Germà Capdevila diu que Espanya és un país unitari i centralista i que l'estat de les autonomies és una anomalia.

Benvolguts,

Mentre escrivíem l’apunt anterior Que gane el diálogo, que las urnas decidan, hem trobat els mots que fan frisança als espanyols “de cualquier pelaje” que diuen ells. Aquests mots o conceptes són: anomalia, no acceptació de “l'altre” i en consequència el maldar per destruir tot allò que és diferent. Us suggerim de llegir l’apunt El Català i el País dels cecs que ens sembla molt definitori d’aquesta característica dels espanyols!

Vegem diversos escriptors, polítics, periodistes, i vegem com cada un dóna la seva versió del problema:
·       Jordi Pujol, parlant de com en els darrers anys el Gobierno ataca Catalunya: Com si pensessin que «ara és l’hora, ara o mai», d’esborrar aquesta anomalia que és Catalunya.
·       L’Albert Om parlant de Dyango, em fa recordar a mi que també recordo una entrevista al novel·lista Juan Marcé, que va explicar que ell era una anomalia, ja que fill de catalans, nascut a l’any 33, havent viscut la guerra i la trista postguerra castellana, i per això era una anomalia. Va explicar que ell sense la guerra i sense en Franco hauria sigut un escriptor català normal i ara és un escriptor castellà anòmal...
·       Liz Castro citant Suso de Toro que diu: Els escriptors en una altra llengua que no sigui el castellà som com polissons en aquest vaixell. O, a tot estirar, viatgem amb els paquets a la bodega. És el nostre lloc, no n'hi ha cap més sinó aquest. Som una anomalia tolerada.
·       La Marta Rovira diu: . El Regne Unit és una democràcia sòlida, de llarga tradició, i votar no representa cap anomalia. Votar és l'expressió màxima de la democràcia, votar és democràcia.
·       En Vicent Partal en un article titulat Genocidi cultural contra els valencians, cita un comentari d’un lector que diu: El PPCV necessita construïr  per al seu electorat el relat d'aquesta nova oposició que li cau al damunt, precisament per a poder senyalar-lo com a enemic a les properes eleccions, botant –de passada– a sobre de les expectatives del PSPV, assimilant 'federalisme' a 'nou estat de les autonomies', una anomalia clara en el procés de recentralització espanyola. el poble valencià.
·       En Vicent Partal a l’article L’Espanya que menysprea cita les “qualitats” d’aquesta Espanya i diu que és la que considera Portugal una anomalia històrica que caldria canviar...
·       En Joan Tardà explicant la llei d’amnistia espanyola diu: Perquè aquesta llei del 2007 fa dues coses que són una anomalia en el món: no reconeix jurídicament les víctimes com a víctimes (si fossin reconegudes, podrien denunciar l'estat als tribunals), i declara legals els tribunals militars i els tribunals excepcionals franquistes. D'acord amb aquesta llei, les sentències que es van dictar eren legals i, per tant, no es poden anul·lar. Per això la sentència de Companys i de tants republicans afusellats només han estat declarades il·legítimes, però no pas il·legals
·       L’Antoni Segura en l’article El rerefons de la llei Wert expressa que: El català és pels espanyols una anomalia, una no-acceptació de la pluralitat lingüística i cultural de l'Estat espanyol i la forja al llarg de la història d'una concepció d'Espanya lligada i hereva d'una sola nació: Castella...
·       En Jordi Graupera. En el biòpic Torres-Dulce és el fill d’un jutge delTribunal de Orden Público, l’òrgan de repressió del franquisme, diu que: Hi ha moltes maneres d’explicar la carència de democràcia i divisió de poders a Espanya, però una de les més boniques és recordar que el TOP es va convertir en l’Audiència Nacional sense cap minut de silenci i, excepcionalment, per decret. Una altra anomalia de la democràcia setanta-vuitesca. El mateix dia que es dissolia el primer, es constituïa el segon. Per no canviar, no van tocar ni els cartells de les sales de jutjar. Jutges i funcionaris --que recordem, eren al TOP per decisió pròpia i explícita-- van mantenir els llocs de feina, inclòs Torres-Dulce pare. Que el seu fill acabi destituint delirantment el fill d’un ex-procurador de les Corts franquistes per uns comentaris de sucre sobre Catalunya indica fins a quin extrem Espanya és un destí tràgic per tothom que li vol ser lleial amb un lliri a la mà o amb voluntat de síntesi.
·       En l’article La nova Espanya que ve, Germà Capdevila diuEspanya és un país unitari i centralista, la qual cosa no és ni bona ni dolenta, és un fet que descriu una manera de concebre l'organització política de l'estat. Espanya sent que va haver de fer concessions dures i doloroses per aconseguir un mínim consens democràtic durant la Transició, amb enormes sacrificis com l'acceptació de la centrifugació de competències cap a la perifèria. L'estat de les autonomies és una anomalia. Quan Madrid accepta la creació dels Mossos d'Esquadra o cedeix algun impost, ho fa per una conjuntura electoral desfavorable, en cap cas per convicció...
·       En Vicent Sanchis ens recorda l’endemà de les eleccions del novembre del 2011 que: al País Basc la suma de vots del PNB i Amaiur ha superat la del PSE i la del PP. I que a Catalunya el Partit Popular no deixa de ser una anomalia situada fora de la centralitat...
Cada un dels autors considera una anomalía cada fenòmen o situación que cita

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada