04/07/2017. Tian Riba. La finestra d’Overton. La finestra d’Overton és una teoria que mira d’explicar la viabilitat política de les idees. És molt gràfica. Dins d’una finestra estreta apareixen les idees que la societat pot considerar acceptables i que, per tant, són les que han de proposar els polítics. Però la seva feina també és aconseguir que una idea d’entrada impensable entri dins del marc de la finestra. I això es fa pas a pas. Primer, aconseguint convertir una proposta impensable en radical. I després, en acceptable, sensata, popular i, finalment, política. I d’aquesta manera, la societat progressa. Els partits que ara no volen el referèndum l’acabaran defensant per pur egoisme electoral. I això és el que han aconseguit els partidaris del referèndum i, especialment, els partidaris de la independència. Una idea que era impensable fa pocs anys, va passar a ser radical i ara és acceptable, sensata, popular i política per a una quantitat cada vegada més gran de ciutadans. Aquest és un èxit innegable de l’independentisme.

Benvolguts,

Llegiu l’article d’en Tian Riba del juliol de l’any passat sobre La finestra d’Overton. A més he afegit uns gràfics que complementen el que s’explica en l’article.

Fixeu-vos com la idea de l'independentisme de fa més d'un any, podia i podrà portar-nos a la República, si es fan les operacions sàviament. Pensem que fa un any encara no havíem declarat la República Catalana. I ara sí que ho hem fet!

I fixeu-vos com la finestra d'Overton ha anat passant per finestres successives que acosten la idea que tenim, a passos que ja fa temps que estem fent, a la solució desitjada.

Aquest exemple mostra com en un tema qualsevol, per exemple La política educativa, escoles privades-escoles concertdes-escoles públiques, la opinió pública va acostant-se al que el poble vol...

 Vegem l'article:

4 juliol 2017 2.00 h

La finestra d’Overton

Tian Riba

Els partits que ara no volen el referèndum l’acabaran defensant per pur egoisme electoral.

La finestra d’Overton és una teoria que mira d’explicar la viabilitat política de les idees. És molt gràfica. Dins d’una finestra estreta apareixen les idees que la societat pot considerar acceptables i que, per tant, són les que han de proposar els polítics.

Però la seva feina també és aconseguir que una idea d’entrada impensable entri dins del marc de la finestra. I això es fa pas a pas. Primer, aconseguint convertir una proposta impensable en radical. I després, en acceptable, sensata, popular i, finalment, política. I d’aquesta manera, la societat progressa. I això és el que han aconseguit els partidaris del referèndum i, especialment, els partidaris de la independència. Una idea que era impensable fa pocs anys, va passar a ser radical i ara és acceptable, sensata, popular i política per a una quantitat cada vegada més gran de ciutadans. Aquest és un èxit innegable de l’independentisme. Per això quan el conseller Jordi Baiget diu en aquest diari que “no bandegem el 9-N, perquè potser serà el que acabarem fent” o quan diu “probablement no podrem fer el referèndum, i haurem de fer una cosa diferent”, fa un mal favor a les seves files. Perquè desplaça la finestra d’Overton cap a allò impensable. Quan El País s’esforça a titular “Un foro de modelo bolivariano haría la constitución catalana” pretén desplaçar la finestra cap a la radicalitat (però ja no, fixeu-vos, cap a una cosa impensable). I quan El Periódico entrevista Ada Colau i diu que “tirar milles amb el referèndum no és eficaç” està fent el mateix. Aquesta és una de les batalles en aquest moment.

La lliçó és que cal deixar clar que el referèndum és una opció sensata i fugir de la metàfora –que no sé qui va inventar, però que és profundament equivocada– del xoc de trens. I quan els partits –d’aquí i d’allà– vegin que el referèndum està definitivament instal·lat al mig de la finestra d’Overton, el defensaran com un sol home –i dona–. Per egoisme electoral. I, de fet, a Catalunya, els qui no ho fan ja, estan perdent suports.

Tian Riba

Joan A. Forès

Reflexions

COMENTARIS  

+1#1 CESC R. OLIVA

El rei Joan Carles va dir que la independència de Catalunya era una "quimera".
Potser ara hauria utilitzat una altra paraula menys contundent. Les formes de veure les coses canvien i coses que en un principi ens poden semblar impensables amb el temps deixen de semblar-nos impossibles.
Hi ha canvis en la forma de pensar que requereixen el seu temps, però no es pot esperar eternament com fa la Sra. Colau.

Dimarts, 4 juliol 2017 11.