Benvolguts,
Fa
sis mesos l’autor d’aquest article ens va informar del que era la Guerra
Judicial:
La repressió de l’estat espanyol contra
l’independentisme a Catalunya té la forma i el propòsit d’allò que s’anomena Lawfare,
és a dir, ‘guerra judicial’, un concepte d’origen nord-americà que es
refereix a l’ús de la llei com a arma política. És
una forma de guerra desigual, perquè qui la promou és qui té el control de la
llei, per més que això vulgui dir forçar-la, tergiversar-la o àdhuc
incomplir-la. ‘Qui ha fet que
avui ERC i JxCat no tinguin líders perquè estan escapçats? Mariano Rajoy i
el PP’, es vantava la vice-presidenta espanyola, Soraya SS. Una operació
d’estat amb un únic propòsit: la inhabilitació
de l’adversari polític, la persecució judicial de l’enemic, i la justificació
–mitjançant les lleis– de la vulneració de drets fonamentals. ‘La llei estava per damunt de la convivència ciutadana’, va dir el cap del dispositiu policíac de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos. Un cas evident de lawfare, de
guerra judicial
Sis mesos més tard havent-se acomplert
totes les criminals intencions de l’Estat espanyol, del Gobierno espanyol, de
la judicatura espanyola, en Casulleras ens presenta una altra investigació, en
aquest cas referida estrictament als tramposos magistrats del Suprem.
No ens hem de sorprendre del capteniment
del Tribunal Supremo perquè sense que nosaltres ho sabéssim, la judicatura i
els Gobiernos espanyols sempre han actuat així. Sempre han fet trampa...
Vegem l’article:
El perfil inquietant dels magistrats del
Suprem que jutjaran els presos polítics
La defensa
dels presos ha demanat la recusació de la majoria d’aquests jutges per la manca
d’imparcialitat
30/07/2018 22:00
El tribunal que jutjarà
els presos polítics té un problema d’imparcialitat. Hi ha uns quants motius per
a afirmar-ho, segons que han posat de manifest els advocats Andreu Van den
Eynde i Jordi Pina en sengles escrits de recusació que han presentat al
Tribunal Suprem espanyol contra els magistrats Manuel Marchena, Andrés Martínez
Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez i Luciano Varela Castro.
La
primera raó és que tots quatre (dels set que acabaran integrant el tribunal) ja
van participar en la fase d’instrucció, perquè tots ells formaven part de la
sala que va admetre la querella de José Manuel Maza –el fiscal general de
l’estat aleshores– per rebel·lió, sedició i malversació contra Carles
Puigdemont i els consellers i contra Carme Forcadell i alguns membres de la
mesa del parlament. Qui
va redactar la resolució d’admissió fou Manuel Marchena, president de la sala segona del Suprem i un dels qui, en
principi i si els recursos de la defensa són desestimats, s’encarregarà de
jutjar els presos.
L’advocat dels exiliats Gonzalo Boye alertava la setmana passada d’aquest
fet en un article a ElDiario.es, en què deia: ‘Aquests cinc magistrats (hi
inclou Julián Sánchez Melgar, que no serà un dels magistrats del judici per
haver estat posteriorment elegit fiscal general de l’estat) es van pronunciar
sobre els fets objecte de querella, sobre la possible responsabilitat d’una
sèrie de persones i, també, sobre la qualificació jurídica dels fets, arribant
a raonar que: “La present resolució no dóna per
descomptades totes i cadascuna de les valoracions fàctiques i jurídiques que es
desprenen en l’acció penal establerta.” Però
d’aquesta sola frase es desprèn que:
1)
prenen coneixement de tots els fets objecte de querella,
2)
saben la valoració jurídica que l’acusació pretén fer,
3)
no donen per “descomptades totes i cadascuna de les valoracions”, però sí
algunes sobre les quals acorda d’admetre a tràmit la querella i justifica la
competència del mateix Tribunal Suprem.’
Això contravé, segons els advocats, la jurisprudència del Tribunal
d’Estrasburg, la del Suprem i la doctrina del Tribunal Constitucional espanyol
sobre el dret del jutge imparcial. Però hi ha més coses que ho evidencien, tal
com adverteix Van den Eynde. Per exemple, la relació entre el jutge instructor,
Pablo Llarena –que ha arribat a expressar en les seves interlocutòries
l’afectació personal de la causa especial contra l’independentisme– amb els
magistrats que hauran d’integrar el tribunal que els jutjarà a tots. Això, diu
l’advocat, ‘pot generar sospites més que evidents de contaminació dels
integrants de la sala del judici, companys de sala de plets i de resolucions
amb l’esmentat instructor’.
El jutge que serà ponent de la sentència, Manuel Marchena, és un home
que, com a fiscal, durant els anys més durs del govern de José María Aznar,
entre el 2003 i el 2004, fou la mà dreta del fiscal general,
l’ultraconservador Jesús Cardenal. Uns anys més tard, el van designar magistrat
del Tribunal Suprem, en substitució de José Antonio Martín Pallín. I des
del 2014, és president de la sala segona del tribunal gràcies a la
majoria conservadora del Consell General del Poder Judicial. Marchena
també fou el ponent de la condemna contra l’ex-president del parlament basc
Juan María Atutxa, que el va inhabilitar per haver-se negat a dissoldre el grup
Sozialista Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna.
També
sota la seva presidència de sala, el Suprem va arxivar les denúncies de CDC contra l’ex-ministre
de l’Interior Jorge Fernández Díaz i l’ex-director de l’Oficina Antifrau de
Catalunya Daniel de Alfonso per revelació de secrets, prevaricació i
malversació en el marc de l’operació Catalunya contra l’independentisme.
Marchena no és l’únic que té un currículum qüestionable. Un altre dels
jutges, Andrés Martínez Arrieta, és des del desembre el segon magistrat del
Suprem que té competència per a controlar les activitats del CNI.
Martínez Arrieta fou un dels jutges que el 2011 van formar part de la sala del
Suprem que va absoldre els quatre agents de la Guàrdia Civil que van torturar
Igor Portu i Mattin Sarasola, condemnats per l’atemptat de Barajas. Els agents
havien estat prèviament condemnats per tortures greus i lesions per l’Audiència
de Guipúscoa a presó i inhabilitació, però el Suprem els va absoldre. Enguany,
el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’estat espanyol a indemnitzar Portu i
Sarasola per danys morals i per no haver
investigat les tortures que van patir. El
magistrat Juan Ramon Berdugo, del sector més conservador de l’Associació
Professional de la Magistratura, és un altre dels jutges que va formar part
d’aquella sala que va exculpar els guàrdies civils torturadors.
Per la seva banda, Luciano Varela, fundador
de l’associació Jueces para la
Democracia, va participar en la causa contra Garzón
per haver investigat els crims del franquisme. Varela va arribar a indicar les correccions que els
advocats de La Falange i de Manos Limpias havien de fer per a poder portar a judici
Garzón.
I Antonio del Moral, magistrat del Suprem des del 2012, és conegut
per la seva forta vinculació a l’Opus Dei, havent participat en diversos
actes de l’organització, com ara la clausura d’unes jornades el 2002 sobre el centenari del
fundador de l’Opus Dei. Antonio del Moral ha estat el jutge ponent de la
sentència que va condemnar Iñaki Urdangarin a cinc anys i deu mesos de presó,
rebaixant la sentència que havia dictat l’Audiència de Palma anteriorment, de
sis anys i tres mesos de presó.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada