Benvolguts,
Ja fa més d'un any que els ciutadans de Catalunya estem veient com a Espanya des dels uixers cap amunt tothom menteix. Menteixen els fiscals, menteixen els jutges, menteix la guàrdia civil generant informes que els jutges i fiscals s'empassen com si fos pa beneït, menteixen els ministres, menteix l'oposició, menteixen els diaris de la caverna, El País, La Razón, El Mundo, El Confidencial, menteixen totes les cadenes de televisió, la dels bisbes (Intereconomia, Trece), TVE, Antena 3, la cuatro, la cinco, la noventa y nueve, etc.
Podríem pensar que els mentiders ho fan sense voler, com el pobre ZP quan va dir "apoyaré el Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya". Però hem de pensar que menteixen "como unos bellacos" amb tota la intenció perquè de fa més d'un any des dels jutges fins els uixers, tots estan en la mateixa trama: volen fer creure que a Catalunya hi ha divisió social i hi ha violència. I ho fan de cara a la galeria, de cara a Espanya (a l'estranger ja es veu que no s'ho creuen). I el resultat és que ho tenen perdut perquè com va passar precisament abans d'ahir a Alella els criminals o sigui la màfia dels Ciudadanos venint des de fora de la vila, ostentosament, amb els seus equips de periodistes sicaris, van fer una ràzzia traient llaços grocs. Els llaços grocs varen estar una estona sense onejar però aleshores les iaies del poble varen tornar a posar-los quan els bandarres de Ciudadanos encara estaven explicant als periodistes sicaris (de cara a la galeria, de cara Espanya), que a Catalunya hi ha violència. I és cert que hi ha violència, la dels escamots de franquistes o unionistes que porten les cares tapades i els cutters a la ma i fan ràzzies de nit pels pobles. Talment com feien els falangistes i els altres feixistes, abans, durant i després de la guerra del 36 al 39. Les accions dels partits polítics franquistes estan destinades al fracàs perquè els catalans som gent de pau i no volem jugar el joc de les bufetades i els únics que pretenen desestabilitzar el país son els franquistes. Sense anar més lluny, ahir els pobres Ciudadanos (jo no voldria ser a la seva pell) varen convocar els propis gangsters i la ciutadania al Parc de la Ciutadella per explicar les mentides del dia. I va resultar que el nucli dur es va pensar que un periodista gràfic era de TV3 i se li van tirar a sobre. I era de Telemadrid però quan els varen separar ja li havien mig trencat la cara. I així ho varen aprofitar per explicar que anaven contra TV3 perquè a TV3 eren de la pell d'en Barrabàs, una altra mentida,
i que calia tancar-la perquè emmetzinava els seus televidents...
Hem de ser conscients que tota aquesta gentussa no menteixen perquè sí sinó que tenen un pla d'Estat per presentar Catalunya com un lloc on no s'hi pot viure. Anem-ho metabolitzant!
Bé ara podem gaudir de l'article d'en Francesc Viadel explicant com els diputats franquistes generen mentides per un tub. Abans hi hem afegit un parell d'acudits gràfics:
Vailet: Pare, estic considerant una carrera en el
crim organitzat
I el pare respon: Govern o sector privat? I
afegeix: personalment jo suggeriria govern, aquests mai van a la presó...
Tota l’estructura del
PP és corrupta:
El corrupte eixerit reflexiona sobre el crim desorganitzat:
Mejías, l’heroina de la Ciutadella i els
diputats degollats
|
26/08/2018
La regidora de C’S en
l’Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías va ser la primera ahir en
assabentar urbi et orbe per
twitter que una de les seves afiliades havia estat agredida suposadament per un
independentista furibund per retirar llaços grocs al Parc de la Ciutadella. El
detall de l’incident, a més, el donava en primícia un precari digital nascut
per a informar sobre “acontecimientos políticos importantes” en Catalunya
relacionats amb la defensa de la unitat d’Espanya.
Gossets
i gatets de l’extrema dreta, des de Casado passant per Albiol, van aprofitar de
seguida l’avinentesa per a engegar la màquina de propaganda. Com sempre, tots
van llançar missatges apocalíptics contra l’independentisme i van fer crides,
com la d’Arrimadas, al Gobierno per a defensar a milions de catalans víctimes
dels suposats atacs del separatisme.
El cas és que en unes poques hores s’ha sabut que l’agressió no té res a
veure amb la política tot i que això, òbviament, per a les esquadres polítiques
i mediàtiques del nacionalisme espanyol no té cap importància com tampoc la té
que els arrenca-llaços surtin de nit amb passamuntanyes i vagin armats com una
banda del Bronx qui sap amb quants policies d’acompanyants. Al capdavall, no es tracta de dir la veritat sinó
d’excitar els ànims del propis mitjançant la propaganda la qual, com recorda
Guy Durandin, recorre freqüentment a la mentida ja que el seu objectiu és el
d’exercir una influència i, sols de forma accessòria, oferir informacions.
Com sigui, ara mateix, la senyora agredida és el símbol per excel·lència
d’aquells milions de víctimes a què es referia melodramàticament, cínicament,
Arrimadas. No és una referència aïllada, sense importància que ens hauríem
d’agafar a broma. Els líders polítics espanyols,
inclòs Pedro Sánchez, i els mitjans de comunicació amb seu a Madrid, des de fa
temps construeixen dia a dia, amb una
agressivitat simbòlica inusitada en Europa, aquest
relat de terror que pretén anul·lar la legitimitat democràtica del sobiranisme
i justificar la repressió, l’aniquilació d’un adversari polític al qual es
veuen incapaços de vèncer en les urnes.
Deia que Mejías va ser la primera de tota la patum en denunciar la
suposada agressió independentista. La regidora va acabar la piulada amb una
sentida condemna contra els que ‘pretenden imponer sus ideas con violencia’.
Fa a penes dos anys, aquesta pacifista de pedra
picada va intervenir en una conversa entre dos usuaris de twiter en què
aquests, referint-se als diputats Gabriel Rufián i Joan Tardà, asseguraven que
sobraven fanals a Cornellà i L’Hospitalet per a penjar-los del coll.
En un altre comentari, un dels pacífics amics cibernètics de Mejías afirmava que
li agradaria veure degollats als dos diputats. ‘Me parto’… va ser el comentari
jocós de la ciutadana Mejías que davant de l’escàndol no va dubtar a mentir
covardament. Naturalment, ni Arrimadas ni Rivera, ni Societat Civil Catalana ni
el sursum corda de tots
els espanyols suposadament víctimes de la suposada violència separatista van
condemnar Mejías que continua com si no res escalfant la cadira de regidora i
fent de portaveu ocasional de l’afligit espanyolisme. En un país normal no crec que Mejías hagués fet una
carrera política molt llarga després de riure-se’n de que dos psicòpates
volguessin veure degollats i penjats a dos diputats electes.
En veurem moltes com aquesta. La setmana passada T5 posava com a model d’espanyolisme
al feixista de Balsareny, Raúl Macià, que
el passat 30 de juliol va agredir set independentistes a Manresa després que
aquests penjaren una estelada.
Les televisions i els
diaris converteixen bandes de delinqüents en herois de la unitat de la pàtria
que els dirigents de C’S i del PP encenen contínuament amb els seus discursos.
Estan esperant un
incident rellevant, que surti bé algun de tots els atacs de falsa bandera que
des de fa mesos es venen perpetrant,
un error, per a esclafar Catalunya.
Acabarà això passant? Possiblement. Com evitar-ho en el context d’una lluita
del tot desigual?.
Caldrà
estar, doncs, preparats civilment, col·lectivament, per a vèncer les pulsions
del totalitarisme, per a evitar que la mentida s’imposi sabent que els efectes
d’aquesta són limitats.
Francesc Viadel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada