18/08/2018. Editorial. José Antich. Franco segueix entre nosaltres. És molt probable que des de les setmanes posteriors a la mort del general Franco no s'hagués parlat tant a Espanya del dictador. Es parla de l'exhumació de les seves restes al Valle de los Caídos, es donen a conèixer manifestos de militars retirats defensant la figura militar del dictador i es justifica el cop d'estat de 1936. I es filtra interessadament, com si estiguéssim en els anys de la transició, que en l'estament hi ha malestar. La premsa europea ha descobert, amb un cert escàndol, que el franquisme és més present del que semblava i sabia en la vida quotidiana espanyola. La Fundación Francisco Franco és plenament legal, existeix el ducat de Franco i la simbologia franquista campa al seu aire. Ningú no s'imagina res similar a l'estranger però el cert és que ressorts del passat i que s'incardinen amb institucions claus continuen sent importants.

Benvolguts,

L’Editorial d’en José Antich d’avui ens comenta que en Franco segueix entre nosaltres. Però vaja, no és una gran novetat perquè en Franco i el franquisme sempre han estat entre nosaltres. 

El franquisme va arribar l’any 36, però de fet ja hi era en l’any 23 en temps de la dictadura de Primo de Rivera, tutelada, tolerada i empesa per l'Exèrcit i pels traïdors Borbons, que no en tenien prou a portar una corona al cap sinó que necessitaven esclafar el poble encara més. Però si mirem endarrere el franquisme ja hi era en els anys 20 amb els pistolers del Martínez Anido i del Milans del Bosch, que varen integrar sicaris, el Sindicat Lliure de la Patronal per assassinar els treballadors dels Sindicats obrers. Segons la Viquipèdia:

 Els elements dels Sindicats Lliures foren el braç executor dels atemptats contra la CNT i de l'assassinat de líders cenetistes com Salvador Seguí, així com del de l'advocat Francesc Layret. Van tenir un suport escàs dins del món obrer, però van rebre suport de la dictadura de Miguel Primo de Rivera i el suport material del Somatent, amb caps com Josep Bertran i Salvador Anglada.

I si continuem mirant endarrere, el franquisme ja es va desenvolupar amb la corrupció i el caciquisme del temps d’Isabel II. Amb la curta durada de la Primera República espanyola, esclafada pel general Pavia, amb el pacte dels partits dinàstics que varen funcionar fins a la dictadura de Primo de Rivera...

I es pot anar tirant endarrere fins la dictadura del primer Borbó, fins els decrets de Nova Planta, provenint del Conde-Duque de Olivares, etc.

En José Antich acaba el seu article amb el següent paràgraf:

Potser tampoc no era veritat que la democratització de les forces armades espanyoles havia estat total, com propagava la doctrina oficial. I que a les acadèmies militars falta molt per ensenyar. No és estrany que Defensa hagi de ressaltar després de l'exaltació del dictador "l'absolut compromís de tots els homes i dones que integren les forces armades espanyoles amb la seva Constitució i els valors que en ella es recullen".

La conclusió és que Espanya és igual a dictadura, que és igual als Borbons, que és igual a l’Ejército espanyol, que és igual a poder omnímode del capital, de l'IBEX, dels hijosdalgo, que és igual a persecució brutal i perpètua de Catalunya i dels seus valors més preuats, cultura, llengua, etc.

Vegem l’Editorial

EDITORIAL

Franco segueix entre nosaltres

José Antich
Barcelona. Dissabte, 18 d'agost de 2018

És molt probable que des de les setmanes posteriors a la mort del general Franco no s'hagués parlat tant a Espanya del dictador. Es parla de l'exhumació de les seves restes al Valle de los Caídos, es donen a conèixer manifestos de militars retirats defensant la figura militar del dictador i es justifica el cop d'estat de 1936.

I es filtra interessadament, com si estiguéssim en els anys de la transició, que en l'estament hi ha malestar. La premsa europea ha descobert, amb un cert escàndol, que el franquisme és més present del que semblava i sabia en la vida quotidiana espanyola. La Fundación Francisco Franco és plenament legal, existeix el ducat de Franco i la simbologia franquista campa al seu aire.

Ningú no s'imagina res similar a l'estranger però el cert és que ressorts del passat i que s'incardinen amb institucions claus continuen sent importants. Potser així es pot entendre que gairebé tres setmanes ha trigat el Ministeri de Defensa que dirigeix Margarita Robles a obrir una investigació als cinc militars en la reserva que tenen una vinculació professional amb el departament i que figuren entre els 181 militars retirats que van firmar a finals del juliol un manifest titulat "Declaración de respeto i desagravio al general Francisco Franco Bahamonde, soldado de España."

Coincidència o no, això succeeix després d'un dels anuncis estrella del president del govern, Pedro Sánchez, com és l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos. Una decisió ferma que al juny va dir que era qüestió de setmanes i que amb seguretat abans de l'agost. Ara no té data encara que el compromís es manté. Mentre això succeeix, cal refregar-se els ulls per entendre que el Ministeri de Defensa hagi hagut de fer un comunicat en el qual surti al pas del manifest que han firmat generals, coronels, almiralls, capitans de fragata, condemnats del 23-F... 

Un dels signants era fins el 2016 cap del comandament de personal de l'Exèrcit de Terra!

No és estrany que Defensa hagi de ressaltar després de l'exaltació del dictador "l'absolut compromís de tots els homes i dones que integren les forces armades espanyoles amb la seva Constitució i els valors que en ella es recullen".

Potser tampoc no era veritat que la democratització de les forces armades espanyoles havia estat total, com propagava la doctrina oficial. I que a les acadèmies militars falta molt per ensenyar.

José Antich