dijous, 16 d’agost del 2018

15/08/2018. Gemma Liñán. Han pagat els Mossos la bona gestió dels atemptats? El portaveu respon. El 17 d'agost del 2017, enmig de la setmana menys operativa de l'any, Barcelona vivia l'atemptat a la Rambla i hores després ho feia Cambrils. A la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Les Corts estava en marxa una reunió de treball. La notícia irrompia a la reunió: "atropellament massiu a la Rambla". I s'activen tots els mecanismes de coordinació antiterrorista. No hi havia dubte. Era un atemptat. Amb tot aquest context, les diferents unitats dels Mossos es posen en marxa pocs minuts després de l'entrada de la furgoneta a la Rambla. El 16 d'octubre, dos mesos després dels atemptats, Josep Lluís Trapero, declara a l'Audiència Nacional acusat de sedició per inacció el 20 de setembre durant la manifestació davant la conselleria d'Economia mentre es feien els escorcolls. La causa s'amplia després per no impedir el referèndum l'1 d'octubre. En el moment de tancar l'entrevista el conseller dels atemptats Joaquim Forn és a la presó acusat de rebel·lió, Trapero preparant la seva defensa, i la policia catalana encara no té nou responsable policial.

 Benvolguts,

Aquests dies els diaris parlen de la situació del contenciós Catalunya-Espanya. En parlen més que no n’havien parlat des d’abans de l’atemptat del 17-O. El que sí que hem sabut és que l’exèrcit espanyol, el Gobierno espanyol, la Fiscalia i la judicatura espanyoles han estat sempre contra Catalunya (Vegi’s el Lawfare) i les actuacions dels espanyols amb el cop d’estat 155 i les presons preventives i els exilis dels diputats catalans (la Soraya SS deia que ens havien “descabezado el govern català” i tenia tota la raó) han estat letals, com el Borbó Felipe fent discursos incendiaris, el Rajoy fent veure que no feia res i el Sánchez imitant la dreta més reaccionària...

Vegem ara aquesta Entrevista:


TS 17-A
Han pagat els Mossos la bona gestió dels atemptats? El portaveu respon

Gemma Liñán

Foto: Carles Palacio / Sergi Alcàzar / Efe

Barcelona. Dimecres, 15 d'agost de 2018
10 minuts

El 17 d'agost del 2017, enmig de la setmana menys operativa de l'any, Barcelona vivia l'atemptat a la Rambla i hores després ho feia Cambrils. 

Una furgoneta irrompia a la Rambla de Barcelona a les cinc de la tarda deixant 16 víctimes mortals i 153 ferits. El punt neuràlgic de la ciutat, lloc de passejades interminables de turistes, era ple a aquella hora. El cor de la ciutat entrava en xoc. Amb una plaça Catalunya i els carrers del voltant vivint intensament l'estiu, l'amenaça terrorista es feia realitat.

Foto: Sergi Alcàzar

A la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Les Corts estava en marxa una reunió de treball per articular diverses accions relacionades amb els robatoris a domicilis que havia començat una hora abans, a les 16h. Hi havia diversos comandament, però el cos vivia també en la pitjor setmana de l'any pel que fa a responsables policials i agents operatius. Molts d'ells, de vacances. També, la cúpula política d'Interior.

La notícia irrompia a la reunió: "atropellament massiu a la Rambla". I s'activen tots els mecanismes de coordinació antiterrorista. No hi havia dubte. Era un atemptat.


S'acaba de produir atropellament massiu a les Rambles de Barcelona, per part d'una persona amb una furgoneta. Possiblement varis ferits


Es posa en marxa el POEA, el Programa Operatiu Específic Antiterrorista. Dos anys abans, el 2015, els Mossos comencen a treballar per reaccionar davant un atemptat després dels atacs de París, de la desarticulació de Cas Caronte (una cèl·lula gihadista que pretenia atemptar a Catalunya l'any 2015) i de l'atemptat a la sala Bataclán i amb l'alerta antiterrorista de 4 sobre 5 activada es dissenyen els dispositius. 

Des de l'inici de l'amenaça terrorista real el 2011, els Mossos també treballen amb el PRODERAI per ordenar i dirigir tota l'activitat policial de prevenció. Es tracta d'un programa específic que inclou controls però també l'anàlisi dels indicadors de radicalització que es treballen amb agents d'informació des de la proximitat a les escoles, a les presons i amb els operadors de seguretat privada i les policies locals. 

Amb tot aquest context, les diferents unitats dels Mossos es posen en marxa pocs minuts després de l'entrada de la furgoneta a la Rambla. 

Es posa en marxa el dispositiu Cronos que inclou un estudi de les zones sensibles de Catalunya on es dirigeix la prevenció antiterrorista. Hi ha 743 punts, on s'activen els controls, entre els que hi ha la rotonda de Cambrils, accés a la zona portuària i on hores després hi hauria el segon atemptat.

S'activa també l'operació GÀBIA, per tancar la ciutat de Barcelona i poder detenir els terroristes. I en paral·lel es treballa sobre la zona zero per localitzar testimonis i imatges de l'atac i recollir proves de la furgoneta abandonada al mig del mosaic de Miró davant del mercat de la Boqueria.


Es confirma atemptat terrorista. S'ha activat el protocol d'atemptat terrorista

Pocs minuts abans de les 19h, amb el conseller Joaquim Forn ja al departament d'Interior on s'instal·la el CECOR, es confirma que ha estat un atemptat i minuts després es fa la primera compareixença on s'informa de la primera víctima mortal.

Aquella mateixa tarda arriba a Barcelona el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu que supervisarà la feina policial a la zona zero i farà l'aixecament dels cadàvers iniciant la investigació. Arriba acompanyat del Fiscal en competències amb terrorisme. Andreu confia la investigació als Mossos i decreta el secret de sumari. I en aquest moment el Major, Josep Lluís Trapero, assumeix tota la responsabilitat en la direcció de l'estratègia per detenir els terroristes i en la investigació dels fets.

Foto: Efe
De cop entren dos punts més en l'escenari dels fets: Alcanar i Ripoll. Els Mossos poden relacionar l'explosió el dia abans en una casa d'Alcanar on els terroristes estaven preparant l'atac. Els supervivents a l'explosió parlen i identifiquen l'Imam de Ripoll com a cervell de la cèl·lula i enfoca un escenari inèdit fins aquell moment: Els terroristes són molt joves, sense antecedents i aparentment integrats. Es trenca un estereotip.

A la mitja nit hi ha un nou atac a Cambrils. Els Mossos abaten els terroristes. I la cerca es centra en només el conductor de la furgoneta de la Rambla, Younes Abouyaaqoub. La policia demana la col·laboració ciutadana i només 4 dies després la policia el troba a i l'abat a trets a Subirats.

L'efectivitat de la policia posa de relleu el mètode dels Mossos que dirigeixen en tot moment la investigació i que la desenvolupen en solitari. Un mes abans de l'11 de setembre i amb l'ombra del referèndum previst per a l'1 d'octubre, creix la tensió entre l'executiu de Rajoy i el Govern. Al relat de les estructures d'estat per fer efectiva la República se suma la demostració eficient dels Mossos que queden atrapats en mig dels interessos polítics.  

El 16 d'octubre, dos mesos després dels atemptats, Josep Lluís Trapero, declara a l'Audiència Nacional acusat de sedició per inacció el 20 de setembre durant la manifestació davant la conselleria d'Economia mentre es feien els escorcolls. La causa s'amplia després per no impedir el referèndum l'1 d'octubre. 
Un any després, amb el Major apartat, i l’autonomia del cos recuperada després del 155, fem balanç amb el portaveu dels Mossos d'Esquadra, Albert Oliva. 

En el moment de tancar l'entrevista el conseller dels atemptats Joaquim Forn és a la presó acusat de rebel·lió, Trapero preparant la seva defensa, i la policia catalana encara no té nou responsable policial. El Conseller Miquel Buch acaba d'acceptar la renúncia

de Ferran López però encara no té substitut. I Albert Oliva ens atén per explicar com van viure els Mossos els atemptats, com es van preparar per un atac així i com ha canviat el cos des del 17-A.


Foto: Carles Palacio

Inspector Oliva, s'ha fet pagar als Mossos, amb el processament del Major Trapero, la gestió dels l'atemptats?

Hem d'estar al marge però l'actuació policial dels Mossos als atemptats va sorprendre molt, molt, a tota la resta de cossos policials. La capacitat de reacció dels mossos, la capacitat ràpida de reacció i la capacitat de comunicació és un còctel que sorprèn molt. Tothom hauria d'haver quedat sorprès positivament perquè vol dir que hi ha un cos policial que és capaç de reaccionar davant una situació que pot afectat tot l'Estat espanyol. S'hauria d'interpretar com un èxit de tothom però no es va interpreta així, sinó com un èxit de Mossos, de la ciutadania d'aquí i que això va comportar després aquesta barreja.

L'Estat espanyol va ser un mer espectador...?

Hi ha una reunió de traspàs d'informació on el Major Trapero és qui dona totes les explicacions al president de l'Estat espanyol, Mariano Rajoy. Ho fa per instruccions del jutge de la Audiència Nacional i perquè és qui té tota la informació canalitzada. Això una societat moderna ho ha d'entendre com un èxit de molta gent, on tothom suma, però ja saps que les definicions d'èxit o no poden anar depenent

Insisteixo, us ho han fet pagar?

És difícilment demostrable. De la mateixa manera que nosaltres havíem treballat molt planificadament per si passava alguna cosa així, en els casos posteriors (l'operatiu de l1-O) es va treballar i planificar amb la mateixa intensitat, amb la mateixa professionalitat que qualsevol altre dispositiu perquè també teníem un repte. Les interpretacions i les informacions posteriors les deixem per qui les interpreti o per qui les valori.

Una cosa és policial l'altre hi ha decisions polítiques que no hi entrarem però que els dispositius tant per un com per l'altre estan enfocats policialment. Mirem visió policial i capacitat del cos de reaccionar. 

Amb l'inspector repassem el que es podrien considerar alguns punts foscos. Que va fallar perquè hi hagués els atemptats?

Situem el punt principal a millorar en la capacitat de detecció en processos rapidíssims i desapercebuts.

Calia matar tots els terroristes? No n'hi havia prou amb un tret a la cama per tenir el seu testimoni per a la investigació?

El fet d'abatre els terroristes en comptes de detenir-los, vam donar per bona la intervenció que va fer Mossos. És obvi que si s'hagués pogut detenir, hagués estat una intervenció policial millor, però no la posem en discussió. Perquè? Perquè quan es troben al davant dels terroristes, que van cap a l'agent, que acaba de perpetrar un atemptat amb 16 víctimes i 153 ferits, que t'ensenya un cinturó explosiu que no saps si és real o no, que a més, li dones l'alto i no et fa cas. Es va apropant amb quatre ganivets... Nosaltres donem per bona la decisió discrecional, individual, que té el policia. Analitzar tot això després, si fos pregunta d'examen s'hagués evitat, però la pregunta d'examen és teoria. No vam posar en dubte en cap moment l'actuació policial.

El terrorista va creuar la ciutat a peu i a la zona universitària de la Diagonal mata un jove, veí de Vilafranca, a qui roba el cotxe per fugir. Com se li va poder escapar Abouyaaqoub als Mossos amb l'operació GÀBIA? 

Entenem com a GÀBIA el tancament que es fa d'una ciutat per evitar sortides. Considerem que va funcionar correctament. No entenem "tancament gàbia", el fet que després de l'atemptat la persona surt per la Boqueria i travessa Barcelona. En aquell moment no hi ha el tancament GÀBIA. És una fugida que en la voràgine i marxa desapercebut com un turista més creuant la ciutat. El tancament GÀBIA a la Diagonal on es produeix l'atropellament del Mossos, com a tancament funciona, el que no funciona és l'actitud de la persona enlloc d'aturar-se accelerar el cotxe al màxim i s'emporta tot el que té per davant. En la mort del veí de Vilafranca a la Diagonal, no hi ha cap tancament GÀBIA, allà no hi ha cap seguiment a la zona universitària perquè tots els esforços estan centrats a la Rambla. Malgrat haver-hi el tancament, decideix en qüestió de 2 segons saltar-se'l. Nosaltres no confirmem la relació entre aquesta persona morta i els atemptats fins que no tenim tota la informació. Tot això passa en qüestió de 15 minuts.

Es passa per alt l'explosió d'Alcanar del dia abans?

És molt fàcil dir hores després que això ja es podia saber, ja es podia preveure, que era una alerta d'amenaça terrorista. Tot el procés d'Alcanar va anar molt lent per l'explosió que es produeix el dia abans a la nit i després per la de l'endemà al matí per l'extrema precaució amb la que s'havia de desenrunar. Hi ha ferits de bombers, d'un treballador d'una excavadora i mossos, i quan després es comença a relacionar amb la documentació es comencen a lligar caps. Les bombones de butà es van descobrint conforme es va rascant el terreny i es van comptant. No es que arribin allà en un primer moment els serveis d'informació de Mossos, els serveis de seguretat ciutadans, TEDAX, i la vegin allà exposades i aquella mateixa nit es pugui detectar. Sabem que és una part molt criticada, fàcilment criticada a posteriori i difícil detectable des del minut zero. La pregunta seria: Mossos d'Esquadra que treballen des de dos anys enrere i son conscients del perill antiterrorista, Mossos d'Esquadra que desarticulen cèl·lules com la del Cascaronte a punt d'atemptar a Catalunya, Mossos d'Esquadra que desarticula grups a conseqüència d'informació secreta del PRODERAI de grups radicalitzats, Mossos d'Esquadra que té grups de coordinació, un gabinet i una taula de coordinació, Mossos d'Esquadra que treu setmanalment un butlletí d'informació per a tot el cos i les policies locals sobre l'amenaça terrorista, actuacions a l'estranger, etc... algú pensa que a la mínima que hi hagués hagut alguna intuïció que a Alcanar a la primera explosió que tingués a veure amb terrorisme no hagués activat les alarmes? És impensable.

Foto: Efe
Com ha canviat la feina dels Mossos des dels atemptats?

En línies generals no ha canviat. La feina de la prefactura ha estat en continuar recordant que l'amenaça continua sent de 4 sobre 5, en que el pla continua sent vigent, en que no es pot abaixar la guàrdia. I la feina dels Mossos on s'ha d'aprofundir més ha estat en l'àmbit de la detecció de la radicalització. El dia que poguem explicar com hem intentat aprofundir més, ho explicarem sense problemes. Perquè aquí hi ha molta gent en joc.

S'han centrat més els esforços en la detecció de la radicalització?

Correcte. I en la investigació. Quan el Major Trapero fa la darrera roda de premsa a la Generalitat allà s'acaba un primer cicle però en comença un altre de llarguíssim d'aprofundir en la investigació, que encara no s'ha acabat. Treballem sota les ordres de l'Audiència Nacional, sota les ordres d'un jutge que des del minut zero va demostrar la seva confiança en els Mossos. Mossos ha centrat molts esforços per aportar tot el coneixement per resoldre la investigació i per continuar demostrant la confiança del jutge. Més enllà d'analitzar tota la quantitat de trucades i informació que arriba als Mossos d'Esquadra sobre alertes d'atemptat. Totes són comprovades i verificades i es descarten o no depenent del que determinen els investigadors.

Va arribar l'avís que hi havia un risc imminent d'atemptat a Barcelona?

Ens va semblar que era una notícia que no portava enlloc. Algú pot pensar que aquest cos policial que treballa el tema del terrorisme des del 2015, que comprova totes les informacions que li arriben, rep un avís fiable i es queda de mans plegades? Això és impensable. Perquè hi ha necessitat de genera polèmica i de generar desconcert a la ciutadania en un moment on l'operatiu no està finalitzat, on tothom s'aboca en aportar?
Foto: Efe
Els Mossos han rebut crítiques els últims anys per les seves actuacions policials. Que de cop i volta les furgonetes dels antiavalots apareguin plenes de flors, els ciutadans s'abracin els agents i el Major Trapero acabi sent una mena d'heroi nacional després del "bueno, pues muy bien, pues adiós" com ho rep el cos?

Ho rebem des de dues perspectives. Com no podia ser d'altra manera, amb molta satisfacció. I ens agradaria agrair la paciència que va tenir la ciutadania amb cap crítica en cap moment, la qual cosa facilita molt l'actuació en aquell moment. Som nosaltres qui hem de donar les gràcies a la ciutadania. Ho rebem amb satisfacció i a la vegada que amb humilitat. La importància de la planificació enfront de la improvisació també és una satisfacció interna nostra. No hagués sortit igual si no hagués estat planificat. I continuem treballant amb humilitat perquè demà passat per una actuació que no s'entengui, aquesta ciutadania que és exigent i ha de ser exigent, ens tornarà a dir que ens hem equivocat, que ho hem fet malament... 

Però és impactant veure la BRIMO plena de roses i clavells i és impactant que el dispositiu de la manifestació "No tenim por", quan es retiren tots els efectius, hi ha ovacions espectaculars.

Gemma Liñan


Joan A. Forès
Reflexions




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada