Benvolguts,
Com si fos un servei de documentació en
Salvador Cot ha tingut la gràcia de trobar totes o moltes de les ocasions en
què obligatòriament les dictadures espanyoles han obligat els periodistes a
disfressar-se, alguns contra la seva voluntat amb un llacet de coloraines...
Vegem l’article:
Com és que, ara, amaguen el llaç blau?
El que no
s'entén -si no és per estricte pànic al fracàs- és per què els unionistes
catalans no han recuperat el llaç blau si, com deia el PP, "representa el
que vol la immensa majoria dels espanyols"
per Salvador Cot
26/08/2018
El llaç
com a símbol polític és un invent més o menys popular a l'Estat espanyol -gràcies al
precedent del llaç vermell contra la SIDA-, que va acabar essent característic
de l'entorn polític i social del constitucionalisme espanyol per a, més tard,
ser utilitzat per la dreta del PP contra el govern Zapatero. De fet, els llaços
(blaus, en aquest cas) es van importar de la tradició nordamericana com a
senyal de protesta pel segrest a Euskadi de l'empresari Julio Iglesias Zamora
l'any 1993. Aquells llaços primigenis pretenien recordar la lletra
"A" que encapçala les paraules "askatu" i
"askatasuna" (lliure i llibertat, en llengua basca) i aviat van
inundar carrers i façanes. L'epoca de màxima difusió va coincidir amb el segrest
i posterior assassinat de Miguel Ángel Blanco a mans d'ETA, el 1998.
En aquell moment, el llaç blau no només va ocupar
solapes, façanes institucionals i carrers, sinó que va ser imposat com a mosca a tots els canals de
televisió de l'Estat, TV3 inclosa.
La
fúria del llaç blau va ser de tal magnitud que tots els presentadors de
televisió -sense excepció- havien de lluir-lo ben visible a la roba. És més, fins i tot els
periodistes sobre el terreny havien d'aparèixer en pantalla amb el llaç blau. Ho recordo molt bé
perquè jo -en aquell moment redactor a la Delegació de Madrid- vaig
ser un dels dos únics periodistes de TV3
que ens vam negar a seguir aquella consigna que
venia imposada com si fos una adhesió religiosa. No va ser fàcil, l'ambient
asfixiava.
Posteriorment,
aquell llaç va ser utilitzat pel PP a l'oposició contra el govern de José Luis
Rodríguez Zapatero. L'any 2007, la dreta espanyola va decidir recuperar el llaç
blau a les solapes per protestar contra l'excarceració per final de condemna de
Juan Ignacio de Juana Chaos, un pres d'ETA. L'aleshores
secretària d'Afers Socials del PP, Ana Pastor, va anunciar que repescaven el
llaç blau perquè "representa el que vol la immensa majoria dels espanyols,
que és no cedir al xantatge dels terroristes". El propi Mariano Rajoy se'l
va penjar, ostensiblement, en aquella època.
En fi, el
fet és que la història dels llaços polítics i socials és àmplia i
llarguíssima. El llaç groc, per exemple, també s'ha utilitzat, des de fa temps, com
símbol de solidaritat amb els malalts d'espina bífida -que s'han queixat
públicament pel que consideren una apropiació- o l'endometriosi.
El que no s'entén -si no
és per estricte pànic al fracàs- és per què els unionistes catalans no han
recuperat el llaç blau, sobretot si, com deia el PP, "representa el que vol la immensa majoria dels
espanyols".
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada