Benvolguts,
La magnífica Gemma Aguilera retrata
la degradació contínua i accelerada de la democràcia
espanyola. I pel que sembla, ni la
pervivència impune del franquisme, ni la fallida de les pensions, ni la
monarquia corrupta i els partits encara més corruptes, ni la precarietat
sostinguda en què viuen una part important dels ciutadans espanyols, no posen
tant en perill aquest règim com un simple llaç groc o una pancarta demanant la
llibertat dels presos polítics... Carmen Calvo té la pocavergonya d’afegir que:
Els llaços grocs “són
elements que no contribueixen a la convivència”, sense que hagi fet referència a si els ganivets, les
agressions i els insults sí que hi contribueixen. Però ep, no és que els llaços grocs estiguin prohibits, sinó que
“han de romandre en l’àmbit privat perquè només representen una part de la
població”.
Aquesta frase de l’article em
recorda enormement el franquisme furibund dels anys 40, (del que el tripartit
altrament dit PPSOECiudadanos, altrament dit
155 n’és hereu directe), quan el català estava prohibit, prohibit prohibit. En aquella època de feixisme, falangisme,
nazisme i franquisme rampant, els sorges
ens deien que el
vernáculo (no en deien català
sinó vernáculo) es podia usar en l’àmbit
privat però no a la via pública.
El doctor Delfí Abella, dels Setze Jutges,
en els anys seixanta, recordant la ignomínia franquista havia compost una cançó
amb una tornada que deia:
Però sóc catalanista i a casa, amb la mamà, si no hi ha gent de
visita parlo sempre català.
Vegem l’article
del règim que penja d’un fil groc:
Un règim que penja d'un fil groc
“Sembla que
ni la pervivència del franquisme, ni la corrupció de la monarquia i els partits
no posen tant en perill el règim com un llaç groc...”
per Gemma
Aguilera 24/08/2018
La
democràcia espanyola continua la seva degradació accelerada. I el PSOE no l’ha aturada, malgrat que pugui entabanar amb
mesures cosmètiques com exhumar el
cadàver de Franco després de quatre dècades de la seva mort i uns quants
governs socialistes amb majoria absoluta.
Les raons de fons per a la batalla contra
la llibertat d’expressió i la pluralitat ideològica no diferencien sigles de
partits dits constitucionalistes, o el que és el mateix, sigles de partits
la supervivència dels quals depèn exclusivament del sosteniment del règim del
78 i els privilegis de les seves elits.
I pel que sembla, ni la pervivència impune del franquisme, ni la
fallida de les pensions, ni la monarquia corrupta i els partits encara més
corruptes, ni la precarietat sostinguda en què viuen una part important dels
ciutadans espanyols, no posen
tant en perill aquest règim com un simple
llaç groc o una pancarta demanant la
llibertat dels presos polítics...
El perill és de tal dimensió que Cs i PP fan una crida desesperada
a la població perquè els facin la feina bruta i arrenquin aquests símbols, si
cal, amb ganivets i encaputxats, i el PSOE, des del poder, exerceix de
gran aiatol·là de la Constitució. El llop amb
pell de xai dedica un consell de ministres a concloure que “només els símbols
que ens representen a tots poden ocupar l’espai públic” i per qui tingui dubtes
de què representa qui, “els símbols que ens representen a tots estan
reglats a la Constitució”, ha dit la número dos de Pedro Sánchez. O sigui, la
bandera espanyola i la monarquia. I prou.
Carmen Calvo afegeix que
els llaços grocs “són elements que no
contribueixen a la convivència”,
sense que hagi fet referència a si els
ganivets, les agressions i els insults sí
que hi contribueixen.
Però
ep, no és que els llaços grocs estiguin prohibits, sinó que “han de
romandre en l’àmbit privat perquè només representen una part de la
població”. Amaguin banderes gais, del Girona o del Madrid, cartells de concerts
de punk, que no agraden a
tothom, i esborrin immediatament qualsevol reivindicació pintada en una
paret del seu poble, si no és que és un “Viva España” o “Viva el rey”, clams
que ens representen a tots.
En pocs minuts, el PSOE ha degradat una mica més la democràcia espanyola explicant als seus súbdits que la dissidència té càstig i
que Espanya no tolera la
llibertat d’expressió i la pluralitat ideològica si aquesta no és per lloar la
carta magna, el rei o els toros, que són un bé cultural.
La posició
del govern espanyol amb els llaços grocs és especialment greu, afecta en primera
instància els catalans que creuen que votar no és un delicte, però també
tots els espanyols, que veuran retallada una mica més la seva dignitat com a
ciutadans lliures. I tot, amb el vistiplau de la Constitució i l’exemplar,
i sagnant, Transició espanyola. Si aquesta Espanya depèn de l'ocultació de
llaços grocs per continuar sobrevivint és que la seva democratització
serà inevitable.
Joan
A. ForèsReflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada