Benvolguts,
Una premissa prèvia:
Ahir vàrem publicar l’Editorial Us demanem el vot per Junts pel Sí o la CUP d’en
Partal a Vilaweb. Molts dels catalans han seguit el seu consell i
l’independentisme ha guanyat a Catalunya! Enhorabona!
I ja som a l’endemà.
Avui en Partal ens diu: Els 72 diputats independentistes i el nou govern es
posaran de seguida a la feina amb un full de ruta perfectament marcat. D’un
màxim de divuit mesos. Amb la legitimitat de les urnes, reconeguda i entesa com
a tal a tot el món. I Espanya què farà?
En Partal ens fa
veure en tot l’article que no hem de tenir por mai
més, que hem de sentir i ser-ne conscients però no hem d’escoltar els cants de falses sirenes en forma de
gavines, de roses, de cercles, d’abecedaris, de sinistres bancs i caixes, de
sinistres falses organitzacions empresarials, de sinistres membres (amb perdó
de diria l’Alzamora) de les organitzacions afins al PPSOE d’Europa...
Tot seguit en Partal
ens recorda unes quantes estadístiques sobre escons, comarques, municipis i ambigüitats.
Resultat: Hem guanyat a gairebé tot arreu...
Ens cerca les
analogies amb els partits independentistes quebequesos i escocesos, i en els processos en marxa al Quebec, a Escòcia i a
Catalunya que sens dubte es realimenten...
Ens recorda també la
caiguda a l’abisme del PP a Catalunya (justo castigo a su perversidad que diu
la Bíblia), la caiguda al no-res dels usurpadors de les sigles d’UDC, la
caiguda del fallit projecte, boquejant, Catalunya sí que es pot (no s’hauria
de prohibir d’usar el nom de Catalunya en va?), i de les trampes que ha fet Espanya amb el vot exterior dels
catalans, que són un autèntic escàndol
democràtic i tots sabem que el resultat no
hauria estat el mateix si tothom hagués pogut votar lliurement: el resultat hauria estat encara més favorable a la
independència.
Després en Partal
ens dóna els enllaços al diaris estrangers més emblemàtics (escrits en llengües que en Rajoy no comprendria),
per demostrar com tot el mon excepte Espanya s’adona
de la transcendència dels resultats de les eleccions plebiscitàries d’ahir.
I acaba recordant-nos l’aplicació de Manual de
la dita de Gandhi “Primer t'ignoren, després se'n
riuen, després t'ataquen i finalment guanyes...”
Vegem l’article Editorial:
Vicent Partal
Enhorabona, i ara
no deixeu que ningú us robe ni l’alegria ni el triomf
Dilluns 28.09.2015 05:42
Per començar,
permeteu-me unes quantes dades i detalls que són molt importants:
–L’independentisme
aconsegueix 72
escons i té la majoria absoluta del parlament.
–S’ha acabat l’ambigüitat: tindrem un govern plenament independentista, sense
quintacolumnistes, i una majoria parlamentària que treballarà per la
independència. Fa tres anys els diputats amb mandat explícitament
independentista eren 24, els d’ERC i CUP. Avui són 72. Feu comptes.
–Per primer vegada a la història, un partit
o coalició ha guanyat les eleccions a totes les
comarques del Principat. No havia passat
mai, i ho ha fet Junts pel Sí.
–Els independentistes
guanyen a 907
municipis i els unionistes a 35. 907 contra 35, sí.
–Junts pel Sí i la CUP aconsegueixen el 48% dels vots. Cameron va convocar
el referèndum perquè l’SNP havia
guanyat les eleccions amb el 44% dels vots. Abans del primer referèndum que es
va fer al Quebec, el Partit Quebequès
havia guanyat les eleccions del 1976 amb el 41,37% dels vots. I
abans del segon, el mateix partit havia guanyat, el 1994, amb el 44,75% dels
vots. Veieu la diferència entre el 48% i el 41%?
–Una dada
suplementària: Mariano Rajoy governa
amb majoria absoluta a Espanya amb només el 44,63% dels
vots. De
res.
–Continuem:
l’independentisme guanya a Barcelona amb el 47,24% dels
vots emesos i la CUP hi supera Catalunya Sí que es Pot. Estiguem
atents a veure què farà Ada Colau a partir d’avui, que això serà molt important
i no únicament per a Barcelona.
–El mes de juny les
enquestes donaven 33 diputats a CiU,
31 a Catalunya Sí que es Pot i 19 a ERC.
D’això, hem passat, només en tres mesos, a un 62 a 11. L’independentisme ha sabut reaccionar de la
millor manera imaginable.
–S’ha batut el rècord històric de
participació en unes eleccions; més legitimitat democràtica que mai, doncs.
I, contra el gran mite, resulta que no hi havia més unionistes amagats. La
meitat dels nous vots han estat independentistes.
–Ja sabem quant valia el xantatge de Duran: zero
escons. Que deixe d’embrutar el nom
del partit de Carrasco i Formiguera.
–Catalunya Sí que es Pot ha estat un fracàs
imponent i ICV es trobarà obligada a rectificar. Iniciativa sola va obtenir fa tres anys només 5.000 vots menys que ara amb Podem i ha perdut dos diputats. I la culpa del fracàs, ho sabem tots, és de
Pablo Iglesias. Potser Catalunya ha
estat la seua tomba política. Duran i ell fan dos.
–El PP és el primer partit d’Espanya i el
cinquè de Catalunya. A la demarcació de Lleida i a la ciutat de Barcelona fins
i tot el supera la CUP. Al conjunt
de Catalunya la diferència entre la CUP
i el PP és de poc més de 10.000 vots. Ah!, i Albiol perd fins i tot a Badalona, on guanya Junts
pel Sí .
–Les trampes que ha fet Espanya amb el vot exterior dels
catalans són un autèntic escàndol democràtic i tots sabem que el resultat no
hauria estat el mateix si tothom hagués pogut votar lliurement: el resultat
seria encara més favorable a la independència.
–I una última dada,
per a no cansar més: al Baix Llobregat,
sí al Baix Llobregat, l’independentisme
guanya amb Junts pel Sí.
Ja ho sé, que els
catalans tenim una tendència accentuada a espantar-nos per ben poca cosa. Som una mica més
porucs d’allò que seria desitjable i quatre
expressions d’alegria de Ciutadans combinades amb els titulars de diaris que ja
podíem imaginar han creat en alguna gent la sensació que això no ha estat tan
sensacional com esperàvem.
Doncs bé, obriu els
ulls:
Obriu els ulls per
veure què ens diuen en totes les llengües mitjans de tot el món. La victòria de
l’independentisme català avui obre les primeres pàgines dels diaris i les
televisions internacionals
i és això que
importa, més que no la mesquinesa o la manipulació d’alguns mitjans més
pròxims.
Perquè ara qualsevol
ciutadà mitjanament informat del món sap tres coses:
·
Primera,
que hi ha una
nació que es diu Catalunya, on hi ha Barcelona.
·
Segona,
que la majoria dels catalans han votat a favor de la independència.
·
I tercera,
que això és un
gran problema per a Espanya i segurament també per a la Unió Europea.
I ací es on està la clau del futur
immediat: ja som un problema inevitable a resoldre i per a Europa com més aviat
millor. Els 72 diputats independentistes i el nou govern es
posaran de seguida a la feina amb un full de ruta perfectament marcat. D’un màxim de
divuit mesos. Amb la legitimitat de les urnes, reconeguda i entesa com
a tal a tot el món. I Espanya què farà?
Des d’anit Espanya sap que ja no pot limitar-se
a dir que això no és possible i a intentar frenar una reivindicació política
tan majoritària només amb arguments legalistes. Malgrat això, ho intentarà. Però també sap
que el parlament
i el govern posaran la directa i faran camí, sense esperar a les eleccions del
desembre. No pot fer res, però tampoc no pot quedar-se plegat de
braços. El meu
pronòstic? S’equivocaran i donaran més ales encara a la secessió, potser
precipitaran fins i tot la proclamació de la independència. Per ventura no ha
passat això fins ara?
Pel que fa als vint-i-cinc diputats de
Ciutadans, deixeu-los gaudir amb allò que es pensen que és l’èxit de la seua
vida, que ja es despertaran a la primera votació del parlament.
Perquè, no en tingueu
cap dubte, ni un, que Junts pel Sí i la
CUP s’entendran bé i duran endavant el procés d’independència. Com ho faran ni ho sé jo ni a hores d’ara ho saben
ells. Però
per agafar confiança només cal que penseu en tots els entrebancs increïbles que
els nostres polítics i la nostra gent han superat fins avui. La nostra classe política ha demostrat una qualitat i una
capacitat de trobar el camí inaudites, que, per cert, potser ja aniria essent
hora que els reconeguéssem sense cap recança.
O no us en recordeu,
ja, quan ens deien que la manifestació del 10 de juny de 2010 era una expansió emotiva que no menaria enlloc? L’endemà Espanya va guanyar la Copa del Món i perquè
alguns ho van celebrar ens van dir que ja estava, que s’havia acabat tot. De la consulta
d’Arenys de Munt en van dir ‘butireferèndum’, burlant-se de la capacitat popular de canviar les coses. Ni tan
sols quan es va guanyar el referèndum de Barcelona no van acceptar que es movia
alguna cosa. I el 2012, quan després d’enganyar la població amb una
falsa noticia sobre Artur Mas, CiU
va perdre diputats: ja no us en recordeu que alguns van decretar immediatament la
fi del procés? Deien que tot era una trampa. Que Mas en realitat no volia la
independència i que no faria res per aconseguir-la. No em digueu que
no ho vau sentir dir mai, això. Jo recorde perfectament que quan Junqueras i Mas van signar l’acord de
suport parlamentari que obria una nova era política a Catalunya alguns van
afirmar que allò duraria poc i que no es convocaria cap referèndum.
Es va convocar, però quan s’acostava el 9-N ens van dir que
no votaríem, que tot era gesticulació. I després van dir que ja no hi hauria més
independentistes a comptar, que aquells érem tots. Superada la sorpresa, aleshores van afirmar que seria impossible
que Mas i Junqueras poguessen treballar mai junts. Que això no passaria. I es van alegrar d’allò més
quan ens
anunciaren que Podem posaria fi a la il·lusió creada per l’independentisme; i
ensenyaven enquestes en què Pablo Iglesias gairebé ja era president de la
Generalitat. I quan van veure que això anava de debò van tornar a la
cançoneta del 3%,
van organitzar un
numeret amb guàrdies civils i van dir
que els bancs
tancarien avui les portes si votàvem això que hem votat (ho heu
vist, que no han tancat?) i Merkel i
Cameron i Obama, i que tomba i que gira, que ens expulsarien d’Europa avui i que si l’exèrcit
hauria d’intervenir si fèiem exactament això que vam fer ahir. I… i…
i…
En resum, i per a
rematar-ho: aquest 27 de setembre heu aconseguit de fer una cosa molt i molt
gran amb els vostres vots. Enhorabona, i gaudiu-ne com cal.
I no deixeu que ningú us
robe ni l’alegria ni el triomf.
Joan A. Forès
Reflexions
Dimecres 30.09.2015 06:00
En directo
Dimarts 29.09.2015 06:00