diumenge, 25 de desembre de 2016

18/12/2016. Franquisme. Procés. Estefania Molina. Per què Rajoy té por dels referèndums? Rajoy: "No donaré aquí la meva opinió sobre els referèndums ni sobre les consultes, perquè crec que no toca”. La qüestió és que la funció pública comporta una forma de concebre la democràcia que desconfia que el poble estigui capacitat per decidir qüestions polítiques complexes. "Els referèndums els carrega el diable".

Benvolguts,

Digueu-nos si les terribles expressions que s’usen en l’entorn de Rajoy i SSS, no mostren la mentalitat del PPSOE i mostren un sindicat del crim perfectament organitzat.


Expressions que ens mostra que estem en una monarquia bananera:

·         Rajoy: "No donaré aquí la meva opinió sobre els referèndums ni sobre les consultes, perquè crec que no toca".
·         "Seria un error que una majoria imposés la reforma a una minoria, o que la minoria exigís un referèndum per la sola força dels seus escons".
·         La qüestió és que la funció pública comporta una forma de concebre la democràcia que desconfia que el poble estigui capacitat per decidir qüestions polítiques complexes.
·         "Els referèndums els carrega el diable".
·         Hi ha un cert patriotisme a l'administració de l'Estat i vinculacions emocionals i personals.
·         Hi ha un llegat de temor de qüestionar el sistema polític espanyol i la Constitució a través dels referèndums

És per aquest motiu que el PP i PSOE han pactat aquesta setmana, no per casualitat, tres pilars bàsics que queden fora de la reforma constitucional:
·         la unitat d'Espanya,
·         la monarquia
·         i el dret d'autodeterminació.

Tot això sembla tenir al cap Rajoy quan pensa en referèndums, consultes i altres "embolics", paraula que sol utilitzar el president espanyol.

Vegem l'article:


PROCÉS

Per què Rajoy té por dels referèndums?

Estefania Molina
Foto: EFE
Madrid. Diumenge, 18 de desembre de 2016


"No donaré aquí la meva opinió sobre els referèndums ni sobre les consultes, perquè crec que no toca", va respondre el president espanyol, Mariano Rajoy, durant la darrera sessió de control en el cara a cara amb el portaveu del PNB, Aitor Esteban, preguntat sobre la llei que exigeix el consentiment de l'Estat per a consultes locals. "Miri, no estem parlant de referèndums d'independència, ni de sobirania, i en cap cas amb caràcter vinculant. Els suïssos no estan bojos", va replicar el líder jeltzale, molest. "Quin problema hi ha?", va redoblar Esteban davant el gest reprovatori de Rajoy.

"Seria un error que una majoria imposés la reforma a una minoria, o que la minoria exigís un referèndum per la sola força dels seus escons",

assegurava la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría a la pregunta del líder de Podemos, Pablo Iglesias, sobre si hi hauria un referèndum en cas que es reformés la Constitució.

 "A vostè això de la democràcia li sembla un guirigallNo tingui por", va desafiar-la Iglesias.
"De què tenen por?" va ser l'estocada del líder del PDECat, Francesc Homs, hores més tard, el dia que el Congrés va tancar la darrera porta a debatre el referèndum català. "No es veuen amb cor de guanyar a Catalunya" era la seva tesi. Ara bé, els casos anteriors il·lustren que la "por" no només és del sobiranisme, també de consultar la reforma constitucional o els afers locals. Per tant, què tem Rajoy i equip de la democràcia directa? 

La democràcia representativa es basa en el fet que no tothom té temps de saber de tot", diuen fonts de l'entorn de Rajoy

Una causa podria ser la presència habitual en el gabinet de ministres de la Moncloa de personalitats de l'administració de l'Estat. Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Álvaro Nadal, Rafael Catalá, Luis de Guindos o Alfonso Dastis són funcionaris d'alt rang funcionarial i burocràtic: advocats, tècnics comercials i economistes, o diplomàtics. D'altres no han fet oposicions però sí que duen a l'esquena una llarga carrera de treball en les secretaries o subsecretaries estatals.

La qüestió és que la funció pública comporta una forma de concebre la democràcia que desconfia que el poble estigui capacitat per decidir qüestions polítiques complexes. Segons fonts de confiança de Rajoy, els ciutadans trien els partits que desitgen, però, ja que "no tothom té temps de saber tot", emergeix la necessitat d'uns representants polítics que prenguin les decisions i uns tècnics que en dissenyin les polítiques. "La complexitat política no es pot resoldre amb un tipus test" diuen personalitats de l'entorn de Santamaría a aquest diari. Portat a l'extrem, aquesta és una herència dins la cultura política estatal que es remunta als temps del desarrollismo franquista dels anys 60, en què els tecnòcrates integraven el govern. 

L'exemple recent d'aquest temor del poble és el no a la reforma constitucional promulgada per Matteo Renzi a Itàlia. Aleshores el secretari d'organització del PP, Fernando Martínez Maíllo, va assegurar: "Els referèndums els carrega el diable", element que també va permetre a Rajoy qüestionar la reforma a Espanya, sota l'avís de Podemos.

En un referèndum la gent vota pensant coses diferents, i la traducció és un sí o no", diuen fonts properes a Santamaría

Precisament, el rebuig del sobiranisme a Catalunya no sols deriva de la defensa a ultrança de la Constitució, com a argument habitual en el PP, PSOE i Ciutadans. També hi té un paper el patriotisme que es respira en l'administració. "Hi ha persones que tenen la sensació d'aguantar l'Estat sobre les seves espatlles. Et preocupa fer la millor tasca per a tot el teu país, perquè els competidors són els altres països". Així és com es manifesten fonts que seuen a la taula del Consell de Ministres. 

El fet és que aquests tecnòcrates democràtics podrien tenir una vinculació emocional i personal cap a la maquinària de l'Estat. Persones com Santamaría, Nadal i el seu germà Alberto Nadal, secretari d'Estat, o Montoro no provenen d'entorns benestants, sinó, humils, i en la carrera funcionarial han trobat una forma d'ascens social basat en el mèrit i la igualtat d'oportunitats. 

Tals elements servirien per explicar en part per què a Catalunya no hi ha temor del referèndum: a causa d'un sentiment nacional diferenciat i d'un cos burocràtic més petit entre govern i ciutadans. "A l'administració autonòmica les oposicions no són ni de llarg semblants", insisteixen les fonts, en la línia del caràcter que imprimeix la funció pública. 

Hi ha un cert patriotisme a l'administració de l'Estat i vinculacions emocionals i personals

Al mateix temps, la por també emergeix per les característiques dels referèndums. "La gent vota pensant coses molt diferents, cadascú dóna un valor al seu vot, però la traducció només és en un sí o no", deien fonts properes a Sáenz de Santamaría fa uns dies. Altres persones de la seva confiança també van lamentar després de la consulta pel Brexit que una majoria s'hagués imposat a una minoria, com va ser el cas de la bretxa generacional entre el vot dels joves i els grans, amb un quòrum de vot poc elevat, com va ser el cas.

Al mateix temps, a Moncloa creuen que els climes d'opinió no són constants, sinó variables, com és el cas de l'augment de determinats "populismes" a causa la crisi. El Brexit va aixecar l'alerta d'alguns arguments del sí, que després es van posar en qüestió o eren falsos. En aquest sentit, i pel que fa a l'independentisme català, el Govern de l'Estat també diu veure-hi aspectes populistesdarrerament.

Hi ha un llegat de temor de qüestionar el sistema polític espanyol i la Constitució a través dels referèndums

El qüestionament, la voluntat dels dirigents polítics i els fonaments de l'Estat és un altre element.

Va saber-se que l'expresident Adolfo Suárez no havia sotmès a les urnes la votació sobre la Corona perquè no hi havia una majoria a favor de la monarquia.

És el mateix temor que podria haver portat el seu homòleg José Luis Rodríguez Zapatero a no materialitzar la reforma constitucional en què es canviava l'article successori perquè la infanta Elionor pogués ser també reina. També recorda els efectes deslegitimadors dels referèndums quan es perden Felipe González, amb el no a l'OTAN. És el mateix rebuig a la Constitució que en virtut de la via canadenca del PSC obria una via per a l'autodeterminació a Catalunya

És per aquest motiu que el PP i PSOE han pactat aquesta setmana, no per casualitat, tres pilars bàsics que queden fora de la reforma constitucional: 
la unitat d'Espanya, la monarquia i el dret d'autodeterminació. Tot això sembla tenir al cap Rajoy quan pensa en referèndums, consultes i altres "embolics", paraula que sol utilitzar el president espanyol.
Estefania Molina

Joan A. Forès
Reflexions


ENLLAÇOS
Les altres notícies
JUDICIALITZACIÓ POLÍTICAMas assegura que anirà al judici amb "la cara ben alta"Agències / A. Sorrosal
Final del formulari

COMENTARIS. 

Jaume Mestres i Capitan

Porque es un "cagao" sin personalidad que ve que les va el chollo de exprimir a Catalunya
H.

El que passa és que saben que l'actual Constitució perpetua els seus en el poder, i no volen perdre'l. Són pseudo-demòcrates. Ja els va bé l'ignorància general i no dubtarien si haguessin de triar entre autoritarisme o autèntica democràcia, com comprovem cada dia.
  
Pepo

Collons i el de la gestora i els Comuns, i l´Iceta i algun "convergentot" dels que ja sobren i Fomento del Trabajo i UGT i CCOO i ... tots aquells als que molesta que la gent pensi per ella mateixa i de pas pels seus propis interessos, que moltes vegades són els mateixos de la seva pròpia comunitat nacional.

Teresa

La por al referèndum és la por a saber el resultat. Creuen que serà un SÍ a la independència i perderan: a) els impostos que es queden pagats pels catalans , b) La part de la subvenció de la UE que ara es queden per a ells, c) Serà una crisi per a l'España que quedarà, com la del 98 quan es perderen Cuba i Filipines, d) Qui signa la independència? Aquest passarà a la Història com el presidente español que perdió Cataluña, e) Com haurà de respondre aquest davant els espanyol que perdran

Josep-Maria

La por de Rajoy als referèndums és por a la democràcia. «Segons [...] de Rajoy, els ciutadans trien els partits que desitgen, però, ja que "no tothom té temps de saber tot", emergeix la necessitat d'uns representants polítics que prenguin les decisions i uns tècnics que en dissenyin les polítiques». Aquest «inconvenient» de la democràcia val també per a unes elecions. ordinàries; també en elles hi ha gran diferència entre els ciutadans quan a la preparació per a avaluar les propostes dels líders

Enrique O

No pateixis, quan haguem fotut el camp podràs empassar-te la teva col•lapsada Espanya tot solet, amb Rajoy, borbons i TC inclosos.

Asimar

La por als referèndums forma part de la cultura castellana. Fa mil anys que viuen sota monarquies absolutes o règims totalitaris. Les elits actuals són els descendents dels que han governat sempre.

JJ

Referendums LEGALES, como en el RU, todos los que se quieran. Votando TODOS los ciudadanos de forma igualitaria como en una democracia perfecto. Pero si votamos vamos a votar también por eliminar las CCAA y devolver la competencias al gobierno para que todos los ciudadanos sean iguales. Esos son los principios de la Revolución Francesa "Libertad, Igualdad, Fraternidad". La mejor manera de bajar los impuestos y no generar gastos inútiles a los ciudadanos. Se pagaría sanidad, educación...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada