Benvolguts,
Avui comentem l'article El feixisme encara és viu entre nosaltres d'Humbert Roma.
Com he explicat més d’un
cop, jo vaig votar no a la Consti del 1978. I fou gràcies als autors d’aquest llibre: Humbert Roma i Joan Anton Sánchez Carreté! Quan
s’havia de votar en el referèndum d’aprovació de la Consti, els arguments que
els autors em van donar eren de pes suficient per votar que no!
El que acabo d’explicar és
una anècdota, però en canvi els arguments que utilitza avui l’autor no són cap
anècdota sinó una brutal evidència i és que a Espanya encara es venera, Franco, José Antonio, Mola i Sanjurjo i
això ens indica que el que hem anomenat franquisme sociològic està
completament viu. El franquisme sociològic es
pot expressar com una Síndrome
d’Estocolm Col·lectiva, que té un altre exemple en els soldats anglesos
presoners dels japonesos en “El pont sobre el riu Kwai” que un
cop construit el pont que els havien ordenat de fer, que havien fet molt bé, i
que ja sabien que produiria un mal irreparable pel fet de permetre fer passar
material de guerra per atacar les pròpies tropes angleses, es negaven a
destruir-lo com els ordenava l’oficial ianqui, perquè estaven orgullosos de la
seva obra!
El franquisme sociològic només es pot
comprendre de tres maneres:
·
O que molts
votants espanyols són enzes, de dreta o d’esquerra però enzes o sigui que als possibles
votants del PPSOECiudadanos ja els
va bé l’organització política del règim del 78, amb els partits dinàstics PPSOE i assimilats i Ciudadanos, que comporta misèria del
poble a canvi de més riquesa dels rics, això que anomenen socialització de les
pèrdues,
·
O que tots aquells
votants espanyols estan corromputs i roben a l’administració (ERES, Gurtels, Sicavs, paradisos fiscals) i ja els va bé com tot funciona,
·
O una tercera
possibilitat ens porta a Machado quan va escriure (1912) els Campos de
Castilla. Proverbios y cantares. XXIV i que fa que el capteniment dels espanyols que voten repetidament PPSOECiudadanos
justifiquin aquest versos:
De diez cabezas, nueve
embisten y una piensa.
Nunca extrañéis que un bruto
se descuerne luchando por la idea.
embisten y una piensa.
Nunca extrañéis que un bruto
se descuerne luchando por la idea.
O aquests altres de Campos
de Castilla XCVIII. A orillas del Duero:
Castilla miserable, ayer dominadora,
envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora
envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora
que justifica que tots els votants espanyols de PPSOECiudadanos se sentin
hereus de la Castella glosada per Machado i no pretenguin anar més lluny...
En aquest capteniment,
tanmateix hi ha una pega, perquè des de sempre però darrerament s’ha accentuat,
a Espanya hi ha la part mediterrània que pateix un espoli fiscal immens i la part de l’altiplà
que té un
superàvit també immens, pagat amb el dèficit del mediterrani.
L’autor es pregunta sobre
la mal anomenada transició i és per la resposta a aquesta pregunta que
nosaltres fa molt de temps que l’anomenem Transacció.
I què vol dir Transacció? Doncs que
va ser una engalipada. Jo et dono això i tu em dones allò!
·
Per exemple
la Llei d’amnistia política. Diem
que el seu objectiu es pot expressar de la següent manera: Aquesta llei servia
per perdonar
l’oposició PC, PSC, anarquistes, trotsquistes, que ja s’havien rendit abans de
començar, dels
crims que no havien comès i per perdonar els feixistes que havien
governat, havien matat i s’havien enriquit durant 40 anys, dels crims que sí que havien comès!
·
Per exemple la reinstauració de la monarquia, que segons ha sortit a la llum
aquests darrers dies, Suárez no va voler posar-la a votació en un referèndum
perquè les enquestes li deien que es perderia. Solució: la va incloure d’amagat dins d’una
llei ja aprovada.
Tot això i molt més eren transaccions!
Les preguntes sobre la
via repressiva del Gobierno i dels tribunals contra Catalunya, té com a
resposta que precisament la Consti és una Consti-trampa i es va fer molt ben
feta per tal d’enfrontar l’Espanya no mediterrània contra l’Espanya
mediterrània i que aquesta darrera hagi de suportar la corrupció o sigui el
crim organitzat, com expressen aquests dos acudits gràfics:
Després d’aquesta anàlisi
anterior podem respondre mol bé a la pregunta inicial, I
què voldria dir Transició? Doncs molt fàcil:
·
Els franquistes ho tenien clar, en sabien
més, tenien els tancs al seu costat, i mireu els resultats.
·
L’oposició eren una colla de babaus i
mireu per tant també el resultat!
Vegem ara l’article de l’Humbert Roma:
Dimarts, 29 de novembre del 2016
Opinió · Política Humbert Roma
El feixisme
encara és viu entre nosaltres
Opinió, Humbert Roma, Periodista. Política
Dues
notícies han coincidit aquests dies que ens haurien de fer evident com, més de
quaranta anys després de la mort del dictador i de l'inici de la mal anomenada
"transició" (cap a on?), el feixisme encara perviu en els diversos
territoris sota el domini del Regne
d'Espanya. D'una banda, la decisió de l'Ajuntament
d'Iruña (Pamplona), presidit ara per Joseba Asiron, d'EH Bildu, de tancar el
mausoleu que, fins a finals d'octubre i començaments de novembre, guardava en
ple centre de la ciutat, els cossos d'Emilio Mola –que, amb el pseudònim
d'"El director" , va tenir
un paper clau en
la preparació i direcció inicial del cop militar de juliol del 1936 contra el
govern de la República– i de José Sanjurjo. Ambdós, protagonistes necessaris del cop i,
doncs, responsables dels assassinats de milers de persones per la seva
vinculació amb moviments socials d'esquerres i partits polítics republicans i
nacionalistes no espanyols.
De
l'altra, la proposició no de llei presentada, a mitjans de novembre, per ERC al Congrés espanyol dels diputats, reclamant que es treguin del lloc d'honor que ocupen el
dictador Francisco Franco i el fundador del partit feixista Falange Española al
Valle de los Caídos, mausoleu regentat per una comunitat benedictina catòlica
prop de la capital del Regne d'Espanya. ERC.
Tot i les declaracions del seu portaveu adjunt al Congrés, Gabriel Rufián, en
el sentit que haurien preferit la demolició del monument feixista. El text de
la proposició recorda que el monument del
Valle de los Caídos es va erigir "amb la suor i sang de milers de presos,
que van patir treballs forçats en qualitat d'esclaus per tenir ideologies o
tendències sexuals que el règim franquista considerava condemnables". I reclama que no es destini cap subvenció o recurs
públic al monument ni a cap organització que hi estigui vinculada mentre no
sigui per col·laborar en el compliment de les recomanacions de la comissió
d'experts als quals es va demanar opinió al final del mandat del govern de José
Luis Rodríguez Zapatero
per esborrar del mausoleu els seus significats feixistes.
Dues
notícies que no són les úniques que aquests dies ens remeten a la pervivència
d'homenatges a protagonistes del cop d'estat i la guerra que va desencadenar. Com ara els actes
religiosos que segueixen convocant partidaris del règim feixista o el
manteniment de monuments que hi són relacionats, com el que recentment veïns de
Tortosa van decidir en referèndum mantenir a l'Ebre.
De
vegades ens preguntem com és possible, per exemple, que l'actual govern espanyol respongui per
la via repressiva contra els representants electes independentistes a les
aspiracions catalanes d'avançar cap a la República Catalana i l'exercici del
dret a l'autodeterminació.
O com pot ser que s'atorguin funcions
executives al Tribunal Constitucional en aquest sentit o que el govern espanyol
hagi aconseguit fer aprovar l'anomenada Llei mordassa,,en vigor de del juliol
de 2015, per impedir l'expressió lliure de la dissidència política i social.
El
manteniment de tants signes en homenatge a personalitats i esdeveniments
vinculats al feixisme que, teòricament, haurien d'haver estat bandejats en una
hipotètica nova democràcia espanyola fan evident que el feixisme perviu al Regne d'Espanya, al
qual som sotmesos. I no parlem ja de la consagració de
la monarquia heretada del mateix dictador que, per si en teníem algun dubte, ara
hem sabut,que Adolfo Suárez va reconèixer –en unes declaracions que llavors van
ser censurades– que va ser imposada sense referèndum previ, pel convenciment
que hi seria rebutjada.
Humbert Roma
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada