dilluns, 5 de desembre de 2016

29/11/2016. Franquisme. Humbert Roma. El feixisme encara és viu entre nosaltres. Qui vota PPSOECiudadanos vol dir que està amarat de Franquisme sociològic. El Franquisme sociològic es pot expressar com una Síndrome d’Estocolm Col·lectiva. Al 1978 els franquistes ho tenien clar, en sabien més, tenien els tancs al seu costat, i mireu els resultats i l’oposició eren una colla de babaus i mireu per tant també el resultat...

Benvolguts,

Avui comentem l'article El feixisme encara és viu entre nosaltres d'Humbert Roma.

En el Bloc ha sortit algun cop aquest periodista. Concretament en aquest apunt:

Com he explicat més d’un cop, jo vaig votar no a la Consti del 1978. I fou gràcies als autors d’aquest llibre: Humbert Roma i Joan Anton Sánchez Carreté! Quan s’havia de votar en el referèndum d’aprovació de la Consti, els arguments que els autors em van donar eren de pes suficient per votar que no!

El que acabo d’explicar és una anècdota, però en canvi els arguments que utilitza avui l’autor no són cap anècdota sinó una brutal evidència i és que a Espanya encara es venera, Franco, José Antonio, Mola i Sanjurjo i això ens indica que el que hem anomenat franquisme sociològic està completament viu. El franquisme sociològic es pot expressar com una Síndrome d’Estocolm Col·lectiva, que té un altre exemple en els soldats anglesos presoners dels japonesos en “El pont sobre el riu Kwai” que un cop construit el pont que els havien ordenat de fer, que havien fet molt bé, i que ja sabien que produiria un mal irreparable pel fet de permetre fer passar material de guerra per atacar les pròpies tropes angleses, es negaven a destruir-lo com els ordenava l’oficial ianqui, perquè estaven orgullosos de la seva obra!

El franquisme sociològic només es pot comprendre de tres maneres:
·         O que molts votants espanyols són enzes, de dreta o d’esquerra però enzes o sigui que als possibles votants del PPSOECiudadanos ja els va bé l’organització política del règim del 78, amb els partits dinàstics PPSOE i assimilats i Ciudadanos, que comporta misèria del poble a canvi de més riquesa dels rics, això que anomenen socialització de les pèrdues,
·         O que tots aquells votants espanyols estan corromputs i roben a l’administració (ERES, Gurtels, Sicavs, paradisos fiscals) i ja els va bé com tot funciona,
·         O una tercera possibilitat ens porta a Machado quan va escriure (1912) els Campos de Castilla. Proverbios y cantares. XXIV i que fa que el capteniment dels espanyols que voten repetidament PPSOECiudadanos justifiquin aquest versos:

De diez cabezas, nueve
embisten y una piensa.
Nunca extrañéis que un bruto
se descuerne luchando por la idea.

        O aquests altres de Campos de Castilla XCVIII. A orillas del Duero:

Castilla miserable, ayer dominadora,
envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora

que justifica que tots els votants espanyols de PPSOECiudadanos se sentin hereus de la Castella glosada per Machado i no pretenguin anar més lluny...

En aquest capteniment, tanmateix hi ha una pega, perquè des de sempre però darrerament s’ha accentuat, a Espanya hi ha la part mediterrània que pateix un espoli fiscal immens i la part de l’altiplà que té un superàvit també immens, pagat amb el dèficit del mediterrani.
L’autor es pregunta sobre la mal anomenada transició i és per la resposta a aquesta pregunta que nosaltres fa molt de temps que l’anomenem Transacció. I què vol dir Transacció? Doncs que va ser una engalipada. Jo et dono això i tu em dones allò!

·         Per exemple la Llei d’amnistia política. Diem que el seu objectiu es pot expressar de la següent manera: Aquesta llei servia per perdonar l’oposició PC, PSC, anarquistes, trotsquistes, que ja s’havien rendit abans de començar, dels crims que no havien comès i per perdonar els feixistes que havien governat, havien matat i s’havien enriquit durant 40 anys, dels crims que sí que havien comès!

·          Per exemple la reinstauració de la monarquia, que segons ha sortit a la llum aquests darrers dies, Suárez no va voler posar-la a votació en un referèndum perquè les enquestes li deien que es perderia. Solució: la va incloure d’amagat dins d’una llei ja aprovada.

Tot això i molt més eren transaccions!

Les preguntes sobre la via repressiva del Gobierno i dels tribunals contra Catalunya, té com a resposta que precisament la Consti és una Consti-trampa i es va fer molt ben feta per tal d’enfrontar l’Espanya no mediterrània contra l’Espanya mediterrània i que aquesta darrera hagi de suportar la corrupció o sigui el crim organitzat, com expressen aquests dos acudits gràfics:
 



Després d’aquesta anàlisi anterior podem respondre mol bé a la pregunta inicial, I què voldria dir Transició? Doncs molt fàcil:

·       Els franquistes ho tenien clar, en sabien més, tenien els tancs al seu costat, i mireu els resultats.
·       L’oposició eren una colla de babaus i mireu per tant també el resultat!


Vegem ara l’article de l’Humbert Roma:


Dimarts, 29 de novembre del 2016
Opinió · Política Humbert Roma

El feixisme encara és viu entre nosaltres

Opinió, Humbert Roma, Periodista. Política

Dues notícies han coincidit aquests dies que ens haurien de fer evident com, més de quaranta anys després de la mort del dictador i de l'inici de la mal anomenada "transició" (cap a on?), el feixisme encara perviu en els diversos territoris sota el domini del Regne d'Espanya. D'una banda, la decisió de l'Ajuntament d'Iruña (Pamplona), presidit ara per Joseba Asiron, d'EH Bildu, de tancar el mausoleu que, fins a finals d'octubre i començaments de novembre, guardava en ple centre de la ciutat, els cossos d'Emilio Mola –que, amb el pseudònim d'"El director" , va tenir un paper clau en la preparació i direcció inicial del cop militar de juliol del 1936 contra el govern de la República– i de José Sanjurjo. Ambdós, protagonistes necessaris del cop i, doncs, responsables dels assassinats de milers de persones per la seva vinculació amb moviments socials d'esquerres i partits polítics republicans i nacionalistes no espanyols.

De l'altra, la proposició no de llei presentada, a mitjans de novembre, per ERC al Congrés espanyol dels diputats, reclamant que es treguin del lloc d'honor que ocupen el dictador Francisco Franco i el fundador del partit feixista Falange Española al Valle de los Caídos, mausoleu regentat per una comunitat benedictina catòlica prop de la capital del Regne d'Espanya. ERC. Tot i les declaracions del seu portaveu adjunt al Congrés, Gabriel Rufián, en el sentit que haurien preferit la demolició del monument feixista. El text de la proposició recorda que el monument del Valle de los Caídos es va erigir "amb la suor i sang de milers de presos, que van patir treballs forçats en qualitat d'esclaus per tenir ideologies o tendències sexuals que el règim franquista considerava condemnables". I reclama que no es destini cap subvenció o recurs públic al monument ni a cap organització que hi estigui vinculada mentre no sigui per col·laborar en el compliment de les recomanacions de la comissió d'experts als quals es va demanar opinió al final del mandat del govern de José Luis Rodríguez Zapatero per esborrar del mausoleu els seus significats feixistes.

Dues notícies que no són les úniques que aquests dies ens remeten a la pervivència d'homenatges a protagonistes del cop d'estat i la guerra que va desencadenar. Com ara els actes religiosos que segueixen convocant partidaris del règim feixista o el manteniment de monuments que hi són relacionats, com el que recentment veïns de Tortosa van decidir en referèndum mantenir a l'Ebre.
De vegades ens preguntem com és possible, per exemple, que l'actual govern espanyol respongui per la via repressiva contra els representants electes independentistes a les aspiracions catalanes d'avançar cap a la República Catalana i l'exercici del dret a l'autodeterminació.

O com pot ser que s'atorguin funcions executives al Tribunal Constitucional en aquest sentit o que el govern espanyol hagi aconseguit fer aprovar l'anomenada Llei mordassa,,en vigor de del juliol de 2015, per impedir l'expressió lliure de la dissidència política i social.

El manteniment de tants signes en homenatge a personalitats i esdeveniments vinculats al feixisme que, teòricament, haurien d'haver estat bandejats en una hipotètica nova democràcia espanyola fan evident que el feixisme perviu al Regne d'Espanya, al qual som sotmesos. I no parlem ja de la consagració de la monarquia heretada del mateix dictador que, per si en teníem algun dubte, ara hem sabut,que Adolfo Suárez va reconèixer –en unes declaracions que llavors van ser censurades– que va ser imposada sense referèndum previ, pel convenciment que hi seria rebutjada.
Humbert Roma

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada