dimecres, 28 de desembre de 2016

20/12/2016. Procés. Entrevista. Nació Digital, Ferran Casas, Roger Tugas a Marta Rovira: "Valorem aprovar la llei de transitorietat i convocar el referèndum el mateix dia". Inhabilitació. El que habilita la presidenta del Parlament són els vots rebuts el 27-S. Nosaltres estem preparats per fer front a tots els escenaris, per implementar amb normalitat el full de ruta que va presentar el president Puigdemont, que és tenir-ho tot preparat el juliol perquè el setembre es pugui celebrar aquest referèndum.

Benvolguts,

Hem buscat aquest article que no havíem comentat quan va aparèixer fa 8 dies. I creiem que és suficientment interessant perquè podríem creure que som en un atzucac i pel que la Marta Rovira explica, no sembla que sigui aquest el cas. Podríem creure-ho perquè resulta que el full de ruta ha estat alterat, perquè la Carme Forcadell ha estat imputada i amenaçada d’inhabilitació i perquè la “justícia espanyola” continua detenint gent, portant-los a Madrid i fent-los declarar, prendre’ls el possible passaport que no tenen i actuant de manera violenta presentant-se un agent judicial al Parlament durant una sessió i obligant (amb prepotència i fatxenderia) a Junqueras i Puigdemont a sortir fora per lliurar-los una diligència del TSJCC.  

Les paraules-clau apareixen en el títol: llei de transitorietat, referèndum, full de ruta sobiranista, Junts pel Sí, CUP, justícia espanyola i l'executiu central...

Vegem l’entrevista que és molt interessant, es veu la potència de la Marta Rovira responent amb claredat les preguntes de Nació Digital:


tribuna.cat
Dimarts, 20 de desembre del 2016 | 12:08 Entrevista · Nació Digital Marta Rovira Sociòloga


Entrevista, Nació Digital, Ferran Casas, Roger Tugas, Marta Rovira
Marta Rovira (Vic, 1977) és secretària general d'ERC des del 2011, quan es va situar al capdavant del partit que ha contribuït a reflotar fent tàndem amb Oriol Junqueras. Quan el president dels republicans va fer el salt al Govern com a vicepresident de l'executiu, aviat farà un any, aquesta advocada va agafar les regnes del funcionament de la formació i va esdevenir la seva veu al Parlament en el si de la coalició de Junts pel Sí. En aquesta entrevista amb NacióDigital repassa els propers passos del full de ruta sobiranista i avança alguns dels debats que caldrà afrontar segons com evolucionin els esdeveniments i, molt en concret, el paper de la justícia espanyola i l'executiu central.

- Si Carme Forcadell és inhabilitada, seguirà sent presidenta del Parlament?

- El govern espanyol va fer divendres va ser una persecució a Forcadell per evitar que els ciutadans puguin decidir i exercir la democràcia. Per què? Perquè impulsem el canvi. L'única manera de sortir de la situació política en què ens trobem és que la gent voti, per poder posar en vigor l'impost a la banca o a les begudes ensucrades, fer efectiva la llei d'igualtat entre homes i dones o lluitar contra la pobresa energètica. I han trobat una manera molt simbòlica d'intentar impedir-ho, que és agafar la presidenta del Parlament, que representa tota la institució, la sobirania popular, i portar-la als jutjats.

- Però vostès estan decidits a que, encara que la inhabilitin, segueixi presidint els plens del Parlament, com va anunciar Carles Puigdemont?

- El que habilita la presidenta del Parlament són els vots rebuts el 27-S. El que un tribunal espanyol no podrà ni impugnar, ni suspendre, és un mandat democràtic que tenim de les urnes, el qual és legal i legítim. Per nosaltres, la presidenta del Parlament seguirà habilitada per fer al que ens pertoca fer als diputats i diputades, implementar el mandat democràtic.

- Però caldria votar per ratificar-la en el càrrec, com va demanar Joan Tardà al Congrés?

- Com que tenim un mandat democràtic legítim i legal, aquest ens habilita per entrar cada dia a aquest Parlament per implementar-lo. Per tant, no farà falta tornar-lo a ratificar, el tenim per fer la nostra feina, passi el que passi.

- Vostè va dir que una possible inhabilitació podria accelerar els temps de la legislatura. Estarà tot a punt?

- Si es posa en dubte que pugui continuar exercint el seu càrrec, ens trobarem en un escenari límit, d'absoluta gravetat democràtica, en què nosaltres haurem de prendre una decisió política. I aquesta, sigui de tempos, sigui de presa de decisions o de què fem, haurà d'anar relacionada amb implementar el mandat que tenim. Nosaltres estem preparats per fer front a tots els escenaris, per implementar amb normalitat el full de ruta que va presentar el president Puigdemont, que és tenir-ho tot preparat el juliol perquè el setembre es pugui celebrar aquest referèndum. Però, si arribem a l'escenari extrem, és possible i estem preparats per si s'han d'avançar certs esdeveniments, que hàgim de prendre determinades decisions polítiques.

- Sempre per la via del referèndum?

- Dins el que està preparat i previst, s'hauran de prendre decisions polítiques. Fins on arribin s'haurà de justificar en el moment, en els factors i circumstàncies en què haurem arribat, però és evident que s'està preveient tot allò que permeti implementar un mandat democràtic que avui encara ningú ha posat en dubte.

- Però el mandat del 27-S era fer la independència, el referèndum és l'eina. I aquesta no es pot qüestionar?

- El que vam reflexionar en la qüestió de confiança és com afegíem més legitimitat democràtica a la finalització del full de ruta. Teníem dues opcions, i la primera era la que dúiem en el programa, unes eleccions constituents, però hi havia una reflexió més enllà dels partits per acabar-lo amb un altre tipus d'urnes, amb un referèndum. Per tant, el full de ruta és pràcticament el mateix, i l'acabarem de la millor forma possible, fent que el ciutadà, de forma directa, pugui decidir si independència sí o no.

- Fins al referèndum, és possible que hi hagi moltes Forcadells. L'independentisme ho afronta amb un grau d'unitat òptim?

- Divendres es va veure com de fort es troba no només l'independentisme, sinó un espai més ampli i transversal que el que fa és defensar unit allò que és bàsic, la democràcia. Tots els demòcrates defensem avui aquest exercici mínim i fonamental de la democràcia per poder decidir què ha de ser el nostre país. Si hi ha escenaris molt negatius, amb inhabilitacions, querelles o decisions judicials més greus, no tinc cap dubte que sortirem al carrer no només els independentistes, sinó molts més demòcrates que avui el que defensen és l'exercici bàsic, mínim i democràtic dels ciutadans de Catalunya de decidir en quin país volen viure i com ha de ser aquest país.

- Això a nivell reactiu, però a nivell constructiu de referèndum o procés constituent, últimament hi ha algunes divergències.

- La imatge que es començarà a visualitzar ara amb la celebració de la cimera del dia 23, amb una representació molt àmplia, i la presa de decisions en el marc d'aquesta, que agrupa molts actors transversals sobiranistes -de molts sobiranismes, de l'energètic, de l'alimentari, del nacional...-, ens permetrà també una agenda molt proactiva per com anem avançant cap al referèndum. Espero que a partir d'ara l'agenda política d'aquest espai tan ampli comenci a prendre decisions, on hi hagi una campanya molt potent per animar la gent a participar en el referèndum, i també una campanya de determinats espais sectorials en què ens anem imaginant com pot ser aquesta futura República catalana. Perquè la independència és només un instrument per construir una República més justa, més equitativa, amb més igualtat d'oportunitats. Cal, per tant, obrir un espai de debats constituents que permeti que molta més gent que vulgui participar a pensar com ha de ser el nou país.

"Si els tempos no es compleixen [en l'aplicació dels acords del debat de política general] és perquè hi hagi el millor dels acords possibles. A mi no em preocupa"
- Les resolucions aprovades -i ara suspeses- del debat de política general preveien la creació d'una comissió de seguiment del procés constituent com a més tard el 20 de novembre i d'un consell assessor del procés constituent avui com a data límit, però cap dels dos òrgans existeixen encara. Els tempos no s'estan complint.

- En aquest cas, si els tempos no es compleixen és perquè hi hagi el millor dels acords possibles. A mi no em preocupa, perquè no s'ha deixat de parlar de com construir aquests espais. Hem anat posant sobre la taula com fem el seguiment a la celebració del referèndum, o com fem aquests debats preconstituents que havíem de tenir. Com que hi ha els espais de coordinació i negociació suficients per decidir com anem implementant aquests punts, no em preocupa. Els propers dies veurem alguns fruits d'aquesta coordinació. La cimera en serà un, per exemple, intentant que sigui el màxim de representativa possible i amb un lideratge fort.

- Hi ha marge per fer el debat serè que comportaria la fase ciutadana del procés constituent, tal com estava prevista, amb la situació de judicialització del procés, amb un referèndum a l'horitzó i amb tan sols mig any de termini?

- Hi ha marge per fer la primera fase del procés constituent, de base popular. És molt important que el procés constituent vagi de baix a dalt, començar a fer unes reflexions i debats constituents, encara que això signifiqui que no puguem aplicar aquella primera idea que portàvem quan no hi havia el referèndum sobre la taula, que era que hi hagués un marc de debats preconstituents, de cara a la futura República catalana. Estem en una altra situació. El referèndum requereix que hi hagi una campanya a favor del sí i una a favor del no i això el que fa és ressituar el paper que ha de tenir el procés preconstituent. De fet, no ha deixat d'existir, ja que aquest existeix a partir del moment en què una societat es planteja canvis polítics. En l'àmbit polític també, amb Reinicia, Constituïm, gent que està pensant com tenir textos constitucionals progressistes, moderns i avançats. Això és procés constituent des de la base. I en un futur, totes aquestes iniciatives han d'acabar amb un comissió constitucional al Parlament i han de servir perquè es redacti la Constitució de la República catalana. Trobarem la manera de redimensionar-ho, però com ja existeixen aquests debats constituents, hem de trobar la manera que tinguin el seu espai, el seu ressò i la seva utilitat. Jo em trobo molta gent que em fa arribar propostes sobre com ha de ser el país en algun àmbit...

- Què és el que farà el referèndum del setembre diferent del 9-N?

- El referèndum serà decisiu, es cridarà la gent a decidir sobre la independència. L'anterior legislatura no teníem un mandat democràtic. El que tenim avui sobre la taula ens diu que som sobirans per convocar un referèndum i decidir, per tenir un resultat polític i jurídic vinculant, mentre que el mandat de la legislatura passava per fer un referèndum dins del marc legal autonòmic. Ara tenim un mandat claríssim arran d'un programa que deia que aprovaríem una llei de transitorietat jurídica, que és el que ens fa passar d'un ordenament espanyol a un de català, on hi haurà regulat com s'han de convocar i celebrar els referèndums a Catalunya. Això farà que hi hagi prou cobertura legal per tenir un referèndum decisiu i per defensar el seu resultat des d'un punt de vista jurídic i polític.

- No fer el referèndum seria una traïció?

- Aquest no és un escenari.

- El text de la llei de transitorietat jurídica estarà acabat a finals d'acabar l'any, com també es preveu en la resolució del debat de política general?

- Sí, tenim un compromís en aquest sentit, de tenir el text acabat abans del 31 de desembre, i també d'explicar què comportarà aquesta llei de transitorietat jurídica. Serà un altre fruit d'aquestes trobades de coordinació i de treball molt intens que estem tenint les últimes setmanes.

- Tot el Govern està compromès per igual amb el referèndum?

- No se m'acut que pugui ser d'una altra manera. Tenim tot el Govern compromès amb el referèndum i el full de ruta. Habitualment ens conjurem i preguntem a la gent si estan còmodes, sobretot tenint en compte que tenim aquesta pressió afegida de la persecució judicial, de les amenaces constants del govern espanyol i de les notificacions que arriben dels jutjats.
Si no, no passa res, tenim més persones esperant per entrar al Parlament i al Govern.
"Sí, seguim endavant? Doncs seguim endavant!", ens diem. Avui res no ens fa pensar que ni al Govern, ni al grup parlamentari, ni a la majoria independentista o sobiranista ningú hagi de comportar cap problema.

- Mercè Conesa ha afirmat a Nació Digital que "el referèndum potser no es podrà fer, hem de ser realistes", i que potser cal anar directes a eleccions. Ho contempla?

- Estem treballant des de tots els àmbits on tenim responsabilitat per fer el referèndum. Hi treballem des de Govern, que té la capacitat per tenir resposta a totes les contingències, i a totes les traves del govern espanyol; des del Parlament; i des del partit, que just ahir va aprovar reservar una partida d'un milió d'euros al pressupost intern de 2017 per fer la campanya del sí. El referèndum convé al país, i el farem.

- Tenen garanties que els Mossos obeiran a la legalitat catalana durant el referèndum?

- Hi estem treballant i és la previsió que tenim. El dia de la celebració del referèndum, el marc legal ha de donar cobertura a tothom que participi en aquella jornada electoral, i això vol dir els Mossos, els funcionaris que requereixi la seva organització i la gent que vagi a votar. No podem estar treballant en cap altre escenari que el de garantir la seguretat jurídica. I tot això s'ha d'estendre a uns mesos abans, perquè és importantíssim que nosaltres també sapiguem preparar tot el context que envolta el referèndum en el marc d'una gran campanya. Cal dues plataformes -una a favor del sí i una a favor del no- i un debat públic, i això és el que farà el resultat vinculant. En això treballem.
- En un marc inconstitucional?

- No ho serà, perquè nosaltres haurem creat la constitucionalitat del marc, que és la llei de transitorietat, la qual permet transitar d'un ordenament jurídic espanyol sotmès al Tribunal Constitucional a una situació de marc jurídic propi que et permet convocar la jornada del referèndum amb absoluta seguretat jurídica.

- Deuen haver previst que alguns funcionaris públics se'n despengin.

- Estem treballant en tots i cadascun dels escenaris. Fins i tot hi haurà qui jugarà a fer dubtar quina és la legalitat que han d'obeir els funcionaris o que hi ha un estadi de doble legalitat, i nosaltres estem treballant per donar credibilitat, legalitat i seguretat jurídica a la campanya, a la convocatòria... I ens adaptarem a totes les situacions, tenim previst qualsevol que pugui provocar que algú no se senti amb prou forces per anar a fer la feina que li toca el dia del referèndum.

- Hi ha algunes veus, com la del conseller de Justícia, Carles Mundó, que recomanen que no passi massa temps entre l'aprovació de la llei de transitorietat i el referèndum. Què en pensa?

- Hi estic d'acord. Un escenari de doble legalitat, un cop hàgim aprovat la llei de transitorietat, no l'aguantarem perquè hi haurà molta voluntat de posar en dubte que tinguem un marc legal propi per poder celebrar un referèndum. Per tant, aquests darrers passos, com l'aprovació de la llei de transitorietat i la resta de marcs legals, la convocatòria i la celebració del referèndum, han d'anar molt ràpid, han d'estar en un espai de temps molt curt.

- Entre el juliol i el setembre és suficientment curt?

- És l'escenari previst i anunciat per Carles Puigdemont. Que el juliol s'aprovarien les lleis de desconnexió i que el setembre se celebraria el referèndum. Veurem quines lleis considerem que s'han d'aprovar el juliol, què queda pendent el setembre i si és molt més oportú que la llei de transitorietat s'aprovi el mateix dia que es convoqui el referèndum i molt a prop de la celebració, garantint una campanya suficient perquè es pugui garantir el suport i defensa de les dues opcions del referèndum. Estem treballant en tots els escenaris. Què farà variar que decidim aprovar la llei una setmana o altra? Les circumstàncies amb què arribem al juliol, els indicis de persecució de la fiscalia i el govern espanyol, les querelles, què ha passat amb la presidenta del Parlament... Tot això són factors que poden ser determinants a l'hora d'acabar d'ajustar el calendari.

- Un escenari, per tant, seria que el juliol s'aprovessin les lleis de l'agència tributària i de l'agència de protecció social i es deixés la llei de transitorietat per al setembre?

- S'acabarà d'estudiar, sí, en funció dels factors amb què arribem a aquests escenaris i les circumstàncies que s'hagin trobat pel camí. El que tenim molt clar és quan ha de ser com a màxim el referèndum, la segona quinzena de setembre.

- Tornant als Mossos, qui fou director general de seguretat ciutadana, Miquel Sellarès, va afirmar dijous que l'Estat està infiltrat a la policia catalana. En tenen constància?

- Respecte el cos de Mossos i tot el debat polític, jo només diré una cosa, i és que, fins que s'aprovi la llei de transitorietat, són molt clares quines són les obligacions i el marc legal que existeix perquè, com a funcionaris públics, facin la seva feina. La nostra voluntat és que els funcionaris puguin fer la feina amb absoluta tranquil·litat, que no facin política, que estem per fer-la els que hem sortit escollits. Hem de preservar la feina que fan els Mossos, que és un cos que un actua amb moltíssima professionalitat i que hem de reforçar.

- No creu que hi hagi infiltrats?

- A mi no em consta directament. Al revés, em consta la professionalitat de molts agents i el missatge que se'ls ha d'enviar és que han de seguir fent la seva feina respecte a les competències en ordre públic i seguretat ciutadana que tenen atribuïdes i respecte les de política judicial que fan, En aquests moments, no es poden moure d'aquesta cobertura, i el dia que hagin de garantir l'ordre públic i la seguretat ciutadana d'una jornada de referèndum nosaltres haurem previst quina haurà de ser la cobertura legal perquè puguin actuar amb absoluta seguretat jurídica i tranquil·litat.

- La CUP ha criticat que és fer política actuar d'ofici contra la crema de fotos l'11 de setembre però no contra l'apologia del feixisme durant el 12 d'octubre.

- No sé si la CUP el té, però jo no tinc coneixement de tots els atestats o expedients d'ofici que obren els Mossos. Els tenen obligació d'obrir-ne quan veuen indicis de la comissió d'un delicte, perquè aquesta és la seva feina, i han d'estar a totes les manifestacions i concentracions, perquè tenen les competències d'ordre públic i seguretat ciutadana. Dit això, què se'n fa dels atestats? Segurament n'hi ha que la Fiscalia usa per obrir certes causes judicials amb les quals no hi estem d'acord i d'altres que no. A partir d'aquí, plouen les ordres judicials de l'Audiència Nacional la mateixa setmana que Forcadell s'asseu al banc dels acusats. Hem de saber posar l'atenció i la pressió polítiques on pertoca. I em reafirmo en que el departament d'Interior i els seus caps més polítics tenen molt poc marge de discrecionalitat política per donar ordres polítiques als Mossos, perquè tots obeeixen a uns protocols interns de seguretat aprovats a través d'uns procediments, a la jerarquia dels Mossos... Cal fer un discurs que sigui molt coherent i molt lleial a les competències que tenim i les obligacions legals que existeixen, malauradament també en relació a uns fets que encara estan tipificats en un codi penal que se'ns aplica i sovint ens oprimeix. Estem aquí per canviar-lo, perquè cremar fotos o banderes sigui una manera d'expressar els sentiments polítics de cada persona, i no un delicte. La millor manera que no tinguem aquests debats sobre què és delicte o no o com han d'actuar els Mossos és construint la República.


- L'Estat es troba en aquesta operació diàleg. Què n'espera i quin efecte pot tenir?

- L'operació diàleg està fent aigües, perquè és fum i consisteix en paraules molt boniques i declaracions a la premsa per canviar una sensació conforme l'Estat el que fa és impedir l'acord i el debat polític, i crear aquell espai que sí que han tingut altres països com el Regne Unit i Escòcia. La vicepresidenta del govern espanyol intenta deconstruir el relat creat durant anys i admetre que potser no haurien hagut de dubtar de l'exercici democràtic de fer un nou Estatut, i qui surt? Tot un expresident del govern espanyol demanant que no li canviï el relat. No seran capaços de fer una oferta política. I si la fessin, arribaria tard i no seria creïble.

Quina proposta pot permetre que els catalans tinguin potestat per lluitar contra la pobresa energètica, no paguin els impostos per rescatar empreses i projectes privats com el Castor o autopistes radials de Madrid, que els esforços vagin invertits per construir comunitat i lluitar contra la greu crisi i les desigualtats creixents?
L'única alternativa per sortir de l'estat immobilista que ens governa és usar la independència com a mitjà per fer un nou país.

- Per a l'independentista de pedra picada potser no serà creïble, però no pot fer dubtar als que s'han sumat els últims anys?

- No hi haurà una oferta que convenci sobiranistes d'esquerres que potser encara no han abraçat la idea que la independència és l'únic instrument per fer el canvi. Ni una reforma de la Constitució ens ho permetria. No em fan gens de por les ofertes que pugui posar el govern espanyol sobre la taula, perquè s'està confrontant contra les necessitats dels ciutadans d'aquest país. No crec que hi pugui haver cap oferta que contribueixi a que gent cregui que ja hem resolt el problema i, per tant, no cal que ens sentim temptats per la independència. Som sobirans per decidir en quin país volem viure o no?

Per què hem de ser súbdits del govern espanyol, de les seves impugnacions o d'un Tribunal Constitucional que ens escanya? Deixem de demanar permís, agafem la democràcia i comencem a construir el país que mereix la nostra gent!

- Si no és creïble ni factible un pacte, per què Junqueras convida Sáenz de Santamaría a Barcelona per negociar els 46 punts de Puigdemont?

- Perquè, a banda de sentir-nos sobirans, no tenim cap problema amb parlar amb tothom, sense deixar-nos de sentir sobirans. Quan Junqueras es reuneix amb Sáenz de Santamaría, ho fa des de l'exercici de la pròpia sobirania, de vicepresident a vicepresidenta, i li planteja tot això. No li veig cap contradicció, no deixarem de parlar amb ningú. Intentem parlar amb tothom i que tothom ens entengui, intentem anar de sobirans per la vida.

- Manté la fe en que la CUP aprovi els pressupostos?

- El que em manté intacte la fe que ens en sortirem em fa pensar que resoldrem la qüestió dels pressupostos. Aprovar-los és imprescindible. Volem un Govern fort que posi les urnes, un que tingui a la seva disposició 1.100 milions d'euros per fer front a les necessitats socials d'aquest país. Els pressupostos no només són el referèndum. També m'agrada destacar que es veu el fruit de la política fiscal progressiva que molts cops posa sobre la taula la CUP i que nosaltres compartim i hem trobat molts cops el punt mig per aplicar-la. Des que el 2012 ERC ha tingut capacitat de negociar uns pressupostos, hem anat fent propostes en aquest sentit. I tot aquest esforç fiscal fet permet que en aquests pressupostos hi hagi nous ingressos per valor de 1.280 milions d'euros. Per tant, si volem arribar al referèndum en les millors condicions, contribuir a que el Govern hi arribi fort, que puguem usar el petit marge de maniobra que tenim, encara que insuficient, per intentar ajudar els que més pateixen, fem-ho. Intentem trobar el millor acord que beneficiï tothom.

- El grup de JxSí té la missió de blindar el projecte del Govern o té opcions de negociar esmenes?

- És un grup de suport al Govern i, per tant, hem contribuït a entendre els pressupostos tal com ho fa el Govern, però és evident que el que farà és treballar i contribuir a que hi hagi un acord. Així que, en la mesura que pugui fer aportacions o actuar de frontissa entre la CUP i el Govern, ho farem.

- Estan contents de com està funcionant Junts pel Sí?

- Sí, hi ha una autèntica satisfacció del que està fent Junts pel Sí cada dia i cada minut, que és intentar que una cosa molt extraordinària aguanti, se'n surti i tiri endavant, que gent molt diversa, amb posicionaments ideològics molt diferents, arribi a consensos o faci votacions diferenciades que no impliquen una debilitació del projecte, sinó un enfortiment, ja que sempre superem aquests esculls. El que indica que és un projecte fort és que, l'endemà de la votació separada o del consens que no ha deixat contents ni a uns ni a d'altres, hi continuem sent i tirant endavant, amb voluntat d'arribar fins al final.

- Doncs és el primer projecte polític que genera tanta satisfacció com poca voluntat de ser reeditat, si més no a ERC.

- És que no estem pensant en si hi ha voluntat o no de reeditar coalicions electorals, sinó en guanyar un referèndum. I qui no tingui clar que anem de cap a un referèndum, i a favor del sí, té un problema. Junts pel Sí s'abocarà ara només a fer una campanya a favor del referèndum i del sí, a tenir el Govern independentista i referendista més fort. I aquesta crec que és la voluntat de tots els que conformem el dia a dia de Junts pel Sí.

Ferran Casas i Roger Tugas
Fotografia (Adrià Costa)
(Servei de Nació Digital per a Tribuna)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada