dilluns, 26 de desembre de 2016

25/12/2016. Procés. Salvador Cot. Els Borbons moralitzen la independència. " (Una, grande y libre!). "El 1975, Joan Carles I apel·lava a "la unidad que no elimina la variedad" (Una, grande y libre!) i, aquest Nadal, el seu fill reclamava "poner el acento en lo que nos une, construyendo sobre nuestra diversidad" (Una, grande y libre!).

Benvolguts,

Els Borbons moralitzen la independència. " (Una, grande y libre!).  "El 1975, Joan Carles I apel·lava a "la unidad que no elimina la variedad" (Una, grande y libre!) i, aquest Nadal, el seu fill reclamava "poner el acento en lo que nos une, construyendo sobre nuestra diversidad" (Una, grande y libre!).

Explicaven una anècdota en temps del Franco que figura que succeïa a l’Argentina en temps dictatorials del feixisme més salvatge (que també n’havien tingut). Al país hi havia una sola cadena de televisió. I el règim va anunciar que en posaven en marxa una segona tal dia a tal hora. Tots els que tenien televisió varen pensar que ja n’estaven tips de la televisió oficial, amb cerimònies militars, amb programes porqueria i amb misses i que una segona cadena podia ser interessant. Va arribar el dia i l’hora anunciat i tothom va estar atent davant del televisor. I oh meravella, va sortir el cartell que deia “La Dos”, una mica de musiqueta (militar por supuesto), a continuació foscor, silenci, i tot d’una va aparèixer una ma amb una pistola, amenaçant directament el personal i ordenant-li: Vinga, a posar la Uno!...”

L’article d’en Salvador Cot m’ha recordat l’anècdota!

Per cert que en l’últim paràgraf en Cot es torna a equivocar perquè escriu: Dues paraules en català en quaranta-un anys que només serveixen per ressaltar el menyspreu de la monarquia espanyola a tot allò que no sigui aferrar-se a la cadira. I insistim a què s’hauria de dir “En vuitanta anys” o en “300 anys” com dèiem fa poc!

Recordem que:

“El franquisme ni es crea ni es destrueix, només es transforma!”

Vejam l'article: 


Els Borbons moralitzen la independència

"El 1975, Joan Carles I apel·lava a "la unidad que no elimina la variedad" (Una, grande y libre!) i, aquest Nadal, el seu fill reclamava "poner el acento en lo que nos une, construyendo sobre nuestra diversidad" (Una, grande y libre!)
 
per Salvador Cot 25/12/2016

"Tristeza", era el sentiment que expressava Joan Carles I en el seu primer missatge de Nadal, de 1975. Tristesa per la pèrdua de:

 "nuestro Generalísimo", un personatge a qui atribuïa "enormes cualidades humanas y sentimientos llenos de patriotismo".

Al marge d'això, crida l'atenció la mineralitat del missatge nadalenc dels Borbons, que no ha variat gens al llarg de quaranta-un anys. El 1975, Joan Carles I apel·lava a "la unidad que no elimina la variedad" (Una, grande y libre!) i, aquest Nadal, el seu fill reclamava "poner el acento en lo que nos une, construyendo sobre nuestra diversidad" (Una, grande y libre!)Res, per a ells -des de dins dels seus palaus- no ha canviat res.

I s'equivoquen. GreumentA Catalunya aquest missatge ha evolucionat des del temor dels anys de la Transició fins a una indiferència total i absoluta, reflectida enguany amb la decisió -ben prudent- d'abandonar el peatge polític d'emetre'l per TV3 i passar-lo al Canal 3/24, suposant-li un cert valor informatiu. A Espanya ha passat a ser carnassa per als usuaris de Twitter, molt motivats per enfotre-se'n d'una monarquia tradicionalment especialment inclinada a imposar el culte a la personalitat" (Una, grande y libre!) dels seus membres. Indiferència o conya. Al Borbó nadalenc ja només li fan la pilota el PSOE i el PP.

Per això ha estat tan patètic el "bon Nadal" del final. Dues paraules en català en quaranta-un anys que només serveixen per ressaltar el menyspreu de la monarquia espanyola a tot allò que no sigui aferrar-se a la cadira. Un tron falcat sobre els crims de la guerra i la dictadura: "Son tiempos para profundizar en una España donde nadie agite viejos rencores o abra heridas cerradas"." (Una, grande y libre!). Cinisme brutal en un estat on 120.000 persones, amb noms i família, continuen soterrades als revolts dels camins i sota les tàpies dels cementiris. Els Borbons (Una, grande y libre!), per si sols, moralitzen la independència.


Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada