dimecres, 28 de desembre de 2016

27/12/2016. Història. Efemèrides. Mor Domènech i Montaner, creador de l'arquitectura modernista catalana. Atmosfera cultural i intel·lectual catalana, Puig i Cadafalch, els doctors Ferran, Turró, Corachan, Duran i Reinals, Trueta, els escriptors Lo Gaiter del Llobregat, Valentí Almirall, etc. Atmosfera que se’n va anar en orris amb les guerres dels veïns de ponent que només saben guerrejar i no fer florir cultures. Maleits siguin!

Benvolguts,

Quan llegim biografies o només pinzellades sobre els nostres prohoms, patums o Homenots, de fa 100 anys ens adonem de com la història de Catalunya i de la seva cultura dels segles XVIII al XX fou la cristal·lització de la mateixa cultura dels 600 anys anteriors interrompuda pels assetjaments, robatoris i guerres de l’Espanya eterna contra Catalunya. Periòdicament apareixen polítics analfabets de les terres del sud d’Espanya, explicant que Catalunya va triomfar i prosperar gràcies a la sang andalusa vessada pels immigrants als quals els catalans varen gairebé esclavitzar, perquè Catalunya ha esdevingut un país ric no pel seu propi esforç sinó per l’aportació del sud. Aquests analfabets segurament que estan mal informats, ja que Catalunya a partir de la Renaixença no ha fet altra cosa que continuar el que les guerres i dictadures franquistes d’aquells tres segles havien intentat destruir...
I així potser cal reflexionar i entendre que la immigració va cuallar perquè es varen trobar un terreny abonat amb burgesos i mecenes i polítics i industrials que havien anat preparant el país creant unes estructures d’Estat que per les terres del sud no havien sabut fer. I va florir la cultura i el benestar malgrat els atacs continuats dels nostres enemics seculars...

Els polítics i arquitectes com Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, els advocats i periodistes com Prat de la Riba, Valentí Almirall i Carles Rahola, els metges com el doctor Ferran, el doctor Trueta, el doctor Corachan, el doctor Turró, els Duran i Reynals, els escriptors com Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Santiago Russinyol, Rovira i Virgili, els educadors com Ferrer i Guàrdia, els músics com Josep Anselm Clavé, els pintors i escultors com Nogués i Miró varen crear una atmosfera cultural i intel·lectual hereva de la dels Segles d’or XIV, XV i XVI. Atmosfera cultural i intel·lectual que se’n va anar en orris amb les guerres dels veïns de ponent que només saben guerrejar i no fer florir cultures. Maleits siguin!

 I ara parlem de Domènech i Montaner:

27 DE DESEMBRE DEL 1923
Mor Domènech i Montaner, creador de l'arquitectura modernista catalana

Marc Pons

Foto: Wikimedia
Tarragona. Dimarts, 27 de desembre de 2016

Tal dia com avui, fa 93 anys, moria a Barcelona Lluís Domenech i Montaner, que va dibuixar el camí cap a una arquitectura moderna i catalana. Va ser l'iniciador del modernisme a Catalunya i  el mestre de les figures més destacades d'aquest moviment. Acabada la carrera, va fer una llarga estada per diferents ciutats europees per conèixer noves tendències, que, de retorn a Barcelona, transformaria en el modernisme català. Les seves obres més destacades són l'Hospital de Sant Pau, el Palau de la Música i l'Editorial Montaner i Simón (actual Fundació Tàpies), a Barcelona, i l'Institut Pere Mata a Reus. Els seus deixebles més rellevants van ser Gaudí i Puig i Cadafalch.


Imatge: Fundació Hospital de Sant Pau

Una altra faceta destacada de la seva trajectòria és la política. L'any 1892 va presidir l'Assemblea que va redactar les Bases de Manresa, la reivindicació de l'autogovern que marca la majoria d'edat del catalanisme politic contemporani. Anys abans (1870) havia fundat –amb un grup de 50 personalitats destacades del món de la cultura– la Jove Catalunya, una organització política que tenia la divisa “Salut i Catalunya independent”. El 1899 va fundar –amb Enric Prat de la Riba–  el Centre Nacional Català, que definia el catalanisme no com un corrent polític sinó com una causa nacional, el precedent de Solidaritat Catalana, el primer moviment transversal del catalanisme.

On és més desconegut, però, malgrat la transcendència de la seva actuació, és en la seva tasca de catalogació del patrimoni romànic de Catalunya. Va dedicar dos anys a inventariar i fotografiar totes les esglésies romàniques del Pirineu català –des de l'Aran fins al Rosselló–. Un treball que va servir per conscienciar el món cultural i interessar el món polític en la  necessitat i en la importància de conservar aquests elements. A més, aquesta actuació va evitar que aquest patrimoni fos objecte del pillatge i de l'espoli, i va ser decisiva perquè la Mancomunitat de Catalunya (1918) destinés molts esforços en la seva conservació i protecció.


Imatge: Institut Pere Mata


Marc Pons

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada