dissabte, 31 de desembre de 2016

30/12/2016. Procés. Andreu Pujol. La Catalunya- ciutat avui. Amb el concepte de Catalunya-ciutat que avui comentem podrem entendre millor la filosofia de creació de país que Catalunya va poder desenvolupar des de mitjans segle XIX. La Mancomunitat de Catalunya va agafar el testimoni i el va aplicar en la seva projecció cap a tot el territori. Creació en ciutats petites o mitjanes de :Escola, Biblioteca, Telèfon, Ferrocarril, Carretera.

Benvolguts,

Avui l’Andreu Pujol ens parla de l’actualització del concepte Catalunya-ciutat dels primers batecs del noucentisme.

Si recordem l’apunt sobre la mort de Domènech i Montaner que varem publicar fa dos o tres dies hi trobarem aquest paràgraf:

I així potser cal reflexionar i entendre que la immigració [de finals del segle XIX i principis del segle XX] va cuallar perquè [els immigrants] es varen trobar un terreny abonat amb burgesos i mecenes i polítics i industrials que havien anat preparant el país creant unes estructures d’Estat que per les terres del sud no havien sabut fer. I va florir la cultura i el benestar malgrat els atacs continuats dels nostres enemics seculars...

Amb el concepte de Catalunya-ciutat que avui comentem podrem entendre millor la filosofia de creació de país que Catalunya va poder desenvolupar des de mitjans segle XIX i que la immigració sobretot del sud de la península es va trobar ja feta. L’esperit de progrés de Catalunya fou potenciat amb la revolució industrial i va evolucionar per tal de crear un  país amb infraestructures, hem parlat de ferrocarrils i carreteres, i amb cultura, hem parlat de les escoles i de les biblioteques en ciutats mitjanes i petites. Aquesta filosofia és la que imperava a Catalunya quan el mallorquí Gabriel Alomar hi va aterrissar en el tombant de segle, quan el modernisme estava en plena ebullició i el noucentisme estava apareixent i quan la cultura catalana, des de l’òpera del Liceu i d’altres teatres fins a l’eclosió d’ateneus populars, les obres teatrals de Guimerà i Pitarra, els pintors com Picasso i Miró, els cors de Clavé, els escriptors com Verdaguer i Maragall, traspuaven cultura i tendència al benestar. Gràcies a aquest terreny abonat Alomar va poder reflexionar i va poder filosofar sobre la Catalunya-ciutat. Ja sabem que el concepte va fer fortuna i la Mancomunitat de Catalunya va agafar el testimoni i el va aplicar en la seva projecció cap a tot el territori. No hem d’oblidar que el progrés va anar lligat als industrials que el van potenciar, a la burgesia catalana, a la capacitat industrial i marítima de Barcelona que es va demostrar també en la capacitat per fer dues Exposicions Universals en el període que comentem, els anys 1888 i 1929.

Creiem que aquí cal explicar la història de la implantació de la infraestructura del ferrocarril a Catalunya i compararla amb la implantació de la mateixa infrestructura a Madrid. En l’enllaç s’hi pot trobar tota l’explicació detallada de com els industrials catalans que necessitaven moure les seves mercaderies varen aconseguir la concessió del primer ferrocarril de la península, que es va posar en marxa el 1848 i que anava de Mataró a Barcelona i que 7 anys més tard ja s'havia estès i havia fet una xarxa de Barcelona, Mataró, Molins de Rei, Terrassa, Martorell, Granollers, Igualada, Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Reus, Lleida, etc.

Tres anys més tard a Madrid, i per no ser menys, es va crear també una companyia de ferrocarrils, però com explica l’enllaç no sabien ben bé per què el podien aprofitar. Van decidir fer no una xarxa sinó una sola línia, de Madrid a Aranjuez, no per què hi hagués indústria sinó perquè la cort es desplaçava, segons la temporada, a Aranjuez.

El ferrocarril català, en mans privades, encara està funcionant i en canvi la companyia del ferrocarril, també en mans privades, de Madrid a Aranjuez va fer fallida als dos anys d’explotació. La solució fou que la companyia fou comprada, nacionalitzada, i des d’aquell moment les noves línies radials (us sona el mot?) varen ser ja construïdes i explotades pel Gobierno. En canvi les que no partien de Madrid no varen ser mai nacionalitzades.

D’aquí se’n desprèn que els ferrocarrils catalans hagin de ser finançats per companyies privades i que la resta de ferrocarrils espanyols siguin finançats pel Gobierno de Madrid.

L’extrapolació evident la trobem 100 anys més tard en el negoci de les autopistes. Les primeres autopistes foren privades i de peatge (les catalanes i valencianes). La resta d’autopistes (les de Madrid) són finançades per l’Estat i són gratuïtes...

Passem ara a veure l’article de l’Andreu Pujol:

30 desembre 2016 2.00 h

La Catalunya- ciutat avui
Andreu Pujol

El concepte Catalunya-ciutat va ser formulat per Gabriel Alomar durant els primers batecs del noucentisme i acabaria esdevenint una de les màximes d'aquest moviment ideologicocultural. Es tractava de vertebrar Catalunya a través de la cultura, fomentant la proliferació de petits nuclis intel·lectuals a comarques –aquells que Ors anomenà els “solitaris”–, procurant dotar de biblioteques les ciutats secundàries i esperonant la construcció d'escoles arreu del territori, a través de les fórmules més diverses per fer-ho possible. Més enllà del camp cultural i educatiu, també es volgué teixir el país d'una manera literal, per mitjà de la construcció de carreteres, línies telefòniques i desenvolupant una preocupació per arribar físicament a cada racó de la geografia catalana. 

Més de cent anys després, 
sembla que torna a ser
necessari tornar a treure la 
bandera de la 
Catalunya-ciutat

Amb motiu del centenari de la Mancomunitat de Catalunya l'any 2014 van abundar les publicacions, conferències i exposicions per refrescar la memòria i aprofundir en tots aquests aspectes. Hi penso precisament ara arran de dues notícies que hem pogut llegir aquests dies. Una d'elles és la que fa referència al tancament de l'únic caixer automàtic de la vall del Pedraforca, deixant una àrea de muntanya de 85 quilòmetres sense poder disposar de diners en efectiu en cas de necessitat. L'altra notícia és la que diu que s'estan plantejant la desaparició de les cabines telefòniques perquè cap operador no se'n vol fer càrrec. Les informacions publicades posen especial èmfasi en els telèfons públics menys profitosos, és a dir, aquells situats en entorns rurals. I ja que parlem de telecomunicacions, cal esmentar també els impediments amb què es troben els municipis petits per al desplegament de la fibra òptica, per culpa de pràctiques monopolístiques que s'excusen en la baixa rendibilitat quan en realitat es tracta de la inoperant comoditat dels que remenen les cireres. Més de cent anys després, sembla que torna a ser necessari tornar a treure la bandera de la Catalunya-ciutat.
Andreu Pujol

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada