Benvolguts,
23/08/2020. Àngels
Martínez Castells. “Els Borbons són corruptes, els ve de mena”
El
poder mediàtic i polític espanyol no té cap dubte a l’hora de tapar la
corrupció de Joan Carles de Borbó. Un grup d’exministres, presidents
autonòmics i alts càrrecs del Gobierno han impulsat un manifest per defensar la
presumpció d’innocència del rei fugit a Abu Dhabi i “el seu llegat en els
darrers quaranta anys”.
Noms com el franquista Rodolfo Martín Villa,
Josep Piqué, Alfonso Guerra, Celestino Corbacho o Esperanza Aguirre destaquen
que el regnat de Joan Carles “és l’etapa històrica més fructífera de l’Espanya
contemporània”. En aquest sentit, el text afegeix com la monarquia “ha
presentat una Espanya moderna” basada en un sistema polític i econòmic “ple de
llibertat, justícia i solidaritat”
23 agost 2020 2.00
h
EXDIPUTADA DE CSQP
“Els Borbons són
corruptes, els ve de mena”
Àngels
Martínez Castells és doctora en ciències econòmiques JOSEP LOSADA.
EMILI BELLA - BARCELONA
És molt trista la degradació del
Parlament. La XI legislatura tenia una presidenta excepcional. Hi va haver
moments brillants de valentia
Hem fet un pas enrere. Hem acceptat
donar-los poder perquè els tenim por
Àngels Martínez Castells (Mollet del Vallès,
1948) parla francament, des de l’experiència, la reflexió i la fonamentació,
de tornada de tot. Va participar dels moments més transcendentals de la
història recent del país com a diputada de Catalunya Sí Que es Pot (CSQP) el
2017. En aquesta entrevista analitza com la crisi per la fugida del rei
emèrit, Joan Carles I, mina “el blindatge” de la transició, lamenta “la degradació”
del Parlament en comparació amb l’anterior legislatura, no hi troba “la
valentia” que va tenir Carme Forcadell, avui a la presó, i és dura amb el
paper de Jéssica Albiach, amb qui va compartir bancada, com a líder parlamentària
de Catalunya en Comú-Podem i per haver ensenyat la papereta del NO el 27-O.
La monarquia espanyola
és una institució corrupta?
Sí, i tant! I no només l’espanyola, però
l’espanyola, més.
No té por de dir
això?
No tinc por de res, a la meva edat. A més, no
vull tenir por; si tingués por, encara ho diria més. No s’ha de tenir por de
dir el que un pensa. Pots estar equivocat, em podrien arribar a demostrar
que és mentida i que la monarquia ni ara ni mai no ha estat corrupta, imagina’t
que ho poguessin arribar a demostrar. Bé, doncs llavors diria que m’he equivocat,
però és molt difícil que m’ho demostrin, perquè els llibres d’història són
plens de corrupcions borbòniques.
Pot arribar a caure,
la monarquia, amb el darrer escàndol del rei emèrit?
Espero que sí, és un anacronisme total i
absolut. Són anacronismes que cal superar del tot i passar a èpoques molt
més democràtiques. Una persona pot ser molt de dretes i molt empipadora com
a president de República, però sempre hi ha l’esperança que al cap de quatre
anys el puguis fúmer al carrer.
Creu que Joan Carles
I serà jutjat?
Al Regne d’Espanya, no. A Suïssa, pot ser.
El PSOE és republicà?
No.
El PSC és republicà?
En el PSOE i en el PSC hi ha molta gent republicana,
el problema és que hi ha molta gent republicana amb direccions polítiques
que no ho són. I si ho acaben sent és perquè la monarquia ja s’acaba i llavors
tots seran republicans. Però seran republicans segons bufi el vent. Si el
vent és republicà, seran republicans; si el vent és monàrquic o convé més
mantenir la monarquia perquè l’Íbex no troba recanvis per a les seves
cúpules, doncs continuaran sent monàrquics.
I Podem, que és republicà?
No. Què defineix un partit, la gent de base
o les direccions? A la direcció de Podem crec que hi ha gent que és republicana,
però majoritàriament no ho crec. En el moment en què Pablo Iglesias va regalar Joc de trons a Felip VI va fer
tota una declaració de no republicanisme. No crec que a cap republicà sincer
li surti mai fer cap regal al futur rei, perquè aleshores encara era el futur
rei, un rei que, a més, no es preocupa per entendre’ns. Ho he sentit fa
tants anys que la qüestió monarquia-república no és a l’agenda! No és un problema
d’agenda, és un problema de principis, d’entendre o no la democràcia, o de
tolerància o no amb la corrupció. I els Borbons són corruptes, els ve de
mena, dels avis, els besavis; no crec que ningú se’n deslliuri.
El cap de files
dels comuns al Congrés, Jaume Asens, deia recentment en una entrevista a Rac1
que veu plausible la celebració d’un referèndum sobre la monarquia en
aquesta dècada.
Molt llarg, no? Una dècada és molt de temps.
Aquí assumim que ara és un moment inaguantable, no es pot seguir aguantant
aquesta monarquia que ens toca i que, a més, està fent aquests paperots d’on
és Wally i amb qui ha marxat. Tot plegat és escandalós. Com vols que siguem
un país seriós si l’excap d’estat s’atreveix a fer aquests paperots ara i amb
tots els paperots que havia fet abans. I el preparao s’ha preparat amb aquests exemples. És
increïble.
Una república espanyola
ens acosta a la independència?
Pots buscar trenta mil arguments per dir
que no té res a veure, però jo diria que d’entrada una miqueta més a prop, sí,
perquè vol dir que hi ha una esquerda en el blindatge que es va fer a la transició.
I perquè el primer deure de tot cap d’estat, sigui qui sigui, en un Estat d’herència
franquista, és la sacrosanta unitat de la pàtria. Per tant, aquí hi ha una
esquerda, i aquesta esquerda es pot aprofitar. Hi ha molts puretes independentistes
que diuen que no, però jo crec que això és ser curt de vista. Jo repassaria
amb lupa i amb microscopi si obre o no esquerdes, i m’inclino a pensar que
si les busquem, les trobem.
Com veu aquesta
legislatura?
És molt trista la degradació del Parlament.
La XI legislatura tenia una presidenta excepcional. Hi va haver moments
brillants de valentia, s’hi estigués o no d’acord, perquè jo no vaig estar
per exemple d’acord ni de bon tros amb moltes de les coses que es van proposar,
però es van saber proposar i es va tenir valentia per tirar endavant, i,
sobretot, es va aconseguir una cosa que difícilment el Parlament de Catalunya
aconsegueix, que és una comunió amb la gent, encara que es va esberlar el
dia de la República instantània, de caducitat imminent. Aquell dia potser
es va trencar en bona part, però es van aconseguir un 1 d’octubre i un 3
d’octubre. Ja sé que ens ho volen fer oblidar. La nostra força està en el
fet que recordem que som 1 i 3 d’octubre.
No observa aquesta
valentia de Carme Forcadell en l’actualitat?
No, és clar que no l’observo, perquè hem fet
un pas enrere. Hem acceptat donar-los poder perquè els tenim por. Ho noten
tant! Com els milhomes dels instituts i les escoles: quan noten que un té
por li fan bullying senzillament
perquè té por.
Considera que hi ha
censura o autocensura en aquest Parlament?
Reconeguda, confessada. La mateixa associació
Adic del Parlament ho ha dit. Però és que aquesta autocensura hi és a Televisió
de Catalunya, a molts mitjans. La censura hi és. Tard o d’hora hem de
començar a dir a la fiscalia que no li tenim por i que no és veritat que
estiguin tan preparats. Això t’ho dic després de trenta anys de vida universitària.
De vegades la gent es pensa que jo soc només aquella senyora que retira banderes,
i no, tinc una vida universitària i uns quants llibres escrits. Llavors,
quan diuen que estan molt preparats, me’ls escolto i dic, però si no saben ni
parlar! On és la preparació, els anys, se suposa, d’investigació i fonamentació
del seu lawfare? No hi
són, són fantasmes, són fantasmades de fantasmes.
Cal esgotar la
legislatura?
Confio molt en el criteri del president.
Al començament, quan van posar la gent a la presó, quan hi va haver el 155, pensava
que sí, que calien eleccions, perquè dirigir des de la presó és tremendament
difícil i també de vegades perillós. En això, els bascos hi tenen molta
experiència. Però si se segueix la plantilla dels partits, és difícil pensar
que res canviarà. També hauria de sortir gent nova i una mica deixar-nos
estar de partits i que es posessin al davant d’àmplies convocatòries de ciutadania
persones si és possible amb un cert nivell intel·lectual i amb una educació
de servei important i amb una claríssima i demostrada voluntat democràtica.
Després d’unes eleccions, seguint la plantilla dels partits, crec que
seguirem una mica allà mateix, poc canvi hi haurà. Els canvis han de ser de
més profunditat, no només de llistes electorals.
Com a exdiputada
de CSQP, què en pensa del paper de Jéssica Albiach al capdavant del grup parlamentari
de Catalunya en Comú-Podem?
Jo penso que la Jéssica fa el que pot, però
no té ni equip ni prou solidesa. Ella posa voluntat a mantenir-se en el
poder, on ha arribat una mica per casualitat després de l’Albano Dante Fachin
i per deserció de Xavier Domènech, però totes les coses que s’aconsegueixen
així tenen una mica, no sé si de fals, però sí d’inestable. A la Jéssica li
van dir: ets la primera, ensenya el no, i la Jéssica va i ensenya el no. És
clar, una persona demòcrata de pedra picada, que són les que ara convenen al
Parlament, aquestes coses no les fa, perquè li surt de dins “què m’estàs
dient, em vols convertir en una delatora?” No s’adquireix d’un dia per
l’altre la seguretat, la profunditat, la força democràtica que cal en
aquests moments per tirar endavant una oposició. D’altra banda, no és que fos
una delatora, senzillament li van dir delata i va obeir.
A vostè la vam veure
donant suport a la candidatura de Carles Puigdemont en el míting final de
campanya de les eleccions europees.
Jo vaig donar suport a la Clara Ponsatí. La
vaig conèixer amb catorze anys i l’he seguida, he vist la seva evolució i sempre
m’ha semblat una persona molt intel·ligent i tremendament preparada i
valenta: es va enfrontar cara a cara amb la policia. Quan la Clara es va presentar
a les europees li vaig dir que com a amiga li donava suport, i tant! Anava de
número tres amb Puigdemont, en deien el millor trident per a Europa, però el
millor perquè hi havia la Clara. Si no hi hagués hagut la Clara en el trident,
no sé què hauria fet. Tot i així, segueixo pensant que la gran feina que
estan fent Puigdemont, Toni Comín i ella al Parlament és conjunta i que
Puigdemont és molt millor que altres opcions.
La veurem donant
suport a Junts per Catalunya en la pròxima campanya electoral?
No crec que em vegis donant suport a ningú.
Per més que els partits canviïn de nom, si segueixen plantilles ja molt utilitzades
i gastades, no s’aconseguirà el que cal en aquests moments, que és un lideratge
plural. Ja veurem les llistes, però dins de Junts, crec que no. De vegades
surten propostes a Twitter que van des de la Tamara Carrasco fins a la
Dolors Sabater, o la Laura Borràs, que és una gran persona, la Clara... Aquestes
llistes així m’agraden, però les llistes de partit m’agraden molt menys.
S’ha plantejat
tornar a la política activa? Li ho han demanat?
No tinc ni ganes, ni edat, ni salut. Una de
les condicions bàsiques seria el vot en consciència. I això no hi haurà mai
cap partit que ho accepti. Penso que els diputats han de poder votar en
consciència.
Què en pensa de la
gestió de la pandèmia per part del govern espanyol i del català?
Per part del govern de l’Estat, que es va fer
molt malament perquè en el que menys semblava que es pensava era en la
pandèmia, amb aquells militars en les rodes de premsa. Es pensava en la unitat
de les pàtries i en els prestigis, i la gent s’estava morint. És horrorós. A
Catalunya se li ha retallat la sanitat des de fa una dècada, hi ha pocs mitjans
i tampoc no es va demanar que es posés a davant la gent que en sabia més.
Aleshores, sense mitjans, amb poca gent sabent-ne... una desgràcia. Molta
gent va emmalaltir sense que hi hagués l’altura suficient per entendre
coses fonamentals, que hi ha un estil de vida que ens portarà cada vegada
més malalties, que aquest món que podia haver globalitzat la salut el que
ha fet és mundialitzar la malaltia, que cada dia continua morint gent de
malalties evitables i no ens n’adonem, i que ens hauríem de preocupar
molt més pel que respirem, amb mascareta i sense mascareta... I després,
cal denunciar la mercantilització que entorn a la Covid-19 s’ha fet, i continua
donant molt bons negocis a determinats privats, que estan en sanitat però
podrien haver estat perfectament en el gremi de la ferreteria o en el de
les begudes amb sucre.
Llarga trajectòria
“De vegades la gent es pensa que jo soc només aquella senyora que
retira banderes”, s’exclama Àngels Martínez Castells. L’exdiputada de Catalunya
Sí Que es Pot –l’artefacte electoral liderat per Lluís Rabell en què confluïen
en l’anterior legislatura l’extinta ICV, el Podem d’Albano Dante Fachin i
l’EUiA de Joan Josep Nuet– es refereix, és clar, a la retirada de les banderes
espanyoles deixades pel PP als escons en el mític ple del 6 d’octubre. Martínez Castells,
amb una llarguíssima trajectòria en el món universitari i l’activisme, és
doctora en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona. Va començar a
militar en el PSUC l’any 1968 i té més d’una vintena de llibres publicats sobre
economia, salut pública, immigració, ciutadania... El 2009 va participar en la
fundació de Dempeus per la Salut Pública.
Emili Bella
Joan A. Forès
Reflexions
