Benvolguts,
En Lluís Muntada, periodista del PuntAvui, ens explica ajudat de la mitologia
les cafrades del candidat a diputat a Euskadi del PP d’aquestes darreres eleccions, Alfonso Alonso.
L’analogia entre Creont i la classe política franquista sortida de la transacció, que no transició, del 1978 està molt ben trobada. En
Muntada explica que: És una
d'aquelles imatges en què cristal·litza el frau
de la democràcia espanyola, hereva d'una pretesament modèlica Transició en què tot es va decidir a través d'una
baralla amb les cartes marcades. [I jo
evidentment hi afegeixo “amb soroll de sabres”]
Crec que cal
explicar una altra anècdota del tal Alfonso Alonso, franquista de
naixement, natural de Vitòria, que procedeix d'una influent família
d'aquesta ciutat. El seu avi matern, Manuel Aranegui y Coll, va ser president
de la Diputació Foral d'Àlaba entre 1957 i 1966, durant la Dictadura franquista.
A l'ARA del 21/03/2014. Hi ha la següent notícia:
Alfonso Alonso assegura que és
tan antidemocràtic "imposar la voluntat per la violència com per les
urnes"
El portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, assegura que "és igual que es vulgui imposar la voluntat per la violència com per les urnes" perquè és igualment "antidemocràtic". Alonso respon així a la voluntat del Parlament [de Catalunya] d'organitzar la consulta i afirma que "Espanya no es dividirà".
Sí que
adverteix, però, d'un risc de divisió en la societat, en què es podrien trencar
famílies i amistats perquè "hi hauria una part que hauria d'amagar els seus
símbols" si el procés català
prospera. En aquest sentit, la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho,
recorre a la figura d'Adolfo Suárez el dia que s'ha sabut l'agreujament de la
seva salut per reivindicar "l'amor a Espanya" i demanar a Mas que
oblidi la consulta.
Contingut relacionat
• Terricabras es pregunta si Alonso (PP) algun dia prohibirà
fer eleccions
Davant d’aquesta cafrada de la violència i les
urnes, en Ferreres li va dedicar un acudit gràfic perfecte:
He remarcat en
color els paràgrafs difícils de pair de l’article, que, per altra part,
fotografien l’esperit
immensament feixista del tal Alonso.
Vegem ara l’article
d’en Lluís Muntada:
1 octubre 2016 2.00 h
DE SET EN SET
Una altra Antígona
Lluís Muntada
Hi ha imatges que tenen el poder de resumir
una època. Fa pocs dies, arran d'un debat electoral dels comicis bascos, Pilar Zabala (candidata de Podemos) va guardar sis segons de silenci etern davant
d'Alfonso Alonso (candidat del PP basc), després que aquest li
hagués etzibat que “con arreglo a la ley” ella no es podia considerar una víctima del terrorisme.
Alfonso
Alonso: “con arreglo a la ley” Pilar Zabala no es podia considerar una víctima del terrorisme.
És
una d'aquelles imatges en què cristal·litza el frau de la democràcia espanyola,
hereva d'una pretesament modèlica Transició en què tot es va decidir a través
d'una baralla amb les cartes marcades.
Com el lector ja sap, Joxi Zabala, germà de Pilar,
va ser assassinat pels GAL i fou
enterrat amb calç
viva. Pilar Zabala i Alfonso Alonso han reeditat l'antic mite d'Antígona,
l'heroïna grega que per ordre del govern de
Creont no pot enterrar el seu germà amb els corresponents honors fúnebres. Alonso i
Creont no estan sols. Felipe
González ha deixat passar còmodament els anys sense refusar la X dels GAL i anant a les portes de la presó per abraçar els arquitectes
del terror.
Zapatero ha declarat que la Constitució
espanyola es més important que la democràcia.
Margallo
ha dit que “un atac terrorista se supera; la dissolució d'Espanya, no”.
Avui, en aquest oxímoron anomenat democràcia
espanyola, sabem que era mentida que “sin violencia se
puede hablar de todo”. Mentrestant,
els intel·lectuals espanyolistes [oximorón!]
només apel·len al compliment de la Ley, la seva llei,
que en el context actual no és cap altra cosa que una manera més de legitimar un estat de setge. Aflora el llenguatge de Creont, dels molts Creont.
Lluís Muntada
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada