divendres, 7 d’octubre del 2016

01/10/2016. Feixisme. Lluís Muntada. Una altra Antígona. És una d'aquelles imatges en què cristal·litza el frau de la democràcia espanyola, hereva d'una pretesament modèlica Transició en què tot es va decidir a través d'una baralla amb les cartes marcades. [I jo evidentment hi afegeixo “amb soroll de sabres”]. Alfonso Alonso assegura que és tan antidemocràtic "imposar la voluntat per la violència com per les urnes". Zapatero ha declarat que la Constitució espanyola es més important que la democràcia. Margallo ha dit que “un atac terrorista se supera; la dissolució d'Espanya, no”.

Benvolguts,

En Lluís Muntada, periodista del PuntAvui, ens explica ajudat de la mitologia les cafrades del candidat a diputat a Euskadi del PP d’aquestes darreres eleccions, Alfonso Alonso.

L’analogia entre Creont i la classe política franquista sortida de la transacció, que no transició, del 1978 està molt ben trobada. En Muntada explica que: És una d'aquelles imatges en què cristal·litza el frau de la democràcia espanyola, hereva d'una pretesament modèlica Transició en què tot es va decidir a través d'una baralla amb les cartes marcades. [I jo evidentment hi afegeixoamb soroll de sabres”]

Crec que cal explicar una altra anècdota del tal Alfonso Alonso, franquista de naixement, natural de Vitòria, que procedeix d'una influent família d'aquesta ciutat. El seu avi matern, Manuel Aranegui y Coll, va ser president de la Diputació Foral d'Àlaba entre 1957 i 1966, durant la Dictadura franquista.

A l'ARA del 21/03/2014. Hi ha la següent notícia:  
Alfonso Alonso assegura que és tan antidemocràtic "imposar la voluntat per la violència com per les urnes"

El portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, assegura que "és igual que es vulgui imposar la voluntat per la violència com per les urnes" perquè és igualment "antidemocràtic". Alonso respon així a la voluntat del Parlament [de Catalunya] d'organitzar la consulta i afirma que "Espanya no es dividirà".
Sí que adverteix, però, d'un risc de divisió en la societat, en què es podrien trencar famílies i amistats perquè "hi hauria una part que hauria d'amagar els seus símbols" si el procés català prospera. En aquest sentit, la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, recorre a la figura d'Adolfo Suárez el dia que s'ha sabut l'agreujament de la seva salut per reivindicar "l'amor a Espanya" i demanar a Mas que oblidi la consulta.

Contingut relacionat
•          Terricabras es pregunta si Alonso (PP) algun dia prohibirà fer eleccions

 Davant d’aquesta cafrada de la violència i les urnes, en Ferreres li va dedicar un acudit gràfic perfecte: 


He remarcat en color els paràgrafs difícils de pair de l’article, que, per altra part, fotografien l’esperit immensament feixista del tal Alonso.

Vegem ara l’article d’en Lluís Muntada:

1 octubre 2016 2.00 h
DE SET EN SET
Una altra Antígona
Lluís Muntada
Hi ha imatges que tenen el poder de resumir una època. Fa pocs dies, arran d'un debat electoral dels comicis bascos, Pilar Zabala (candidata de Podemos) va guardar sis segons de silenci etern davant d'Alfonso Alonso (candidat del PP basc), després que aquest li hagués etzibat que “con arreglo a la ley” ella no es podia considerar una víctima del terrorisme.
Alfonso Alonso: “con arreglo a la ley” Pilar Zabala no es podia considerar una víctima del terrorisme.
És una d'aquelles imatges en què cristal·litza el frau de la democràcia espanyola, hereva d'una pretesament modèlica Transició en què tot es va decidir a través d'una baralla amb les cartes marcades.
Com el lector ja sap, Joxi Zabala, germà de Pilar, va ser assassinat pels GAL i fou enterrat amb calç viva. Pilar Zabala i Alfonso Alonso han reeditat l'antic mite d'Antígona, l'heroïna grega que per ordre del govern de Creont no pot enterrar el seu germà amb els corresponents honors fúnebres. Alonso i Creont no estan sols. Felipe González ha deixat passar còmodament els anys sense refusar la X dels GAL i anant a les portes de la presó per abraçar els arquitectes del terror.
 Zapatero ha declarat que la Constitució espanyola es més important que la democràcia.
Margallo ha dit que “un atac terrorista se supera; la dissolució d'Espanya, no”.

Avui, en aquest oxímoron anomenat democràcia espanyola, sabem que era mentida que “sin violencia se puede hablar de todo”. Mentrestant, els intel·lectuals espanyolistes [oximorón!] només apel·len al compliment de la Ley, la seva llei, que en el context actual no és cap altra cosa que una manera més de legitimar un estat de setge. Aflora el llenguatge de Creont, dels molts Creont.
Lluís Muntada

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada