dilluns, 10 d’octubre del 2016

09/10/2016. Manuel Cuyàs. Toros constitucionals. El Tribunal Constitucional té raó: el Parlament de Catalunya no té facultats per prohibir els toros. Tampoc per fer lleis sobre la igualtat entre homes i dones. En realitat el Parlament no pot legislar sobre res o gairebé res. Per això per a tants la independència és la solució...

Benvolguts,
Des que l’any 79 es va aprovar l’Estatut de la Catalunya borbofranquista, no he parat de repetir irreverentment que el Parlament de Catalunya s’hauria de dir Parlament de la senyoreta Pepis o Parlament de fireta. Sembla que en Cuyàs pensa igual. I ho diu!
Pel que fa a les “corridas de toros” he de reconèixer que quan jo tenia 17 anys junt amb un molt bon amic, ja mort, de l’agrupament escolta on “militàvem” en una calorosa tarda de diumenge d’estiu varem decidir d’anar a la Monumental precisament, i vàrem decidir-ho perquè ens havien fallat els altres companys i perquè hi havia “rejoneadores”. Com diu en Cuyàs fou l’”única a la vida”. El cas fou semblant al que explica en Cuyàs. Hi varem anar, varem aguantar precisament tres toros (els toros no varen esbudellar cap cavall) i tot d’una ens varem mirar, varem entendre implícitament que allò no era per a nosaltres, vàrem aixecar-nos i ens en vàrem anar al trencaones (en dèiem “rompeolas”) del port, que s’hi anava amb “Golondrinas” i vàrem acabar de passar la tarda allà...
Hi ha una frase d’en Cuyàs que diu:Els magistrats abans de dictar aquella sentència van anar als toros”. Potser estic mal fixat però em sembla recordar que va sortir una foto als diaris amb els magistrats arrepenjats a la barana (en Cuyàs en diu “burladero”), que varen anar als toros tal com diu en Cuyàs, però a la tarda, i tal com diu en Cuyàs el clam independentista s'ha fet en aquella casa majoritari.
O sigui que varen acabar la feixuga feina de carregar-se l’Estatut de Catalunya, i varen ajudar-nos a comprendre que el nostre camí era el de la independència!
Vegem l’article: 

9 octubre 2016 2.00 h
Toros constitucionals
Manuel Cuyàs
El Tribunal Constitucional té raó: el Parlament no pot legislar sobre res
El Tribunal Constitucional té raó: el Parlament de Catalunya no té facultats per prohibir els toros. Tampoc per fer lleis sobre la igualtat entre homes i dones. En realitat el Parlament no pot legislar sobre res o gairebé res. Per això per a tants la independència és la solució. En l'organització federal que alguns abonen, ¿els estats federats podrien contradir les disposicions legislatives del districte federal (DF), previsiblement radicat a Madrid? No sembla probable. La independència. Ara o més tard, fatalment la independència. O és que els federalistes són contraris que el Parlament català legisli sobre la igualtat entre homes i dones? No dic res dels toros. Entre federalistes i independentistes hi trobaríem aficionats. Alguns sostenen que és una tradició catalana a còpia de mediterrània. No dic que no. També ho eren els escopidors de porcellana o la matança pública i visceral del porc.
Igualtat entre homes i dones, i toros. No sóc jo qui fa una mescla tan estrambòtica i aproximadament ofensiva. És el Tribunal Constitucional, i el govern de Madrid que li envia recursos sense discriminar ni mirar prim. Quan el Constitucional dicta una sentència contra una emanació del Parlament molta gent increpa l'“alt tribunal”. Calma. Cada sentència posa en evidència com són de retrògrades les lleis espanyoles. Unes lleis que permeten i afavoreixen la lídia, ara comptin. Tret de La Vanguardia. no he observat en els catalans aficionats a aquest espectacle una gran alegria per la decisió del Constitucional –que a l'hora d'escriure això encara no s'ha pronunciat però que ho farà indefectiblement–. Deuen veure venir que no hi haurà mai més corridas. No perquè el govern català “desobeeixi” sinó perquè no fan taquilla. El més content de la prohibició va ser l'empresari Balañà, que es va estalviar d'insistir en el negoci ruïnós i va guanyar un terreny possiblement urbanitzable. Vaig assistir a una cursa a la Monumental, l'única de la meva vida. Un amic m'hi va arrossegar dient que no em podia perdre l'art de José Tomás. Els sis toros van anar a càrrec seu. Quan burxava el quart de la tarda, l'amic es va aixecar i em va deixar sol sense dir-me res. No el vaig veure més, tan valent. Vaig pensar que en els coliseus romans els passadissos d'evacuació dels espectadors es deien “vomitoris”, en el sentit de “sortida”. Per mi que ho deien també en el de “perbocar”, que va ser el meu.
Tot ve de l'Estatut que el Constitucional va tombar. De resultes, el nostre Parlament no pot decidir sobre res, i el clam independentista s'ha fet en aquella casa majoritari. Els magistrats abans de dictar aquella sentència van anar als toros, i no es van marejar ni res sinó que encara es van fumar uns havans de pam al burladero.
Manuel Cuyàs

Joan A. Forès

Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada