dimecres, 26 d’octubre del 2016

25/10/2016. Corrupció. Narcís Serra i Adolf Todó, a judici per cobrar sobresous a Catalunya Caixa. En la Lley de Murphy s’explica que “Si una cosa pot anar malament, hi va!”. En Partal diu que “Si en un país pot haver-hi corrupción, n’hi ha!” Quan hi ha corrupció i hi ha diners públics que van a parar a butxaques privades, aquests diners haurien anat a augmentar el benestar de la societat espanyola: a infraestructures, a pensions de jubilats, a pagar deutes de l’Estat…

Benvolguts,

En la Lley de Murphy s’explica que “Si una cosa pot anar malament, hi va!” I hi ha un article que crec que és d’en Partal que diu que:

“Si en un país pot haver-hi corrupció, n’hi ha!”

Hem de recordar repetidament que quan hi ha corrupció i hi ha diners públics que van a parar a butxaques privades, Serra, Rato, Bárcenas, Soria, Juanca, Urdangarin & Company, Pujols, Gürtels. etc, aquests diners haurien anat a augmentar el benestar de la societat espanyola: a infraestructures, a pensions de jubilats, a pagar deutes de l’Estat…

Vegem com diuen que robaven els il·lustres pròcers (de casa bona, ex ministres de la guerra, ex batlles de Barcelona). Pura corrupció! De manual!

Uns quants tasts:

·         Administració deslleial
·         Sobresous
·         Augmentar el sou dels directius, malgrat que l'entitat es trobava en una situació crítica en haver-se vist obligada a demanar 1.250 milions al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
·         Participacions preferents
·         El consell d'administració de l'entitat financera va aprovar els increments retributius "amb aparent abús del seu càrrec i en perjudici de l'entitat", ja que no eren conformes a la situació real de Catalunya Caixa ni "a l'entorn de la greu situació de crisi econòmica per la que travessava"
·         Per al tribunal, el 2010, quan Narcís Serra presidia l'entitat, es van establir clàusules per rescissió anticipada, de prejubilació, retribucions variables i pagaments de pensions mitjançant polítiques que "suposaven importants retribucions econòmiques"
·         Un cop l'entitat ja estava intervinguda amb fons públics, el consell de Catalunya Caixa va aprovar a l'octubre del 2010 una pujada salarial per al 2011 dels membres del comitè de dirección
·         David Fernández, que en seu parlamentària va qualificar Serra i Todó de "lladres, estafadors i cleptòmans". Reitera doncs que el fet que tots dos exdirectius augmentessin les seves retribucions econòmiques sabent la greu situació en la qual es trobava l'entitat que dirigien, "no pot qualificar-se amb un altre nom que no sigui el de saqueig" dels recursos de l'entitat d'estalvi.

Vegem la noticia:



AUDIÈNCIA DE BARCELONA
Narcís Serra i Adolf Todó, a judici per cobrar sobresous a Catalunya Caixa
El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 25 d'octubre de 2016
4 minuts
L'Audiència de Barcelona ha avalat la decisió del jutge instructor d'enviar a judici els exdirectius de Catalunya Caixa Narcís Serra i Adolf Todó per un delicte d'administració deslleial, a causa dels sobresous que van cobrar mentre l'entitat era sostinguda amb fons públics.
Més concretament, la secció 21 de l'Audiència ha desestimat els recursos que van presentar 11 de les defenses contra l'acte en què el jutge instructor va concloure que hi havia indicis suficients per enviar a judici l'expresident de Catalunya Caixa Serra i l'exdirector general Todó. A més, també s'ha acordat mantenir com a imputats una quarantena de membres del consell d'administració de l'entitat que van aprovar les remuneracions extres. La confirmació de l'acte obre a partir d'ara el termini perquè la Fiscalia i les acusacions personades, entre les quals figura la CUP, puguin presentar els escrits de qualificació, pas previ a què el jutge assegui a la banqueta els acusats.
Una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció
La causa contra Serra i l'exdirector general Todó parteix d'una denúncia que va presentar la Fiscalia Anticorrupció per l'aprovació, al gener i octubre del 2010, de resolucions per augmentar el sou dels directius, malgrat que l'entitat es trobava en una situació crítica en haver-se vist obligada a demanar 1.250 milions al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Una quantitat que segons queda patent a l'acte, "va anticipar mitjançant la subscripció de participacions preferents", posteriorment ampliada fins a un total de 12 milions. Inicialment, la denúncia anava dirigida contra 54 membres del consell d'administració de Catalunya Caixa, però el jutge la va arxivar contra una dotzena d'ells, després de comprovar que no van donar suport a les retribucions de la cúpula directiva en les votacions internes.

En aquest sentit, l'Audiència ha ratificat la resolució que el jutge instructor va dictar al desembre del 2014. Segons el seu parer, el consell d'administració de l'entitat financera va aprovar els increments retributius "amb aparent abús del seu càrrec i en perjudici de l'entitat", ja que no eren conformes a la situació real de Catalunya Caixa ni "a l'entorn de la greu situació de crisi econòmica per la que travessava".
Una situació "especialment delicada"
De la documentació incorporada a la causa se'n desprèn que la situació financera de l'entitat era "especialment delicada". Entre el 2007 i el 2009 els seus beneficis es van reduir significativament, el 2010 es va aprovar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que va afectar més de 1.300 treballadors (i 300 posteriorment) i el Banc d'Espanya va autoritzar la fusió de tres entitats per garantir la seva "viabilitat". Un "context econòmic" en què segons l'Audiència, les retribucions dels màxims directius de l'entitat, entre ells Todó i el seu adjunt Jaume Masana, "van augmentar considerablement en perjudici dels interessos de l'entitat i en contra de les recomanacions de la Comissió Europea i el FROB".

Per al tribunal, el 2010, quan Narcís Serra presidia l'entitat, es van establir clàusules per rescissió anticipada, de prejubilació, retribucions variables i pagaments de pensions mitjançant polítiques que "suposaven importants retribucions econòmiques". D'aquesta manera, tal i com s'afegeix a l'acte, Todó va experimentar un increment de 212.000 euros en el seu sou fix, mentre el variable va augmentar del 35% al 50% del sou fix, en virtut dels acords que el consell d'administració de Catalunya Caixa va aprovar al gener del 2010. També Masana va veure incrementat el seu sou, mentre que la seva retribució variable va créixer del 35% al 45% del sou fix.
Un cop l'entitat ja estava intervinguda amb fons públics, el consell de Catalunya Caixa va aprovar a l'octubre del 2010 una pujada salarial per al 2011 dels membres del comitè de direcció. En base a això, el sou de Todó va passar de 800.481 a 812.501 euros i el de Masana de 598.428 a 601.201. Segons l'Audiència, uns "fets, dades i circumstàncies" que "justifiquen la prossecució de la causa" penal oberta, "en permetre concloure que la conducta concreta" dels encausats "reuneix a primera vista els elements objectius de tipicitat que exigeix l'il·lícit penal" del delicte contra l'administració pública.
La CUP mantindrà l'acusació
Per la seva banda, el diputat de la CUP Albert Botran ha expressat la seva satisfacció perquè tant Serra com Todó siguin jutjats, pel que ha assegurat que es mantindran com a acusació popular en considerar que l'entitat financera va ser "saquejada" pels acusats.

Després d'agrair a la militància que va denunciar el pagament de sobresous entre els directius de Catalunya Caixa "els seus esforços, gràcies als quals avui veiem que han donat els seus fruits", Botran ha fet seves les paraules de l'exdiputat de la CUP David Fernández, que en seu parlamentària va qualificar Serra i Todó de "lladres, estafadors i cleptòmans". Reitera doncs que el fet que tots dos exdirectius augmentessin les seves retribucions econòmiques sabent la greu situació en la qual es trobava l'entitat que dirigien, "no pot qualificar-se amb un altre nom que no sigui el de saqueig" dels recursos de l'entitat d'estalvi.
El Nacional.cat

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada