Benvolguts,
El
franquisme més viu que mai, entre tota la casta PPSOE que ens domina, se salta les lleis internacionals, després
d’haver-se saltat les espanyoles (la sagrada Constitución, el Estado de
Derecho).
I no passa res!
Es tracta de jutjar
els crims del franquisme. Amb l’enganyifa de la Transacció (que no transició)
varen engatussar a tots els partits que acabaven de sortir del cau (PSOE, PCE,
etc) i els varen fer empassar la Llei d’aministia!
La Llei d'amnistia política va indultar el franquisme dels crims que havia comès i va indultar l'oposició dels crims que no havia comès.
I es foten del mort i de qui el vetlla!
Els crims contra la humanitat no
prescriuen, digui el que digui la justícia espanyola. És per això que demanem a
la jutgessa Servini que no defalleixi en la seva lluita
Vegem com avança el treball de
la la
jutgessa argentina María Servini, instructora de la causa
penal contra el franquisme, tenint en compte que aquest
crims no es varen poder jutjar a Espanya perquè la Llei d’Amnistia i la
Constitució, diuen els borbofranquistes del poder, no permet de jutjar uns crims
contra la humanitat que ja havien estat amnistiats
amb els
sabres, els fusells i els tancs al darrere...
Aquesta setmana s’ha sabut que la Fiscalia
espanyola (poder independent com des de
Montesquieu tothom sap), ha aturat totes les diligències que des de fa dos anys
la jutgessa argentina Servini està realitzant. El treball brut de la fiscalia
fa anys que durai es veu que els poders espanyols “passen olímpicament” dels crims que ells i els seus
pares i avantpassats varen cometre.
Vegem quins d'aquests assassins són encara vius. De moment en Martin Villa:
Crims
contra nosaltres, contra els nostres pares i contra els nostres avantpassats,
almenys des del 1714!!!
Vegem l’article
de la Marina Llansana, amb més fotos de criminals franquistes:
9 octubre 2016 2.00 h
Vingui, sisplau, Servini
Marina Llansana
Els crims contra la
humanitat no prescriuen, digui el que digui la justícia espanyola. És per això
que demanem a la jutgessa Servini que no defalleixi en la seva lluita
La
jutgessa argentina María Servini, instructora de la causa penal contra el
franquisme, tenia previst viatjar aquest mes a Madrid per prendre declaració a
víctimes del franquisme. Es tractava d'un tràmit judicial més dins la coneguda
“querella argentina” que el 2010 van impulsar més d'un centenar d'entitats,
fartes de la impunitat franquista i basant-se en el principi de justícia
universal.
Aquesta
setmana la Fiscalia General de l'Estat ha obligat a suspendre les declaracions
dels querellants al·legant que Espanya ja va fer en el seu moment la “llei
d'amnistia” i que els crims estan “clarament prescrits”.
Utrera
Molina Martin Villa Fernando Suárez
Martin
Villa, Samaranch, Masó
És un desenllaç previsible, tenint en compte
que el Ministeri de Justícia no ha
fet més que posar
traves a totes les peticions de la jutgessa Servini, com la
d'extradir 19
càrrecs franquistes per prendre'ls declaració, com Rodolfo Martín Villa, l'expolicia Antonio González Pacheco Billy el niño o l'excapità de la
Guàrdia Civil Jesús Muñecas. Tots segueixen escarxofats al sofà de casa o, encara pitjor,
en cadires de consells d'administració d'empreses semipúbliques.
Així la justícia espanyola acumula una triple vergonya: la de veure com els familiars
de les víctimes han d'anar a reclamar justícia a 6.000 quilòmetres
de distància, la d'impedir que els culpables no hagin hagut de seure mai al
banc dels acusats, i la de tancar la porta als morros a la justícia d'un altre
país.
Els
crims contra la humanitat no prescriuen, digui el que digui la justícia
espanyola.
És per això que demanem a la jutgessa Servini
que no defalleixi en la seva lluita. Que vingui igualment. La societat civil i les víctimes i els
seus familiars la rebrem, l'acollirem, li explicarem com perviu encara el
franquisme. No serà en seu judicial, no podrà constar formalment al
sumari, però segur que l'ajudarà a veure que important que és que no abandoni
la causa. Els
demòcrates farem el que calgui perquè cap Consuelo Madrigal mai no pugui parar
els peus a una María Servini.
Marina Llansana
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada