dijous, 6 d’octubre de 2016

02/10/2016. Juan Carlos Ortega. ¿Què opinem d'això de Sánchez? ¿Decidim que un dels bàndols està format per autèntics inútils que s'estan carregant el partit, o manifestem el nostre dubte sobre tot el que està passant? Estic absolutament segur que un dels dos bàndols està format per autèntics inútils que s'estan carregant el seu partit, però el cert és que dubto sobre quin dels dos bàndols és.

Benvolguts,
El PSOE està ben embolicat!
Hi ha dos bàndols d’opinions oposades.
Presentem un acudit gràfic i un apunt. Creiem que es complementen adequadament!


I ara l’apunt:

Juan Carlos Ortega (humorista)
¿Què opinem d'això de Sánchez?
¿Decidim que un dels bàndols està format per autèntics inútils que s'estan carregant el partit, o manifestem el nostre dubte sobre tot el que està passant?
Diumenge, 2 d'octubre del 2016
Els éssers humans som tan sorprenents que podem arribar a sentir orgull per motius oposats. En ocasions, ens agafa per presumir de tot el que sabem i del vigor de les nostres opinions. Creiem que això ens dóna força, que tenir un punt de vista format sobre la realitat és una cosa admirable. Llavors escrivim a les xarxes socials el que pensem, estampant la nostra sòlida opinió sobre qualsevol assumpte. Altres vegades, no obstant, presumim de no tenir clar gairebé res. Imaginem que aquesta actitud ens dóna un aspecte interessant, perquè el dubte té avui bona premsa i és considerat un claríssim tret d'intel·ligència.
Fa alguns anys, la postura dominant era la primera. Tenir opinions formades era un tret de caràcter. Però el temps va passar i tots ens vam tornar més flexibles. Vam començar a pensar que el dubte era més raonable que la fermesa i les coses van canviar radicalment. Els que manifestaven tenir opinions clares sobre qualsevol assumpte eren vistos com a homes rígids governats per un cervell inflexible.
Les dues idees van lluitar, però cap va resultar-ne vencedora, i per això avui vivim en un món que les barreja completament. Anem alternant-les en funció de l'auditori al qual ens dirigim o de l'estat del nostre ànim. Utilitzem tant la rigidesa com el dubte, perquè sabem que totes dues tenen un públic entregat. Presumim de tenir opinions fermes i al cap de mitja hora presumim de dubtar de tot, sabent que en els dos casos quedarem com a persones llestes. Al cap i a la fi, apostem les dues vegades a cavall guanyador, perquè fem el que fem sempre hi haurà qui digui: «Que intel·ligent que és, que té opinió formada». O, al contrari: «Que intel·ligent que és, que dubta de gairebé tot».
Sobre això de Pedro Sánchez, ¿què hem de dir, llavors? ¿Opinem que un dels dos bàndols està format per autèntics inútils que s'estan carregant el partit, o manifestem el nostre dubte sobre tot el que està passant? ¿Presumim a la manera antiga, deixant sentir la nostra sòlida opinió, o presumim a la manera moderna, insinuant que el nostre dubte és sinònim de profunditat intel·lectual?
Poden donar voltes a l'assumpte tot el que vulguin. Jo, de fet, fa molta estona que estic pensant quina ha de ser la meva actitud, i estic en condicions de dir-los que he arribat a una magnífica conclusió. No és necessari que es decantin per una de les dues opcions, la de la rigidesa o la del dubte, perquè el que és meravellós és que és possible combinar-les. ¿Com es pot fer, com fusionar les dues actituds, com unir seguretat i dubte, fermesa i desorientació, a l'hora d'expressar el que pensem d'aquest complicadíssim assumpte?
Molt fàcil. La meva opinió aconsegueix a la perfecció la barreja, i és aquesta: Estic absolutament segur que un dels dos bàndols està format per autèntics inútils que s'estan carregant el seu partit, però el cert és que dubto sobre quin dels dos bàndols és.
Juan Carlos Ortega 

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada